80 anys de fidelitat

Ahir al capvespre es va commemorar al Teatre Principal de Valls els 80 anys de la fundació d’Esquerra Republicana a Valls. Va ser la unió de diverses entitats i associacions republicanes el que va possibilitar la formació d’un nou partit polític que al cap d’un mes es convertia en hegemònic a tot el país. Allò que ara els independentistes no hem sabut fer, fa 80 anys sí que ho van saber fer. Van saber aparcar els matisos, les diferències superficials, per sintonitzar amb els anhels d’un país que reclamava una oportunitat per fer un pas endavant. Els republicans d’aleshores, els sindicalistes d’aleshores, els catalanistes d’aleshores,  van saber interpretar aquests anhels i van ser capaços d’oferir al país allò que estava reclamant. Hi va haver sintonia. Allò era gent d’alçada.

Com ja vaig explicar en el meu antic bloc, per qüestions que no vénen ara al cas, vaig abandonar ERC l’estiu de l’any passat. Però ERC segueix essent la meva casa. Segueix essent per a mi l’eina necessària i imprescindible per a assolir la plena sobirania del meu país. El meu desig és poder tornar a fer d’ERC la meva casa plenament, la casa de tots. Però més important que ERC és Catalunya i estic segur que en un futur no gaire llunyà ERC tornarà ser a ulls de molta gent l’eina útil per convertir en realitat el nostre somni. Ara, de moment, és qui pot convertir el meu somni en realitat a Valls, des del servei públic a l’Ajuntament de la ciutat.

Ahir es va commemorar 80 anys d’ERC a Valls. Vam recordar els alcaldes republicans dels anys 30, cinc alcaldes. Les nétes d’en Victorià Casaprima es van emocionar com jo mateix. Vam recordar l’alcalde republicà de l’època moderna, en Jordi Castells i amb ells a tota la gent que han passat per ERC al llarg d’aquests 80 anys. Gent que han estimat el seu país i la seva ciutat que des d’ERC no han fet altra cosa que el mateix que fan en la seva vida diària i associativa. Servir la ciutat com el que està de pas, sense instal·lar-s’hi. Sense convertir el servei en una professió. Em vaig emocionar especialment en recordar en Joan Guasch “Bondéu”. A qui jo anomenava carinyosament “Amo”. Era el meu president a ERC de Valls i era el meu president a la Colla Joves Xiquets de Valls. Però era, sobretot un amic entranyable que mai, mai oblidaré. Bonhomia i despreniment. Això era el Bondeú per mi. Vaig plorar, com poques vegades he plorat, la seva pèrdua. Però va deixar una bona llavor, una dona i una família exemplar.

Bé, espero i desitjo que ERC a Valls obtingui uns molt bons resultats en les pròximes eleccions municipals. Pernso que són els únics que aporten frescor i realisme, els que connecten la ciutat amb els anhels de tot un país. Ahir recordàvem el passat. Però el passat no té sentit sinó és per bastir un present i un futur. A Valls, ERC ha treballat per bastir una candidatura unitària dels que volem la plena sobirania del país, s’ha aconseguit a mitges. Però si algú pot parlar d’unió i unitat és ERC, no pas qui ha rebutjat aquesta possibilitat pensant més en el seu melic que no pas en la ciutat. Ara cal mirar endavant i treballar uns quants anys més, fins a assolir l’objectiu. Vaig pensar en el meu pare. Ell també suspirava per veure un futur ple pel nostre país. Jo hi seguiré treballant amb totes les forces i amb el màxim d’honestedat de que sigui capaç. Com la majoria de gent d’ERC al llarg d’aquests 80 anys.