{"id":81,"date":"2012-10-06T13:09:01","date_gmt":"2012-10-06T12:09:01","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/?p=81"},"modified":"2012-10-06T13:09:01","modified_gmt":"2012-10-06T12:09:01","slug":"manifest-una-esquerra-catalana-forta-i-majoritaria-per-una-catalunya-constituent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/2012\/10\/06\/manifest-una-esquerra-catalana-forta-i-majoritaria-per-una-catalunya-constituent\/","title":{"rendered":"MANIFEST: UNA ESQUERRA CATALANA FORTA I MAJORIT\u00c0RIA PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong>UNA ESQUERRA CATALANA FORTA I MAJORIT\u00c0RIA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong>PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left\">&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: left\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong>EL POBLE DE CATALUNYA HA PASSAT AL DAVANT<\/strong><\/span><\/p>\n<p>El poble de Catalunya ha passat al davant. Catalunya ha fet el tomb. Els \u00a0esdeveniments dels \u00faltims deu anys i, en particular, dels dos anys darrers, han accelerat un proc\u00e9s de presa de consci\u00e8ncia que ve de molt lluny, directament connectat amb la nostra hist\u00f2ria col\u00b7lectiva, i que ha adquirit una dimensi\u00f3 social activa i majorit\u00e0ria, diversa i inclusiva, profunda i irreversible. La incomprensi\u00f3, el maltractament reiterat i el rebuig final que han obtingut les propostes presentades pels successius Governs i pel Parlament, han fet que Catalunya transit\u00e9s, de la frustraci\u00f3 i la indignaci\u00f3, a la clara i incontestable afirmaci\u00f3 de la seva sobirania nacional.<\/p>\n<p>El 10 de juny del 2010, la societat catalana, amb les seves institucions al capdavant i amb la participaci\u00f3 de la gran majoria de les seves forces pol\u00edtiques, s&#8217;expressava de forma unit\u00e0ria i potent contra la sent\u00e8ncia d&#8217;un Tribunal Constitucional partidista, que completava la tasca d&#8217;enderroc de la darrera proposta d&#8217;entesa formulada des de Catalunya. L&#8217;Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de Setembre del 2005 ja havia sigut rebaixat i limitat en la seva voluntat de salt qualitatiu, tant pel que fa a l&#8217;autogovern com al desenvolupament del potencial federal i plurinacional de la Constituci\u00f3 pactada l&#8217;any 1978. Aquella sent\u00e8ncia era un &#8220;no&#8221; a la voluntat d&#8217;encaix de la naci\u00f3 catalana en un Estat espanyol que reconegu\u00e9s i fes seu el car\u00e0cter plurinacional, pluricultutal i pluriling\u00fc\u00edstic de la realitat que inclou. S\u2019hi afegiria, encara, la posterior evid\u00e8ncia, particularment en l&#8217;\u00e0mbit del finan\u00e7ament, que l&#8217;Estat espanyol ni tant sols respectava all\u00f2 que havia restat vigent d&#8217;aquella proposta malmesa. Aix\u00f2 ha reblat el clau i ha decantat definitivament les coses.<\/p>\n<p>Per\u00f2 el m\u00e9s rellevant \u00e9s que ha estat la pr\u00f2pia societat catalana, molt m\u00e9s que el conjunt de les seves institucions i forces pol\u00edtiques, la que ha dit prou, defugint la temptaci\u00f3 de refugiar-se en la resignaci\u00f3 o en el greuge i la lamentaci\u00f3. Ben al contrari, s\u2019ha posat en marxa, de cap a cap de Catalunya i en la pluralitat del seu ventall social, fins a aixecar una immensa onada d&#8217;exig\u00e8ncia nacional. La gent, l\u2019Onze de Setembre d\u2019enguany, aquest cop sense convocat\u00f2ria unit\u00e0ria ni institucional, ha ocupat el centre de Barcelona i ha desfilat fins al simb\u00f2lic Parc de la Ciutadella, avui seu del Parlament.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>DEL SENTIMENT I LA VOLUNTAT, AL PROJECTE SOLVENT<\/strong><\/span><\/p>\n<p>L&#8217;autogovern com a concepte constitucional, q\u00fcestionat i superat per l&#8217;acci\u00f3 contr\u00e0ria dels poders de l&#8217;Estat espanyol, ha esdevingut desig col\u00b7lectiu de sobirania i voluntat d&#8217;<em>&#8220;Estat propi&#8221;<\/em>. Desqualificat l&#8217;<em>&#8220;Estat compartit&#8221; <\/em>de car\u00e0cter<em> <\/em>plurinacional, que Catalunya havia cregut veure en la Constituci\u00f3, aquesta nova perspectiva apareix, a ulls de molts, com l&#8217;\u00fanica que li queda a Catalunya per fer-se amb els ressorts que li calen per construir i dirigir el seu dest\u00ed col\u00b7lectiu. La manifestaci\u00f3-concetraci\u00f3 de l&#8217;Onze de Setembre d\u2019enguany \u00e9s l&#8217;eclosi\u00f3 clamorosa d&#8217;aquesta voluntat.