{"id":79,"date":"2011-04-14T11:19:54","date_gmt":"2011-04-14T09:19:54","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=79"},"modified":"2019-02-06T13:12:16","modified_gmt":"2019-02-06T12:12:16","slug":"historia-i-llegenda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/introduccio\/historia-i-llegenda\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria i llegenda"},"content":{"rendered":"

Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s<\/strong><\/p>\n

Hist\u00f2ria i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, at\u00e8s que l’origen arrela amb un personatge real, adornat amb caracter\u00edstiques \u00e8piques: Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradici\u00f3 del naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la seva pr\u00f2pia sang sobre el seu escut daurat. A la seva mort l’any 897 va ser el primer comte que va traspassar heredit\u00e0riament les seves possessions a la Marca Hisp\u00e0nica, es va deslligar dels reis francs i va donar aix\u00ed origen a la casa comtal de Barcelona. La Marca Hisp\u00e0nica havia estat creada per l’imperi Carolingi a manera de frontera que delimitava els territoris dominats per cristians o musulmans.<\/p>\n

La corona d’Arag\u00f3.<\/strong> El llinatge de Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s va ser l’embri\u00f3 de la corona d’Arag\u00f3, en unir el seu dest\u00ed al regne aragon\u00e8s en virtut dels problemes din\u00e0stics que patia aquesta monarquia. Va succeir que el sobir\u00e0 Alfons el Batallador va morir sense descend\u00e8ncia directa i va llegar el seu regne als ordes militars. El testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germ\u00e0 Ramir II el Monjo. Per\u00f2 aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per assegurar la continu\u00eftat, va prometre la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ram\u00f3n Berenguer IV, quan aquesta nom\u00e9s tenia un any. L’enlla\u00e7\u00a0va haver d’esperar tretze anys, ja que l’Esgl\u00e9sia nom\u00e9s permetia el casament quan la dona tenia com a m\u00ednim 14 anys. Va ser Alfons II,\u00a0fill de Ram\u00f3n Berenguer IV d’Arag\u00f3 i Peronella, qui va assumir tots els t\u00edtols i la dignitat reial el 1164, despr\u00e9s de la mort del seu pare i l’abdicaci\u00f3 de la seva mare. De fet, amb ell comen\u00e7a el que en la historiografia es defineix com a corona d’Arag\u00f3, la uni\u00f3 del regne i la casa comtal de Barcelona.<\/p>\n

L’expansi\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia.<\/strong> Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera que els seus territoris abra\u00e7aven Mallorca, Val\u00e8ncia, Sic\u00edlia, C\u00f2rsega, Sardenya i N\u00e0pols. La corona d’Arag\u00f3 es va convertir aix\u00ed en un imperi militar i comercial a la Mediterr\u00e0nia d’import\u00e0ncia vital. Especial preemin\u00e8ncia en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor, exemple del creixement del poder i desenvolupament de la Corona en detriment dels regnes \u00e0rabs. \u00c9s remarcable que els nous territoris agregats, com Val\u00e8ncia, van mantenir furs propis. Al segle XIII Catalunya va tenir una de les millors infanteries del m\u00f3n, els almog\u00e0vers, que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on van fer sentir el seu crit de batalla: “Desperta ferro!”.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jaume I el Conqueridor<\/strong><\/p>\n

Montpeller, 1 de febrer de 1208 \u2014 Val\u00e8ncia, 27 de juliol de 1276<\/p>\n

Comte de Barcelona i rei d’Arag\u00f3 (1213-76), de Val\u00e8ncia (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller, fill de Pere I el Cat\u00f2lic i de Maria de Montpeller.<\/p>\n

La llegenda el fa engendrat merc\u00e8s a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substitu\u00ed subrept\u00edciament una amistan\u00e7ada del rei. El rei Pere visqu\u00e9 sempre allunyat del seu fill.<\/p>\n

Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat. A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Sim\u00f3 de Montfort com a prom\u00e8s d’una filla seva. Morts el pare i la mare, Jaume rest\u00e0 a Carcassona en poder de Sim\u00f3 de Montfort. Aquest, per\u00f2, comminat pel papa, hagu\u00e9 de lliurar-lo als seus s\u00fabdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual tenia la missi\u00f3 de guiar-lo i d’organitzar la reg\u00e8ncia, que fou encomanada al seu besoncle l’infant San\u00e7, comte regent de Proven\u00e7a. Complint la voluntat materna, que posava Jaume sota la guarda dels templers, fou portat a Monts\u00f3, un de llurs principals castells, i en companyia del seu cos\u00ed, el jove comte Ramon Berenguer V de Proven\u00e7a, hi pass\u00e0 des de sis anys fins a nou. Per\u00f2 la parten\u00e7a del darrer cap a la seva terra estimul\u00e0 Jaume, que tenia un partit que l’atiava a regnar. El regne d’Arag\u00f3 era dividit en bandositats i el senyorejava la indisciplina feudal, i enmig d’aquestes lluites estigu\u00e9 barrejat anys i anys.<\/p>\n

