{"id":73,"date":"2011-04-12T11:24:27","date_gmt":"2011-04-12T09:24:27","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=73"},"modified":"2024-08-14T20:37:43","modified_gmt":"2024-08-14T18:37:43","slug":"generalitat-de-catalunya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/generalitat-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Generalitat de Catalunya"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/div>\n
\"\"<\/a>Diputaci\u00f3 del General<\/strong><\/div>\n
La Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. Diputaci\u00f3 del General \u00e9s el nom hist\u00f2ric de la Generalitat de Catalunya.
\n<\/strong><\/div>\n
Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l’enc\u00e0rrec de recaptar el tribut establert en el pactum entre la terra i el rei durant unes Corts. Fou en les Corts de Monts\u00f3 (1289) quan per primera volta es desgin\u00e0 una Diputaci\u00f3 del General a fi de recaptar el subsidi al rei i pagar als creditors el deute reial tal com s’havia pactat en les Corts. Aquestes comissions economicofinanceres que actuaven com a delegaci\u00f3 de les Corts es dissolien en acabar la funci\u00f3 recaptadora.<\/div>\n
El 1356 esclat\u00e0 la Guerra dels dos Peres entre la Corona d\u2019Arag\u00f3 governada per Pere el Cerimoni\u00f3s, i la Corona de Castella governada per Pere I de Castella. Pere el Cerimoni\u00f3s va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterr\u00e0nia, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercen\u00e0ries procedents de Fran\u00e7a. El car\u00e0cter omnipresent de la guerra es tradu\u00ed en cont\u00ednues mobilitzacions generals i en la necessitat d’aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves t\u00e0ctiques b\u00e8l\u00b7liques difoses a la segona meitat del segle XIV exigien un equipament militar m\u00e9s complex i sofisticat i el recurs cada cop m\u00e9s freq\u00fcent a l\u2019artilleria. Tot plegat f\u00e9u incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del segle XIV, despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del Casal d’Arag\u00f3 generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que grav\u00e9s a tots els s\u00fabdits fossin de la jurisdicci\u00f3 que fossin.<\/div>\n
Per\u00f2 el sistema constitucionalista caracter\u00edstic de la Corona d’Arag\u00f3 impedia al sobir\u00e0 imposar una nova legislaci\u00f3 fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislaci\u00f3 calia negociar-la amb la representaci\u00f3 dels tres bra\u00e7os del terra a trav\u00e9s de la convocat\u00f2ria de Corts en casac\u00fan dels respectius estats. Les Corts o Parlamentum eren l’\u00f2rgan legislatiu de cada estat de la Corona d’Arag\u00f3 i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesi\u00e0stics i s\u00edndics de les principals ciutats i viles reials. Aquest \u00f2rgan legislatiu havia nascut el segle anterior durant el regnat de Pere el Gran i arribaren a la seva maduresa pol\u00edtica durant el Trescents arran de les reiterades convocat\u00f2ries degudes al finan\u00e7ament de les guerres de la monarquia. En el cas del Principat de Catalunya es convocava a la celebraci\u00f3 de les Corts Catalanes.<\/div>\n
El conflicte b\u00e8l\u00b7lic f\u00e9u que les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359 fossin obertes a Barcelona, continuades a Vilafranca del Pened\u00e8s i closes a Cervera. En aquesta darrera es pact\u00e0 un important donatiu al rei per tal de finan\u00e7ar la guerra contra Castella. Aix\u00ed mateix es pact\u00e0 la designaci\u00f3 de 12 diputats, 4 per cada bra\u00e7, i els respectius o\u00efdors de comptes, a fi de formar la Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya com a representaci\u00f3 dels tres bra\u00e7os que s’havien reunit en les Corts. Aquesta comissi\u00f3 per\u00f2, esdevingu\u00e9 permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute p\u00fablicreial a llarg termini sense la intervenci\u00f3 ni del sobir\u00e0 ni dels seus oficials reials. La comissi\u00f3 permanent, la Diputaci\u00f3 del General de Catalunya, estava sota l’autoritat del diputat eclesi\u00e0stic, a que es considerava el President de la Generalitat; el primer fou Berenguer de Cru\u00eflles, bisbe de Girona.
\nDurant el primer mig segle de vida l’organisme va conservar el seu car\u00e0cter d\u2019organisme fiscal i financer, per\u00f2 a partir de les reformes de 1413 va anar adquirint cada vegada m\u00e9s compet\u00e8ncies pol\u00edtiques. Es configur\u00e0 aix\u00ed l’estructura pol\u00edtica del Principat de Catalunya bastida en base a les Corts o Parlamentum, que emetia nova legislaci\u00f3 a trav\u00e9s del pactum entre la terra i el rei, i la Diputaci\u00f3 del General de Catalunya designada del Parlamentum que exercia el poder executiu sobre les seves compet\u00e8ncies econ\u00f2miques i pol\u00edtiques.
\nA les seves inicials funcions econ\u00f2micadministratives s\u2019hi afeg\u00ed l’execuci\u00f3 de les decisions pactades en les Corts Catalanes, vetllar perqu\u00e8 les Constitucions catalanes i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Aquest creixent protagonime de la Diputaci\u00f3 del General amb jurisdicci\u00f3 pol\u00edtica, jurdicial i militar, culmin\u00e0 durant Guerra civil catalana (1462-1472) quan la instituci\u00f3 s’enfront\u00e0 militarment contra el rei de la dinastia Trast\u00e0mara Joan II d’Arag\u00f3. La guerra acab\u00e0 quan finalment el monarca ratific\u00e0 l\u2019exist\u00e8ncia de la Diputaci\u00f3 del General. A partir d\u2019aleshores es produ\u00ed un notori redre\u00e7 i desplegament de l’administraci\u00f3. Es consolid\u00e0 una instituci\u00f3 nascuda de les guerres exteriors i confirmada amb les guerres interiors que buscava solucions a partir dels acords pactats en Corts. Al segle XVII novament la Generalitat de Catalunya desencaden\u00e0 la guerra quan davant el creixent autoritarisme mon\u00e0rquic del per\u00edode de 1593-1652, el projectes centralista del valido comte duc d’Olivares conculcant les Constitucions catalanes culmin\u00e0 amb la Guerra dels Segadors. La guerra detur\u00e0 novament els projectes autoritaris de la monarquia, per\u00f2 supos\u00e0 una regressi\u00f3 per a l’\u00e0mbit competencial de la instituci\u00f3.<\/div>\n
El lloctinent de Catalunya o Virrei de Catalunya <\/strong>era el representant del rei a Catalunya. A mitjans de segle XVI, s’introdu\u00ed el mot virrei d’origen castell\u00e0, que acab\u00e0 per substituir totalment el de lloctinent.<\/div>\n
Segle XVII – Proclamaci\u00f3 de Pau Claris\u00a01641<\/strong><\/div>\n
Pau Claris proclam\u00e0 la rep\u00fablica catalana<\/strong> el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana m\u00e9s tard (el 23 de gener), davant l’alarmant penetraci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a com a comte de Barcelona i posava el principat de Catalunya sota sobirania francesa. Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, despr\u00e9s, ho fou Llu\u00eds XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
\nLa batalla de Montju\u00efc<\/strong>
\nEl 26 de gener de 1641 s’havia lliurat la batalla de Montju\u00efc contra l’ex\u00e8rcit de Felip IV, el qual fou derrotat i es vei\u00e9 for\u00e7at a retirar-se. Un mes m\u00e9s tard moria el President Pau Claris, qualificat pel Dietari de la Generalitat com un gran restaurador de la nostra p\u00e0tria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la p\u00e0tria.
\nLa destituci\u00f3 del Comte-duc d’Olivares, la pres\u00e8ncia de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Per\u00f2 no era la pau total.
