La vida \u00e9s plena de sorpreses. A vegades agradables, a vegades no tant. A vegades gens. En els darrers dos anys he viscut indirectament el patiment de persones estimades. En concret el d’un bon amic. Un amic amb el qual ens uneix no pas una llarga amistat de molts i molts anys, sin\u00f3 una amistat diferent. No formem part de la colla d’amics. No em surtit de parranda plegats, no hem fet activitats plegats. Ens coneixem de temps per\u00f2 no sabria dir quant. Conec pr\u00e0cticament tota la seva fam\u00edlia. No \u00e9s una coneixen\u00e7a molt \u00edntima, per\u00f2 penso que s\u00ed que \u00e9s aut\u00e8ntica.<\/p>\n
En dos anys ha passat el que molts de nosaltres podr\u00edem qualificar com un veritable calvari. Ha perdut quatre dels seus \u00e9ssers estimats. La primera p\u00e8rdua va ser traum\u00e0tica. Inesperada. Injusta. A tots ens va sacsejar. No s\u00f3c capa\u00e7 de posar-me a la seva pell per sentir el que ell podia haver sentit. No puc imaginar-ho. Per\u00f2 ell va portar el seu dolor amb dignitat. No tenia temps per a pl\u00e0nyer-se massa. Les responsabilitats familiars l’obligaven a fer el cor fort. Tenia fills, sogres, que depenien de la seva enteresa. Defallir era un luxe que no es podia permetre. Aix\u00f2 \u00e9s aterridor. Tots necessitem un temps per a pair una situaci\u00f3 com aquella. Ell no el tenia. Portar el dol intern alhora que assumir les responsabilitats que et cauen al damunt no pot ser f\u00e0cil. Ell ho va fer. Estic segur que amb seq\u00fceles. Davant de situacions com aquestes hom no pot fer gaire cosa. Vaig sentir compassi\u00f3. No una compassi\u00f3 carrinclona. Una compassi\u00f3 que fa patir amb la persona estimada. Que sovint est\u00e0 mancada de recursos \u00fatils amb els quals poder ajudar. Davant d’aquestes circumst\u00e0ncies\u00a0ens sentim in\u00fatils. Sovint nom\u00e9s podem oferir la nostra solidaritat. Moltes vegades nom\u00e9s podem oferir-la per si cal agafar-la per sostenir-se.<\/p>\n
Mesos m\u00e9s tard la sogra l’abandonava. Mesos m\u00e9s tard el sogre l’abandonava. Dues p\u00e8rdues encadenades de dues persones a qui ell havia carregat a les seves espatlles. A qui havia dedicat el seu temps i\u00a0la seva generositat. La mort semblava no voler deixar-lo passar un dol normal que segu\u00eds el seu propi proc\u00e9s indefugible, inevitable. Qu\u00e8 m\u00e9s em quedava a mi per oferir-li? Poca cosa,\u00a0oferir un bra\u00e7, una paraula, una estona de companyia. Una solidaritat aut\u00e8ntica. No gaire cosa m\u00e9s.<\/p>\n
Ara, quan semblava que les coses podien retornar a la normalitat, una nova sotragada. Una nova cicatriu. La mort d’un pare no deixa de ser una experi\u00e8ncia vital natural, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys terrible. Quins s\u00f3n els l\u00edmits de la naturalesa humana que fan possible no derrumbar-se. S\u00f3n inevitables les preguntes. Qu\u00e8 he fet per mer\u00e8ixer aix\u00f2? Perqu\u00e8? Preguntes que no tenen resposta. I nosaltres com podem ajudar? Ben poc. Jo diria que el que agrairia en situacions com aquesta \u00e9s la compassi\u00f3. No la pena, sin\u00f3 l’aut\u00e8ntica compassi\u00f3 com a expressi\u00f3 que el seu dolor tamb\u00e9 \u00e9s el nostre. Que som all\u00e0, que pot comptar amb nosaltres. En silenci, conversant, fins i tot esbossant un lleu somriure.<\/p>\n
He seguit durant setmanes la s\u00e8rie de TV3 “Polseres Vermelles”. Una\u00a0bona s\u00e8rie i de qualitat que va una mica de tot aix\u00f2. Com podem respondre davant la malaltia, davant la fatalitat, la nostra i la dels que ens envolten? Els seus protagonistes ens ho ensenyen. A vegades amb\u00a0la nostra tristesa, a vegades amb les nostres ocurr\u00e8ncies, a vegades amb les nostres limitacions de no saber-ne prou. Creant una solidaritat humana possible. Fent nostres els sofriments dels altres, tamb\u00e9 les seves alegries. No cal ser herois per fer-ho. L’heroi \u00e9s qui passa el mal tr\u00e0ngol i se’n surt. Els altres simplement hem d’estar disponibles.<\/p>\n
Avui el meu amic passa de nou un mal tr\u00e0ngol. Un m\u00e9s. Jo no hi podr\u00e9 fer massa cosa. Tan sols estar disponible per sostenir-lo si necessita el meu bra\u00e7 per fer-ho. Fent el seu sofriment una mica meu. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La vida \u00e9s plena de sorpreses. A vegades agradables, a vegades no tant. A vegades gens. En els darrers dos anys he viscut indirectament el patiment de persones estimades. En concret el d’un bon amic. Un amic amb el qual … Continua llegint