Aquest caminet permetia pujar de Vilaplana al Mas del Canet, a tocar del Camí dels Masos de la Mussara. El camí sortia del Camí dels Garrigots, justament del tram que va quedar fora de servei arran les riuades de 1994. Des de llavors, el Camí de Garrigots va ser desviat per una pista i ja s’ha descartat el seu traçat original, costós de refer.
És des d’aquest tram que sortia el camí. La primera part del camí transcorre per la Pedrera del Morell, d’on treien llambordes granítiques, com en moltes petites explotacions situades als peus dels cingles i que aprofitaven els nombrosos afloraments granítics a Alforja i Vilaplana. El camí que discorre per la pedrera es fa una mica laberíntic per la munió de ramals existents, fruit de l’explotació de la pedra.
Més amunt, el camí passa pel Bosc del Morell, d’alzines i, ja a dalt del bosc, es veu més clar. Les darreres roques ígnies del sòcol van transitant vers els gresos rojos i sedimentaris. El traçat ja és ben evident a l’entrar en l’antic terme de la Mussara. El cingle roig és trencat i es passa per la vora de petites coves, aprofitades com a refugi, ja que alguna d’elles té el sostre ben fumat.
La Cova del Canet
El camí, tot i que puntualment l’ha tocat alguna esllavissada de terra originada el dia del paorós aiguat, presenta un cert caràcter: el traçat és còmode amb ses marrades oportunes, emmarcat per pedra seca i, segurament empedrat. Sols li faltaria una mà per recol·locar la pedra i consolidar el camí.
Superat el cingle roig, s’entra en la cingla i es troba el Camí de les Cingles, que se segueix cap a ponent. Es passa per la vora de la Font del Ximet, ara seca i perduda, on sols la recorden alguns joncs ofegats per la pinada.
El camí ara ja és transformat en pista, la qual s’enfila en giragonses per tal d’entrar en els antics conreus de Cal Canet. Més amunt, s’arriba al mas. En la seva era sembla que encara s’hi feineja…
L’antic i enigmàtic Corral de Gomis
Felicitats pel blog! I per l’inciativa de difondre camins oblidats.
Jo visc a Vilaplana, i curiosament el camí que comentes en aquesta entrada, n’havia sentit a parlar d’un home gran del poble, que en el seu dia l’utilitzaba per fer feixos de pastisser (fusta).
I en tinc pendent d’anar-lo a buscar, gràcies a la teva entrada serà una empenta més per anar a cercar-lo.
Moltes gràcies!
Gràcies pel teu comentari. Els records de la gent gran donen vida a aquest patrimoni. Gaudeix de la cerca i del camí!!
Gràcies!
Per cert, una pregunta, pot ser que tinguessis un mapa públic al GoogleMaps amb el recorregut dels tots els camins oblidats?
Si es així, em podries dir com trobar-ho.
Moltes gràcies!