\nEncara que la Guerra dels Trenta Anys s’havia clos amb el Tractat de Westf\u00e0lia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d’Europa, continuava la guerra entre Fran\u00e7a i Espanya, en qu\u00e8 Catalunya era afectada en els seus territoris del nord dels Pirineus. Quan l’any 1659 Llu\u00eds XIV i Felip IV signen la Pau dels Pirineus, Catalunya \u00e9s dividida en cedir Felip IV a Fran\u00e7a part del territori catal\u00e0 (Rossell\u00f3, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.\u00a0Els Pirineus, que foren el bressol de Catalunya, ara servien per dividir-la.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n
1931 – Proclamaci\u00f3 de Maci\u00e0<\/strong><\/div>\n
Pel pacte de Sant Sebasti\u00e0 de 17 d’agost de 1930, els partits pol\u00edtics republicans d’Espanya es posaren d’acord en un disseny global per a l’imminent canvi de r\u00e8gim que inclo\u00efa l’autonomia pol\u00edtica de Catalunya dins l’anhelada Rep\u00fablica. Arran de les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Maci\u00e0, l\u00edder d’Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclam\u00e0 de manera unilateral \u00abla Rep\u00fablica catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Rep\u00fabliques, per formar la Confederaci\u00f3 Ib\u00e8rica\u00bb el dia 14 d’abril de 1931, poques hores abans que a Madrid es proced\u00eds a proclamar la Segona Rep\u00fablica espanyola. Aquesta proclamaci\u00f3 preocup\u00e0 el govern provisional espanyol i el dia 17, Maci\u00e0 arrib\u00e0 a un pacte amb els ministres Fernando de los R\u00edos, Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, i Llu\u00eds Nicolau d’Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la Rep\u00fablica catalana (del gener de 1641),\u00a0era rebatejada amb el nom m\u00e9s ambigu de Generalitat de Catalunya,<\/strong> en inexacta recuperaci\u00f3 del nom medieval de la Diputaci\u00f3 del General<\/strong>.<\/div>\n
Francesc Maci\u00e0, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33).<\/strong>
\nPel decret de la Generalitat (que comen\u00e7\u00e0 a publicar un Butllet\u00ed Oficial de la Generalitat de Catalunya) del 28 d’abril de 1931 \u2014al qual segu\u00ed la formaci\u00f3 d’un nou govern provisional\u2014 restava establerta la seva constituci\u00f3 per un consell o govern provisional, per una assemblea \u2014anomenada Diputaci\u00f3 Provisional de la Generalitat\u2014, les funcions de la qual eren consultives i d’aprovaci\u00f3 del projecte d’Estatut, i per comissaris a les antigues prov\u00edncies de Girona, Lleida i Tarragona. Despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut de Catalunya (setembre del 1932), que delimit\u00e0 les funcions de la Generalitat (corresponia a aquesta la legislaci\u00f3 i l’execuci\u00f3 del r\u00e8gim local, l’organitzaci\u00f3 de l’administraci\u00f3 jurisdiccional, la legislaci\u00f3 civil, el r\u00e8gim de cooperativisme i alguns aspectes de sanitat i serveis industrials i de de comunicacions), el 26 de maig de 1933 fou aprovat pel Parlament l’anomenat Estatut Interior. D’acord amb aquests texts, la Generalitat era constitu\u00efda, en primer lloc, pel president de la Generalitat, que era elegit pel Parlament i tenia el doble car\u00e0cter de primer magistrat de Catalunya i de representant de l’estat central a Catalunya, i les seves funcions eren representatives i executives, de les darreres de les quals, que podia delegar en un conseller primer, era responsable \u2014juntament amb el consell executiu o govern per ell nomenat\u2014 davant el Parlament, que podia negar-li la confian\u00e7a; en segon lloc, pel Parlament de Catalunya, elegit per sufragi universal (la primera vegada \u2014i \u00fanica fins a la derogaci\u00f3 de l’Estatut pel r\u00e8gim franquista\u2014, pel desembre del 1932); i, en tercer lloc, pel consell executiu de la Generalitat, presidit pel president o pel conseller primer i format pels consellers, que tenien cura de les conselleries (des del 1936, departaments), de car\u00e0cter ministerial (just\u00edcia, dret, cultura, finances, defensa, sanitat i assist\u00e8ncia social, economia, obres p\u00fabliques, agricultura, etc), b\u00e9 que tamb\u00e9 hi havia consellers sense cartera; un altre organisme, encara, era el Tribunal de Cassaci\u00f3 de Catalunya, compost per un president i dotze magistrats; i, finalment, per a les q\u00fcestions d’ordre p\u00fablic i per coordinar l’actuaci\u00f3 de l’Estat espanyol i de la Generalitat en aquesta mat\u00e8ria, fou constitu\u00eft un organisme mixt, la Junta de Seguretat de Catalunya, i el c\u00e0rrec de governador civil desaparegu\u00e9 per decret de l’11 de gener de 1934. Quant a l’aspecte econ\u00f2mic, malgrat que hom avalu\u00e0 el cost del trasp\u00e0s dels serveis de l’estat a la Generalitat, els recursos d’aquesta es limitaren a 73 milions (aconseguits gr\u00e0cies al trasp\u00e0s de certes contribucions i a una participaci\u00f3 en els ingressos fiscals de l’estat), mentre que el cost dels serveis traspassats pujava a 83 milions. Els fets d’Octubre de 1934 comportaren la suspensi\u00f3 de l’Estatut, la destituci\u00f3 del president i del consell executiu de la Generalitat i la suspensi\u00f3 del Parlament. El govern de Catalunya fou encomanat a governadors generals, nomenats pel govern de la Rep\u00fablica. Aquesta interinitat desaparegu\u00e9 despr\u00e9s de les eleccions a les corts del febrer de 1936, que fou restablert l’Estatut i restitu\u00eft en el seu c\u00e0rrec com a president de la Generalitat Llu\u00eds Companys. Els fets del 19 de juliol d’aquell mateix any representaren un nou capgirament institucional: mentre que el Parlament disminu\u00ed la seva activitat, de fet la Generalitat augment\u00e0 les seves funcions en fer-se c\u00e0rrec de diversos serveis de l’estat (creaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit de Catalunya, intervenci\u00f3 del Banc d’Espanya, etc); aquestes funcions minvaren a partir del maig del 1937 i, en particular, a partir del 31 d’octubre de 1937, quan el govern republic\u00e0 pass\u00e0 a residir a Barcelona. Aparegueren tamb\u00e9 nous \u00f2rgans col\u00b7legiats \u2014Comit\u00e8 Central de Mil\u00edcies Antifeixistes, Comit\u00e8 Central de Prove\u00efments, Consell de l’Escola Nova Unificada\u2014, que inicialment exerciren funcions deliberants i decis\u00f2ries, per\u00f2 que, a partir del setembre del 1936, o b\u00e9 desaparegueren (Comit\u00e8 Central de Mil\u00edcies Antifeixistes) o b\u00e9 passaren a \u00e9sser de car\u00e0cter consultiu. Pel febrer del 1939 les institucions de la Generalitat passaren a l’exili, on el president Companys reorganitz\u00e0 el consell (en entrar l’ex\u00e8rcit de Franco a Catalunya per l’abril del 1938, el govern de Burgos havia decretat la derogaci\u00f3 de l’Estatut de Catalunya i, doncs, de la Generalitat). Despr\u00e9s de l’afusellament de Companys (1940), ocup\u00e0 interinament la presid\u00e8ncia J.Irla, president del Parlament. El 1945 fou constitu\u00eft a Par\u00eds un govern de personalitats (P.Fabra, J.Carner, Rovira i Virgili, Serra i Moret, etc) que dur\u00e0 fins al gener de 1948. El 1954, a l’ambaixada de la Rep\u00fablica Espanyola a M\u00e8xic, els diputats del Parlament Catal\u00e0 elegiren president de la Generalitat Josep Tarradellas.<\/div>\n
L’arxiu sonor que ens ha arribat avui dia (\u00abproclamo la Rep\u00fablica Catalana com a estat integrant de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica\u00bb<\/strong>), sin\u00f3 que l’original \u00e9s la proclama dita abans. El govern provisional de la Rep\u00fablica catalana era format per:
\nPresident = Francesc Macia
\nConseller de Pol\u00edtica = Ventura Gassol
\nConseller d’Instrucci\u00f3 = Rafael Campalans (USC)
\nConseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (Estat Catal\u00e0)
\nConseller d’Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republic\u00e0 Radical)
\nConseller d’Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC)
\nConseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Acci\u00f3 Catalana)
\nConseller d’Obres P\u00fabliques = Salvador Vidal i Rosell (UGT)<\/div>\n
Llu\u00eds Companys<\/strong><\/div>\n
1934 – Proclamaci\u00f3 de Companys<\/strong>
\nArticle principal: Fets del sis d’octubre
\nEl 6 d’octubre de 1934, el President de la Generalitat, Llu\u00eds Companys (ERC), torn\u00e0 a proclamar l’Estat Catal\u00e0 dins la Rep\u00fablica Espanyola. Va establir un govern provisional catal\u00e0, format per:
\nPresident = Llu\u00eds Companys
\nGovernaci\u00f3 = Josep Denc\u00e0s i Puigdollers (Estat Catal\u00e0)
\nJust\u00edcia i Dret = Joan Lluh\u00ed i Vallesca
\nSanitat i obres p\u00fabliques = Pere Mestres (ERC)
\nFinances = Joan Comorera (USC)
\nTreball = Mart\u00ed Barrera i Maresta (ERC)
\nCultura = Ventura Gassol (ERC)
\nCap del Parlament = Joan Casanovas i Maristany
\nCap dels mossos d’esquadra = Enric P\u00e9rez i Farr\u00e0s
\nComissari d’Ordre P\u00fablic = Frederic Escofet
\nL’intent va ser r\u00e0pidament avortat per l’ex\u00e8rcit espanyol (Fets del sis d’octubre). Companys fou detingut i empresonat; el govern aut\u00f2nom, susp\u00e8s, i tots els seus membres, empresonats.
