{"id":120,"date":"2013-03-11T07:28:06","date_gmt":"2013-03-11T06:28:06","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/?p=120"},"modified":"2013-03-13T08:50:40","modified_gmt":"2013-03-13T07:50:40","slug":"apunt-setmanal-el-financament-dels-partits-politics-i-les-eleccions-una-visio-economica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/carmemas\/2013\/03\/11\/apunt-setmanal-el-financament-dels-partits-politics-i-les-eleccions-una-visio-economica\/","title":{"rendered":"El finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics i les eleccions, una visi\u00f3 econ\u00f2mica. Apunt setmanal de NECat."},"content":{"rendered":"

L’apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana<\/a> est\u00e0 signat per \u00c0ngels Or\u00f3 en nom del Consell de NECat<\/a>. Interessant reflexi\u00f3 sobre les pr\u00e0ctiques de finan\u00e7ament dels partits, les conteses electorals \u00a0i formulaci\u00f3 de propostes regeneradores. Transcric el text:<\/p>\n

“Tradicionalment l\u2019estudi del finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics i les eleccions ha estat tractat per la\u00a0Ci\u00e8ncia pol\u00edtica i el Dret<\/strong> i s\u2019ha deixat de banda\u00a0l\u2019enfocament econ\u00f2mic<\/strong>, per\u00f2 que pot contribuir a ampliar l\u2019horitz\u00f3 des de una perspectiva diferent.<\/p>\n

Permeteu-me dir d\u2019entrada que el tractament d\u2019aquesta mat\u00e8ria t\u00e9 molt a veure amb la\u00a0cultura pol\u00edtica de cada pa\u00eds<\/strong>. No \u00e9s la mateixa visi\u00f3 que tenen als EUA que a Espanya o que tenim a Catalunya.\u00a0Casos com els del\u00a0carrer K<\/em> de la ciutat de Washington<\/strong>, on s\u2019hi troben tots els despatxos d\u2019advocats dels lobbys de la pol\u00edtica nord-americana, i on es concerten visites amb congressistes a ra\u00f3 de 300.000$ l\u2019hora o el cas d\u2019una Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem dels Estats Units, avalant la\u00a0donaci\u00f3 d\u2019un nad\u00f3 <\/strong>a un partit pol\u00edtic com a un dret fonamental. Sense dubte, aquests casos serien impensables al nostre pa\u00eds.<\/p>\n

Dit aix\u00f2,\u00a0podr\u00edem deixar en mans del mercat el finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics? <\/strong>Independentment de la cultura pol\u00edtica de cada pa\u00eds, en termes econ\u00f2mics podr\u00edem respondre que no, ja que\u00a0les falles del mercat obliguen a introduir elements de correcci\u00f3 p\u00fablics<\/strong>, ja que es produeixen\u00a0externalitats negatives que ens afecten com a societat.<\/strong><\/p>\n

En primer lloc, no s\u2019acompleix l\u2019anomenat \u201cigualitarisme espec\u00edfic<\/strong>\u201d ent\u00e8s com: una persona un vot. Per exemple, les donacions trenquen aquesta regla, ja que s\u00f3n un mitj\u00e0 per aconseguir influ\u00e8ncia pol\u00edtica, deixant a consideraci\u00f3 de cadasc\u00fa l\u2019exist\u00e8ncia o no de la pura filantropia.<\/p>\n

Els vots reflecteixen la intensitat de les prefer\u00e8ncies, per\u00f2 les donacions tamb\u00e9? o reflecteixen quelcom m\u00e9s? sense dubte, com depenen del nivell de renda i no tothom disposa de la mateixa, \u00e9s necess\u00e0ria la regulaci\u00f3 per garantir la igualtat de tothom en termes d\u2019influ\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n