A tretze anys havia estat casat amb la infanta Elionor de Castella, de la qual tingu\u00e9 (1222\/28) el primog\u00e8nit, Alfons. Ell i la seva muller es trobaren a Saragossa, com a presoners dels rics homes. Jaume aconsegu\u00ed la separaci\u00f3 can\u00f2nica, al\u00b7legant vincles de parentiu, i la posterior legitimaci\u00f3 (1229) de l’infant Alfons d’Arag\u00f3. A disset anys hagu\u00e9 de lluitar cos a cos amb Pero Ahon\u00e9s, perqu\u00e8 no havia respectat una treva de deu anys amb els sarra\u00efns. Expirada la treva, Jaume intent\u00e0, sense \u00e8xit, el setge de Pen\u00edscola (1225). A la mort de Pero Ahon\u00e9s esclat\u00e0 una revolta, per\u00f2 Jaume aconsegu\u00ed de sobreposar-s’hi. La pau d’Alcal\u00e0 (1227) assenyala el triomf reial damunt la revolta aragonesa dels nobles i d’algunes viles i ciutats. Jaume restabl\u00ed en el seu comtat Aurembiaix d’Urgell: una r\u00e0pida campanya fou suficient per a tornar-li els territoris; ella els traspass\u00e0 al rei, que els hi torn\u00e0 en feu, alhora que, segons indicis, en feia la seva amistan\u00e7ada. Des d’aquella hora comen\u00e7\u00e0 un nou per\u00edode del seu regnat: el de les grans conquestes.<\/p>\n

La conquesta de Mallorca fou r\u00e0pida: el 1229 sort\u00ed de Salou l’expedici\u00f3 que desembarc\u00e0 a Santa Pon\u00e7a. Una victoriosa batalla, dita tamb\u00e9 de Portop\u00ed, obr\u00ed als expedicionaris el cam\u00ed de la capital. El setge dur\u00e0 tres mesos i acab\u00e0 amb l’assalt general, comandat personalment pel rei. La resta fou una campanya sense gaires dificultats contra els moros de l’interior de l’illa. El rei torn\u00e0 a Mallorca quan Bernat de Santa Eug\u00e8nia, el lloctinent que havia deixat a l’illa, l’an\u00e0 a cercar perqu\u00e8 una muni\u00f3 de sarra\u00efns no sotmesos oferien de rendir-se al rei. En aquesta segona estada, sotmet\u00e9 Menorca a la condici\u00f3 de tribut\u00e0ria (1231). Una tercera vegada encara pass\u00e0 a Mallorca: quan falses not\u00edcies arribaren a Catalunya segons les quals el rei de Tunis s’adre\u00e7ava amb un estol per reconquerir l’illa. Quant a l’illa d’Eivissa, fou conquerida per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgr\u00ed, i el seu germ\u00e0 Bernat de Santa Eug\u00e8nia (1235). Abans de la submissi\u00f3 de Menorca, el 1231, Jaume I, a requeriments del rei de Navarra, San\u00e7 VII el Fort, que era ja molt vell, acud\u00ed a la cort navarresa i hi sign\u00e0 un tractat d’afillament que el feia el successor de San\u00e7. Jaume es comprometia a ajudar el seu pare adoptiu en la lluita que l’amena\u00e7ava contra Castella; per\u00f2 algunes difer\u00e8ncies que sorgiren entre ambd\u00f3s monarques convertiren el tractat en inoperant, i quan San\u00e7 VII mor\u00ed fou succe\u00eft pel seu nebot Teobald de Xampanya.<\/p>\n

Mentrestant havia comen\u00e7at la conquesta de Val\u00e8ncia, que dur\u00e0 anys. Iniciada com a empresa particular amb la presa d’Ares i de Morella (1232), fou continuada decididament pel rei amb la conquesta de Borriana (1233), seguida per la capitulaci\u00f3 d’altres pobles i viles del nord del pa\u00eds. Per a combatre la capital, fortific\u00e0 el Puig d’Enesa o de Santa Maria (1237). I per tornar el coratge a la guarnici\u00f3 del Puig, desmoralitzada per la mort del seu capit\u00e0, Bernat Guillem d’Enten\u00e7a, el rei jur\u00e0 p\u00fablicament de no tornar a passar l’Ebre fins haver pres Val\u00e8ncia, cosa que f\u00e9u el 1238. X\u00e0tiva i Biar tamb\u00e9 caigueren en poder del Conqueridor (1244-45). La conquesta de les darreres places valencianes don\u00e0 lloc a una seriosa topada amb Alfons el Savi, hereu de la corona castellana, que pretenia d’apoderar-se de X\u00e0tiva. L’energia de Jaume I, que s’enfront\u00e0 als missatgers castellans, l’orgull dels quals blasm\u00e0, i la intervenci\u00f3 de la reina Violant d’Hongria, segona muller del Conqueridor, solucionaren el conflicte, amb el signament del tractat d’Almirra, que fixava novament els l\u00edmits de les conquestes respectives (1244). La conquesta del regne de M\u00farcia fou menada per ajudar el rei de Castella. Una r\u00e0pida campanya victoriosa don\u00e0 el regne a Jaume I, que, restaurat i repoblat de catalans, pos\u00e0 generosament en mans d’Alfons el Savi (1266). A partir de la conquesta de M\u00farcia, hom pot dir que s’inicia la decad\u00e8ncia del Conqueridor: frac\u00e0s de la seva pol\u00edtica occitana, que acab\u00e0 amb el tractat de Corbeil (1258), pel qual renunci\u00e0 als seus drets sobre les terres occitanes, en canvi de la ren\u00fancia de Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a als antics comtats catalans, com a descendent de Carlemany; frac\u00e0s de la seva temptativa de croada a Terra Santa, a la qual hagu\u00e9 de renunciar a causa dels vents, adversos (1269); frac\u00e0s en la seva pol\u00edtica de repartiment dels seus estats entre els fills, que deix\u00e0 un greu problema als seus successors; i frac\u00e0s d’una nova croada a Terra Santa, que torn\u00e0 a propugnar, en va, en el concili de Li\u00f3, davant el papa (1274).<\/p>\n

Les discrep\u00e0ncies amb el seu fill, l’infant Pere (futur Pere II de Catalunya-Arag\u00f3), que es revolt\u00e0 contra ell i amb el qual acab\u00e0 reconciliant-se, les inobedi\u00e8ncies del seu fill bastardFerran Sanxis de Castre, capitost de la revolta feudal, les lluites d’aquest amb l’infant Pere i els desordres entre els cristians de Val\u00e8ncia amargaren asprament els darrers dies del Conqueridor i s\u00f3n s\u00edmptomes greus de la mancan\u00e7a d’una forta autoritat al cim de la jerarquia.<\/p>\n