\nUn cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou r\u00e8gim franquista abol\u00ed les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Llu\u00eds Companys, va ser detingut amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montju\u00efc (1940).<\/div>\n
Josep Irla i Bosch<\/strong><\/div>\n
Sant Feliu de Gu\u00edxols, 24 d’octubre de 1876- Sant Raf\u00e8u, Proven\u00e7a, 19 de setembre de 1958) fou President de la Generalitat de Catalunya en l’exili.<\/div>\n
Nascut en una fam\u00edlia d’hostalers, el m\u00e9s gran de tres germans, cre\u00e0 una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Gu\u00edxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat. Amb l’adveniment de la Rep\u00fablica s’incorpor\u00e0 a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congr\u00e9s espanyol.
\nVa ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil. Al gener de 1939 s’exili\u00e0 a Fran\u00e7a, i despr\u00e9s de l’afusellament de Llu\u00eds Companys (1940) assum\u00ed la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Va organitzar el govern a l’exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Saint Rafael, Proven\u00e7a (Fran\u00e7a)<\/div>\n
La Generalitat de la transici\u00f3 en\u00e7a.<\/strong><\/div>\n
Josep Tarradellas<\/strong>, instal\u00b7lat a Saint-Martin-le-Beau (Orlean\u00e8s) mantingu\u00e9 viva la instituci\u00f3, per\u00f2 no form\u00e0 cap consell executiu. A la mort del general Franco (novembre del 1975), reclam\u00e0 una amnistia i el restabliment de la Generalitat. El primer punt del programa del Consell de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya (organisme creat el desembre del 1975) exigia la constituci\u00f3 d’un govern provisional de la Generalitat de Catalunya, que assum\u00eds el poder a partir dels principis i institucions configurats per l’estatut del 1932. A comen\u00e7ament del 1976 les autoritats estatals feren les primeres proposicions d’institucionalitzaci\u00f3 d’una administraci\u00f3 catalana, sense concretar-ne, per\u00f2, la via ni l’abast. Per l’abril del mateix any una delegaci\u00f3 del Consell s’entrevist\u00e0 amb el president Tarradellas, i convingueren a lluitar tots plegats per la reinstauraci\u00f3 de la Generalitat i dels principis de l’Estatut del 1932, \u00e9s a dir, una Generalitat amb poder pol\u00edtic i legislatiu. El president Tarradellas ampli\u00e0 aquests contactes a l’Assemblea de Catalunya i pel juliol propos\u00e0 als seus delegats la creaci\u00f3 d’una Assemblea Nacional Provisional, proposta que satisfeia les aspiracions de donar un contingut pol\u00edtic i legislatiu a la reivindicaci\u00f3 auton\u00f2mica sostinguda per aquest organisme popular. El nou govern Su\u00e1rez (juliol del 1976) f\u00e9u un primer manifest favorable a una certa autonomia regional amb capacitat de decisi\u00f3 i de representaci\u00f3, per\u00f2 acab\u00e0 promovent la creaci\u00f3 d’una Mancomunitat i d’un Consell General d’acord amb el projecte redactat per forces catalanes properes al govern central. Pel febrer del 1977 fou creat un Consell Consultiu de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat amb representants de l’Assemblea de Catalunya. La retirada del suport de l’Assemblea de la “Comissi\u00f3 dels 9”, plataforma unit\u00e0ria estatal per a negociar amb el president Su\u00e1rez el retorn a la democr\u00e0cia, don\u00e0 pas al Consell Consultiu com a veu \u00fanica pactant de Catalunya pel que feia al restabliment de la Generalitat. Durant la campanya electoral del juny del 1977 \u2014primeres eleccions generals despr\u00e9s del franquisme\u2014 tots els partits catalans, llevat de la dreta sucursalista, reivindicaren el retorn de la Generalitat. Tots els diputats i senadors elegits en aquestes eleccions es constitu\u00efren en Assemblea de Parlamentaris i iniciaren contactes amb el president del govern, Adolfo Su\u00e1rez. Mentre aquesta Assemblea designava una comissi\u00f3 negociadora, el president Tarradellas an\u00e0 sobtadament a Madrid (juny del 1977) i inici\u00e0 unes negociacions amb el govern espanyol. L’Assemblea de Parlamentaris elabor\u00e0 un esborrany de decret llei, fet p\u00fablic al juliol, que restablia una Generalitat composta per president, consell provisional i diputaci\u00f3 provisional amb funcions de parlament. La diputaci\u00f3 havia de redactar el projecte d’estatut d’autonomia. Per l’agost el govern central i la Generalitat entaularen negociacions formals i el 9 de setembre s’assol\u00ed un acord global entre el govern i la Generalitat: aquesta seria restablerta per\u00f2 amb car\u00e0cter provisional i sense poder legislatiu, i Josep Tarradellas seria nomenat tamb\u00e9 president de la diputaci\u00f3 de Barcelona per a enfortir el seu poder efectiu. Una reuni\u00f3 al setembre a Perpiny\u00e0 entre el president Tarradellas, S.S\u00e1nchez Ter\u00e1n i els caps de fila dels parlamentaris catalans ampli\u00e0 l’abast de l’acord. A l’octubre, fou restablerta la Generalitat de Catalunya amb car\u00e0cter provisional i amb capacitat per a dictar normes de r\u00e8gim interior, integrar i coordinar les quatre diputacions provincials i gestionar les transfer\u00e8ncies de serveis que li fessin l’estat i les diputacions. El mateix mes el president J.Tarradellas torn\u00e0 a Barcelona despr\u00e9s de 38 anys d’exili, i com a president de la Generalitat enmig de l’entusiasme popular i amb honors oficials. Al cap d’una setmana, Tarradellas nomen\u00e0 conseller de governaci\u00f3 Frederic Rahola, antic delegat seu a Catalunya durant els anys d’exili, i pel desembre del 1977 nomen\u00e0 el seu primer consell executiu de concentraci\u00f3 que acollia representants de tots els partits pol\u00edtics parlamentaris. La Generalitat provisional intervingu\u00e9 molt poc en la redacci\u00f3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, ja que fou l’Assemblea de Parlamentaris qui el redact\u00e0. L’Estatut estableix que la Generalitat \u00e9s integrada pel Parlament de Catalunya, que \u00e9s l’assemblea legislativa de la comunitat aut\u00f2noma, el president i el Consell Executiu. El president, elegit pel Parlament i nomenat pel rei, presideix