<\/p>\n<p>Urgeix, ara, que tothom assumeixi plenament les seves responsabilitats, de manera que Catalunya pugui comptar amb tot all\u00f2 que li cal per concretar, dirigir i gestionar la seva voluntat. Per convertir-la en projecte pol\u00edtic democr\u00e0tic i viable. Per donar-li perspectiva i dotar-la d&#8217;un full de ruta seri\u00f3s. No val a gronxar-se sobre l&#8217;onada popular ni a instrumentalitzar-la des d\u2019uns o altres interessos de partit. No val tampoc a ignorar les dificultats i els perills que tenim per davant, perqu\u00e8 nom\u00e9s podrem superar-los si els abordem i els sabem afrontar degudament. Cal que Catalunya actu\u00ef, des d\u2019ara mateix, amb el rigor que ho faria si dispos\u00e9s\u00a0 d\u2019institucions d\u2019Estat, amb la m\u00e0xima seriositat i efici\u00e8ncia en tots els \u00e0mbits de la seva exist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>En aquesta direcci\u00f3, \u00e9s essencial la unitat d\u2019acci\u00f3 de les forces pol\u00edtiques catalanes que hi estiguin disposades, amb una posici\u00f3 compartida que expressi la voluntat de la naci\u00f3. La for\u00e7a de Catalunya, en els moments decisius, ha estat sempre la seva unitat, la seva capacitat de sumar. Res no pesa tant a l&#8217;hora de la veritat. I ens far\u00e0 tota la falta en el cam\u00ed que encetem, en el nostre di\u00e0leg inexcusable amb Espanya i amb Europa.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s aix\u00ed, d\u2019altra banda, el projecte que hem de formular i fer viable ser\u00e0 de tota la ciutadania i estar\u00e0 a l\u2019altura dels veritables interessos nacionals de Catalunya. Avui, nom\u00e9s un ampli consens ofereix la for\u00e7a i la garantia necess\u00e0ries en el proc\u00e9s constituent de tot subjecte nacional. Tamb\u00e9 en el cas de la \u201cCatalunya-Estat\u201d.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>SORTIR DE LA GREU CRISI ECON\u00d2MICA I SOCIAL QUE PATIM<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Aquest proc\u00e9s d&#8217;afirmaci\u00f3 nacional s&#8217;inscriu en un context de grav\u00edssima crisi econ\u00f2mica i social, que n&#8217;ha estat tamb\u00e9 un dels detonants. Una crisi en la qual ampl\u00edssims sectors del poble de Catalunya, sobretot els m\u00e9s febles, es veuen tenallats per l\u2019angoixa i arrossegats cap a escenaris de pobresa. En aquest marc, l&#8217;injust d\u00e8ficit fiscal que Catalunya ha vingut patint apareix com una de les causes dels perjudicis econ\u00f2mics i socials que recauen sobre els seus ciutadans i ciutadanes. No es tracta de negar la solidaritat: tothom ent\u00e9n que la solidaritat \u00e9s irrenunciable i que els territoris m\u00e9s avan\u00e7ats han de ser contribuents nets en favor del desenvolupament dels territoris m\u00e9s desafavorits. Per\u00f2 tothom sap tamb\u00e9 que aix\u00f2, com succeeix a tota Europa, no pot d\u2019arrossegar cap avall els territoris solidaris ni pot fer caure la seva poblaci\u00f3 cap a cotes socials inferiors a les que gaudeixen els territoris ajudats.<\/p>\n<p>A aquest causa, per descomptat, s\u2019hi sumen les pol\u00edtiques d&#8217;austeritat doctrin\u00e0ria -inductores de m\u00e9s recessi\u00f3 i m\u00e9s atur- i de privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, que posen en perill algunes fites irrenunciables de l&#8217;Estat del Benestar. El d\u00e8ficit fiscal no ha de ser la cortina de fum que amagui aquesta greu responsabilitat del nostre Govern. No es fa Catalunya destruint la seva cohesi\u00f3 social. Aquesta \u00e9s, de fet, condici\u00f3 imprescindible de la seva cohesi\u00f3 nacional. Per aix\u00f2, es fa inexcusable plantar cara a les pol\u00edtiques dictades per l&#8217;ortod\u00f2xia liberal-conservadora, d&#8217;efectes devastadors, i emprendre nous camins en favor de l&#8217;economia productiva, del creixement sensat, de l&#8217;ocupaci\u00f3 i, no pas en darrer lloc, de les reformes destinades a garantir la sostenibilitat i la qualitat dels serveis p\u00fablics b\u00e0sics. Unes reformes que han de fer-se amb el bistur\u00ed i no pas amb la destral, perqu\u00e8 han de perseguir el manteniment i l&#8217;ampliaci\u00f3 de l&#8217;Estat del Benestar i no la seva liquidaci\u00f3 en favor del negoci privat.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>CAL, AMB URG\u00c8NCIA, UNA ESQUERRA CATALANA FORTA, CAPA\u00c7 D\u2019ESDEVENIR MAJORIT\u00c0RIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Per aix\u00f2, \u00e9s vital que Catalunya disposi d&#8217;un mapa pol\u00edtic complet, articulat en grans opcions ideol\u00f2giques, pol\u00edtiques i socials. En aquest mapa, avui, hi ha una notabil\u00edssima abs\u00e8ncia: la d&#8217;una esquerra catalana prou forta, amb capacitat de govern, a l&#8217;altura dels anhels sobirans de Catalunya i a l&#8217;altura del greu repte econ\u00f2mic i social que tenim plantejat. S\u00ed, a l\u2019altura de tots dos, perqu\u00e8 la causa nacional i la causa social s\u00f3n, per a l\u2019esquerra, una mateixa causa. No hi ha l\u2019una sense l\u2019altra. La naci\u00f3 \u00e9s la gent i, sense cohesi\u00f3 social, la naci\u00f3 es desf\u00e0. De la mateixa manera, el progr\u00e9s hum\u00e0 nom\u00e9s es pot assolir des de la majoria democr\u00e0tica del poble i no hi ha majoria progressista possible que no comporti alhora un veritable projecte nacional.