{"id":59,"date":"2011-04-08T06:59:25","date_gmt":"2011-04-08T04:59:25","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=59"},"modified":"2012-10-03T20:36:14","modified_gmt":"2012-10-03T18:36:14","slug":"introduccio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/introduccio\/","title":{"rendered":"Introducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Bandolerisme Catal\u00e0<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

Els motius del bandolerisme catal\u00e0 s\u00f3n diversos, alguns d\u2019aquests motius afecten espec\u00edficament als segles XVI i XVII, en canvi d\u2019altres ja s\u00f3n de tradici\u00f3 dels conflictes medievals.<\/p>\n

Durant tot el segle XVI, Catalunya, era en gran part un pa\u00eds buit a causa de la gran mortalitat de la Baixa Edat Mitjana. A causa d\u2019aquest buit, es va veure obligada a oferir treball a un bon nombre de joves gascons i d\u2019altres regions del sud de Fran\u00e7a. Va ser aix\u00ed com Catalunya va patir una important immigraci\u00f3 francesa la qual cosa va ser notada en els or\u00edgens del bandolerisme, hi ha certesa de que el nombre de gascons i francesos que formaven part de les quadrilles de bandolers no superaven en absolut la xifra de bandolers aut\u00f2ctons de Catalunya.<\/p>\n

Un altre motiu seria el fet de que Catalunya era un pa\u00eds empobrit, tot hi que en el segle XVI visqu\u00e9s una fase d\u2019expansi\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no evitar les crisis agr\u00e0ries (males collites) que suposaren l\u2019encariment del blat i la falta d\u2019aliments, en resum parlem d\u2019un per\u00edode de fam i d\u2019extensi\u00f3 de conflictes socials (destaquem la pressi\u00f3 franco-turca que va sofrir Catalunya). A m\u00e9s les dues primeres d\u00e8cades del segle XVII van ser un per\u00edode nefast per l\u2019economia catalana; crisi monet\u00e0ria, fallida de bancs privats, problemes meteorol\u00f2gics ( sequeres, gelades, rierades, etc.).<\/p>\n

Aquests anys de crisi afectaren especialment a artesans i camperols, el qual no \u00e9s d\u2019estranyar que dins de colles bandoleres hi hagu\u00e9s ex-paraires, ex- teixidors arru\u00efnats, o b\u00e9 gent apuntada per fer assalts de tant en tant, com deien ells: \u201c per a fer tres o quatre robos i alguns ducats\u201d. Aquestes crisis tamb\u00e9 afectaren a la petita noblesa (cavallers), ja que les males collites significaven una reducci\u00f3 de les rendes feudals. Per aquesta via podem dir que el bandolerisme tamb\u00e9 \u00e9s considerat com una conseq\u00fc\u00e8ncia de la ru\u00efna dels cavallers de muntanya , una clar exemple seria el de Tomas de Banyuls, senyor de Nyer de 1576 a 1627, que es dedic\u00e0 sovint a bandolejar.<\/p>\n

Un altre motiu va ser la crisi del r\u00e8gim feudal, la qual va tenir unes caracter\u00edstiques determinades al nostre pa\u00eds:<\/p>\n

-D\u2019una banda esmentem la pres\u00e8ncia d\u2019una pagesia consolidada, capa\u00e7 de resistir amb efic\u00e0cia les pressions senyorials.<\/p>\n

-D\u2019 altra banda esmentem la pressi\u00f3 fiscal per part de la monarquia, que perjudicava la pagesia i indirectament la petita noblesa.<\/p>\n

Aquesta crisi de la feudalitat va implicar una forta diferenciaci\u00f3 social, de la qual se\u2019n nodr\u00ed directament el bandolerisme.<\/p>\n

Aquesta crisi tamb\u00e9 afect\u00e0 a la noblesa eclesi\u00e0stica, la conflictivitat en els monestirs era evident i molts d\u2019aquests conflictes van ser resolts amb la utilitzaci\u00f3 de bandolers. Un exemple seria les lluites armades entre monjos catalans i castellans a Montserrat.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es creu que un factor que tamb\u00e9 va influir al desenvolupament del bandolerisme va ser l\u2019exist\u00e8ncia de l\u00edmits poc definits i, per tant, disputats, aix\u00ed com la pres\u00e8ncia de terres amb dos senyors \u2013 que sovint discutien els drets respectius- o la inexist\u00e8ncia de regles success\u00f2ries clares.<\/p>\n