el Consell Executiu i \u00e9s el m\u00e9s alt representant de la Generalitat i l’ordinari de l’estat a Catalunya. L’Estatut Interior de Catalunya, aprovat pel Parlament entre el 1982 i el 1984, desenvolupa i estructura les institucions fonamentals de l’autogovern. El 1980 tingueren lloc les primeres eleccions al Parlament, guanyades per majoria relativa per la coalici\u00f3 Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 (CiU) i el seu l\u00edder, Jordi Pujol i Soley, esdevingu\u00e9 president de la Generalitat (Catalunya), c\u00e0rrec en el qual fou confirmat els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. Les eleccions catalanes del novembre del 2003 donaren novament la vict\u00f2ria a CiU, encap\u00e7alada per primera vegada per Artur Mas, per\u00f2 l’ERC de Josep Llu\u00eds Carod-Rovira qued\u00e0 com a \u00e0rbitre del Parlament. Finalment, en l’anomenat pacte del Tinell signat conjuntament amb ICV-EuiA i PSC-Ciutadans pel Canvi, els republicans es decantaren per un govern tripartit que s’autodefin\u00ed com a catalanista i d’esquerres, presidit des del desembre per Pasqual Maragall i Mira, del PSC, el qual pos\u00e0 fi a 23 anys ininterromputs de govern de CiU a la Generalitat. Aquesta legislatura, durant la qual fou elaborat un nou estatut d’autonomia que el Parlament catal\u00e0 aprov\u00e0 el 30 de desembre de 2005, finalitz\u00e0 amb la dissoluci\u00f3 del govern i la convocat\u00f2ria d’eleccions anticipades a causa de les dissensions internes entre els integrants del govern. Per\u00f2, tot i que en les eleccions anticipades del novembre del 2006 es repet\u00ed la vict\u00f2ria de CiU, el PSC, ICV-EuiA i ERC tornaren a repetir la coalici\u00f3 de govern, aquest cop presidit pel tamb\u00e9 socialista Josep Montilla i Aguilera. A les eleccions de novembre del 2010, CiU obtingu\u00e9 una majoria c\u00f2moda que permet\u00e9, gr\u00e0cies a l’abstenci\u00f3 en segona volta del PSC al Parlament, la investidura del convergent Artur Mas com a president de la Generalitat.<\/div>\n
\n
Ciutadans de Catalunya, ja s\u00f3c aqu\u00ed! Ja s\u00f3c aqu\u00ed! Perqu\u00e8 jo tamb\u00e9 vull l’estatut! Ja s\u00f3c aqu\u00ed! Per compartir les vostres penes, els vostres sacrificis i les vostres joies per Catalunya. Ja s\u00f3c aqu\u00ed! Per treballar amb vosaltres per una Catalunya pr\u00f2spera, democr\u00e0tica i plena de llibertat. Ja s\u00f3c aqu\u00ed!’<\/div>\n<\/blockquote>\n
Amb aquestes emotives paraules, el president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas (1899-1988) s’adre\u00e7ava a la multitud aplegada a la pla\u00e7a de Sant Jaume, just acabat de tornar de gaireb\u00e9 quaranta anys d’exili.<\/div>\n
Generalitat de Catalunya<\/strong><\/div>\n
Instituci\u00f3 d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
\nFou creada per l’abril del 1931, despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica (Principat de Catalunya). Reconeguda pel govern provisional de la Rep\u00fablica el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931.<\/div>\n
Tots els \u00a0Presidents <\/strong><\/div>\n
Llistat dels presidents des del 1359, amb el primer president, Berenguer de Cru\u00eflles, fins al president actual.(Dades de la Viquip\u00e8dia) Total 129.<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
N\u00fam.<\/td>\nNom<\/td>\nPer\u00edode<\/td>\nRessenya Biogr\u00e0fica<\/td>\n<\/tr>\n
1<\/td>\nBerenguer de Cru\u00eflles<\/td>\n1359-1362<\/td>\nBisbe de Girona<\/td>\n<\/tr>\n
2<\/td>\nRomeu Sescomes<\/td>\n1363-1364?<\/td>\nBisbe de Lleida<\/td>\n<\/tr>\n
3<\/td>\nRamon Gener<\/td>\n1364?-1365<\/td>\nCanonge de\u00a0la Seu d\u2019Urgell<\/td>\n<\/tr>\n
4<\/td>\nBernat Vall\u00e8s<\/td>\n1365-1367<\/td>\nCanonge de\u00a0Barcelona<\/td>\n<\/tr>\n
Entre\u00a01367\u00a0i\u00a01375\u00a0se susp\u00e8n temporalment el c\u00e0rrec de\u00a0diputat resident\u00a0(President de la Generalitat) per decisi\u00f3 de les\u00a0Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest per\u00edode.<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nRomeu Sescomes<\/td>\n1375-1376<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
5<\/td>\nJoan I d\u2019Emp\u00faries<\/td>\n1376<\/td>\nComte d\u2019Emp\u00faries<\/td>\n<\/tr>\n
6<\/td>\nGuillem de Guimer\u00e0 i d\u2019Abella<\/td>\n1376-1377<\/td>\nRegent del gran Priorat de Catalunya de\u00a0l\u2019Orde de l\u2019Hospital de Sant Joan de Jerusalem
\n(1372-1396).<\/td>\n<\/tr>\n
7<\/td>\nGalceran de Besora i de Cartell\u00e0<\/td>\n1377-1378<\/td>\nAlmoiner del\u00a0Monestir de Ripoll<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nRamon Gener<\/td>\n1379-1380<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
8<\/td>\nFelip d\u2019Anglesola<\/td>\n1380<\/td>\nCanonge de\u00a0Tarragona<\/td>\n<\/tr>\n
9<\/td>\nPere de Santamans<\/td>\n1381-1383<\/td>\nCanonge de\u00a0Tortosa<\/td>\n<\/tr>\n
10<\/td>\nArnau Descolomer<\/td>\n1384-1389<\/td>\nPrevere de\u00a0Girona<\/td>\n<\/tr>\n
11<\/td>\nMiquel de Santjoan<\/td>\n1389-1396<\/td>\nCanonge de Girona. Mor\u00ed sense acabar el mandat<\/td>\n<\/tr>\n
12<\/td>\nAlfons de Tous<\/td>\n1396-1413<\/td>\nRector de l\u2019esgl\u00e9sia de\u00a0Santa Maria del Pi, de\u00a0Barcelona. Prengu\u00e8 art en el parlament per tractar de la successi\u00f3 de\u00a0Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0. Adquireix l\u2019actual\u00a0Palau de la Generalitat de Catalunya\u00a0com a seu permanent.<\/td>\n<\/tr>\n
13<\/td>\nMarc de Vilalba<\/td>\n1413-1416<\/td>\nAbat del\u00a0Monestir de Ripoll\u00a0(1408-1409) i primer\u00a0Abat de Montserrat\u00a0(1409-?)<\/td>\n<\/tr>\n
14<\/td>\nAndreu Bertran<\/td>\n1416-1419<\/td>\nBisbe de Barcelona\u00a0(1416-1420). Intervingu\u00e9 de forma destacada en la resoluci\u00f3 del\u00a0Cisma d\u2019Occident.<\/td>\n<\/tr>\n
15<\/td>\nJoan Desgarrigues<\/td>\n1419-1422<\/td>\nComanador de Masd\u00e9u (Trullars) de\u00a0l\u2019Orde de l\u2019Hospital de Sant Joan de Jerusalem<\/td>\n<\/tr>\n
16<\/td>\nDalmau de Cartell\u00e0 i Despou<\/td>\n1422-1425<\/td>\nAbat de\u00a0Ripoll\u00a0(1410-1439) i tamb\u00e9 d\u2019Amer\u00a0i de\u00a0Sant Cugat del Vall\u00e8s.<\/td>\n<\/tr>\n