<\/p>\n<p>Catalunya necessita com mai una esquerra nacional, identificada amb els interessos de Catalunya, sense hipoteques en la seva actuaci\u00f3 i en la seva representaci\u00f3, capa\u00e7 de constituir-se en alternativa al nacionalisme conservador de la dreta. Una esquerra capa\u00e7 d&#8217;impulsar un projecte de futur que faci seves les necessitats i esperances de la gran majoria del poble, en la seva diversitat social, cultural i ling\u00fc\u00edstica, que esdevingui un poder\u00f3s factor de cohesi\u00f3 social i nacional, que generi identitat compartida de futur.<\/p>\n<p>L&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una esquerra catalana prou forta, d\u2019altra banda, ha de ser un factor decisiu per una acci\u00f3 unit\u00e0ria de Catalunya, del tot imprescindible en les interlocucions que Catalunya ha d\u2019emprendre per a la seva ubicaci\u00f3 entre els pobles d\u2019Europa i del m\u00f3n. Sense una esquerra catalana potent, nom\u00e9s hi haur\u00e0 subordinaci\u00f3 dins d&#8217;un espai \u00fanic i un pensament \u00fanic de centre-dreta, segurament contrapuntat -en una alian\u00e7a de fons contra l&#8217;esquerra- per una dreta espanyolista polaritzada en sentit invers i interessada en trencar la unitat civil del nostre poble. No \u00e9s l&#8217;esquema que li conv\u00e9 a Catalunya en l&#8217;actual avinentesa: l&#8217;afebliria greument. \u00c9s un perill que podria frustrar el cam\u00ed empr\u00e8s o b\u00e9 resultar un llast insuperable que s\u2019enduria la &#8220;Catalunya-Estat&#8221; molt lluny del somni de la immensa majoria dels catalans i catalanes d&#8217;avui.<\/p>\n<p>Ens proposem, doncs, participar activament en el desvetllament i l&#8217;articulaci\u00f3 d\u2019un ampli espai pol\u00edtic d\u2019esquerra, que pugui exercir d&#8217;opci\u00f3 alternativa viable i esdevenir l\u2019expressi\u00f3 del catalanisme progressista d\u2019avui:<\/p>\n<ul>\n<li>Un espai ample i      plural, que necessita comptar amb un socialisme catal\u00e0 posat al dia, coherent      amb les seves arrels, a l\u2019altura dels reptes que Catalunya t\u00e9 avui      plantejats.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Un espai que va m\u00e9s      enll\u00e0 del socialisme catal\u00e0 i que ha de contemplar la pluralitat de l\u2019esquerra      catalana d\u2019avui.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Un espai que t\u00e9 fortes      arrels a Catalunya, on ja va ser decisiu en el moment constituent de l&#8217;any      1931, amb la instauraci\u00f3 de la Generalitat republicana, i en el moment      constituent de l&#8217;any 1977, quan va guanyar les primeres eleccions      democr\u00e0tiques i va exigir amb intransig\u00e8ncia el retorn de la Generalitat exiliada,      assolint el decantament favorable del nacionalisme conservador i      l&#8217;acceptaci\u00f3 for\u00e7ada del govern espanyol.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Un espai que va      encarnar la regeneraci\u00f3 i la transformaci\u00f3 de les nostres ciutats i viles      a partir de la transici\u00f3 democr\u00e0tica i, particularment, al voltant de les      transformacions i l\u2019esclat del 1992, on Catalunya va descobrir i va fer      seva \u00a0una altra idea de si mateixa,      oberta, auda\u00e7, avan\u00e7ada, erigida en refer\u00e8ncia internacional.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Un espai que va      constituir els dos governs d\u2019Entesa que, juntament amb l\u2019impuls de les      pol\u00edtiques socials, van emprendre la reforma estatut\u00e0ria que el      nacionalisme conservador havia deixat de banda.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Un espai que      comparteix plenament la millor tradici\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia europea i      de les esquerres democr\u00e0tiques internacionals.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Un espai plenament      comprom\u00e8s amb l&#8217;alt\u00edssima exig\u00e8ncia ciutadana de regeneraci\u00f3 pol\u00edtica i      democr\u00e0tica: de sanejament i d\u2019exig\u00e8ncia moral, d&#8217;innovaci\u00f3 en els m\u00e8todes      de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, de devoluci\u00f3 de compet\u00e8ncies dels partits a la societat,      d\u2019impuls de la iniciativa social i de la participaci\u00f3 activa de la      ciutadania en la cosa p\u00fablica.