{"id":150,"date":"2013-03-30T16:28:41","date_gmt":"2013-03-30T15:28:41","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/?p=150"},"modified":"2013-03-30T16:32:10","modified_gmt":"2013-03-30T15:32:10","slug":"etica-o-moral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/2013\/03\/30\/etica-o-moral\/","title":{"rendered":"\u00c8tica o moral?"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/strong><\/p>\n

Els casos de corrupci\u00f3 d\u2019alguns pol\u00edtics que anem coneixent dia a dia -punta de l\u2019iceberg tal vegada- i que ens omplen d\u2019indignaci\u00f3 i d\u2019impot\u00e8ncia alhora, fan que, ara m\u00e9s que mai, s\u2019alcin veus que reclamen comportaments \u00e8tics en les nostres servidors p\u00fablics. La necess\u00e0ria regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica que volem ho exigeix.<\/p>\n

I, per saber ben b\u00e9 a qu\u00e8 ens referim, em sembla interessant compartir algunes reflexions que anir\u00e9 desenvolupament en aquesta nota i en notes posteriors. Les paraules de Margarida Boladeras ens ajuden a situar la q\u00fcesti\u00f3:<\/p>\n

\u201cEls problemes morals del m\u00f3n actual i futur demanen quelcom m\u00e9s que llistes de virtuts o de prohibicions; hem de desenvolupar i educar la capacitat de judicar situacions noves, la capacitat de raonar sobre les conductes possibles i les conseq\u00fc\u00e8ncies que generen, sobre ideals lliurement elegits i els fomentats mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3. El reconeixement dels drets fonamentals de tota persona \u2013drets de llibertats i drets socials- marca un cam\u00ed que tamb\u00e9 ens obliga a tots. Els grans conceptes de moral, just\u00edcia i llibertat es concreten avui en aquests drets i en els deures que se\u2019n deriven. La responsabilitat i la solidaritat s\u00f3n deures primordials inherents al concepte de persona subjecte de drets.\u201d<\/em><\/p>\n

\u00c9s el mateix, doncs, \u00e8tica i moral? Arist\u00f2til, en el segle iv aC. diferenciava\u00a0 dues formes pr\u00f2pies de comportament, dos tipus de virtuts: les virtuts morals o \u00e8tiques, pr\u00f2pies de la voluntat, i les virtuts intel\u00b7lectuals o diano\u00e8tiques, pr\u00f2pies de la di\u00e0noia, del pensament.\u00a0 En el llibre 2 de <\/span>Moral, a Nic\u00f2mac <\/sup><\/em>escrivia: <\/span><\/div>\n
\u201cHi ha, doncs, dues menes de virtut: la intel\u00b7lectual i la moral. La virtut intel\u00b7lectual s\u2019origina i es desenvolupa mitjan\u00e7ant la instrucci\u00f3, ra\u00f3 per la qual requereix experi\u00e8ncia i temps. La virtut moral s\u2019origina m\u00e9s particularment de l\u2019h\u00e0bit i dels costums; i de la mateixa paraula h\u00e0bit, mitjan\u00e7ant un lleuger canvi, procedeix el nom de moral que avui t\u00e9.\u201d<\/em><\/div>\n

Aquesta cita d\u2019Arist\u00f2til ens d\u00f3na pistes per entendre perqu\u00e8, encara avui, els termes \u00e8tica <\/em>i moral<\/em> s\u2019utilitzen com a mots sin\u00f2nims quan, en realitat no en s\u00f3n.\u00a0 Etimol\u00f2gicament, la paraula \u00e8tica<\/em> procedeix del mot \u201c\u03ae\u03b8\u03bf\u03c2\u201d, que significa \u201clloc on vivim, morada\u201d tot i que m\u00e9s endavant es va emprar per referir-se al \u201ccar\u00e0cter o manera de ser\u201d. D\u2019altra banda, la paraula moral<\/em> t\u00e9 arrel llatina, de \u201cmos, moris\u201d,<\/em> paraula que significa \u201ccostum\u201d i tamb\u00e9 va passar a tenir el significat de \u201ccar\u00e0cter o manera de ser\u201d.<\/p>\n

Adela Cortina i Emilio Mart\u00ednez, en base a l\u2019\u00fas est\u00e8s de la utilitzaci\u00f3 dels dos mots per a un mateix significat, expliciten la utilitat de reservar el terme \u00e8tica<\/em> per a referir-nos a la filosofia moral i el terme moral<\/em> per referir-nos al diferents codis morals concrets. En paraules seves:<\/p>\n

\u201c…. llamamos \u201cmoral\u201d a ese conjunto de principios, normas y valores que cada generaci\u00f3n transmite a la siguiente en la confianza de que se trata de un buen legado de orientaciones sobre el modo de comportarse para llevar una vida buena y justa. Y llamamos \u201c\u00c9tica\u201d a esa disciplina filos\u00f3fica que constituye una reflexi\u00f3n de segundo orden\u00a0 sobre los problemas morales.\u201d<\/em><\/p>\n

Si l\u2019\u00e8tica l\u2019entenem com a filosofia moral, l\u2019\u00e8tica no s\u2019identifica amb cap codi moral concret i, tanmateix, aix\u00f2 no vol dir que l\u2019\u00e8tica sigui neutral, perqu\u00e8 els m\u00e8todes i objectius propis de l\u2019\u00e8tica la comprometen amb certs valors.<\/p>\n

Al llarg de la hist\u00f2ria han estat molts els models \u00e8tics desenvolupats. En la nostra tradici\u00f3 parlem d\u2019\u00e8tica aristot\u00e8lica, utilitarista, kantiana, discursiva…. , totes elles amb l\u2019objectiu de respondre a tres funcions:<\/p>\n