17<\/td>\nFelip de Malla<\/td>\n1425-1428<\/td>\nConseller reial (1419). Canonge deg\u00e0 d\u2019Osca\u00a0(1422), almoiner de la seu de\u2019Elna\u00a0(1423) i ardiaca major de la seu de\u00a0Barcelona\u00a0(1424-1431). Brillant orador i autor d\u2019estil classicitzant (Lo pecador remut). Al\u00a0Concili de Constan\u00e7a\u00a0obtingu\u00e9 sis vots per ocupar la seu papal de Roma.<\/td>\n<\/tr>\n
18<\/td>\nDom\u00e8nec Ram i Lanaja<\/td>\n1428-1431<\/td>\nBisbe de Lleida\u00a0(1419-1435) i cardenal nomenat pel papa\u00a0Mart\u00ed V\u00a0(1426). El\u00a01429, assist\u00ed, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de\u00a0Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d\u2019Occident.<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nMarc de Vilalba<\/td>\n1431-1434<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
19<\/td>\nPere de Palou<\/td>\n1434-1437<\/td>\nCanonge de la seu de\u00a0Barcelona<\/td>\n<\/tr>\n
20<\/td>\nPere de Darnius<\/td>\n1437-1440<\/td>\nCanonge sagrist\u00e0 de\u00a0Girona<\/td>\n<\/tr>\n
21<\/td>\nAntoni d\u2019Aviny\u00f3 i de Moles<\/td>\n1440-1443<\/td>\nAbat de Montserrat\u00a0(1440-1450)<\/td>\n<\/tr>\n
22<\/td>\nJaume de Cardona i de Gandia<\/td>\n1443-1446<\/td>\nCanonge de Barcelona i\u00a0bisbe de Vic\u00a0(1442-1459). El papa Pius II el fa cardenal el\u00a01461<\/td>\n<\/tr>\n
23<\/td>\nPero Xim\u00e9nez de Urrea i de Bardaix\u00ed<\/td>\n1446-1449<\/td>\nConegut com a Pedro de Urrea.\u00a0Arquebisbe de Tarragona\u00a0(1446-1489). Feu un paper important en la guerra de\u00a0Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.<\/td>\n<\/tr>\n
24<\/td>\nBertran Samas\u00f3<\/td>\n1449-1452<\/td>\nAbat de\u00a0Ripoll\u00a0(1440-1458). Va ser contrari a la pol\u00edtica populista i filoremen\u00e7a d\u2019Alfons IV el Magn\u00e0nim, i a favor dels privilegis de l\u2019aristocr\u00e0cia.<\/td>\n<\/tr>\n
25<\/td>\nBernat Guillem Samas\u00f3<\/td>\n1452-1455<\/td>\nAbat d\u2019\u00c0ger<\/td>\n<\/tr>\n
26<\/td>\nNicolau Pujades<\/td>\n1455-1458<\/td>\nArdiaca de\u00a0Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei\u00a0Joan II\u00a0i la Generalitat.<\/td>\n<\/tr>\n
27<\/td>\nAntoni Pere Ferrer<\/td>\n1458-1461<\/td>\nTercer abat de\u00a0Montserrat\u00a0(1451-1472). Defensor de\u00a0Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei\u00a0Joan II, es pos\u00e0 del costat de la Generalitat en la\u00a0guerra civil catalana(1462-1472), comen\u00e7ada ja despr\u00e9s del seu mandat.<\/td>\n<\/tr>\n
28<\/td>\nManuel de Montsuar i Mateu<\/td>\n1461-1464<\/td>\nCanonge de Lleida<\/td>\n<\/tr>\n
29<\/td>\nFrancesc Colom<\/td>\n1464-1467<\/td>\nArdiaca del Vall\u00e8s a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingu\u00e8 un paper fonamental en la\u00a0guerra civil catalana\u00a0(1462-1472).<\/td>\n<\/tr>\n
30<\/td>\nPon\u00e7 Andreu de Vilar<\/td>\n1467-1470<\/td>\nAbat comendatari de\u00a0Ripoll\u00a0(1463-1489)<\/td>\n<\/tr>\n
31<\/td>\nMiquel Sams\u00f3<\/td>\n1470-1473<\/td>\nAbat de Sant Salvador de\u00a0Breda. Acaba la\u00a0guerra civilamb la\u00a0Capitulaci\u00f3 de Pedralbes\u00a0(1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.<\/td>\n<\/tr>\n
32<\/td>\nJoan Maurici de Ribes<\/td>\n1473-1476<\/td>\nAbat del monestir de la Real de Perpiny\u00e0.<\/td>\n<\/tr>\n
33<\/td>\nMiquel Delgado<\/td>\n1476-1478<\/td>\nAbat de Poblet\u00a0(1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.<\/td>\n<\/tr>\n
34<\/td>\nPere Joan Llobera<\/td>\n1478-1479<\/td>\nMonjo sagrist\u00e0 de\u00a0Sant Joan de les Abadesses, substitu\u00ed a Miquel Delgado al morir aquest abans d\u2019acabar mandat.<\/td>\n<\/tr>\n
35<\/td>\nBerenguer de Sos<\/td>\n1479-1482<\/td>\nCanonge deg\u00e0 de la seu de Barcelona i bisbe electe de\u00a0S\u00e0sser\u00a0(Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al b\u00e0ndol ciutad\u00e0 de la Biga, de nobles i cavallers.<\/td>\n<\/tr>\n
36<\/td>\nPere de Cardona<\/td>\n1482-1485<\/td>\nBisbe d\u2019Urgell\u00a0(1472-1515). Acumul\u00e0 els c\u00e0rrecs de canceller (1479-1530), administrador de l\u2019abadia de\u00a0Solsona\u00a0(1479-1515),\u00a0arquebisbe de Tarragona(1515-1530) i\u00a0lloctinent de Catalunya\u00a0(1521-1523). Fou un dels personatges mes influents a la Catalunya del seu temps.<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nPon\u00e7 Andreu de Vilar<\/td>\n1485-1488<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
37<\/td>\nJuan Payo Coello<\/td>\n1488-1491<\/td>\nAbat de Poblet\u00a0(1480-1498), nomenat President per\u00a0Ferran II.<\/td>\n<\/tr>\n
38<\/td>\nJoan de Peralta<\/td>\n1491-1494<\/td>\nCinqu\u00e8 abat de\u00a0Montserrat\u00a0(1483-1493) i\u00a0bisbe de Vic(1493-1505)<\/td>\n<\/tr>\n
39<\/td>\nFranc\u00ed Vicen\u00e7<\/td>\n1494-1497<\/td>\nPrior de la\u00a0catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit\u00a0Pere Terrades, canonge sagrist\u00e0 de\u00a0Girona, que mor\u00ed de\u00a0pesta\u00a0sis dies mes tard sense haver jurat el c\u00e0rrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a\u00a0Matar\u00f3\u00a0i\u00a0Vic.<\/td>\n<\/tr>\n
40<\/td>\nPedro de Mendoza<\/td>\n1497-1500<\/td>\nAbat de\u00a0Santes Creus\u00a0(1479-1519). Parent de\u00a0Ferran II, li devia -probablement- l\u2019abadia i el c\u00e0rrec de President de la Generalitat.<\/td>\n<\/tr>\n
41<\/td>\nAlfons d\u2019Arag\u00f3<\/td>\n1500-1503<\/td>\nBisbe de Tortosa\u00a0(1475-1513) i\u00a0arquebisbe de Tarragona\u00a0(1513-1514)<\/td>\n<\/tr>\n
42<\/td>\nFerrer Nicolau de Gualbes i Desvalls<\/td>\n1503-1504<\/td>\nCanonge de la seu de\u00a0Barcelona\u00a0i ardiaca del Vall\u00e8s. Mort prematurament l\u20191 de mar\u00e7\u00a0de\u00a01504.<\/td>\n<\/tr>\n
43<\/td>\nGonzalo Fern\u00e1ndez de Heredia<\/td>\n1504-1506<\/td>\nArquebisbe de Tarragona\u00a0(1490-1511), resid\u00ed habitualment al monestir d\u2019Escornalbou.<\/td>\n<\/tr>\n
44<\/td>\nLlu\u00eds Despl\u00e0 i d\u2019Oms<\/td>\n1506-1509<\/td>\nArdiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confian\u00e7a de\u00a0Joan II\u00a0i\u00a0Ferran II. Ocupa la casa canonical que havia habitat\u00a0Felip de Malla\u00a0i que ell convert\u00ed en palau, l\u2019actualCasa de l\u2019Ardiaca, seu de l\u2019Institut Municipal d\u2019Hist\u00f2ria de Barcelona.<\/td>\n<\/tr>\n
