Ui, que abandonat el bloc de Tinet… Bé, per compensar-ho afegiré els enllaços a algunes de les darreres fotos que he pres a Vila-seca. Aquí els teniu, son enllaços a Feisbuk.
La hipocresia d’alguns polítics (i afins) no té límits. Em toca molt els collons quan estic llegint, per exemple, als socialistes o pepes vila-secans demanant el canvi pel fet que CiU ja fa massa anys que governa a l’ajuntament, sense aportar cap més argument (de moment). Se n’adonen que estan menystenint a un gruix de gent molt important, que els estan tractant d’imbècils? S’han preguntat que potser és que no hi ha alternativa creïble? S’ho pregunten? (segueix llegint) Continua llegint «Hipocresia electoral»
Bé, ja he de tenir collons per anomenar diorama a aquestes proves però bé, és un inici. El cas és que en el meu neguit per continuar la formació autodidacta en el món de la fotografia, actualment, a banda d’aprendre la complicada fotografia de nus artístics, em començo a preparar per la composició de Diorames.
De moment a nivell molt bàsic. I, per començar, utilitzant les figuretes de PVC que hi ha per les golfes… El cert és que té la seva gràcia i veient alguns exemples que corren per la xarxa, això és tot un món. Normalment els diorames son de caire realístic (hi ha molta temàtica pessebre), però observo que qualsevol tema pot donar per fer un diorama. A veure que en sortirà… de moment us deixo dos exemples, un d’ells és una composició que vaig fer al jardí de casa ja fa un temps, amb un bolet que va dur mon germà; i l’altra és més recent, feta amb paper d’alumini per donar un aire a planeta llunyà.
Aquestes darreres setmanes, a estones, he anat regirant el meu arxiu fotogràfic a la busca i captura de fotografies on hi aparegués l’amic Demetri. El seu fill, en Xavier, me’n va demanar una i vaig pensar en perquè no aplegar-ne unes quantes d’aquelles que a vegades queden arxivades i les hi costa veure la llum pública.
Hi ha força gent que al cap de l’any m’ha demanat fotos d’això i d’allò… No me n’oblido però ben just tinc temps per arxivar les fotos com per buscar, imprimir i enviar. Ho intento però no sempre els desitjos es compleixen (un consell si estàs llegint això i ets un dels agraviats: persevera i obtindràs el teu desig, resumint, ves insistint). Bé, tornant al fil, el cas d’en Demetri és un cas banda. Ell ens va deixar i ha provocat un buit. Estava a la Biblioteca, a la comissió de festes, fundador dels Amics del Cavall, un dels responsables del resorgir dels Tres Tombs, el culpable de fet… Bé i tantes altres coses.
Jo sempre el recordaré, per això òbviament, però bàsicament per una cosa que compartíem i era que de tant en tant em donava consells de fotografia, enquadrat… I això em divertia. De tant en tant, quan faig segons quines fotos recordo els seus comentaris…
Bé, aquí he penjat unes fotos que ja he compartit al feisbuk amb son fill i altres amics que han agraït aquest petit gest, perquè era algú molt estimat.
Hola, a la remesa d’avui, he penjat tres àlbums. Com hem canviat alguns, eh?!
Trobareu una Xerrada-Assemblea a La Nou de Gaià, el 1998; una xerrada-Assemblea a Constantí el 1999 i una altra mani a Brusel·les, aquest cop l’any 2000. La qualitat continua sent pobre però no tant com les que vaig penjar l’altre dia. Reconeixereu moltes cares, alguns d’ells ja no es troben entre nosaltres però de ben segur els recordarem amb un somriure als llavis.
He quedat fins els ous dels comentaris d’un noi en un fil del Facebook, i que podria fer extensiu a altres que ja me’ls venien calentant de fa temps. Avui no estic per romanços i anar de bon jan. Si em busquen em troben. Ho publico al meu bloc perquè aquí faig el que em rota. Pels qui vulgueu perdre el temps, aquí l’enllaç al grup. (Clica a sota per continuar llegint) Continua llegint «Contestant al Facebook»
Hi ha una cosa certa: no hi ha més cec que qui no vol veure-hi (o algo així). La Unió de Pagesos fa una tasca molt important en defensa de l’agricultura i la pagesia catalanes, que pot semblar el mateix però no ho és.
Moltes vegades, entre companys sindicals, discrepem sobre la direcció a seguir sigui en termes horitzontals, sectorials o del dia a dia del sindicat… però remem tots amb la mateixa idea al cap: la defensa de la pagesia catalana. Continua llegint «Pensaments a propòsit de certes lectures al Facebook»
Quatre fotografies d’una mani de l’avellana a Brusel·les. Em van quedar fatal, amb la minicàmera que portava, però em fa gràcia compartir-les amb vosaltres, doncs va ser una guerra que em va ensenyar molt. A força fotos surt en Lluís Nomen, un dels meus mestres sindicals, epd.
La majoria de fotos d’aquella moguda les va fer, com era habitual, en Vicenç Llurba. Té una col·lecció de la Guerra de l’Avellana molt gran i desitjo que algun dia poguem arribar a un acord per a poder disposar del seu fons, va ser una moguda molt important, tant a nivell sindical, polític, reivindicatiu i humà.
Bones notícies pels fans del Cafè-Teatre (o no) vila-secà. Ja va agafant forma i és molt probable que enlloc de finals d’agost-setembre el fem a començaments d’estiu.
Aquest canvi es deu a dos fets. Per una banda, per disponibilitat, és difícil coordinar un espectacle amb diversos actors i músics cara juliol-agost. Per l’altra, degut a la necessitat d’avançar el màxim possible l’espectacle, m’és impossible treballar amb alguns dels actors de La Tramoia doncs estan preparant la propera obra a estrenar el 18 de juny. Perxò ho hauré de fer amb gent no habitual de La Tramoia actual i així podrem avançar els assaigs al mes d’abril. (segueix llegint) Continua llegint «Cafè-Teatre (o no): A la platja!»