De Gallicant estant, n’eixia un caminet que duia bastant directament a la Font de Verd\u00fa. Aqueixa font no \u00e9s que fos d’abastament per als de Gallicant. La font del poble era certament bastant migrada i la d\u00e9u que tenien m\u00e9s a l’abast era la Font del Grau. Als Prats tamb\u00e9 hi han distintes surg\u00e8ncies, conegudes com la Font dels Prats; i a la vora del Barranc tamb\u00e9 hi havia la Font de la Canaleta, al cam\u00ed dels Mas dels Frares. La Font de Verd\u00fa resta m\u00e9s llunyana que totes aquestes fonts.<\/p>\n
El caminet passa per una altra fonteta, ara abandonada, que suposo que deu ser la Font del Bescuit. I m\u00e9s enll\u00e0, el cam\u00ed bifurca: de pla hom aniria a les Coves del Bescuit, el Pas del Comptador i cap a la Plana de M\u00f3ra. El cam\u00ed que segueixo va amunt suaument pel vessant del Cap de Bosquets, tot trobant-ne un que baixa dreturament a la Covassa.<\/p>\n
El cam\u00ed est\u00e0 en complet des\u00fas i roman solitari. Transitar-hi \u00e9s com un retorn al passat, lluny de les pistes forestals. Passa per diferents raconades dignes d’admirar, poc conegudes com s\u00f3n. M\u00e9s enll\u00e0, s’arriba a l’antic senyal de la zona militar, per all\u00e0 el Collet dels Escur\u00e7ons. El vell cam\u00ed, per\u00f2, encara s’endevina entre els prats que hi ha damunt la Font de Verd\u00fa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De Gallicant estant, n’eixia un caminet que duia bastant directament a la Font de Verd\u00fa. Aqueixa font no \u00e9s que fos d’abastament per als de Gallicant. La font del poble era certament bastant migrada i la d\u00e9u que tenien m\u00e9s … Continua llegint