45<\/td>\nJordi San\u00e7<\/td>\n1509-1512<\/td>\nPaborde de la catedral de\u00a0Val\u00e8ncia.<\/td>\n<\/tr>\n
46<\/td>\nJoan d\u2019Arag\u00f3<\/td>\n1512-1514<\/td>\nCastell\u00e0 d\u2019Amposta<\/td>\n<\/tr>\n
47<\/td>\nJaume Fiella<\/td>\n1514-1515<\/td>\nSubstitu\u00ed Joan d\u2019Arag\u00f3 per incompatibilitat en el c\u00e0rrec.<\/td>\n<\/tr>\n
48<\/td>\nEsteve de Garret<\/td>\n1515-1518<\/td>\nArdiaca de la seu de\u00a0Tortosa.<\/td>\n<\/tr>\n
49<\/td>\nBernat de Corbera<\/td>\n1518-1521<\/td>\nArdiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona<\/td>\n<\/tr>\n
50<\/td>\nJoan Margarit i de Requesens<\/td>\n1521-1524<\/td>\nArdiaca de la seu de\u00a0Girona. Fou reelegit al\u00a01524.<\/td>\n<\/tr>\n
51<\/td>\nLlu\u00eds de Cardona i Enr\u00edquez<\/td>\n1524-1527<\/td>\nAbat de Santa Maria de\u00a0Solsona\u00a0(1514-1531). Despr\u00e9s fou\u00a0arquebisbe de Tarragona\u00a0(1531-1532)<\/td>\n<\/tr>\n
52<\/td>\nFrancesc de Solsona<\/td>\n1527-1530<\/td>\nCanonge de la seu de Lleida<\/td>\n<\/tr>\n
53<\/td>\nFrancesc Oliver i de Boteller<\/td>\n1530-1533<\/td>\nCanonge de la seu de\u00a0Tortosa<\/td>\n<\/tr>\n
54<\/td>\nDion\u00eds de Carcassona<\/td>\n1533-1536<\/td>\nCanonge de\u00a0Lleida<\/td>\n<\/tr>\n
55<\/td>\nJoan Pasqual<\/td>\n1536-1539<\/td>\nCanonge de\u00a0la Seu d\u2019Urgell.<\/td>\n<\/tr>\n
56<\/td>\nJeroni de Requesens i Ro\u00eds de Liori<\/td>\n1539-1542<\/td>\nBisbe d\u2019Elna\u00a0(1533-1542),\u00a0bisbe de Tortosa\u00a0(1542-1548).<\/td>\n<\/tr>\n
57<\/td>\nMiquel Puig<\/td>\n1542-1545<\/td>\nComendatari del monestir de\u00a0Serrateix.<\/td>\n<\/tr>\n
58<\/td>\nJaume Ca\u00e7ador<\/td>\n1545-1548<\/td>\nBisbe de Barcelona\u00a0(1545-1561), despr\u00e9s d\u2019haver estat canonge de\u00a0Vic,\u00a0Girona,\u00a0Tarragona\u00a0i\u00a0Barcelona. De la nissaga dels Ca\u00e7ador que don\u00e0 quatre Presidents de la Generalitat, aplic\u00e0 a Catalunya la contrareforma de\u00a0Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic.<\/td>\n<\/tr>\n
59<\/td>\nMiquel d\u2019Oms i de Sentmenat<\/td>\n1548-1551<\/td>\nCanonge d\u2019Elna<\/td>\n<\/tr>\n
60<\/td>\nOnofre de Copons i de Vilafranca<\/td>\n1551-1552<\/td>\nCanonge de Tarragona<\/td>\n<\/tr>\n
61<\/td>\nMiquel de Ferrer i de Marimon<\/td>\n1552<\/td>\nGran prior i cavaller de l\u2019Orde de Sant Joan<\/td>\n<\/tr>\n
62<\/td>\nJoan de Tormo<\/td>\n1552-1553<\/td>\nBisbe de Vic<\/td>\n<\/tr>\n
63<\/td>\nMiquel de Tormo<\/td>\n1553-1554<\/td>\nPrior de\u00a0Sant Pere de Besal\u00fa<\/td>\n<\/tr>\n
64<\/td>\nFrancesc Jeroni Benet Franc<\/td>\n1554-1557<\/td>\nArdiaca de\u00a0Santa Maria del Mar\u00a0de\u00a0Barcelona<\/td>\n<\/tr>\n
65<\/td>\nPere \u00c0ngel Ferrer i Despuig<\/td>\n1557-1559<\/td>\nDarrer abat comendatari de\u00a0Sant Cugat del Vall\u00e8s(1539-1558)<\/td>\n<\/tr>\n
66<\/td>\nFerran de Lloaces i Peres<\/td>\n1559-1560<\/td>\nBisbe de Tortosa<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nMiquel d\u2019Oms i de Sentmenat<\/td>\n1560-1563<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
67<\/td>\nOnofre Gomis<\/td>\n1563-1566<\/td>\nCanonge i cabiscol de\u00a0la Seu d\u2019Urgell<\/td>\n<\/tr>\n
68<\/td>\nFrancesc Giginta<\/td>\n1566-1569<\/td>\nAbat d\u2019Amer<\/td>\n<\/tr>\n
69<\/td>\nBenet de Tocco<\/td>\n1569-1572<\/td>\nDe nom Marco Antonio di Tocco, adopt\u00e0 el nom de Benet en fer-se monjo de\u00a0Montserrat\u00a0(1542) i fou abat del monestir (1556-1559\u00a0i\u00a01562-1564),\u00a0bisbe de Vic(1564-1572), de\u00a0Girona(1572-1583) i de\u00a0Lleida(1583-1585).<\/td>\n<\/tr>\n
70<\/td>\nJaume Cerver\u00f3<\/td>\n1572-1575<\/td>\nCanonge de\u00a0Tortosa.<\/td>\n<\/tr>\n
71<\/td>\nPere Oliver de Boteller i de Riquer<\/td>\n1575-1578<\/td>\nCanonge de\u00a0Tortosa.<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nBenet de Tocco<\/td>\n1578-1581<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
72<\/td>\nRafael d\u2019Oms<\/td>\n1581-1584<\/td>\nArdiaca de la\u00a0seu de Tarragona.<\/td>\n<\/tr>\n
73<\/td>\nJaume Beul\u00f3<\/td>\n1584<\/td>\nCanonge de\u00a0Vic.<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nPere Oliver de Boteller i de Riquer<\/td>\n1584-1587<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
74<\/td>\nMart\u00ed Joan de Calders<\/td>\n1587<\/td>\nPrior de\u00a0Sant Mar\u00e7al de Montseny<\/td>\n<\/tr>\n
75<\/td>\nFrancesc Oliver de Boteller<\/td>\n1587-1588<\/td>\nAbat de Poblet\u00a0(1583-1598)<\/td>\n<\/tr>\n
76<\/td>\nJaume Ca\u00e7ador i Claret<\/td>\n1590-1593<\/td>\nBisbe de Girona\u00a0(1583-1597). Hagu\u00e9 d\u2019imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.<\/td>\n<\/tr>\n
77<\/td>\nMiquel d\u2019Agullana<\/td>\n1593-1596<\/td>\nCanonge de\u00a0Girona, ardiaca de l\u2019Empord\u00e0.<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nFrancesc Oliver de Boteller<\/td>\n1596-1598<\/td>\nEs construeix la fa\u00e7ana renaixentista del\u00a0Palau de la Generalitat.<\/td>\n<\/tr>\n
78<\/td>\nFrancesc Oliveres<\/td>\n1598-1599<\/td>\nCanonge de\u00a0Girona<\/td>\n<\/tr>\n
79<\/td>\nJaume Cordelles i Oms<\/td>\n1599-1602<\/td>\nCanonge de\u00a0Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada que elaboren legislaci\u00f3 espec\u00edfica, amb la qual cosa el dret catal\u00e0 resta estroncat.<\/td>\n<\/tr>\n
80<\/td>\nBernat de Cardona i de Queralt<\/td>\n1602-1605<\/td>\nAbat de\u00a0Sant Miquel de Cuix\u00e0\u00a0i de\u00a0Camprodon.<\/td>\n<\/tr>\n
81<\/td>\nPere Pau Ca\u00e7ador i d\u2019Aguilar-Dusai<\/td>\n1605-1608<\/td>\nCanonge de\u00a0Barcelona\u00a0i bar\u00f3 de\u00a0Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Ca\u00e7ador.<\/td>\n<\/tr>\n
82<\/td>\nOnofre d\u2019Alentorn i de Botella<\/td>\n1608-1611<\/td>\nArdiaca de\u00a0Benasc\u00a0i canonge de\u00a0Lleida. Els del seu llinatge i els\u00a0Agullana, s\u2019oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d\u2019imposar\u00a0Felip II\u00a0i\u00a0Felip III.<\/td>\n<\/tr>\n
83<\/td>\nFrancesc de Sentjust i de Castre<\/td>\n1611-1614<\/td>\nAbat d\u2019Arles.<\/td>\n<\/tr>\n