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong>***************************<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><span style=\"color: #ff0000\"><strong>EIXOS B\u00c0SICS<\/strong><\/span><\/p>\n<p>L\u2019esquerra catalana que avui es fa imprescindible i que volem bastir hauria d\u2019inspirar-se en els seg\u00fcents eixos b\u00e0sics:<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>I. PER UNA \u00c0MPLIA MAJORIA A FAVOR DEL DRET A DECIDIR<\/strong><\/span><\/p>\n<p>L&#8217;evoluci\u00f3 plurinacional de l&#8217;Estat espanyol, que semblava contemplada en el pacte constituent de 1978,  ha quedat desmentida. Trenta-cinc anys despr\u00e9s de la seva aprovaci\u00f3, la Constituci\u00f3 espanyola s\u2019ha desenvolupat al marge de les aspiracions nacionals de Catalunya, \u00e9s a dir, en sentit invers a les potencialitats que van justificar el seu suport. All\u00f2 que era un primer pas i un cam\u00ed en la recuperaci\u00f3 del nostres drets i aspiracions nacionals s&#8217;ha transformat en un sostre baix i en la coartada jur\u00eddica per al rebuig sistem\u00e0tic de les ofertes formulades des de Catalunya.<\/p>\n<p>\u00c9s aix\u00ed com la pulsi\u00f3 independentista ha passat de ser un sentiment reactiu a ser una voluntat positiva, conscient, plural i integradora; de ser una proposta minorit\u00e0ria a ser un factor transversal, compartit per amplis sectors de la poblaci\u00f3. Cal, ara, que aquesta creixent voluntat de sobirania esdevingui un projecte pol\u00edtic seri\u00f3s, realista, amb recorregut, sense oportunismes ni improvisacions irresponsables, amb tot el c\u00e0lcul que el cas demana. I, amb aquesta finalitat, fa m\u00e9s falta que mai la pres\u00e8ncia activa d\u2019una esquerra catalana potent, perqu\u00e8 Catalunya nom\u00e9s disposar\u00e0 de la for\u00e7a que li cal si pot comptar amb la unitat dels seus partits i forces nacionals que es reclamen del catalanisme. Perqu\u00e8 la Catalunya-Estat no pot fer-se a la mida \u00fanica de la ideologia liberal de centre-dreta, sin\u00f3 que ha de bastir-se des de la pluralitat.<\/p>\n<p>Ara, tenim l&#8217;obligaci\u00f3 d&#8217;escoltar i servir el clam d&#8217;una ciutadania que ha parlat alt i clar. \u00c9s l\u2019hora, doncs, de crear els escenaris perqu\u00e8 el poble de Catalunya pugui exercir democr\u00e0ticament el seu dret a decidir. I aquest pas ha de fer-se amb tota la for\u00e7a disponible, des de la unitat, des d&#8217;una acci\u00f3 concertada i ferma de tot el catalanisme en la seva pluralitat. La recent i \u00e0mplia coincid\u00e8ncia parlament\u00e0ria en favor del dret a decidir \u00e9s un primer pas important en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>II. UN POSSIBLE PACTE DE SOBIRANIES<\/strong><\/span><\/p>\n<p>1. \u00c9s a l&#8217;Estat espanyol a qui correspon ara moure pe\u00e7a. L&#8217;episodi del Pacte Fiscal, mort abans de n\u00e9ixer, ens mostra, un cop m\u00e9s, la dificultat de qualsevol aproximaci\u00f3 parcial o de &#8220;millora&#8221; de la situaci\u00f3 a partir de propostes catalanes. S&#8217;ha invertit la c\u00e0rrega de la prova i, en endavant, ja no valen peda\u00e7os ni som nosaltres els que hem de prendre la iniciativa, sin\u00f3 les institucions i partits espanyols, si \u00e9s que ens volen conv\u00e8ncer que hi ha un altre model possible. No cal dir que, si aix\u00f2 finalment es produ\u00eds, caldria posar-hi els cinc sentits, a partir de les condicions que ens dicta l\u2019experi\u00e8ncia. Catalunya sempre ha volgut el di\u00e0leg i al pacte. \u00c9s l\u2019Estat espanyol el que, fins ara, ha tancat la porta. Entretant, per\u00f2, cal no tornar a sucumbir a l&#8217;h\u00e0bit d&#8217;acontentar-se amb el cl\u00e0ssic \u201cpeix al cove\u201d. El nostre balan\u00e7 diu que cada acord parcial tendeix a ser, per a l&#8217;Estat espanyol, no gaire m\u00e9s que una treva destinada a retornar poc a poc al punt de partida. Per aix\u00f2, afirmem que no ha de considerar-se cap proposta que no sigui global, que no contempli tots els aspectes de l&#8217;encaix nacional de Catalunya.<\/p>\n<p>2. Arribats on som i a partir de la llarga experi\u00e8ncia adquirida, sabem molt b\u00e9 quines s\u00f3n les necessitats i potencialitats de Catalunya que un nou pacte amb l\u2019Estat espanyol hauria de satisfer. En aquest sentit, formulem la nostra proposta: un nou pacte amb l\u2019Estat espanyol hauria de reunir, de manera inexcusable, les seg\u00fcents condicions:<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria de tractar-se d&#8217;un pacte d&#8217;Estat que inclogu\u00e9s un pacte expl\u00edcit i bilateral amb Catalunya.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria de recon\u00e8ixer Catalunya com a naci\u00f3 i com a subjecte de sobirania pr\u00f2pia.