De tota manera, cal no oblidar la part positiva de l’obra del rei: les conquestes de Mallorca i de Val\u00e8ncia, el matrimoni del seu fill Pere amb Constan\u00e7a de Sic\u00edlia, origen de l’expansi\u00f3 mediterr\u00e0nia de Catalunya, l’impuls que don\u00e0 al comer\u00e7 i a la pol\u00edtica africana, que inici\u00e0 amb els sobirans del Marroc, de Tunis, de Tremiss\u00e8n i d’Egipte, la redacci\u00f3 del Llibre del consolat de mar, primer codi de costums mar\u00edtims, la seva protecci\u00f3 als jueus, les reformes monet\u00e0ries, amb la introducci\u00f3 del gros de Sant Llu\u00eds o de Montpeller, la seva intervenci\u00f3 en el moviment jur\u00eddic, molt intens en el seu per\u00edode, amb figures com Ramon de Penyafort i Vidal de Canyelles, amb l’aparici\u00f3 de compilacions locals, com els Furs de Val\u00e8ncia, i amb la introducci\u00f3 del dret rom\u00e0, l’estructuraci\u00f3 o cristal\u00b7litzaci\u00f3 d’institucions cabdals de car\u00e0cter pol\u00edtic o administratiu, com les corts catalanes, i institucions municipals, com el consell de la ciutat de Barcelona, i els progressos de la llengua i la literatura catalanes, amb l’aparici\u00f3 de figures com Ramon Llull, trobadors com Cerver\u00ed de Girona, i el mateix monarca, Jaume I, amb el Llibre dels feits, primera gran cr\u00f2nica catalana medieval, escrita o dictada pel rei, en estil autobiogr\u00e0fic, una de les gl\u00f2ries m\u00e9s altes del Conqueridor. La tradici\u00f3 el presenta com un home d’una gran al\u00e7ada, bellesa i sensibilitat. Tots els Pa\u00efsos Catalans veneren la seva figura com la del plasmador de llur definitiva personalitat.<\/p>\n

Descend\u00e8ncia de Jaume I de Catalunya-Arag\u00f3<\/p>\n

D’algunes de les nombroses amistan\u00e7ades del Conqueridor davallaren l\u00ednies il\u00b7leg\u00edtimes del casal de Barcelona: amb Berenguera Ferrandis tingu\u00e9 Pere Ferrandis, senyor de la baronia d’H\u00edxar, que origin\u00e0 la fam\u00edlia dels Ferrandis d’H\u00edxar, i amb Blanca de Antill\u00f3n fou pare de Ferran Sanxis, bar\u00f3 de Castre, tronc de la dels Castre. Amb Teresa Gil de Vidaure, considerada com la seva tercera muller, engendr\u00e0 Jaume de X\u00e8rica, bar\u00f3 de X\u00e8rica i tronc de la fam\u00edlia dels X\u00e8rica, i Pere d’Ayerbe, bar\u00f3 d’Ayerbe, origen de la fam\u00edlia dels Ayerbe, barons d’Ayerbe i Paternoy, que foren considerats fills leg\u00edtims i foren cridats a la successi\u00f3 per llur pare. No deix\u00e0 fills, per\u00f2, ni d’Aurembiaix d’Urgell, ni de Berenguera Alfonso, ni de Sibil\u00b7la de Saga, ni de Guillema de Cabrera. \u00c9s possible que fossin fills naturals seus Jaume Sarroca, canceller reial i bisbe d’Osca, i Pere del Rei, sagrist\u00e0 i despr\u00e9s bisbe de Lleida, potser fills d’Elvira Sarroca. De mare inconeguda tamb\u00e9 tingu\u00e9 un altre fill natural, de nom Ferran, que fou abat de Montarag\u00f3.<\/p>\n

Pere el Gran<\/strong><\/p>\n

Valencia 1239\/Vilafranca del Penedes 1285, enterrament Reial Monestir de Santa. Maria de Santes Creus.<\/p>\n

Fill de Jaume I i un dels reis m\u00e9s importants de la corona catalanoaragonesa, el seu coratge i la seva habilitat per desafiar els poders de l’\u00e8poca i sortir-ne victori\u00f3s el converteixen en llegenda. Va decidir no arronsar-se davant els grans poders de l’\u00e8poca, com havien fet els seus antecessors: per fer valer els seus drets sobre Sic\u00edlia, va desafiar el papa i el rei franc\u00e8s, i en va sortir victori\u00f3s.<\/p>\n

\n

“Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos al\u00e7ar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia.”<\/p>\n

Roger de Ll\u00faria<\/h6>\n<\/blockquote>\n

Corona de Catalunya-Arag\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n

Estat, anomenat tamb\u00e9 modernament uni\u00f3 o confederaci\u00f3 catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat hist\u00f2ricament els Pa\u00efsos Catalans i Arag\u00f3 entre els s. XII i XVIII.<\/p>\n