84<\/td>\nRamon d\u2019Olmera i d\u2019Alemany<\/td>\n1614-1616<\/td>\nComanador de Vilafranca del Pened\u00e8s, de\u00a0l\u2019Orde de l\u2019Hospital de Sant Joan de Jerusalem.<\/td>\n<\/tr>\n
85<\/td>\nMiquel d\u2019Aimeric i de Codina<\/td>\n1616-1617<\/td>\nAbat del\u00a0monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s<\/td>\n<\/tr>\n
86<\/td>\nLlu\u00eds de Tena Gomez<\/td>\n1617-1620<\/td>\nBisbe de Tortosa\u00a0(1616-1622)<\/td>\n<\/tr>\n
87<\/td>\nBenet Fontanella<\/td>\n1620-1623<\/td>\nAbat del\u00a0monestir de Besal\u00fa.<\/td>\n<\/tr>\n
88<\/td>\nPere de Magarola i Fontanet<\/td>\n1623-1626<\/td>\nBisbe d\u2019Elna\u00a0(1622-1627) i abans prior de Santa Anna de\u00a0Barcelona\u00a0(1618-1622). Posteriorment,\u00a0bisbe de Vic(1627-1634) i de Lleida(1634)<\/td>\n<\/tr>\n
89<\/td>\nFrancesc Morillo<\/td>\n1626-1629<\/td>\nCanonge ardiaca de\u00a0la Seu d\u2019Urgell.<\/td>\n<\/tr>\n
90<\/td>\nPere Antoni Serra<\/td>\n1629-1632<\/td>\nBisbe de Lleida\u00a0(1621-1631). Mort en exercici del c\u00e0rrec.<\/td>\n<\/tr>\n
91<\/td>\nEsteve Salacruz<\/td>\n1632<\/td>\nAbat del\u00a0monestir de Sant Pere de Galligants<\/td>\n<\/tr>\n
92<\/td>\nGarcia Gil de Manrique y Maldonado<\/td>\n1632-1635<\/td>\nBisbe de Girona\u00a0(1627-1633) i de\u00a0Barcelona(1633-1651). Despr\u00e9s de l\u2019assassinat del comte de Santa Coloma a l\u2019inici de la\u00a0Guerra dels Segadors\u00a0(1640) fou nomenat\u00a0lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intent\u00e0 dissuadir de posar-se sota la protecci\u00f3 del rei de Fran\u00e7a, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.<\/td>\n<\/tr>\n
93<\/td>\nMiquel d\u2019Alentorn i de Salb\u00e0<\/td>\n1635-1638<\/td>\nAbat d\u2019Amer\u00a0i de\u00a0Roses.<\/td>\n<\/tr>\n
94<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nPau Claris i Casademunt<\/td>\n		1638-1641<\/td>\nCanonge de\u00a0la Seu d\u2019Urgell<\/td>\n<\/tr>\n
95<\/td>\nJosep Soler<\/td>\n1641<\/td>\nCanonge de\u00a0la Seu d\u2019Urgell<\/td>\n<\/tr>\n
96<\/td>\nBernat de Cardona i de Raset<\/td>\n1641-1644<\/td>\nPrior de\u00a0Sant Miquel del Fai\u00a0i ardiaca major i canonge de\u00a0Girona, d\u2019on fou\u00a0bisbe\u00a0posteriorment (1656-1658)<\/td>\n<\/tr>\n
97<\/td>\nGispert d\u2019Amat i Desbosc de Sant Vicen\u00e7<\/td>\n1644-1647<\/td>\nAbat del\u00a0monestir de Sant Pere de Galligants. Protest\u00e0 airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el\u00a01646\u00a0pel\u00a0virrei\u00a0del rei franc\u00e8s a Catalunya,\u00a0Henri Harcourt de Lorena,\u00a0comte d\u2019Harcourt.<\/td>\n<\/tr>\n
98<\/td>\nAndreu Pont<\/td>\n1647-1650<\/td>\nAbat d\u2019Amer.<\/td>\n<\/tr>\n
99<\/td>\nPau del Rosso<\/td>\n1650-1654<\/td>\nCanonge deg\u00e0 de la\u00a0seu de Barcelona.<\/td>\n<\/tr>\n
100<\/td>\nFrancesc Pijoan<\/td>\n1654-1656<\/td>\nArdiaca de l\u2019Empord\u00e0\u00a0i canonge de la\u00a0seu de Girona<\/td>\n<\/tr>\n
101<\/td>\nJoan Jeroni Besora<\/td>\n1656-1659<\/td>\nCanonge i s\u00edndic del cap\u00edtol de\u00a0Lleida, que visqu\u00e9 a\u00a0Romai\u00a0Barcelona. A la fi del seu mandat escrigu\u00e9 en nom de la Generalitat a\u00a0Joan Josep d\u2019\u00c0ustria\u00a0i a d\u2019altres personatges protestant per la cessi\u00f3 del\u00a0Rossell\u00f3\u00a0i part de la\u00a0Cerdanya\u00a0a\u00a0Fran\u00e7a\u00a0pel\u00a0Tractat dels Pirineus. Humanista i bibli\u00f2fil, reun\u00ed una biblioteca de mes de 5000 volums.<\/td>\n<\/tr>\n
102<\/td>\nPau d\u2019\u00c0ger i d\u2019Orcau<\/td>\n1659-1662<\/td>\nBatlle de\u00a0Mallorca, de l\u2019orde de Sant Joan de Jerusalem.<\/td>\n<\/tr>\n
103<\/td>\nJaume de Copons i de Tamarit<\/td>\n1662-1665<\/td>\nCanonge de\u00a0la Seu d\u2019Urgell\u00a0i ardiaca d\u2019Andorra. Posteriorment fou\u00a0bisbe de Vic\u00a0(1665-1674) i de\u00a0Lleida(1673-1680)<\/td>\n<\/tr>\n
104<\/td>\nJosep de Magarola i de Grau<\/td>\n1665-1668<\/td>\nAbat del\u00a0Monestir de Camprodon<\/td>\n<\/tr>\n
105<\/td>\nJoan Pag\u00e8s i Vallgornera<\/td>\n1668-1671<\/td>\nCanonge.<\/td>\n<\/tr>\n
106<\/td>\nJosep de Camporrells i de Sabater<\/td>\n1671-1674<\/td>\nCanonge de\u00a0la Seu d\u2019Urgell, ardiaca d\u2019Andorra.<\/td>\n<\/tr>\n
107<\/td>\nEsteve Mercadal i Dou<\/td>\n1674-1677<\/td>\nCanonge i ardiaca de\u00a0Vic.<\/td>\n<\/tr>\n
108<\/td>\nAlfonso de Sotomayor<\/td>\n1677-1680<\/td>\nBisbe de Barcelona\u00a0(1663-1682), despr\u00e9s d\u2019haver-ho estat d\u2019Arborea (Sardenya) (1657-1663). Autor d\u2019un curi\u00f3s\u00a0\u201cEdicte en qu\u00e8 se prohibeix menjar, berenar i beure en les esgl\u00e8sies..\u201d(1681).<\/td>\n<\/tr>\n
109<\/td>\nJosep Sastre i Prats<\/td>\n1680-1683<\/td>\nAbat de Sant Pere i\u00a0Sant Pau del Camp, de Barcelona.<\/td>\n<\/tr>\n
110<\/td>\nBaltasar de Muntaner i de Sacosta<\/td>\n1683-1686<\/td>\nPaborde de Berga, abat del\u00a0monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s\u00a0(1696-1711) i bisbe de la ciutat de\u00a0M\u00e8xic(1711-1712).<\/td>\n<\/tr>\n
111<\/td>\nAntoni de Saiol i de Quarteroni<\/td>\n1686-1689<\/td>\nCanonge de\u00a0Barcelona.<\/td>\n<\/tr>\n
112<\/td>\nBenet Ignasi de Salazar<\/td>\n1689-1692<\/td>\nBisbe de Barcelona\u00a0(1683-1692), antic monjo\u00a0benedict\u00ed, abat general de la congregaci\u00f3 de\u00a0Valladolid\u00a0del seu orde. Durant el seu mandat destaca l\u2019actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.<\/td>\n<\/tr>\n
113<\/td>\nAntoni de Planella i de Cru\u00eflles<\/td>\n1692-1695<\/td>\nAbat de\u00a0Besal\u00fa.<\/td>\n<\/tr>\n
114<\/td>\nRafael de Pinyana i Galvany<\/td>\n1695-1698<\/td>\nCanonge de\u00a0Tortosa.<\/td>\n<\/tr>\n
115<\/td>\nCliment de Solanell i de Foix<\/td>\n1698-1701<\/td>\nPaborde de la col\u00b7legiata d\u2019\u00c0ger.<\/td>\n<\/tr>\n
116<\/td>\nJosep Antoni Valls i Pandutxo<\/td>\n1701<\/td>\nArdiaca de Sant Lloren\u00e7 de la\u00a0seu de Tarragona<\/td>\n<\/tr>\n
R<\/td>\nAntoni de Planella i de Cru\u00eflles<\/td>\n1701-1704<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
117<\/td>\nFrancesc de Valls i Freixa<\/td>\n1704-1705<\/td>\nCambrer del\u00a0monestir de Sant Pere de Camprodon<\/td>\n<\/tr>\n
118<\/td>\nJosep Grau<\/td>\n1706-1707<\/td>\nDeg\u00e0 del cap\u00edtol de la\u00a0seu de Solsona.<\/td>\n<\/tr>\n