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria de recon\u00e8ixer el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de Catalunya, que podria ser exercit mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndum convocat pel Parlament de Catalunya.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria de contemplar un esquema competencial inequ\u00edvoc, en el qual Catalunya hauria de disposar de capacitat decis\u00f2ria plena en les pol\u00edtiques b\u00e0siques: educaci\u00f3 i salut, cultura i llengua, serveis socials, ind\u00fastria i ocupaci\u00f3, just\u00edcia, immigraci\u00f3, agricultura, representaci\u00f3 exterior, esports i pres\u00e8ncia catalana normalitzada a les competicions internacionals. Mentre que serien objecte de decisi\u00f3 compartida el sistema de pensions i seguretat social, la defensa, les relacions de l&#8217;Estat espanyol amb les institucions europees, amb les institucions internacionals i amb tercers pa\u00efsos, els aspectes comuns de la pol\u00edtica immigrat\u00f2ria.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria de comportar la pres\u00e8ncia directa de Catalunya a les inst\u00e0ncies federals europees.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria de contemplar una Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria Catalana per la qual pass\u00e9s tota la recaptaci\u00f3. Amb criteris fiscals compartits d&#8217;\u00e0mbit espanyol i europeu. I amb la seva participaci\u00f3 en uns mecanismes de solidaritat justos.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria d&#8217;establir els mecanismes concrets de corresponsabilitat de la \u201cCatalunya-Estat\u201d a l&#8217;Estat com\u00fa espanyol o ib\u00e8ric.<\/p>\n<p>3. En qualsevol cas, cal que pensem en termes de &#8220;Constituci\u00f3 catalana&#8221; i en l\u2019articulaci\u00f3 completa del nou subjecte pol\u00edtic que vol ser Catalunya, dotat de sobirania pr\u00f2pia i amb pres\u00e8ncia i corresponsabilitat en els altres \u00e0mbits de sobirania en els quals participi. Des d\u2019aquest pacte de sobiranies, ha de procedir-se, si cal, a aprovar una nova Constituci\u00f3 espanyola que el contempli i que permeti recuperar l\u2019esperit que era impl\u00edcit en el pacte constitucional de 1978, avui clarament q\u00fcestionat i que consistia en un doble comprom\u00eds: de la democr\u00e0cia espanyola, amb el reconeixement nacional i l\u2019autogovern de Catalunya; i, de la Catalunya-naci\u00f3, amb la democr\u00e0cia espanyola.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>III. UNA ALTERNATIVA A LA CRISI: EN FAVOR DE L&#8217;ACTIVACI\u00d3 ECON\u00d2MICA, DE L&#8217;OCUPACI\u00d3 I DE L&#8217;ESTAT DEL BENESTAR<\/strong><\/span><\/p>\n<p>4. Resulta insostenible la deriva destructora del teixit social i productiu de Catalunya que s\u2019ha esdevingut amb l\u2019actual Govern. Cal impulsar urgentment pol\u00edtiques alternatives de sortida de la crisi, superadores de l&#8217;actual cercle vici\u00f3s, que apuntin cap a un model diferent de desenvolupament, sostenible i regulat democr\u00e0ticament. Cal transitar, del dogma de l&#8217;austeritat, a la recuperaci\u00f3 del cam\u00ed del creixement i la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3. Amb aquesta finalitat, calen pol\u00edtiques d&#8217;est\u00edmul fiscal i d&#8217;inversi\u00f3 p\u00fablica. Es tracta de pol\u00edtiques que nom\u00e9s s\u00f3n possibles en un entorn de confian\u00e7a i de corresponsabilitat amb tots els agents productius. I tamb\u00e9 amb els sectors financers, degudament sanejats i regulats, responsables encara avui de l&#8217;estancament de la inversi\u00f3 privada i de la sequera quasi absoluta en el flux de finan\u00e7ament ordinari de les empreses.<\/p>\n<p>5. \u00c9s ben cert que aquesta l\u00ednia d&#8217;actuaci\u00f3 es veu avui condicionada per decisions d&#8217;\u00e0mbit europeu i espanyol, per\u00f2 no ho \u00e9s menys que el govern catal\u00e0 actual, per acci\u00f3 i per omissi\u00f3, hi afegeix actuacions que produeixen m\u00e9s atur, m\u00e9s desprotecci\u00f3 social i un greu retroc\u00e9s en els serveis b\u00e0sics d&#8217;educaci\u00f3 i de salut. A Catalunya, hi han recursos, energies i possibilitats no aprofitats ni reconeguts. I tamb\u00e9 la possibilitat d\u2019incrementar la pressi\u00f3 fiscal sobre els m\u00e9s poderosos i no tan sols sobre els m\u00e9s febles com fa l\u2019actual Govern.<\/p>\n<p>6. En lloc de refugiar-nos en les obligades mesures de contenci\u00f3 del d\u00e8ficit, cal negociar-les b\u00e9 i despr\u00e9s respectar-les, tot acompanyant-les d&#8217;una tasca molt m\u00e9s adaptada a cada sector, a cada territori, aprofitant-ne totes les capacitat cooperativa i sin\u00e8rgies de conjunt que avui resten desaprofitades i aletargades. Amb una acci\u00f3 adient, en aquests \u00e0mbits locals i sectorials, \u00e9s possible desvetllar-hi recursos avui ociosos.