Fou originada per la uni\u00f3 din\u00e0stica de Catalunya i d’Arag\u00f3 duta a terme el 1137 amb la donaci\u00f3, per part de Ramir II d’Arag\u00f3, del regne d’Arag\u00f3, del comtat de Ribagor\u00e7a i del regne de Saragossa (aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella) al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besal\u00fa, mitjan\u00e7ant el comprom\u00eds de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella (acomplert el 1150). Ramon Berenguer renunci\u00e0 a titular-se’n rei \u2014nom\u00e9s Peronella es titul\u00e0\u00a0reina d’Arag\u00f3\u2014 i prengu\u00e9 el nom de\u00a0pr\u00edncep i dominador d’Arag\u00f3. Per\u00f2 a partir del seu fill i successor (1162) Alfons I de Catalunya-Arag\u00f3 els sobirans de la nova monarquia esdevingueren reis tant per als aragonesos com per als catalans, tot i \u00e9sser llur t\u00edtol hist\u00f2ric com a sobirans de Catalunya el de\u00a0comtes de Barcelona. El t\u00edtol de\u00a0comte rei\u00a0ha estat donat per la historiografia moderna; en l’\u00e8poca, els sobirans rebien, com a simplificaci\u00f3, el t\u00edtol de\u00a0rei d’Arag\u00f3\u00a0(encara que en la numeraci\u00f3 no tinguessin en compte els reis aragonesos anteriors a la uni\u00f3). La inclusi\u00f3 de les di\u00f2cesis aragoneses i navarreses a la renovada prov\u00edncia eclesi\u00e0stica tarraconense pel papa Anastasi IV el 1154 don\u00e0 un suport a la monarquia dual de Ramon Berenguer IV, el qual, tanmateix, no assol\u00ed de restablir el domini sobre la part de Navarra que tingueren els reis d’Arag\u00f3 entre el 1076 i el 1131. La incorporaci\u00f3 dels territoris de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), reconquerits als musulmans, no fou feta de moment ni a trav\u00e9s del comtat de Barcelona ni del regne d’Arag\u00f3, sin\u00f3 com a marques o principats de la monarquia amb governs municipals relativament aut\u00f2noms. A poc a poc, tanmateix, s’anaren unificant els diversos territoris fins a formar les dues grans unitats d’Arag\u00f3 i de Catalunya, fet facilitat, a Arag\u00f3, per la desaparici\u00f3, el 1177, de l’alta sobirania dels reis de Castella sobre Saragossa i, a Catalunya, per la incorporaci\u00f3 al comtat de Barcelona dels comtats de Rossell\u00f3 (1172) i de Pallars (1192) \u2014d’altra banda, ja vassalls seus, a l’igual que els d’Emp\u00faries, Urgell, Pallars Sobir\u00e0 (units al llarg de l’edat mitjana) i d’altres de l’antiga Septim\u00e0nia\u2014 i per la fixaci\u00f3 com a l\u00edmits de l’aplicaci\u00f3 de les constitucions de pau i treva, el 1173, del territori compr\u00e8s des de Salses a Lleida i Tortosa amb llurs termes. Ja des del s. XII l’antiga c\u00faria comtal es diversific\u00e0 en una c\u00faria reial aragonesa i una c\u00faria reial catalana, origen de les futures corts. Paral\u00b7lelament, Ramon Berenguer IV, Alfons I i Pere I dugueren a terme una pol\u00edtica d’expansi\u00f3 vers Occit\u00e0nia, aprofitant els lligams feudals i familiars dels reis d’Arag\u00f3 i dels comtes de Barcelona antecessors, renovant la sobirania aragonesa sobre el vescomtat de Bearn i la barcelonina sobre el comtat de Carcassona-Ras\u00e8s i els vescomtats de Besiers i de Narbona, afermant el domini sobre el comtat de Proven\u00e7a i els vescomtats annexos del Carlad\u00e8s, Gavald\u00e0 i Millau i estenent la influ\u00e8ncia sobre altres territoris (comtats de Comenge, de Tolosa). Amb la desfeta i la mort de Pere I a Muret (1213), aquesta expansi\u00f3 es vei\u00e9 continguda, al Llenguadoc, pels avan\u00e7os francesos (retroc\u00e9s que afect\u00e0 territoris dels comtats catalans com el Perapertus\u00e8s, el 1240, o la Fenolleda) i, a Proven\u00e7a, pel matrimoni de Beatriu de Proven\u00e7a amb Carles d’Anjou (1246). Com a compensaci\u00f3, a partir de la segona d\u00e8cada del s. XIII, els dominis de la monarquia, d’acord amb els interessos de la noblesa feudal d’ambd\u00f3s pa\u00efsos i de la burgesia mercantil catalana, s’ampliaren extraordin\u00e0riament a costa dels pa\u00efsos isl\u00e0mics: conquestes de Terol i d’Albarras\u00ed (1170), de Mallorca (1228-32) i d’Eivissa (1235), submissi\u00f3 de Menorca (1232), conquesta del Regne de Val\u00e8ncia (1232-45) fins al port de Biar, l\u00edmit meridional pactat amb Castella al tractat d’Almirra (1244). Els regnes de Mallorca (1230) i de Val\u00e8ncia (1240) foren organitzats ja des de la mateixa conquesta com a entitats pol\u00edtiques aut\u00f2nomes, especialment el de Val\u00e8ncia, que tenia corts pr\u00f2pies. Jaume I, a m\u00e9s, aconsegu\u00ed la plena sobirania sobre els territoris antics de la monarquia. Efectivament, el 1258, pel tractat de Corbeil, obtingu\u00e9 de Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a, en canvi de renunciar a favor seu la sobirania de Fenollet-Perapertusa i dels territoris que aquest ja dominava a Occit\u00e0nia, la seva