119<\/td>\nManuel de Copons i d\u2019Esquerrer<\/td>\n1707-1710<\/td>\nMonjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat\u00a0[2].<\/td>\n<\/tr>\n
120<\/td>\nFrancesc Antoni de Solanell i de Montell\u00e0<\/td>\n1710-1713<\/td>\nMonjo\u00a0benedict\u00ed, prior d\u2019\u00c0ger, visitador de l\u2019orde i abat del\u00a0monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les\u00a0Corts de Barcelona\u00a0de\u00a01702. A les darreries del seu mandat assist\u00ed a la\u00a0Junta de Bra\u00e7os\u00a0(1713) que decid\u00ed de prosseguir la resist\u00e8ncia armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisi\u00f3. La seva timidesa pol\u00edtica fa que tampoc col\u00b7labor\u00e9s amb els borb\u00f2nics. Abandona Barcelona abans d\u2019acabar el mandat i durant el\u00a0setge. Es nomenat abat del\u00a0monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s, per\u00f2 els filipistes el desterren.<\/td>\n<\/tr>\n
121<\/td>\nJosep de Vilamala<\/td>\n1713-1714<\/td>\nSacrist\u00e0 de\u00a0Sant Esteve de Banyoles<\/td>\n<\/tr>\n
1714\u00a0(15 de setembre): Abolici\u00f3 de la Generalitat per decret del\u00a0duc de Berwick, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la derrota de l\u2019\u00a011 de setembre. El\u00a0Decret de Nova Planta, aprovat en\u00a01716, defineix el nou r\u00e8gim que regula el funcionament pol\u00edtic i social de\u00a0Catalunya.
\n1914-1925: Sense haver-se restablert encara la Generalitat, Catalunya t\u00e9 els presidents de la\u00a0Mancomunitat:\u00a0Enric Prat de la Riba i Sarr\u00e0,\u00a0Josep Puig i Cadafalch,\u00a0Santiago Estap\u00e9\u00a0i\u00a0Alfons Sala 1931\u00a0(17 d\u2019abril): restabliment de la\u00a0Generalitat de Catalunya, dos segles m\u00e9s tard, arran de la vict\u00f2ria de Francesc Maci\u00e0 a les eleccions del\u00a012 d\u2019abril.<\/td>\n<\/tr>\n
122<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nFrancesc Maci\u00e0 i Lluss\u00e0<\/td>\n		1931-1933<\/td>\nMembre d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/td>\n<\/tr>\n
123<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nLlu\u00eds Companys i Jover<\/td>\n		1933-1940<\/td>\nMembre d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya.<\/p>\n
Va ser detingut amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montju\u00efc (1940).<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1938: La dictadura del general\u00a0Franco, abans i tot d\u2019acabar la\u00a0guerra civil, aboleix per segona vegada la\u00a0Generalitat de Catalunya.
\nEl Presidents\u00a0Irla\u00a0i\u00a0Tarradellas\u00a0mantenen la instituci\u00f3 des de l\u2019exili.<\/td>\n<\/tr>\n
124<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nJosep Irla i Bosch<\/td>\n		1940-1954<\/td>\nMembre d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/td>\n<\/tr>\n
125<\/td>\nJosep Tarradellas i Joan<\/td>\n1954-1980<\/td>\nMembre d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/td>\n<\/tr>\n
1977\u00a0(29 de setembre): segon restabliment de la\u00a0Generalitat de Catalunya.\u00a0Josep Tarradellas torna de l\u2019exili com a president.<\/td>\n<\/tr>\n
126<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nJordi Pujol i Soley<\/td>\n		1980-2003<\/td>\nMembre de\u00a0Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya<\/td>\n<\/tr>\n
127<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nPasqual Maragall i Mira<\/td>\n		2003-2006<\/td>\nMembre del\u00a0Partit dels Socialistes de Catalunya<\/td>\n<\/tr>\n
128<\/td>\n\"float\"<\/a>
\nJos\u00e9 Montilla i Aguilera<\/td>\n		2006-\u00a02010<\/td>\nMembre del Partit dels Socialistes de Catalunya<\/td>\n<\/tr>\n
129<\/td>\nArtur Mas i Gavarr\u00f3<\/td>\n2010-2016<\/td>\nMembre de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya dins la llista de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

130 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Carles Puigdemont i \u00a0Casamaj\u00f3 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Membre de Converg\u00e8ncia Democratica \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a012 gener2016\/ 27 octubre 2017\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0de Catalunya dins la llista de Junts pel S\u00ed<\/p>\n

27 octubre 2017
\nEl Senat ha aprovat, despr\u00e9s de sis hores de debat, l’aplicaci\u00f3de l’article 155 de la Constituci\u00f3, una soluci\u00f3 extrema i in\u00e8dita en democr\u00e0cia, per frenar el proc\u00e9s independentista de Catalunya, per 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenci\u00f3. La mesura, avalada pel Partit Popular (amb els seus socis del F\u00f2rum Ast\u00faries i Uni\u00f3 del Poble Navarr\u00e8s), el PSOE i Ciutadans, suposa la destituci\u00f3 del president de la Generalitat i del seu Govern, la restricci\u00f3 dels poders del Parlament, la intervenci\u00f3 d’organismes i serveis de la comunitat aut\u00f2noma, com els Mossos d’Esquadra, i la convocat\u00f2ria d’eleccions en un termini de sis mesos. Ha estat despr\u00e9s d’una sessi\u00f3 densa, en molts casos aspra i carregada d’inquietud pel transcurs del ple del Parlament catal\u00e0.<\/p>\n

131\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Joaquim\u00a0 Torra i Pla <\/strong> 14 maig 2018\u00a0al 28 de setembre de 2020 J\u00d7CAT<\/p>\n

( Inhabilitat per desobeir la retirada de lla\u00e7os grocs i una pancarta)<\/p>\n

132\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Pere Aragon\u00e9s i Garcia\u00a0<\/strong> 24 maig 2021<\/p>\n

Membre d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0133\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Salvador Illa i Roca\u00a0<\/strong>8 d’agost 2024<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Membre del Partit dels Socialiste de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diputaci\u00f3 del General La Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. Diputaci\u00f3 del General \u00e9s el nom hist\u00f2ric de la Generalitat de Catalunya. Les Diputacions del General foren inicialment unes … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-73","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}