{"id":81,"date":"2012-10-06T13:09:01","date_gmt":"2012-10-06T12:09:01","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/?p=81"},"modified":"2012-10-06T13:09:01","modified_gmt":"2012-10-06T12:09:01","slug":"manifest-una-esquerra-catalana-forta-i-majoritaria-per-una-catalunya-constituent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/2012\/10\/06\/manifest-una-esquerra-catalana-forta-i-majoritaria-per-una-catalunya-constituent\/","title":{"rendered":"MANIFEST: UNA ESQUERRA CATALANA FORTA I MAJORIT\u00c0RIA PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT"},"content":{"rendered":"

UNA ESQUERRA CATALANA FORTA I MAJORIT\u00c0RIA <\/strong><\/span><\/p>\n

PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

EL POBLE DE CATALUNYA HA PASSAT AL DAVANT<\/strong><\/span><\/p>\n

El poble de Catalunya ha passat al davant. Catalunya ha fet el tomb. Els \u00a0esdeveniments dels \u00faltims deu anys i, en particular, dels dos anys darrers, han accelerat un proc\u00e9s de presa de consci\u00e8ncia que ve de molt lluny, directament connectat amb la nostra hist\u00f2ria col\u00b7lectiva, i que ha adquirit una dimensi\u00f3 social activa i majorit\u00e0ria, diversa i inclusiva, profunda i irreversible. La incomprensi\u00f3, el maltractament reiterat i el rebuig final que han obtingut les propostes presentades pels successius Governs i pel Parlament, han fet que Catalunya transit\u00e9s, de la frustraci\u00f3 i la indignaci\u00f3, a la clara i incontestable afirmaci\u00f3 de la seva sobirania nacional.<\/p>\n

El 10 de juny del 2010, la societat catalana, amb les seves institucions al capdavant i amb la participaci\u00f3 de la gran majoria de les seves forces pol\u00edtiques, s’expressava de forma unit\u00e0ria i potent contra la sent\u00e8ncia d’un Tribunal Constitucional partidista, que completava la tasca d’enderroc de la darrera proposta d’entesa formulada des de Catalunya. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de Setembre del 2005 ja havia sigut rebaixat i limitat en la seva voluntat de salt qualitatiu, tant pel que fa a l’autogovern com al desenvolupament del potencial federal i plurinacional de la Constituci\u00f3 pactada l’any 1978. Aquella sent\u00e8ncia era un “no” a la voluntat d’encaix de la naci\u00f3 catalana en un Estat espanyol que reconegu\u00e9s i fes seu el car\u00e0cter plurinacional, pluricultutal i pluriling\u00fc\u00edstic de la realitat que inclou. S\u2019hi afegiria, encara, la posterior evid\u00e8ncia, particularment en l’\u00e0mbit del finan\u00e7ament, que l’Estat espanyol ni tant sols respectava all\u00f2 que havia restat vigent d’aquella proposta malmesa. Aix\u00f2 ha reblat el clau i ha decantat definitivament les coses.<\/p>\n

Per\u00f2 el m\u00e9s rellevant \u00e9s que ha estat la pr\u00f2pia societat catalana, molt m\u00e9s que el conjunt de les seves institucions i forces pol\u00edtiques, la que ha dit prou, defugint la temptaci\u00f3 de refugiar-se en la resignaci\u00f3 o en el greuge i la lamentaci\u00f3. Ben al contrari, s\u2019ha posat en marxa, de cap a cap de Catalunya i en la pluralitat del seu ventall social, fins a aixecar una immensa onada d’exig\u00e8ncia nacional. La gent, l\u2019Onze de Setembre d\u2019enguany, aquest cop sense convocat\u00f2ria unit\u00e0ria ni institucional, ha ocupat el centre de Barcelona i ha desfilat fins al simb\u00f2lic Parc de la Ciutadella, avui seu del Parlament.<\/p>\n