<\/p>\n<p>7. La pol\u00edtica industrial, tan desacreditada des de les posicions conservadores, ha de ser posada en el primer pla. Sectors com la ind\u00fastria agro-aliment\u00e0ria, les biotecnologies o la qu\u00edmica-farmac\u00e8utica avan\u00e7ada, esperen suport tant per al seu creixement productiu com per enfortir i ampliar la penetraci\u00f3 a nous mercats o la productivitat de les seves inversions. Els sectors clau han de ser clarament identificats i refor\u00e7ats.<\/p>\n<p>8. Tant com les pol\u00edtiques que produeixen efectes immediats, cal un acci\u00f3 decidida per fixar i posar en marxa les reformes estructurals pendents des de fa massa anys per tal de bastir un sistema productiu que no tingui els peus de fang. Es tracta, entre altres, de les seg\u00fcents:<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L&#8217;educaci\u00f3, la reforma de la qual va iniciar el Govern anterior, que \u00e9s un element central de tota aposta de futur, perqu\u00e8 el futur demana una ciutadania prou culta i responsable, prou competent en el seu camp, en sintonia amb una societat canviant, que exigeix noves i permanent modulacions.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El conjunt del sector p\u00fablic, de l&#8217;administraci\u00f3, que ha de revisar la seva concepci\u00f3 organitzativa i funcional, aix\u00ed com la qualitat de la seva relaci\u00f3 amb la ciutadania i amb el m\u00f3n empresarial, amb la finalitat d\u2019assolir unes majors cotes d\u2019efici\u00e8ncia. Els serveis que constitueixen l\u2019Estat del Benestar, particularment la sanitat (al costat de l\u2019educaci\u00f3 ja esmentada), han de ser objecte d\u2019un ambici\u00f3s esfor\u00e7 racionalitzador, amb la finalitat de fer-los m\u00e9s eficients i de garantir-ne la sostenibilitat.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Formaci\u00f3 Professional, amb la connexi\u00f3 entre formaci\u00f3 i treball, destinada a superar l&#8217;actual manca d&#8217;adaptaci\u00f3 a les nostres necessitats ocupacionals i productives. No es pot acceptar, particularment en aquest camp, la inefici\u00e8ncia social i la p\u00e8rdua de capital hum\u00e0 que comporta, essent aquest l\u2019\u00fanica riquesa natural del nostre pa\u00eds.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La recerca i la innovaci\u00f3 com a inversi\u00f3 determinant de futur, en el marc de l\u2019economia del coneixement. Amb m\u00e9s ra\u00f3, en un pa\u00eds com el nostre que excel\u00b7leix en equips d\u2019investigadors-punta, situats en posicions d\u2019avana\u00e7ada internacional.<\/p>\n<p>&#8211; \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0La creaci\u00f3 art\u00edstica i la producci\u00f3 cultural, en proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 entre nosaltres i que adquireixen tamb\u00e9 una centralitat creixent en el marc de l\u2019economia del coneixement. Avui, en greu perill per l\u2019estocada que comporta la manca d\u2019\u201dexcepci\u00f3 cultural\u201d en la regressi\u00f3 pressupost\u00e0ria i\u00a0 en l\u2019increment de l\u2019IVA.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El mapa institucional catal\u00e0, que demana a crits una simplificaci\u00f3 territorial, destinada a acabar amb l\u2019actual i absurda superposici\u00f3 d\u2019administracions i a establir una divisi\u00f3 regional d\u2019acord amb les necessitats actuals, a partir de criteris t\u00e8cnics competents, que deixi enrere definitivament els atrinxeraments partidaris interessats que condemnen el mapa institucional a l\u2019immobilisme i l\u2019obsolesc\u00e8ncia.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privat, font de possibilitats in\u00e8dites si s\u2019estableix sobre la base, no del clientelisme i de les relacions opaques que generen corrupci\u00f3, sin\u00f3 del projecte p\u00fablic com a garant de l\u2019inter\u00e8s general i de la qualitat.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La just\u00edcia, susceptible de grans canvis positius si no est\u00e9s encotillada per les lleis org\u00e0niques espanyoles.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els sectors que deriven en oligopolis i que representen un llast costos\u00edssim per a les empreses i la ciutadania.<\/p>\n<p>9. Cal fer cr\u00e9ixer conceptes com equitat i corresponsabilitat social, introduir eixos de pol\u00edtica econ\u00f2mica que incorporin els factors ecol\u00f2gics, de sostenibilitat i d&#8217;energies renovables. Cal impulsar pol\u00edtiques fiscals adre\u00e7ades a influir positivament en h\u00e0bits i capteniments de consum, estretament relacionats amb la salut p\u00fablica o la cura del medi ambient.