“Pel cant\u00f3 nord, surt el cam\u00ed de matxos,-que de Baldomar mena a la Conca de Mei\u00e0. Seguint-lo, es passa primer pel costat de les hortes, trobant-se al cap de mitja hora la Font de la Trilla, de molta nomenada en el pa\u00eds. Als quinze minuts m\u00e9s, es travessa el barranc de Catarena provinent de Clua i comen\u00e7a aleshores la sobtada i pedregosa costa del Grau de Clua, per la qual de pujada, s’esmer\u00e7a prop de mitja hora. A m\u00e0 esquerra del cam\u00ed queda el torrent o riuet sobredit quasi amagat per atape\u00efda vegetaci\u00f3, sentint-se sols el remor de l’aigua que baixa saltironejant per aquella fondalada les altes i encinglerades parets de la qual acaben de donar-li m\u00e9s formosura (…)<\/p>\n
Tornant al Grau de Clua i agafant novament el cam\u00ed, puja aquest quasi pel llom de la serra albirant -se a la dreta, molt enfonsat, el riu Boix, les aig\u00fces del qual passen encaixonades per una estreta i llarga gorja. En cert indret, hi ha el que en diuen el pont del Diable, que vist de lluny, sembla produ\u00eft per una grandiosa roca que, en despendre\u2019s de la muntanya, va caure quedant aguantant -se a banda \u00ed banda del riu. El terrer que es segueix \u00e9s bastant aspre, ocupant els vessants de la serra un bosc baix, els petits arbres del qual no arriben a donar alegria al paisatge. Sols aquest resulta bona cosa atract\u00edvol en albirar-se, a certa dist\u00e0ncia del cam\u00ed, el Santuari de Nostra Dona del Reme\u00ed d’Argentera, bellament edificat en un morro de la muntanya, els vessants de la qual cauen aplomats, fregant les aig\u00fces del riu Boix.”<\/p>\n
El Grau de la Clua \u00e9s l’antic cam\u00ed de matxos d’acc\u00e9s a la Conca de Mei\u00e0 des d’Artesa de Segre, que discorria pel pont de Vernet i el poble de Baldomar. El cam\u00ed passa per l’antiga Font de la Trilla, … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/caminsoblidats\/files\/2011\/07\/CLUA2.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"