En segon lloc,\u00a0l\u2019efici\u00e8ncia de Pareto<\/a><\/strong> ens rebel\u00b7la que als partits pol\u00edtics els hi falla la racionalitat individual i no cooperen quan es tracta de restringir la despesa electoral. Es situen en\u00a0l\u2019equilibri de Nash<\/a><\/strong>, que tradu\u00eft a l\u2019esfera pol\u00edtica significa que un partit pol\u00edtic no s\u2019 autolimitar\u00e0 la despesa electoral si la resta de partits tampoc ho fa, encara que el cost de no fer-ho sigui desproporcionat, s\u2019esdev\u00e9 una situaci\u00f3 de\u00a0no cooperaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

La situaci\u00f3 de cooperaci\u00f3 esdev\u00e9 quan tots els partits pol\u00edtics restringeixen la seva despesa electoral a trav\u00e9s de la regulaci\u00f3<\/strong>, per\u00f2 com les llacunes de la normativa s\u00f3n m\u00e9s grans que la regulaci\u00f3, f\u00e0cilment troben maneres per eludir la norma. Permeteu-me comentar que en aquest pa\u00eds, en comptes d\u2019aprendre de les llacunes del dret, se n\u2019han aprofitat. Els mateixos partits pol\u00edtics s\u00f3n els encarregats de legislar sobre el seu propi finan\u00e7ament,\u00a0la regulaci\u00f3 al servei dels reguladors<\/strong>. En els pa\u00efsos anglosaxons s\u00f3n altres organitzacions les encarregades de legislar sobre aquesta mat\u00e8ria.<\/p>\n

En tercer lloc, el principi de\u00a0redistribuci\u00f3 de la renda<\/strong> fa que s\u2019hagin de regular les donacions als partits pol\u00edtics, hem dit abans que s\u00f3n un mitj\u00e0 per aconseguir influ\u00e8ncia pol\u00edtica, per\u00f2 sovint \u00e9s entesa com una extorsi\u00f3 del partit pol\u00edtic al sector econ\u00f2mic. Als EUA aquest fet s\u2019anomena \u201cmilker bills\u201d, el cas m\u00e9s evident de corrupci\u00f3 d\u2019aquest tipus es va produir amb l\u2019esc\u00e0ndol\u00a0Watergate<\/strong> per a la reelecci\u00f3 del President Nixon. A Espanya l\u2019exemple d\u2019aquest tipus de cas de corrupci\u00f3 el trobem a\u00a0Filesa<\/strong>.<\/p>\n

Ja hem aclarit que des de un punt de vista econ\u00f2mic, el diner p\u00fablic ha d\u2019estar present en el finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics, ara b\u00e9, per finan\u00e7ar que? L\u2019organitzaci\u00f3 ordin\u00e0ria del partit? el seu dia a dia? o les campanyes electorals? Ambdues?<\/p>\n

L\u2019actual\u00a0Llei de finan\u00e7ament de partits pol\u00edtics data de l\u2019any 2007<\/a><\/strong>, modificada el passat any 2012<\/a>. Per situar al lector,\u00a0es basa en un sistema mixt de finan\u00e7ament, p\u00fablic i privat<\/strong>.<\/p>\n

Es considera\u00a0finan\u00e7ament p\u00fablic<\/strong>: les subvencions p\u00fabliques per\u00a0despeses electorals<\/strong>, les subvencions estatals, de comunitats aut\u00f2nomes i d\u2019entitats locals per\u00a0despeses de funcionament i seguretat<\/strong>, les subvencions extraordin\u00e0ries per campanyes de\u00a0modalitats de refer\u00e8ndum<\/strong> i les aportacions dels\u00a0grups parlamentaris i municipals.<\/strong><\/p>\n

