![\"\"](\"https:\/\/farm8.staticflickr.com\/7562\/15932802545_0107ef4cfb_o.jpg\")
<\/p>\nCap als anys cinquanta, ja passada la dura postguerra, l’aband\u00f3 definitiu de molts masos de les Muntanyes de Prades i del que fou el municipi de la Mussara era un fet consolidat. La migradesa i les dures condicions de vida a la muntanya s’havien fet dif\u00edcils de portar; als pobles de baix al Camp i a Reus, les oportunitats i la qualitat de vida anaven creixent amb l’incipient desenvolupament econ\u00f2mic i un cert progr\u00e9s. Les comunicacions s’anaven millorant amb la construcci\u00f3 de la xarxa de carreteres per oblidar ja d’una vegada els camins vells, empedrats i de dif\u00edcil passar, propis d’\u00e8poques ja passades. Les noves fonts energ\u00e8tiques van provocar que ja no es practiqu\u00e9s el carboneig i la bosc\u00faria es deixa d’explotar regularment.<\/p>\n
Culturalment, passat el sotrac, hi ha una certa represa mig consentida i folkloritzada, mig clandestina i vigilada. L’excursionisme cultural, cient\u00edfic i esportiu, agafa certa volada i intentar recuperar la vitalitat dels anys trenta, sobretot a Reus, el centre cultural i associatiu del Camp. Aix\u00ed, l’any 1958 en Josep Igl\u00e9sies, Joaquim Santasusagna i Ramon Amig\u00f3 acaben la redacci\u00f3 de la guia itiner\u00e0ria Les Muntanyes de Prades, el Montsant i la Serra la Llena, que ja duien les dues edicions anteriors exhaurides. Una de les motivacions d’aquesta tercera edici\u00f3 venia donat pels canvis en el poblament de la muntanya. El despoblament anava acompanyat de grans tallades de bosc per extreure’n les darreres rendes, que comportaven l’obertura de camins de desembosc que afectaven els camins vells; i per l’abandonament de conreus i del pasturatge, que provocaven el creixement de brolles arbustives i pinedes perdent-se tamb\u00e9 els antics passos. Ramon Amig\u00f3 i Joaquim Santasusagna recorren durant aquests temps molts camins, fent-se acompanyar sovint de coneixedors locals de les seves muntanyes. Queden colpits pel recent despoblament de la Mussara, aquella vileta ubicada en plena Serra, mirador i referent muntanyenc del Camp.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament, es repr\u00e8n una de les tasques cabdals del patrimoni cultural catal\u00e0, com \u00e9s el recull de topon\u00edmia i onom\u00e0stica, iniciada en la d\u00e8cada del 1920 i estroncada per la guerra. El jove Ramon Amig\u00f3 agafa el relleu de Josep Igl\u00e9sies, amb l’estudi dels top\u00f2nims de Reus i el seu terme. El 1963 edita Els top\u00f2nims del terme municipal i del poble de la Mussara, tot i la dificultat arran del despoblament del terme i de la p\u00e8rdua de bona part dels arxius. S’inicia la represa en els estudis dels noms de lloc als municipis de les Muntanyes de Prades, on ell i altres autors van teixint el mantell de la capa topon\u00edmica del nostre mapa geogr\u00e0fic.<\/p>\n
Un caminet discret i freq\u00fcentat ad\u00e9s \u00e9s la Drecera del Colomet, que t\u00e9 l’honor de figurar com l’itinerari que obre la nova edici\u00f3 de la esmentada Guia editada el 1960. Potser no \u00e9s un dels camins tradicionals de comunicaci\u00f3 m\u00e9s emprats, com el Cam\u00ed de les Tosques i el Cam\u00ed de Garrigots, per\u00f2 s\u00ed que antigament devia complir la funci\u00f3 que el defineix: fer drecera. De fet, \u00e9s una bonica drecera que, eixint del Cam\u00ed de Garrigots, prop de Vilaplana, puja vers el Cingle del Colomet i a la Mola, on enlla\u00e7ava amb el Cam\u00ed dels Masos per all\u00e0 al Mas d’en Voltes i d\u2019en Roig. Tanmateix, quan Amig\u00f3 i Santasusagna hi tornen, aquelles terres del Pla de la Mola i del Cam\u00ed dels Masos, no sols estan recentment abandonades, sin\u00f3 que s\u00f3n ocupades per l’ex\u00e8rcit espanyol per instal\u00b7lar-hi un campament militar, amb zones de pr\u00e0ctiques de tir a la vora. El Campament dels Castillejos era de ben recent creaci\u00f3, vers el 1950, i la fesomia del terreny encara no l’havien alterat gaire.<\/p>\n