ren\u00fancia sobre la sobirania dels comtats catalans que els reis de Fran\u00e7a conservaven de dret formalment des de l’\u00e8poca carol\u00edngia; a m\u00e9s, el rei catal\u00e0 vei\u00e9 confirmada la possessi\u00f3 de Montpeller i dels vescomtats de Carlad\u00e8s i Omelad\u00e8s i conserv\u00e0 la sobirania sobre el vescomtat de Bearn (la qual s’esva\u00ed abans de la fi del s. XIII), i renunci\u00e0, a part, els drets sobre Proven\u00e7a amb motiu del casament de la seva filla Elisabet amb el futur Felip III de Fran\u00e7a. A m\u00e9s, el 1274 Jaume I es desf\u00e9u del vassallatge a la Santa Seu pel regne d’Arag\u00f3 amb la negativa d’\u00e9sser coronat al concili de Li\u00f3 per Gregori X. Tanmateix, amb un concepte patrimonial dels seus regnes, aquest rei els repart\u00ed diverses vegades entre els seus fills des del 1242; el 1262 en f\u00e9u el repartiment definitiu: el regne de Mallorca, els comtats de Rossell\u00f3 i de Cerdanya i Montpeller, a Jaume; la resta de Catalunya i els regnes d’Arag\u00f3 i de Val\u00e8ncia, a Pere. A la mort de Jaume I (1276), Pere II de Catalunya-Arag\u00f3 exig\u00ed de Jaume II de Mallorca que es reconegu\u00e9s vassall seu, cosa que aquest f\u00e9u el 1278, alhora que s’obligava a fer observar als comtats de Rossell\u00f3 i de Cerdanya les lleis de Catalunya. Pere II continu\u00e0 l’expansi\u00f3 mediterr\u00e0nia acceptant la corona que li fou oferta pel parlament sicili\u00e0 aplegat a Palerm el 1282, a l’inici del moviment de les Vespres Sicilianes, expulsant els angevins de Sic\u00edlia, ocupant les illes de Pantel\u00b7l\u00e0ria, de Malta i de Gozzo (1283) i desembarcant a Cal\u00e0bria (1283); en 1283-86 Roger de Lloria ocup\u00e0 les illes de Gerba i dels Qu\u00e8rquens i s’hi establ\u00ed com a domini propi sota la sobirania del rei catal\u00e0, cosa que facilit\u00e0 la projecci\u00f3 vers l’\u00c0frica del Nord. A la mort de Pere II (1285), fracassada la croada contra Catalunya, Mallorca i Eivissa foren ocupades per Alfons II com a c\u00e0stig contra l’actitud de Jaume II de Mallorca (que rest\u00e0 nom\u00e9s amb la part continental del regne). Alfons II havia esdevingut successor dels regnes patrimonials del seu pare, mentre que Sic\u00edlia correspongu\u00e9 a l’infant Jaume. El mateix Alfons II es compromet\u00e9 a no separar Mallorca i Eivissa dels altres regnes de la monarquia (1286) i expuls\u00e0 els musulmans de Menorca (1287); el 1289 convoc\u00e0 a Monts\u00f3 les primeres corts generals dels regnes, el conjunt dels quals ja aleshores era designat amb els noms de\u00a0Corona Reial, deCeptre Reial\u00a0o de\u00a0Corona d’Arag\u00f3 i de Catalunya\u00a0(i, com a simplificaci\u00f3, a partir del s. XIV,Corona d’Arag\u00f3, regnes d’Arag\u00f3, o, simplement,\u00a0Arag\u00f3); els mallorquins hi assistiren amb els catalans del Principat. La uni\u00f3 de Mallorca a Catalunya fou ratificada a les corts de Barcelona del 1291, per\u00f2 amb el tractat d’Anagni (1295) Jaume II (esdevingut alhora rei de Catalunya-Arag\u00f3 i de Sic\u00edlia) accept\u00e0 de lliurar en feu Mallorca i Eivissa, tamb\u00e9 inclosa Menorca, al rei de Mallorca \u2014el qual tingu\u00e9 l’obligaci\u00f3 d’assistir a les corts del Principat fins el 1321\u2014 i de restituir Sic\u00edlia al papa en canvi de l’oferiment de la investidura de Sardenya i C\u00f2rsega (feta el 1297), illes pertanyents a la Santa Seu, ocupades pels pisans i els genovesos. En el conveni d’Argelers (1298), la Vall d’Aran, ocupada per Fran\u00e7a des de les Vespres Sicilianes, fou col\u00b7locada temporalment (fins el 1313) sota l’administraci\u00f3 mallorquina. Els sicilians, que no admeteren el tractat d’Anagni, proclamaren rei el germ\u00e0 de Jaume II, Frederic (1296). Malgrat l’oposici\u00f3 de totes les parts interessades, \u00e0dhuc de Jaume II, la pau de Caltabellota confirm\u00e0, mentre visqu\u00e9s, la sobirania de l’illa a Frederic, amb el t\u00edtol de rei de\u00a0Trin\u00e0cria. El seu fill Pere, tanmateix, fou proclamat successor, i Sic\u00edlia (juntament amb Gerba i amb els ducats d’Atenes i de Neop\u00e0tria, posats sota la sobirania de llurs reis el 1309, el 1311 i el 1319, respectivament) rest\u00e0 vinculada al casal de Barcelona, a la branca principal del qual era reconeguda, de dret i de fet, una preemin\u00e8ncia, tant per la branca siciliana com per la branca mallorquina. La necessitat de la uni\u00f3 de les tres dinasties fou expressada per Ramon Muntaner en el fam\u00f3s\u00a0eximpli de la mata del jonc. Un altre membre del casal de Barcelona, l’infant Ferran de Mallorca, aconsegu\u00ed de dominar (1315-16) el principat de Morea, i anys m\u00e9s tard se’n f\u00e9u proclamar sobir\u00e0 el seu fill, el rei Jaume III de Mallorca. Resoltes per Jaume II les reclamacions aragoneses sobre el territori catal\u00e0 amb l’establiment de la frontera a la clamor d’Almacelles (1305) i amb