Es considera\u00a0finan\u00e7ament privat<\/strong>: les\u00a0quotes i aportacions<\/strong> del seus afiliats i simpatitzants, les activitats pr\u00f2pies, rendiments de la gesti\u00f3 del seu propi patrimoni i la prestaci\u00f3 de serveis relacionats amb la seva finalitat espec\u00edfica, tamb\u00e9 les\u00a0donacions en diner<\/strong> (fins a un m\u00e0xim de 100.000\u20ac l\u2019any per una mateixa persona f\u00edsica o jur\u00eddica)\u00a0o en esp\u00e8cie<\/strong> (sense limitaci\u00f3), els\u00a0pr\u00e9stecs o cr\u00e8dits<\/strong> concertats i les\u00a0her\u00e8ncies o llegats<\/strong>.<\/p>\n

Fet un recull de la legislaci\u00f3 espanyola des de mitjans dels anys 70 fins a l\u2019actual Llei de finan\u00e7ament de 2007, la\u00a0justificaci\u00f3<\/strong> per obtenir finan\u00e7ament p\u00fablic per despeses de funcionament i electorals alhora rau en el fet que des de la Transici\u00f3 espanyola fins a finals dels anys 80, es van produir una vintena d\u2019eleccions en nom\u00e9s deu anys, en concret del 1977 al 1987. Els partits pol\u00edtics legalitzats\u00a0 durant aquella \u00e8poca,\u00a0desconeixien el seu suport sobre el terreny, no existia un status quo<\/em> definit i ning\u00fa sabia qui acabaria guanyant les eleccions<\/strong>. Aix\u00f2 comport\u00e0 un aut\u00e8ntic desplegament de les estructures, seus i personal al servei dels partits pol\u00edtics que aviat va fer inviable el seu manteniment mitjan\u00e7ant \u00fanicament quotes i donacions privades.<\/p>\n

Des d\u2019aleshores, els mateixos partits que s\u2019autoregulen financerament, van comen\u00e7ar a incloure en les legislacions\u00a0increments de finan\u00e7ament per a les seves despeses ordin\u00e0ries<\/strong>, sense sostre ni sense descartar augments discrecionals en el futur, per\u00f2 s\u00ed que s\u2019estableix un s\u00f2l, la quantitat de subvenci\u00f3 atorgada l\u2019any anterior,\u00a0actualitzada a l\u2019IPC, com si de la cistella de la compra d\u2019una fam\u00edlia es tract\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

La Llei de finan\u00e7ament de 1987 va duplicar l\u2019assignaci\u00f3 de l\u2019Estat en aquest punt i aviat els partits van comen\u00e7ar a reclamar de les Comunitats Aut\u00f2nomes i els Ens Locals el mateix tipus de subvenci\u00f3. Actualment, els partits pol\u00edtics majoritaris\u00a0depenen d\u2019aquestes ajudes en un vuitanta per cent del seu pressupost <\/strong>declarat per aquest concepte.<\/p>\n

El status quo d\u2019aquests partits comporta el\u00a0risc de cartelitzaci\u00f3 de l’oferta pol\u00edtica<\/strong>, en detriment dels partits pol\u00edtics emergents, ja que com hem dit reiteradament, s\u00f3n els encarregats d\u2019establir el m\u00e8tode i la quantia de les ajudes p\u00fabliques i exploten el sistema en benefici propi.<\/p>\n

Es podria prescindir de les subvencions p\u00fabliques per despeses de funcionament? Segur que tots donem per ben pagada la factura de la democr\u00e0cia que suposa ara mateix el deute actual dels partits pol\u00edtics i que en plena transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia tenia ple sentit. Els\u00a0partits pol\u00edtics del s. XXI<\/strong> s\u2019haurien de reinventar, ja que en plena era de les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 i de les xarxes socials, les grans estructures organitzatives perden sentit. Als EEUU la maquin\u00e0ria dels partits nom\u00e9s es posa en marxa en \u00e8poca electoral i quan es posa, tothom fa pol\u00edtica, les empreses creen comit\u00e8s d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, l\u2019esgl\u00e9sia fa campanya al igual que la fan els sindicats.\u00a0A Espanya es prohibeix la despesa de terceres parts en \u00e8poca electoral<\/strong>, quedant de nou la pol\u00edtica en mans dels reguladors.<\/p>\n