Dolors Collell signa aquesta interessant reflexi\u00f3 en l’apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana.<\/p>\n
Temps dif\u00edcils per a l\u2019educaci\u00f3: recursos migrats, complexitat elevada a les aules, des\u00e0nim entre els professionals, rumb pol\u00edtic immobilista, nul\u00b7les expectatives per als joves ben formats, frac\u00e0s escolar elevat, atur juvenil insostenible\u2026 la llista no \u00e9s tancada.<\/em><\/p>\n La immensa majoria de la ciutadania percep clarament aquests problemes. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: quina resposta hi donem ? No voldria convertir aquestes reflexions en un memorial de queixes ni en un retrat pessimista, sin\u00f3 en un intent d\u2019aportar camins que es poden iniciar en paral\u00b7lel i des d\u2019\u00e0mbits distints.<\/em><\/p>\n Qu\u00e8 podem fer els professionals docents per millorar la nostra tasca?<\/strong> El model de mestre com a transmissor de coneixements ha quedat superat per l\u2019era de les noves tecnologies. Ja no som el guia infal\u00b7lible perqu\u00e8 hi ha una generaci\u00f3 de docents que som immigrants digitals i anem un pas enrere de la generaci\u00f3 nascuda al si de la revoluci\u00f3 digital. La gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 i tamb\u00e9 de les emocions, la cooperaci\u00f3 en la construcci\u00f3 del coneixement, la posada en valor de les intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples, entre altres, han esdevingut el nou repte educatiu. Quedar-ne al marge \u00e9s condemnar-nos a la involuci\u00f3 professional i el que \u00e9s m\u00e9s greu, desistir d\u2019educar en un nou context amb la qual cosa la nostra tasca no t\u00e9 cap sentit. Hem de canviar la manera d\u2019ensenyar i el rol que hem exercit des de fa segles, deixar de ser transmissors per convertir-nos en cooperadors, acompanyants o guies, vet aqu\u00ed el primer pas. Per\u00f2 tamb\u00e9, i ara que parlem tant d\u2019\u00e8tica i moral en la responsabilitat p\u00fablica, hem d\u2019esdevenir model de refer\u00e8ncia per al nostre alumnat i per a la societat: no podem demanar respecte si no l\u2019exercim dia a dia, no podem demanar esfor\u00e7 i capacitat de superaci\u00f3 si ens instal\u00b7lem en la comoditat de reproduir clix\u00e9s apresos i posats en pr\u00e0ctica fa d\u00e8cades, no podem exigir autoritat si no ens la guanyem amb el capteniment i les decisions que prenem.<\/em><\/p>\n Quin \u00e9s el marge de maniobra dels centres educatius?<\/strong> La LEC (Llei d\u2019Educaci\u00f3 de Catalunya) aprovada al 2009 va obrir un nou marc de corresponsabilitat, no tant en prescriure una concepci\u00f3 determinada de l\u2019aprenentatge, sin\u00f3 en atorgar al professorat i els equips directius marges de decisi\u00f3 per a l\u2019adopci\u00f3 de metodologies de treball, organitzaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 <\/strong>de recursos a cada centre. Un dels pilars de la LEC\u00a0 \u00e9s l\u2019Autonomia de Centre i el Decret d\u2019Autonomia va ser dels primers que es van desplegar de la nova llei. El t\u00edtol set\u00e8 de la LEC obre la via a l\u2019autonomia dels centres: es refereix a l\u2019\u00e0mbit pedag\u00f2gic, a l\u2019\u00e0mbit organitzatiu i a l\u2019\u00e0mbit de gesti\u00f3 de recursos. \u00c9s un dels eixos fonamentals per refor\u00e7ar <\/strong>l\u2019escola <\/strong>p\u00fablica,<\/strong> defineix que els centres p\u00fablics poden tenir car\u00e0cter propi; l\u2019escola p\u00fablica veu reconeguda la seva capacitat de forjar projectes singulars. Cada escola, cada institut, pot decidir com treballa, aquesta \u00e9s una nova for\u00e7a i una oportunitat per emprendre camins de renovaci\u00f3, experimentaci\u00f3, millora i canvi en el model educatiu.<\/em><\/p>\n Quin \u00e9s el paper que ha de jugar-hi l\u2019alumnat ?<\/strong> Hem desenvolupat en els darrers anys un model d\u2019educaci\u00f3 molt proteccionista, posant al costat de cada alumne un recurs extern per resoldre els problemes i conflictes naturals en tot proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. Per\u00f2 hem oblidat el l\u2019\u00fanic cam\u00ed viable: l\u2019apoderament. Tots som amos del nostre dest\u00ed, de les nostres decisions i de la nostra voluntat. L\u2019alumne ha de ser protagonista, no objecte passiu de les d\u00e8ries educatives del professional de torn. Si l\u2019alumne no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019assumir la responsabilitat que t\u00e9 en el propi proc\u00e9s d\u2019aprenentatge i maduraci\u00f3, si se l\u2019eximeix de les seves responsabilitats i el seu poder per canviar i cr\u00e9ixer, est\u00e0 abocat a una exist\u00e8ncia frustrant que delegar\u00e0 en els altres la presa de decisions i el convertir\u00e0 en un subjecte passiu.<\/em><\/p>\n Qu\u00e8 n\u2019esperem de les fam\u00edlies i l\u2019entorn social, \u201cla tribu\u201d?