la creaci\u00f3 (1322) d’un r\u00e8gim jur\u00eddic mixt catal\u00e0 i aragon\u00e8s per al comtat de Ribagor\u00e7a, i atribu\u00efda a la seva sobirania per la sent\u00e8ncia arbitral de Torrellas (1305) una part del regne de M\u00farcia (Oriola, Alacant, Elx), ocupat per les seves forces (1296) durant la guerra civil castellana (part que annex\u00e0 al Regne de Val\u00e8ncia), els regnes que constitu\u00efen la corona catalanoaragonesa pr\u00f2piament dita aconseguiren una constituci\u00f3 jur\u00eddica estable, amb organitzacions peculiars a cada un d’ells (encara que paral\u00b7leles), amb corts, lleis, monedes i funcionaris separats, units nom\u00e9s per la persona del monarca, ajudat per un consell reial, un procurador general (despr\u00e9s dit\u00a0governador general) i, en cas d’abs\u00e8ncia, per un lloctinent general. Per tal d’evitar el divisionisme hereditari practicat pels seus antecessors, el 1319 Jaume II dispos\u00e0 que Catalunya i els regnes d’Arag\u00f3 i de Val\u00e8ncia no poguessin mai m\u00e9s separar-se entre ells i autoritz\u00e0 els seus s\u00fabdits a al\u00e7ar-se contra el rei que no ho compl\u00eds, disposici\u00f3 repetida per Pere III el 1344 amb l’addici\u00f3 del regne de Mallorca, que acabava d’ocupar i del qual s’havia fet coronar rei el 1343. Jaume III de Mallorca reserv\u00e0 la senyoria de Montpeller (que aquest vengu\u00e9 al rei de Fran\u00e7a el 1347) i els vescomtats de Calad\u00e8s i d’Omelad\u00e8s, tots tres territoris ocupats per Fran\u00e7a el 1340. La creaci\u00f3, el 1346, del flor\u00ed d’or, primer signe monetari com\u00fa a tota la corona catalanoaragonesa, i la reorganitzaci\u00f3 de l’administraci\u00f3 reial (cancelleria, audi\u00e8ncia) durant el seu regnat, assenyalen el moment de m\u00e0xima cohesi\u00f3 dels territoris de la corona que foren anomenats\u00a0regnes de\u00e7\u00e0 mar.L’ocupaci\u00f3 de C\u00f2rsega i de Sardenya, ajornada des del comen\u00e7ament del s. XIV, fou empresa el 1323 pel primog\u00e8nit Alfons; el 1324 caigueren Esgl\u00e9sies i C\u00e0ller, i el 1330 en fou iniciada la colonitzaci\u00f3 catalana i una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica paral\u00b7lela a la dels altres regnes (el 1355 hi foren reunides les primeres corts); el domini sobre C\u00f2rsega, en poder dels genovesos, no fou mai gaire m\u00e9s que nominal. La sobirania dels ducats d’Atenes i de Neop\u00e0tria havia estat assumida per Pere III de Catalunya-Arag\u00f3 el 1380; ben aviat, per\u00f2 (Atenes el 1388 i Neop\u00e0tria el 1390), foren preses pels venecians. Tanmateix, aquesta sobirania fou lliurada de nou el 1392 al rei de Sic\u00edlia, el qual reconquer\u00ed Liv\u00e0dia el mateix any, port que caigu\u00e9 en mans dels turcs el 1394 juntament amb el comtat catal\u00e0 de Salona. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 nom\u00e9s restaren sota sobirania catalana, a Gr\u00e8cia, l’illa d’Egina (fins el 1418) i Piada (fins el 1460). A la mort de Mart\u00ed el Jove (1409), que s’havia casat el 1392 amb la reina Maria de Sic\u00edlia, la corona siciliana (s. ense, per\u00f2, el domini sobre Gerba i els Qu\u00e8rquens, illes perdudes el 1335) pass\u00e0 al seu pare, Mart\u00ed I de Catalunya-Arag\u00f3, cap de la l\u00ednia principal del casal de Barcelona.
\nDel Comprom\u00eds de Casp al Decret de Nova Planta. Reivindicacions posteriors de la corona catalanoaragonesa
\nDespr\u00e9s del greu conflicte successori que acab\u00e0 amb el\u00a0comprom\u00eds de Casp, el qual instaur\u00e0 la dinastia dels Trast\u00e0mara a la corona catalanoaragonesa, Alfons IV intent\u00e0 per les armes (1420), infructuosament, de fer efectiu el t\u00edtol de rei de C\u00f2rsega (cosa que nom\u00e9s Mart\u00ed I havia aconseguit, en part, els primers anys del s. XV). El 1421 el mateix Alfons inici\u00e0 la lluita pel domini de N\u00e0pols, que no aconsegu\u00ed totalment fins el 1442. L’any seg\u00fcent fou reconegut pel papa rei de les Dues Sic\u00edlies (el t\u00edtol reial de la Sic\u00edlia de \u00e7a el Far o regne de N\u00e0pols duia adjunts els nominals de rei de Jerusalem i d’Hongria) i inici\u00e0 la seva pol\u00edtica balc\u00e0nica: vassallatge de B\u00f2snia (1444); virregnat d’Alb\u00e0nia (1452), centrat a Croia, arran del pacte amb Iskanderbeg; virregnat d’Epir i Morea (1456), centrat a Castrovilari. A la mort d’Alfons IV, N\u00e0pols i les seves depend\u00e8ncies orientals passaren al seu fill Ferran I de N\u00e0pols, mentre que la corona catalanoaragonesa era heretada per Joan, rei de Navarra, germ\u00e0 d’Alfons (la uni\u00f3 din\u00e0stica amb Navarra dur\u00e0 nom\u00e9s fins a la mort de Joan I, el 1479). La guerra contra Joan II no port\u00e0 altra conseq\u00fc\u00e8ncia a la unitat de la corona que l’ocupaci\u00f3 temporal (1475-93) dels comtats de Rossell\u00f3 i de Cerdanya per Fran\u00e7a. L’associaci\u00f3 al govern de