Sempre s’ha escrit que Gallicant era un llogaret amb molta migradesa. Potser s\u00ed que aparentment el lloc sembla pobre, per\u00f2 no m\u00e9s que qualsevol altre poble de la muntanya pradenca. De fet, com a molts masos i llogarets, la fil\u00b7loxera fou la principal causa de l’abandonament dels bancals que es van construir arreu. Les premses, els cups i les olles van deixar de funcionar a causa del fam\u00f3s flagell que assol\u00e0 el pa\u00eds.<\/p>\n
A Gallicant disposaven de bons bancals: els de l’Obaga de Siurana, els de l’obaga dels actuals boscos de la Perxa i de la Font de Verd\u00fa, sota el Cap de Bosquets, l’Obaguet. De terrenys per fer bones sembres tamb\u00e9 en disposaven: als Prats, on brolla aigua en distintes fonts, i a dalt de les Pinedes i en plans arrecerats, com al Pla del Xeixet, als Plans de la Font de Verd\u00fa, on les boires empeses pels vents de mar condensen una bona humitat. I de horts campoc no en faltaven, regats amb l’aigua de les Canaletes, que de font al Barranc de la Canaleta n’hi havia m\u00e9s d’una, a m\u00e9s de l’aigua del propi barranc, regaven els horts de la Covassa, els dels Prats, sota el Pi; els de la Caseta de cal Manuel.<\/p>\n
De fusta de la bona, bells cimals de pi carraser, tampoc en faltava i que anys enrera tenien bon preu. Arreu en creix\u00eden, per\u00f2 a les obagues esmentades agafaven considerables dimensions. I de carboneres tamb\u00e9 n’hi havia per tot, en aquesta terra d’alzina, boixos, gr\u00e8vols i teixos.<\/p>\n
Els ramats tamb\u00e9 tenien el seu lloc, a les bones obagues de Gallicant. La Carrerada Reial passava per dalt de les Pinedes i del Portell. Altres carrerades secund\u00e0ries passaven per la Font de Verd\u00fa, pel Pla de les Vaques, la Plana de M\u00f3ra.<\/p>\n
Un dels camins que aprofitaven els ramats cam\u00ed de Gallicant, passava sota les Coves del Bescuit, en el Pas del Comptador: aquest estret pas excavat a la roca que feia passar el ramat en fila \u00edndia i que servia per recomptar els caps de bestiar. Malauradament, aquest pas no ha perviscut fins avui, ja que la maquin\u00e0ria pesada el va “obrir” per poder treure la fusta del bosc. Els camins d’abans i despr\u00e9s del pas encara es conserven a trossos, cap a Gallicant i cap el Pla de les Vaques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sempre s’ha escrit que Gallicant era un llogaret amb molta migradesa. Potser s\u00ed que aparentment el lloc sembla pobre, per\u00f2 no m\u00e9s que qualsevol altre poble de la muntanya pradenca. De fet, com a molts masos i llogarets, la fil\u00b7loxera … Continua llegint