<\/strong> La constataci\u00f3 del frac\u00e0s d\u2019una educaci\u00f3 permissiva ha portat moltes fam\u00edlies a l\u2019aband\u00f3 del rol educador, deixant en mans de l\u2019escola la responsabilitat de l\u2019\u00e8xit o el frac\u00e0s educatiu.\u00a0 La societat del benestar ha generat falses expectatives: aconseguir el triomf f\u00e0cil, sense esfor\u00e7; ha guanyat la cultura del tenir m\u00e9s que la cultura del ser. Aix\u00f2 ha de canviar i de fet comen\u00e7a a canviar en el moment que tot el sistema s\u2019esquerda enmig d\u2019una crisi econ\u00f2mica vora\u00e7 i una crisi de valors que d\u00f3na pas a noves concepcions, actituds i valors. La fam\u00edlia ha de recuperar el rol de primer nucli educador i a continuaci\u00f3 obrir-se al concepte d\u2019una nova cultura cooperativa; tota la societat ha de col\u00b7laborar perqu\u00e8 l\u2019escola pugui ser aquest espai privilegiat per aprendre i reflexionar sobre el respecte i les particularitats de cadasc\u00fa. \u00c9s evident que l\u2019escola nom\u00e9s canviar\u00e0 a mesura que la societat canvi\u00ef, no hi ha f\u00f3rmules m\u00e0giques.<\/em><\/p>\n Quina administraci\u00f3 volem?<\/strong> La feixuga c\u00e0rrega i lentitud de l\u2019administraci\u00f3 \u00e9s\u00a0 nom\u00e9s un t\u00f2pic que som incapa\u00e7os de trencar? L\u2019administraci\u00f3 educativa \u00e9s una maquin\u00e0ria capa\u00e7 d\u2019engegar infinitat de programes, aplicatius, sistemes de control, plans\u2026 que moltes vegades entorpeixen la tasca educativa m\u00e9s que no pas l\u2019acompanyen. Per\u00f2 l\u2019administraci\u00f3 s\u00f3n persones, que des del seu \u00e0mbit professional, sigui quin sigui el nivell de responsabilitat, poden lluitar contra aix\u00f2. Cal no oblidar l\u2019objectiu prioritari: servir l\u2019educaci\u00f3 de la ciutadania del nostre pa\u00eds, i a continuaci\u00f3 aplicar les f\u00f3rmules b\u00e0siques: servei proper i de qualitat, descentralitzaci\u00f3, efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia: sobren m\u00e9s paraules.<\/em><\/p>\n I des dels diferents \u00f2rgans de govern?<\/strong> B\u00e0sicament n\u2019esperem presa de decisions pol\u00edtiques, i aix\u00f2 vol dir mirar lluny, deixar de banda les pressions dels sectors corporativistes i prioritzar el b\u00e9 com\u00fa. Impulsar el canvi de model. No fer res \u00e9s el pitjor que pot fer un govern. Deixar tots els sectors abans esmentats abandonats a les seves in\u00e8rcies \u00e9s matar per inanici\u00f3 el sistema educatiu. Es fa dif\u00edcil treballar sense recursos, per\u00f2 encara m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s treballar sense br\u00faixola, sense passi\u00f3, sense debat, sense provar de canviar el model, sense assumir riscos, sense imaginaci\u00f3\u2026<\/em><\/p>\n Per qu\u00e8 crec en NECat? <\/strong>S\u2019obre una etapa apassionant: bastir un projecte pol\u00edtic que tingui l\u2019educaci\u00f3 com a eix central de creixement, de progr\u00e9s i de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. Un projecte arrelat a la llengua i la cultura del nostre pa\u00eds, per\u00f2 obert a les lleng\u00fces i les cultures de la nova ciutadania catalana dins d\u2019un m\u00f3n globalitzat i en canvi constant. Ja tenim una llei d\u2019Estat, la LEC, ara cal concretar-ne els continguts i superar la par\u00e0lisi en qu\u00e8 ha entrat el desplegament; tamb\u00e9 hem de repensar i posar en pr\u00e0ctica noves estrat\u00e8gies i noves idees. \u00a0L\u2019amena\u00e7a m\u00e9s latent que plana sobre el nostre sistema en aquests greus moments \u00e9s la p\u00e8rdua de la cohesi\u00f3 social a l\u2019escola. Necessitem mesures urgents per aturar l\u2019esvoranc que s\u2019obre lentament entre l\u2019alumnat m\u00e9s desfavorit i la resta. Per\u00f2 tamb\u00e9 tenim la fortalesa d\u2019un sistema que ha dut a terme una integraci\u00f3 de l\u2019alumnat nouvingut, d\u2019una forma r\u00e0pida, generosa i efectiva, tenim el potencial tecnol\u00f2gic imparable que s\u2019obre pas amb noves metodologies a les aules, tenim la for\u00e7a creativa i l\u2019esperit lliure dels pobles meditrerranis. I finalment, tenim l\u2019extraordinari poder d\u2019una arma de construcci\u00f3 massiva, i aquesta arma \u00e9s l\u2019educaci\u00f3.<\/em><\/p>\n No s\u2019hi val a esperar que els temps canvi\u00efn, volem convidar tota la ciutadania que vulgui implicar-se en dissenyar aquest futur, a ser-hi, a debatre i compartir, a discrepar i acordar, i sobretot a comen\u00e7ar a actuar cadasc\u00fa des del seu \u00e0mbit.<\/em><\/p>\n No \u00e9s poca cosa oi?<\/em><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dolors Collell signa aquesta interessant reflexi\u00f3 en l’apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana. Temps dif\u00edcils per a l\u2019educaci\u00f3: recursos migrats, complexitat elevada a les aules, des\u00e0nim entre els professionals, rumb pol\u00edtic immobilista, nul\u00b7les expectatives per als joves ben formats, frac\u00e0s … Continua llegint