Castella (1475-1504) de Ferran (rei de Sic\u00edlia ja des del 1473 i de Catalunya-Arag\u00f3 des del 1479) durant el regnat de la seva muller Isabel de Castella (administr\u00e0 encara aquest regne en 1504-06 i en 1507-16 en nom de la seva filla Joana) fou el resultat no solament de la seva ambici\u00f3 pol\u00edtica, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels ideals renaixentistes d’una restauraci\u00f3 de la uni\u00f3 de la Hisp\u00e0nia Citerior amb la Ulterior, tal com propugnava el cardenal Joan Margarit; aquesta denominaci\u00f3 human\u00edstica de les dues corones fou sovint utilitzada a partir de Felip II, que s’intitul\u00e0\u00a0rei de les Espanyes. De moment la vinculaci\u00f3 comport\u00e0 la participaci\u00f3 militar i financera de catalans a les empreses de Castella (guerra de Granada, conquestes nord-africanes a l’oest del Muluia, primers viatges de Colom a Am\u00e8rica), d’una banda, i la de militars castellans a les campanyes d’It\u00e0lia, del Rossell\u00f3 i de l’\u00c0frica del Nord i d’eclesi\u00e0stics de la mateixa naci\u00f3 en l’execuci\u00f3 de la pol\u00edtica religiosa de Ferran II (nova inquisici\u00f3, reforma dels ordes religiosos), de l’altra. El 1510 fou declarada la uni\u00f3 perp\u00e8tua dels regnes de les Dues Sic\u00edlies (i del nominal regne de Jerusalem) a la corona catalanoaragonesa despr\u00e9s de l’ocupaci\u00f3 (1505) de la totalitat del regne de N\u00e0pols per les forces de Ferran II (en una primera etapa havia estat creat el virregnat catalanoaragon\u00e8s de Cal\u00e0bria i Pulla en la repartici\u00f3 del regne entre Ferran i Llu\u00eds XII de Fran\u00e7a). A l’\u00c0frica del Nord, la conquesta de la zona atribu\u00efda a Catalunya-Arag\u00f3 fou iniciada amb les de Mers-el-K\u00e9bir (1505) i d’Or\u00e0 (1509), i segu\u00ed (1510) amb les de Bugia i Tr\u00edpoli i les submissions d’Alger, T\u00e9n\u00e8s i Dellys. Finalment, Ferran II ocup\u00e0 el regne de Navarra i l’annex\u00e0 (1512) a la corona catalanoaragonesa, tret de la Baixa Navarra; el 1515, tanmateix, fou agregat definitivament a la corona de Castella. Ferran el Cat\u00f2lic reform\u00e0 l’administraci\u00f3 central de la corona transformant el consell reial, la cancelleria i l’audi\u00e8ncia en un nou consell reial (1494), que amb el temps s’anomen\u00e0\u00a0Consell d’Arag\u00f3, i uns altres consells reials i tamb\u00e9 cancelleries i audi\u00e8ncies per a cada un dels regnes. El Consell d’Arag\u00f3 era presidit pel vicecanceller, funcionari que esdevingu\u00e9, aix\u00ed, el principal col\u00b7laborador del rei en l’administraci\u00f3 de la corona; l’absentisme comport\u00e0 tamb\u00e9 la sistematitzaci\u00f3 del c\u00e0rrec de lloctinent \u2014sovint amb el nom de\u00a0virrei\u2014, fins aleshores habitual nom\u00e9s als\u00a0regnes dell\u00e0 mar\u00a0(Sardenya, Sic\u00edlia), i de les corts generals dels tres regnes a Monts\u00f3. A la seva mort (1516), Ferran el Cat\u00f2lic deix\u00e0 el govern de les dues corones, la patrimonial i l’administrada, a dos regents diferents (Catalunya-Arag\u00f3, a Alfons d’Arag\u00f3, i Castella, a Cisneros). Amb el regnat efectiu de Carles I (1519), sobir\u00e0 ja dels estats de la casa de Borgonya i el primer rei de la casa d’\u00c0ustria a Catalunya-Arag\u00f3, s’inici\u00e0 la uni\u00f3 de les corones castellana i catalanoaragonesa en un sol monarca, ben aviat estesa amb els estats d’\u00c0ustria i amb el Sacre Imperi (1519); sense modificar gaireb\u00e9 gens les formes de govern de cada un dels estats, Carles V hi sobrepos\u00e0 un consell de l’imperi amb representants dels diversos regnes, i un gran canceller (substitu\u00efts m\u00e9s endavant pels consells d’estat i de guerra i pels secretaris d’estat i del rei). Els estats d’It\u00e0lia (per\u00f2 no Sardenya) foren separats de fet de la corona catalanoaragonesa amb la implantaci\u00f3 (1554) del Consell d’It\u00e0lia. Malgrat el document d’abdicaci\u00f3 de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l’emperador regn\u00e0 legalment a Catalunya-Arag\u00f3 fins a la seva mort (a N\u00e0pols regnava des del 1554 el seu fill Felip). L’aparici\u00f3 d’una dinastia exclusivament hisp\u00e0nica dels Habsburg no comport\u00e0, tanmateix, la formaci\u00f3 d’un Estats espanyol, tot i l’hegemonia progressiva de la corona de Castella i la generalitzaci\u00f3 de la identificaci\u00f3 d’Espanya amb la monarquia despr\u00e9s de la incorporaci\u00f3 de Portugal, sin\u00f3 l’inici d’un proc\u00e9s similar al que havia portat a la constituci\u00f3 de la corona catalanoaragonesa. Els naturals de les dues corones es consideraren sempre m\u00fatuament estrangers, especialment per a l’exercici de c\u00e0rrecs p\u00fablics i per al comer\u00e7. Les accions anticonstitucionals, per\u00f2, foren freq\u00fcents ja a partir del viratge pol\u00edtic de Felip II (1568) i especialment a partir del