Ja se sap que el cam\u00ed es fa al caminar, com deia el poeta. I quan les vinyes dels costers de llicorell van patir l’estrall de la fil\u00b7loxera, l’aband\u00f3 de la terra, de les casetes, els cups i dels\u00a0camins, es va estendre arreu de la muntanya. La mateixa muntanya que pat\u00ed, diguem-ne, la gran deforestaci\u00f3 que arrass\u00e0 anteriorment la muntanya. \u00c9s clar que llavors no hi havia consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica, sin\u00f3 primava l’art m\u00e9s primari de la subsist\u00e8ncia. I ara, potser patim encara les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquella gran roturaci\u00f3? O b\u00e9, gaudim del paisatge dels impossibles marges que es van al\u00e7ar en les situacions m\u00e9s ins\u00f2lites?<\/p>\n
Tot b\u00e9 a cuento<\/em> d’un cam\u00ed oblidat: el de Siurana a Arbol\u00ed. El bo! El que passava pel Mol\u00ed d’en Salvat i el Coll de la Creu. Els excursionistes pioners el van bandejar, potser per les prefer\u00e8ncies de caminar pels graus, entre cingles. Els camins del llicorell tenen, potser, desavantages: s\u00f3n molt erosionables i sovint el seu tra\u00e7 \u00e9s perdedor. I no tenen la bellesa de la calc\u00e0ria ve\u00efna.<\/p>\n Aix\u00ed, les primeres guies prefereixen transitar pel proper Grau de la Font Voltada; aix\u00ed queda fixat el cam\u00ed en els mapes. La resta \u00e9s conegut: el pas de les motos…<\/p>\n El cam\u00ed del Mol\u00ed d’en Salvat al Coll de la Creu queda amagat per la vegetaci\u00f3. Ja fa molts i molts anys que no s’hi passa: paradoxalment, avui hom pot transitar-hi i, tot i la dificultat de la vegetaci\u00f3, es conserva el vell tra\u00e7at, saberut com feien abans, pujant tot fent marrades justes i precises, per al pas de l’animal de c\u00e0rrega.<\/p>\n La resta de cam\u00ed, de Siurana al Mol\u00ed d’en Salvat, \u00e9s conegut (potser no tot); i el del Coll de la Creu a Arbol\u00ed tamb\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja se sap que el cam\u00ed es fa al caminar, com deia el poeta. I quan les vinyes dels costers de llicorell van patir l’estrall de la fil\u00b7loxera, l’aband\u00f3 de la terra, de les casetes, els cups i dels\u00a0camins, es … Continua llegint