Actualment, l’indret on s’iniciava la Drecera del Colomet passa totalment desapercebut pel caminant. Es troba en una cru\u00eflla de pistes per on transita el Cam\u00ed dels Garrigots i s’accedeix a altres propietats. A la vora d’una alzina, l’inici de la Drecera no \u00e9s evident, doncs es troba ben embardissat i amb certa acumulaci\u00f3 de deixalles. Cal internar-s\u2019hi per comprovar que es tracta d’un rastre de cam\u00ed excavat: podria ser ben b\u00e9 un petit drenatge entre finques, per\u00f2 \u00e9s el vell cam\u00ed. La vegetaci\u00f3 ha anat tapant el pas i la fullaraca que el cobreix amaga els indicis d\u2019empedrat que puntualment es veuen. Aquest pas va agafant el que podr\u00edem anomenar una intencionalitat. El rastre va passant sota d\u2019alzines, entre marges, fent algun retomb i pujant suaument. Aix\u00ed fins a arribar a una pista moderna.<\/p>\n
Creuant la pista, el cam\u00ed torna a esdevenir totalment imprec\u00eds. Per\u00f2 pujant als conreus que queden a m\u00e0 esquerra i sobre la pista, s\u2019endevina que a la vora del marge que els delimita, un cam\u00ed resta all\u00e0 amagat. Sobtadament, el cam\u00ed gira i passa entre dues finques mig cultivades. All\u00e0 hom pot entreveure el car\u00e0cter del cam\u00ed: delimitat entre dos petits murets, t\u00e9 poca amplada, la justa per passar-hi una persona, i s\u2019encara amb decisi\u00f3 per\u00f2 amb suavitat per anar a assolir el Cingle del Colomet, que esguarda vigilant al fons del paisatge.<\/p>\n
<\/p>\n
M\u00e9s amunt, s\u2019assoleix una altra pista que comunica uns conreus i que ha ocupat la carena per on discorria la drecera. Podem transitar-hi amb m\u00e9s comoditat fins que en un retomb de la pista, un sender ben net continua en la direcci\u00f3 que es portava. D\u00f3na goig trobar-se el cam\u00ed net que va fent pujada fins assolir un collet\u00f3, on es troba una cru\u00eflla de camins ja a tocar del Cingle Roig. Des d\u2019aquesta cru\u00eflla, es pot anar a la Cova dels Matxos que queda propera i que val la pena visitar. El cam\u00ed gira cap a llevant, tot passant per sota del Cingle Roig, on es troba la Cova del Maguinyo.<\/p>\n
En una nova cru\u00eflla, es deixa el sender recentment recuperat que ara de pla, baixar\u00e0 cap el Manou i el Mas d\u2019en Cama, ja en terres del terme d\u2019Alforja. La Drecera que es segueix continua a frec del cingle rogenc, en suau pujada. En un retomb marcat, la vella drecera ja no es pot resseguir de moment, doncs la vegetaci\u00f3 es fa impenetrable. Un rastre modern permet anar pujant cap a la cingla i superar el cingle roig. Amb certa tristor i un a reveure, deixem la drecera. Fem de manera de retrobar-la en un punt singular: a la Font de la Figuera del Morenet. \u00c9s una font que tot i l\u2019abandonament d\u2019aquest entorn, continua rajant: La d\u00e9u est\u00e0 emmarcada per dues grans lloses de pedres que confinen la surg\u00e8ncia: els porcs senglars que remenen els terrenys humits, ho fan per sota la font en l\u2019aig\u00fcera que es va formant i la surg\u00e8ncia ha quedat protegida.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/farm9.staticflickr.com\/8596\/15745371308_bb84fec7a2_o.jpg\")
<\/p>\n