regnat de Felip IV (1621), en gran part responsables dels moviments contra la monarquia a Arag\u00f3 (alteracions d’Arag\u00f3, l’any 1591), a Catalunya (guerra dels Segadors el 1640) i tamb\u00e9 a N\u00e0pols (revolta de Masaniello el 1647). La guerra dels Segadors comport\u00e0, a m\u00e9s d’una incorporaci\u00f3 temporal (1641-52) del Principat a Fran\u00e7a, l’annexi\u00f3 a aquest regne, pel tractat dels Pirineus (1659), del comtat de Rossell\u00f3 i de la meitat del de Cerdanya (els quals conservaren un r\u00e8gim aut\u00f2nom fins el 1700). D’altra banda, les possessions nord-africanes, tret de Mers-el-K\u00e9bir i Or\u00e0, que es mantingueren tot el s. XVII, s’havien perdut: la base d’Alger, el 1529; Tr\u00edpoli fou lliurada el 1530, juntament amb Malta i Gozzo, a l’orde de Sant Joan; Bugia, el 1555. De les conquestes del 1535 (Tunis, Bizerta i la Goleta), nom\u00e9s la darrera es mantingu\u00e9 fins el 1574. Felip V respect\u00e0, el 1700, en esdevenir successor del darrer rei de la casa d’\u00c0ustria, la constituci\u00f3 de la corona catalanoaragonesa; per\u00f2 a partir de la guerra de Successi\u00f3 propugn\u00e0 i practic\u00e0 una pol\u00edtica d’assimilaci\u00f3 a Castella dels regnes que formaven part d’aquella corona, cosa que f\u00e9u el 1707 per al regne de Val\u00e8ncia i per al d’Arag\u00f3, el 1715 per al regne de Mallorca i el 1716 per al Principat de Catalunya. Amb els decrets de Nova Planta, finalitz\u00e0 com a organitzaci\u00f3 estatal la corona catalanoaragonesa, malgrat que la monarquia hisp\u00e0nica dels Borb\u00f3 continuava essent considerada legalment com una agregaci\u00f3 de regnes diversos. L’administraci\u00f3 del rei arxiduc Carles III havia seguit, per contra, un cam\u00ed oposat: restitu\u00ed al Consell d’Arag\u00f3 la compet\u00e8ncia sobre els afers italians (1706) i cre\u00e0 una secretaria de Catalunya. L’administraci\u00f3 de la corona catalanoaragonesa rest\u00e0 vigent encara a Sardenya (fins el 1720, que fou intercanviada per Sic\u00edlia, a mans de Savoia des del 1713) i als regnes de N\u00e0pols i de Sic\u00edlia (incorporats de dret a l’imperi per la pau del 1725, i conquerits pels Borb\u00f3 d’Espanya el 1734). El Consell d’Arag\u00f3, establert a Viena des de la p\u00e8rdua del Principat, amb el nom de Consell d’Espanya, es dissolgu\u00e9 el 1725. Menorca, d’altra banda, unida el 1713 a la corona brit\u00e0nica (amb un par\u00e8ntesi d’annexi\u00f3 a Fran\u00e7a), conserv\u00e0 el propi r\u00e8gim constitucional fins el 1798; Sardenya, unida a Savoia, perd\u00e9 el 1847 les darreres institucions creades per la monarquia catalanoaragonesa. El r\u00e8gim pol\u00edtic imposat als territoris assimilats a la corona de Castella fou espec\u00edfic, i el tracte, discriminatori; perdur\u00e0 en major o menor grau el fet diferencial pol\u00edtic entre les dues antigues corones, mentre persistia paral\u00b7lelament una certa solidaritat entre els quatre regnes hisp\u00e0nics de l’antiga corona catalanoaragonesa: el 1715 Felip V confirm\u00e0 que una de les secretaries de la Cambra de Castella fos exclusiva per als afers de la corona catalanoaragonesa; el 1769 Carles III f\u00e9u el mateix per un dels tres fiscals, i el 1785, un dels quatre agents fiscals del Consell de Castella. El 1760, a m\u00e9s, mentre la ciutat de Burgos demanava al rei que els representants de les ciutats catalanes i aragoneses ocupessin el darrer lloc a les corts sense alternar amb els de les ciutats castellanes, Barcelona, Val\u00e8ncia, Saragossa i Palma presentaren a les mateixes corts un memorial que demanava al Consell de Castella, aleshores \u00f2rgan suprem de govern de la monarquia, la creaci\u00f3 d’una sala per als afers de la corona catalanoaragonesa. Al s. XIX, d’acord amb les directrius del grup progressista, que f\u00e9u triomfar a Barcelona la revoluci\u00f3 del 1854, hom encoman\u00e0 a V\u00edctor Balaguer l’edici\u00f3 d’un diari (TLa Corona de Arag\u00f3n’) que represent\u00e9s una alian\u00e7a dels elements afins dels pa\u00efsos de l’antiga corona, el qual fou publicat amb aquest t\u00edol fins el 1857. El 1869 els federalistes prengueren l’antiga corona catalanoaragonesa com a base del\u00a0pacte de Tortosa. El 1872 el pretendent carl\u00ed Carles VII f\u00e9u una proclama prometent als antics estats de la corona catalanoaragonesa el retorn de llurs constitucions pol\u00edtiques (“furs”) suprimides.<\/p>\n

inici<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s Hist\u00f2ria i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, at\u00e8s que l’origen arrela amb un personatge real, adornat amb caracter\u00edstiques \u00e8piques: Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradici\u00f3 … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":59,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-79","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}