DEL SENTIMENT I LA VOLUNTAT, AL PROJECTE SOLVENT<\/strong><\/span><\/p>\n

L’autogovern com a concepte constitucional, q\u00fcestionat i superat per l’acci\u00f3 contr\u00e0ria dels poders de l’Estat espanyol, ha esdevingut desig col\u00b7lectiu de sobirania i voluntat d’“Estat propi”<\/em>. Desqualificat l’“Estat compartit” <\/em>de car\u00e0cter <\/em>plurinacional, que Catalunya havia cregut veure en la Constituci\u00f3, aquesta nova perspectiva apareix, a ulls de molts, com l’\u00fanica que li queda a Catalunya per fer-se amb els ressorts que li calen per construir i dirigir el seu dest\u00ed col\u00b7lectiu. La manifestaci\u00f3-concetraci\u00f3 de l’Onze de Setembre d\u2019enguany \u00e9s l’eclosi\u00f3 clamorosa d’aquesta voluntat.<\/p>\n

Urgeix, ara, que tothom assumeixi plenament les seves responsabilitats, de manera que Catalunya pugui comptar amb tot all\u00f2 que li cal per concretar, dirigir i gestionar la seva voluntat. Per convertir-la en projecte pol\u00edtic democr\u00e0tic i viable. Per donar-li perspectiva i dotar-la d’un full de ruta seri\u00f3s. No val a gronxar-se sobre l’onada popular ni a instrumentalitzar-la des d\u2019uns o altres interessos de partit. No val tampoc a ignorar les dificultats i els perills que tenim per davant, perqu\u00e8 nom\u00e9s podrem superar-los si els abordem i els sabem afrontar degudament. Cal que Catalunya actu\u00ef, des d\u2019ara mateix, amb el rigor que ho faria si dispos\u00e9s\u00a0 d\u2019institucions d\u2019Estat, amb la m\u00e0xima seriositat i efici\u00e8ncia en tots els \u00e0mbits de la seva exist\u00e8ncia.<\/p>\n

En aquesta direcci\u00f3, \u00e9s essencial la unitat d\u2019acci\u00f3 de les forces pol\u00edtiques catalanes que hi estiguin disposades, amb una posici\u00f3 compartida que expressi la voluntat de la naci\u00f3. La for\u00e7a de Catalunya, en els moments decisius, ha estat sempre la seva unitat, la seva capacitat de sumar. Res no pesa tant a l’hora de la veritat. I ens far\u00e0 tota la falta en el cam\u00ed que encetem, en el nostre di\u00e0leg inexcusable amb Espanya i amb Europa.<\/p>\n

Nom\u00e9s aix\u00ed, d\u2019altra banda, el projecte que hem de formular i fer viable ser\u00e0 de tota la ciutadania i estar\u00e0 a l\u2019altura dels veritables interessos nacionals de Catalunya. Avui, nom\u00e9s un ampli consens ofereix la for\u00e7a i la garantia necess\u00e0ries en el proc\u00e9s constituent de tot subjecte nacional. Tamb\u00e9 en el cas de la \u201cCatalunya-Estat\u201d.<\/p>\n

SORTIR DE LA GREU CRISI ECON\u00d2MICA I SOCIAL QUE PATIM<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquest proc\u00e9s d’afirmaci\u00f3 nacional s’inscriu en un context de grav\u00edssima crisi econ\u00f2mica i social, que n’ha estat tamb\u00e9 un dels detonants. Una crisi en la qual ampl\u00edssims sectors del poble de Catalunya, sobretot els m\u00e9s febles, es veuen tenallats per l\u2019angoixa i arrossegats cap a escenaris de pobresa. En aquest marc, l’injust d\u00e8ficit fiscal que Catalunya ha vingut patint apareix com una de les causes dels perjudicis econ\u00f2mics i socials que recauen sobre els seus ciutadans i ciutadanes. No es tracta de negar la solidaritat: tothom ent\u00e9n que la solidaritat \u00e9s irrenunciable i que els territoris m\u00e9s avan\u00e7ats han de ser contribuents nets en favor del desenvolupament dels territoris m\u00e9s desafavorits. Per\u00f2 tothom sap tamb\u00e9 que aix\u00f2, com succeeix a tota Europa, no pot d\u2019arrossegar cap avall els territoris solidaris ni pot fer caure la seva poblaci\u00f3 cap a cotes socials inferiors a les que gaudeixen els territoris ajudats.<\/p>\n