Per sobre de la font, el cam\u00ed continua pujant, ara ja ben b\u00e9 sota el Colomet, un evident pany de Cingle Blanc. Antigament, als pobles o als trossos de terra on hom treballava, era el sol que marcava el ritme horari del dia. S\u00f3n molt nombroses les refer\u00e8ncies hor\u00e0ries que cada poble o cada persona tenia al seu aguait, com jocs d\u2019ombres en els relleus de les parets dels cingles. A certa hora, l\u2019ombra del sol provocava la visi\u00f3 d\u2019una forma de colomet en aquell pany de cingle. Aquell senyal esdevenia una ordre: arriba l\u2019hora de plegar, podria ben b\u00e9 ser.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/farm8.staticflickr.com\/7495\/15932150392_a120393d9f_o.jpg\")
<\/p>\n
Ara, el plena cingla, els efectes d\u2019un incendi forestal que puj\u00e0 de la banda d\u2019Alforja ha provocat que la rebrotada de la vegetaci\u00f3 sigui molt densa i es faci dif\u00edcil transitar-hi. Estem en plena cingla. La Cingla. Ramon Amig\u00f3 va adonar-se\u2019n del sentit del mot cingla, en aquesta part de les Muntanyes de Prades. Els excursionistes apassionats pels paisatges esquerps coneixien els cingles, els seus graus, les coves i s\u2019iniciaven en l\u2019escalada. Tanmateix, pels habitants de la Mussara i d\u2019Arbol\u00ed, la cingla era all\u00e0 on hi havia vida, on es trobaven migrades fonts, on passaven els ramats a pasturar, on hi instal\u2022laven corrals i fins i tot masos. La cingla tenia una import\u00e0ncia cabdal en la vida a muntanya. Fins i tot, era conegut el Cam\u00ed de les Cingles, que permetia anar de l\u2019Albiol fins a Arbol\u00ed per la cingla existent entre el Cingle Blanc i el Roig.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/farm8.staticflickr.com\/7462\/15310560424_d0424395a2_o.jpg\")
<\/p>\n
A m\u00e9s de les cingles, Amig\u00f3 tamb\u00e9 ens va transmetre la riquesa del parlar dels mussarencs. Distingien els cinglalls, que eren ja unes cingles m\u00e9s estretes, que encara hi havia qui les aprofitava. I incl\u00fas els cinglallons, que esdevenien estrets passos al capdamunt dels cingles, com estret\u00edssimes cingles, que formen les caracter\u00edstiques graonades d\u2019aquesta part superior. Encara \u00e9s conegut el Cam\u00ed o drecera dels Cinglallons, i les Cases dels Cinglallons.<\/p>\n
De la cingla estant, veiem cap a ponent les restes d\u2019un mas tot ple de runam i menjat per la vegetaci\u00f3: el Mas del Pu\u00e7o del Cingle. En Ramon Amig\u00f3, en un intent normalitzador de la nostra llengua, l\u2019anota en el seu recull onom\u00e0stic com a Mas del Pusso, i aix\u00ed ha quedat fixat en la actual nomencl\u00e0tor topon\u00edmic. Tanmateix, en la seva darrera publicaci\u00f3, Amig\u00f3 interpreta que s\u2019havia equivocat: recomana escriure Mas del Pu\u00e7o, ja que deriva del malnom de la pu\u00e7a, en una masculinitzaci\u00f3 de renom molt comuna en els noms de lloc d\u2019aquestes contrades. El Mas del Pu\u00e7o del Cingle \u00e9s un paratge singular i colpidor. Ramon Amig\u00f3, amb el seu afany perfeccionista encara diu: \u201cseria m\u00e9s encertat anomenar-lo Mas del Pu\u00e7o de la Cingla\u201d. Hem d\u2019entendre i copsar la import\u00e0ncia que Amig\u00f3 li d\u00f3na a les cingles. Sobretot quan la muntanya era viva: les parades de conreu que es feien entre els marges eren sovint arrecerades, amb petites fonts moltes ara desconegudes, com at\u00e0vics hivernacles, diria jo. Caminant-hi els dies de vent la cingla queda encalmada sota el recer de la muntanya. Quan la Peluda cobreix com un capell la Serra, la cingla resta assolellada esguardant la tebior de la Mar Mediterr\u00e0nia. Quan la boira de mar cobreix la plana, la cingla resta a primera l\u00ednia de mar dels n\u00favols que colguen el Camp i gaudeix d\u2019una fant\u00e0stica visi\u00f3. I quan arriba la marinada, les xafogoses tardes d\u2019estiu esdevenen m\u00e9s fresques.<\/p>\n