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>IV. PER LA REGENERACI\u00d3 DE LA POL\u00cdTICA I LA REFORMA DE LA DEMOCR\u00c0CIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p>10. La regeneraci\u00f3 de la pol\u00edtica i la reforma de la democr\u00e0cia fa temps que han esdevingut un clamor. En va ser el detonant el moviment del &#8220;indignats&#8221;, que va saber denunciar les m\u00faltiples esclerosis que pateix la nostra vida democr\u00e0tica. Cal replantejar-se el funcionament del sistema democr\u00e0tic, del conjunt d&#8217;institucions, partits, sindicats i entitats diverses, sostinguts en bona mesura amb recursos p\u00fablics. Avui, es troben greument desgastats pels casos de corrupci\u00f3 que han tingut lloc i per un funcionament sovint endog\u00e0mic i allunyat de la comprensi\u00f3, del seguiment i de la participaci\u00f3 de la ciutadania.<\/p>\n<p>11. En el proc\u00e9s que Catalunya obra, cal que aquest en sigui un aspecte cabdal i que doni lloc a un debat ciutad\u00e0 sobre les iniciatives reformadores a emprendre, entre les quals, sens dubte:<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La promulgaci\u00f3, despr\u00e9s de trenta-dos anys, d&#8217;una llei electoral catalana pr\u00f2pia, avui encara pendent perqu\u00e8 aix\u00ed ha convingut als interessos partidaris del centre-dreta.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La reformulaci\u00f3 del paper dels partits pol\u00edtics, amb la devoluci\u00f3 a la societat d\u2019algunes de les funcions que fins ara han tingut reservades, a Catalunya i a Espanya, particularment les relatives al monopoli en la selecci\u00f3 dels candidats i en la depend\u00e8ncia dels electes.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019establiment d\u2019una vinculaci\u00f3 i d\u2019una relaci\u00f3 permanent entre els electors i els seus representants democr\u00e0tics, no tan sols en els per\u00edodes electorals, sin\u00f3 durant tota la durada del seu mandat. Aix\u00f2 hauria de concretar-se en la definici\u00f3 de circumscripcions electorals unipersonals.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019establiment de les llistes electorals obertes o desbloquejades, de manera que sigui l\u2019electoral el que determini la prioritzaci\u00f3 dels candidats i candidates.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La generalitzaci\u00f3 de les eleccions prim\u00e0ries obertes, traslladant a la ciutadania la capacitat de seleccionar els candidats i candidates a caps de llista del corresponent espai electoral, de manera que els aparells dels partits deixin de tenir-ne el monopoli i el conseg\u00fcent control sobre els electes.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L&#8217;acc\u00e9s p\u00fablic al coneixement i al control dels recursos dedicats al manteniment de les forces pol\u00edtiques, amb una regulaci\u00f3 m\u00e9s exigent.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L&#8217;experimentaci\u00f3 de nous aven\u00e7os en la iniciativa popular i en la participaci\u00f3 oberta dels ciutadans en la presa de decisions significatives.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La instauraci\u00f3 efectiva d&#8217;una funci\u00f3 d&#8217;avaluaci\u00f3 continua i rigorosa dels serveis i les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019impuls de formes de cogesti\u00f3 ciutadana dels serveis p\u00fablics, a partir dels usuaris i dels consumidors.<\/p>\n<p>Aquesta declaraci\u00f3 s&#8217;inscriu en un nou moment que, com mai, fa inexcusable la claredat i la definici\u00f3 de posicions per compte dels qui exercim responsabilitats pol\u00edtiques o tenim un cert ascendent sobre uns o altres segments pol\u00edtics i socials. No hi ha marge per a la ret\u00f2rica, per a les paraules buides, per a les bones intencions inconseq\u00fcents, per al c\u00f2mode exercici de nedar i guardar la roba. Catalunya, en aquest moment decisiu, demana honestedat, franquesa i coratge, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ortod\u00f2xies inercials, de silencis acomodaticis i de cauteles conservadores. Demana que cadasc\u00fa assumeixi plenament la seva responsabilitat i actu\u00ef en conseq\u00fc\u00e8ncia. Nosaltres hem sentit que aquesta era la nostra obligaci\u00f3 p\u00fablica i hem ent\u00e8s que no ens en pod\u00edem desentendre. Que far\u00edem un flac servei al nostre comprom\u00eds col\u00b7lectiu si no gos\u00e0vem. Sabem que aquesta \u00e9s avui la millor manera que tenim de servir els nostres ideals.