A aquest causa, per descomptat, s\u2019hi sumen les pol\u00edtiques d’austeritat doctrin\u00e0ria -inductores de m\u00e9s recessi\u00f3 i m\u00e9s atur- i de privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, que posen en perill algunes fites irrenunciables de l’Estat del Benestar. El d\u00e8ficit fiscal no ha de ser la cortina de fum que amagui aquesta greu responsabilitat del nostre Govern. No es fa Catalunya destruint la seva cohesi\u00f3 social. Aquesta \u00e9s, de fet, condici\u00f3 imprescindible de la seva cohesi\u00f3 nacional. Per aix\u00f2, es fa inexcusable plantar cara a les pol\u00edtiques dictades per l’ortod\u00f2xia liberal-conservadora, d’efectes devastadors, i emprendre nous camins en favor de l’economia productiva, del creixement sensat, de l’ocupaci\u00f3 i, no pas en darrer lloc, de les reformes destinades a garantir la sostenibilitat i la qualitat dels serveis p\u00fablics b\u00e0sics. Unes reformes que han de fer-se amb el bistur\u00ed i no pas amb la destral, perqu\u00e8 han de perseguir el manteniment i l’ampliaci\u00f3 de l’Estat del Benestar i no la seva liquidaci\u00f3 en favor del negoci privat.<\/p>\n

CAL, AMB URG\u00c8NCIA, UNA ESQUERRA CATALANA FORTA, CAPA\u00c7 D\u2019ESDEVENIR MAJORIT\u00c0RIA<\/strong><\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, \u00e9s vital que Catalunya disposi d’un mapa pol\u00edtic complet, articulat en grans opcions ideol\u00f2giques, pol\u00edtiques i socials. En aquest mapa, avui, hi ha una notabil\u00edssima abs\u00e8ncia: la d’una esquerra catalana prou forta, amb capacitat de govern, a l’altura dels anhels sobirans de Catalunya i a l’altura del greu repte econ\u00f2mic i social que tenim plantejat. S\u00ed, a l\u2019altura de tots dos, perqu\u00e8 la causa nacional i la causa social s\u00f3n, per a l\u2019esquerra, una mateixa causa. No hi ha l\u2019una sense l\u2019altra. La naci\u00f3 \u00e9s la gent i, sense cohesi\u00f3 social, la naci\u00f3 es desf\u00e0. De la mateixa manera, el progr\u00e9s hum\u00e0 nom\u00e9s es pot assolir des de la majoria democr\u00e0tica del poble i no hi ha majoria progressista possible que no comporti alhora un veritable projecte nacional.<\/p>\n

Catalunya necessita com mai una esquerra nacional, identificada amb els interessos de Catalunya, sense hipoteques en la seva actuaci\u00f3 i en la seva representaci\u00f3, capa\u00e7 de constituir-se en alternativa al nacionalisme conservador de la dreta. Una esquerra capa\u00e7 d’impulsar un projecte de futur que faci seves les necessitats i esperances de la gran majoria del poble, en la seva diversitat social, cultural i ling\u00fc\u00edstica, que esdevingui un poder\u00f3s factor de cohesi\u00f3 social i nacional, que generi identitat compartida de futur.<\/p>\n

L’exist\u00e8ncia d’una esquerra catalana prou forta, d\u2019altra banda, ha de ser un factor decisiu per una acci\u00f3 unit\u00e0ria de Catalunya, del tot imprescindible en les interlocucions que Catalunya ha d\u2019emprendre per a la seva ubicaci\u00f3 entre els pobles d\u2019Europa i del m\u00f3n. Sense una esquerra catalana potent, nom\u00e9s hi haur\u00e0 subordinaci\u00f3 dins d’un espai \u00fanic i un pensament \u00fanic de centre-dreta, segurament contrapuntat -en una alian\u00e7a de fons contra l’esquerra- per una dreta espanyolista polaritzada en sentit invers i interessada en trencar la unitat civil del nostre poble. No \u00e9s l’esquema que li conv\u00e9 a Catalunya en l’actual avinentesa: l’afebliria greument. \u00c9s un perill que podria frustrar el cam\u00ed empr\u00e8s o b\u00e9 resultar un llast insuperable que s\u2019enduria la “Catalunya-Estat” molt lluny del somni de la immensa majoria dels catalans i catalanes d’avui.<\/p>\n

Ens proposem, doncs, participar activament en el desvetllament i l’articulaci\u00f3 d\u2019un ampli espai pol\u00edtic d\u2019esquerra, que pugui exercir d’opci\u00f3 alternativa viable i esdevenir l\u2019expressi\u00f3 del catalanisme progressista d\u2019avui:<\/p>\n