Un dels camins que colpeix a Amig\u00f3 \u00e9s el Portell del Marr\u00e0. Hem de deixar la Drecera del Colomet i seguir pel desdibuixat Cam\u00ed de les Cingles, que a hores d\u2019ara fa de molt mal passar, per\u00f2 es pot arribar fins el Mas del Pu\u00e7o del Cingle i buscar un pas a la paret del Cingle Blanc que esguarda el mas. \u00c9s un pas estret, acanalat, apte tot just per una persona. Sobretot colpeix descobrir-lo des del Pla de la Mola. \u00c9s l\u2019\u00fanic pas que baixa cap al maset i provoca certa basarda al visitant la visi\u00f3 de la situaci\u00f3 d\u2019aquest mas: el mas i el Portell del Marr\u00e0 interpreten el que va ser la vida all\u00ed: que cadasc\u00fa hi posi les seves notes de sensacions viscudes.<\/p>\n
Tornant a la Drecera del Colomet, hom arriba als peus d\u2019un gran enderroc de blocs despresos del cingle. La cingla ha quedat coberta per un trasbals tel\u2022l\u00faric, amb grans pedres calc\u00e0ries configurant un paisatge laber\u00edntic i tect\u00f2nic. Passar-hi pot arribar a ser perill\u00f3s: la fullaraca o la vegetaci\u00f3 amaguen sovint esvorancs i forats entre els blocs, que poden engolir, talment com una esquerda glacial coberta de neu, una cama amb facilitat. Aquest sector de la cingla se la coneix com el Joquer dels Bous, o de les Vaques. Aquest top\u00f2nim sempre m\u2019ha estranyat, doncs no sembla a priori el millor lloc per portar a descansar un ramat de bous o vaques. I tampoc no ho eren de comuns els ramats de vaques. Els bous eren b\u00e8sties per a c\u00e0rrega, transport i sobretot, per feinejar al camp. La imaginaci\u00f3 pot portar al caminant a treure metaf\u00f2riques interpretacions al sentit del top\u00f2nim, que mai se sabr\u00e0 si seran certes. La Drecera del Colomet esquiva aquest caos de blocs despresos del cingle i puja pel cant\u00f3 m\u00e9s proper al \u201cMas el Pu\u00e7o\u201d. El caminet puja cap el peu de la paret culminant. Finalment, sols queda un petit pas en el cingle per assolir el capdamunt del Pla de la Mola. Per la descripci\u00f3 que en fan a la Guia del 1960, no sembla un pas dif\u00edcil. Actualment, hom ha de mirar ben b\u00e9 com pujar-hi o baixar-hi. Podria ser que alguna caiguda de roques hagu\u00e9s canviat la fai\u00e7\u00f3 del pas, o que fins i tot els militars l\u2019haguessin alterat per impossibilitar l\u2019acc\u00e9s a la zona militar, que era justament sota la zona de pr\u00e0ctiques de tir.<\/p>\n
Amb certa agilitat, es pot superar el pas, anomenat el Pujador del Joquer dels Bous i aix\u00ed hom ja entra a la calma del Pla de la Mola. El paisatge ha canviat: el Pla de la Mola \u00e9s un terreny sec, rocall\u00f3s i aspre. En els lleus de fondals o comellarets encara hi perduren els marges de pedra. S\u2019obre la visi\u00f3 a la Serra de la Mussara, al capdamunt de la qual veiem els edificis del Campament dels Castillejos, la destacada Punta del Sec i, cap a llevant, les cases de la Mussara, emmarcades pels seus cingles i barrancades.<\/p>\n
Aviat s\u2019arriba a la vora del Mas d\u2019en Roig i d\u2019en Voltes. Dues masades que comparteixen paret mitgera en aquesta plana ara argilosa. La Drecera del Colomet podr\u00edem dir que fineix aqu\u00ed, on passa el Cam\u00ed dels Masos, que era un cam\u00ed important, carregat d\u2019hist\u00f2ries i curiositats que engrescar\u00e0 al visitant a retornar a aquests paisatges que han colpit \u00e0nimes inquietes, plens encara de racons amagats i de camins oblidats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cap als anys cinquanta, ja passada la dura postguerra, l’aband\u00f3 definitiu de molts masos de les Muntanyes de Prades i del que fou el municipi de la Mussara era un fet consolidat. La migradesa i les dures condicions de vida … Continua llegint