<\/p>\n<p>Catalunya, octubre de 2012<\/p>\n<p>Primers signants<\/p>\n<p>Jaume Aguil\u00f3<\/p>\n<p>Mireia Alberny<\/p>\n<p>Enoch Alberti<\/p>\n<p>Pere Alb\u00f3<\/p>\n<p>Albert Alfaro<\/p>\n<p>Eduard Alfaro<\/p>\n<p>Anton Aluja<\/p>\n<p>Pere Almeda<\/p>\n<p>Xavier Amores<\/p>\n<p>Xavier Amor\u00f3s<\/p>\n<p>Emili Arb\u00f3s<\/p>\n<p>Joan Armangu\u00e9<\/p>\n<p>Narc\u00eds Armengol<\/p>\n<p>Ernest Aymami<\/p>\n<p>Noem\u00ed Aymami<\/p>\n<p>Maria Badia<\/p>\n<p>Joan Balada<\/p>\n<p>Josep Maria Balcells<\/p>\n<p>Ester Ballart<\/p>\n<p>Paco Ballester<\/p>\n<p>Isidre Barber\u00e0<\/p>\n<p>Am\u00e8lia Barbero<\/p>\n<p>Jaume Bellmunt<\/p>\n<p>Robert Benaiges<\/p>\n<p>Toni Berini<\/p>\n<p>Pia Bosch<\/p>\n<p>Xavier Bretones<\/p>\n<p>Mariona Bru<\/p>\n<p>Mart\u00ed Carnicer<\/p>\n<p>Josep Maria Carreras<\/p>\n<p>Carles Casals<\/p>\n<p>Magda Casamitjana<\/p>\n<p>Servand Casas<\/p>\n<p>Roger Casero<\/p>\n<p>Antoni Castells<\/p>\n<p>Carles Cepero<\/p>\n<p>Eduard Cienfuegos<\/p>\n<p>Andreu Clap\u00e8s<\/p>\n<p>Joaquim Collado<\/p>\n<p>Dolors Collell<\/p>\n<p>Joan Colom<\/p>\n<p>Francesc Colom\u00e9<\/p>\n<p>Josep Comas<\/p>\n<p>Pere Oriol Costa<\/p>\n<p>Rosa Costa<\/p>\n<p>Maria Crehuet<\/p>\n<p>Ram\u00f3n Creixell<\/p>\n<p>Antoni Dalmau<\/p>\n<p>Manuel de Forn<\/p>\n<p>Joan Manuel del Pozo<\/p>\n<p>Jos\u00e9 Antonio Donaire<\/p>\n<p>Miseric\u00f2rdia Dosaiguas<\/p>\n<p>Pilar Duocastella<\/p>\n<p>Enric Fandos<\/p>\n<p>Carme Fern\u00e1ndez<\/p>\n<p>Ramon Ferre<\/p>\n<p>Carles Ferreira<\/p>\n<p>Daniel Font<\/p>\n<p>Jordi Font<\/p>\n<p>Camil Fortuny<\/p>\n<p>Jordina Freixanet<\/p>\n<p>Alejandro Garcia<\/p>\n<p>Marina Geli<\/p>\n<p>Nuria Gelonch<\/p>\n<p>Joan Gili<\/p>\n<p>Sandra Guaita<\/p>\n<p>Josep Guinot<\/p>\n<p>Francesc Guisset<\/p>\n<p>Manel Hervas<\/p>\n<p>Francesc Xavier Jonama<\/p>\n<p>Francesc Jornet<\/p>\n<p>Meritxell Josa<\/p>\n<p>\u00c0lex Jover<\/p>\n<p>Anna Lafuerza<\/p>\n<p>Jordi Lamas<\/p>\n<p>German L\u00f3pez<\/p>\n<p>Antoni Llevot<\/p>\n<p>Esteve Lloren\u00e7<\/p>\n<p>Clara Maragall<\/p>\n<p>Ernest Maragall<\/p>\n<p>Maria Maragall<\/p>\n<p>Pau Maragall<\/p>\n<p>Pere Maragall<\/p>\n<p>Joan Marcet<\/p>\n<p>Andreu Martin<\/p>\n<p>Rafa Mart\u00edn<\/p>\n<p>Ignasi Mart\u00ednez<\/p>\n<p>Josep Maria Masachs<\/p>\n<p>Carme Mas<\/p>\n<p>\u00c0lex Masllorens<\/p>\n<p>Josep Maria Merino<\/p>\n<p>Llu\u00efsa Mestre<\/p>\n<p>Anna Maria Mir\u00f3<\/p>\n<p>Josep Moragues<\/p>\n<p>Clara Mu\u00f1oz Cirici<\/p>\n<p>Manel Nadal<\/p>\n<p>\u00c0ngels Navarro Miralles<\/p>\n<p>Manel Oliva<\/p>\n<p>Angels Or\u00f2<\/p>\n<p>Ram\u00f3n Palacio<\/p>\n<p>Montserrat Palma<\/p>\n<p>Jordi Par\u00e9s<\/p>\n<p>Josep Pau<\/p>\n<p>Elena Pascual<\/p>\n<p>Anna Pel\u00e1ez<\/p>\n<p>Llu\u00eds Miquel P\u00e9rez<\/p>\n<p>Angera Pinol<\/p>\n<p>Felip Pons<\/p>\n<p>Rosa Maria Puig\u2010Serra<\/p>\n<p>Gemma Pujals<\/p>\n<p>Xavier Raventos<\/p>\n<p>Pilar Riera<\/p>\n<p>\u00c0lvar Roda<\/p>\n<p>\u00c0ngel Ros<\/p>\n<p>Arantxa Ros<\/p>\n<p>Manel Royes<\/p>\n<p>Elena Salinas<\/p>\n<p>Manel Sanchez<\/p>\n<p>Mart\u00ed Sans<\/p>\n<p>Jes\u00fas Sanz<\/p>\n<p>Salvador Sarquella<\/p>\n<p>N\u00faria Sempere<\/p>\n<p>Jordi Serra<\/p>\n<p>Josep Serra<\/p>\n<p>Miquel Serrano<\/p>\n<p>Quildo Serrano<\/p>\n<p>Gemma Serrassolses<\/p>\n<p>Antoni Siurana<\/p>\n<p>F\u00e8lix Sogas<\/p>\n<p>Joan Solana<\/p>\n<p>Eul\u00e0lia Tatch\u00e9<\/p>\n<p>Xavier Testar<\/p>\n<p>Antoni Torres<\/p>\n<p>Eladi Torres<\/p>\n<p>Guillem Torres<\/p>\n<p>Artur Trias<\/p>\n<p>Joan Trias<\/p>\n<p>Joan Anton Verge<\/p>\n<p>Miquel Vidal<\/p>\n<p>Xaavier Vidal<\/p>\n<p>Max Vives<\/p>\n<p>Joan Vi\u00f1allonga<\/p>\n<p>Jordi William<\/p>\n<p>Josep Xurigu\u00e9<\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><em>Si voleu descarregar el manifest en PDF cliqueu\u00a0<a href=\"https:\/\/www.box.com\/s\/a2mkr8efgo3wzr9axdfu\">aqu\u00ed<\/a><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><strong>ADHESIONS AL MANIFEST <\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><strong>PER UNA ESQUERRA CATALANA FORTA I MAJORIT\u00c0RIA PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT:<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><strong>manifestesquerracatalana@gmail.com<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>UNA ESQUERRA CATALANA FORTA I MAJORIT\u00c0RIA PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT &nbsp; EL POBLE DE CATALUNYA HA PASSAT AL DAVANT El poble de Catalunya ha passat al davant. Catalunya ha fet el tomb. Els \u00a0esdeveniments dels \u00faltims deu anys i, en &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/2012\/10\/06\/manifest-una-esquerra-catalana-forta-i-majoritaria-per-una-catalunya-constituent\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,29],"tags":[33],"class_list":["post-81","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-politica","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/99"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=81"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=81"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}