Per \u00faltim destaquem el conflicte institucional permanent que patia Catalunya; d\u2019una banda trobem una administraci\u00f3 reial inefica\u00e7 i amb escassos ingressos ordinaris i d\u2019altra banda hi havia les institucions de la terra, i especialment de la generalitat de Catalunya, que a causa de les seves limitacions constitucionals no podia esdevenir una aut\u00e8ntica instituci\u00f3 de govern, exerc\u00ed una forta resist\u00e8ncia contra el intents autoritaris centralitzadors de la monarquia. I com no, un cop m\u00e9s, el bandolerisme es benefici\u00e0 d\u2019un pa\u00eds que es negava a acceptar un r\u00e8gim absolutista i castellanitzat, per\u00f2 que tampoc disposava de for\u00e7a per imposar -ne un altre de parlamentari.<\/p>\n

Hist\u00f2ria i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, at\u00e8s que l’origen arrela amb un personatge real, adornat amb caracter\u00edstiques \u00e8piques: Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradici\u00f3 del naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la seva pr\u00f2pia sang sobre el seu escut daurat. A la seva mort l’any 897 va ser el primer comte que va traspassar heredit\u00e0riament les seves possessions a la Marca Hisp\u00e0nica, es va deslligar dels reis francs i va donar aix\u00ed origen a la casa comtal de Barcelona. La Marca Hisp\u00e0nica havia estat creada per l’imperi Carolingi a manera de frontera que delimitava els territoris dominats per cristians o musulmans.<\/p>\n

La corona d’Arag\u00f3.<\/strong> El llinatge de Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s va ser l’embri\u00f3 de la corona d’Arag\u00f3, en unir el seu dest\u00ed al regne aragon\u00e8s en virtut dels problemes din\u00e0stics que patia aquesta monarquia. Va succeir que el sobir\u00e0 Alfons el Batallador va morir sense descend\u00e8ncia directa i va llegar el seu regne als ordes militars. El testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germ\u00e0 Ramir II el Monjo. Per\u00f2 aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per assegurar la continu\u00eftat, va prometre la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ram\u00f3n Berenguer IV, quan aquesta nom\u00e9s tenia un any. L’enlla\u00e7\u00a0va haver d’esperar tretze anys, ja que l’Esgl\u00e9sia nom\u00e9s permetia el casament quan la dona tenia com a m\u00ednim 14 anys. Va ser Alfons II,\u00a0fill de Ram\u00f3n Berenguer IV d’Arag\u00f3 i Peronella, qui va assumir tots els t\u00edtols i la dignitat reial el 1164, despr\u00e9s de la mort del seu pare i l’abdicaci\u00f3 de la seva mare. De fet, amb ell comen\u00e7a el que en la historiografia es defineix com a corona d’Arag\u00f3, la uni\u00f3 del regne i la casa comtal de Barcelona.<\/p>\n

L’expansi\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia.<\/strong> Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera que els seus territoris abra\u00e7aven Mallorca, Val\u00e8ncia, Sic\u00edlia, C\u00f2rsega, Sardenya i N\u00e0pols. La corona d’Arag\u00f3 es va convertir aix\u00ed en un imperi militar i comercial a la Mediterr\u00e0nia d’import\u00e0ncia vital. Especial preemin\u00e8ncia en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor, exemple del creixement del poder i desenvolupament de la Corona en detriment dels regnes \u00e0rabs. \u00c9s remarcable que els nous territoris agregats, com Val\u00e8ncia, van mantenir furs propis. Al segle XIII Catalunya va tenir una de les millors infanteries del m\u00f3n, els almog\u00e0vers, que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on van fer sentir el seu crit de batalla: “Desperta ferro!”.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bandositat<\/strong><\/p>\n

Grup o facci\u00f3 format per cercar avantatges personals, per resoldre q\u00fcestions de jurisdicci\u00f3, per satisfer l\u2019honor o per venjan\u00e7a personal. A l\u2019edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors. A Catalunya, ja a la darreria del sX, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesi\u00e0stics. Al sXVI sovint degeneraren cap al bandolerisme.<\/p>\n

B\u00e0ndol<\/strong><\/p>\n

Facci\u00f3, parcialitat, partit.\u00a0Grup pol\u00edtic, pertanyent a un partit, amb una l\u00ednia pr\u00f2pia.<\/p>\n

Bandolers<\/strong><\/p>\n

Persones que formaven part d\u2019un b\u00e0ndol. Bandits ,lladres del cam\u00ed ral.<\/p>\n

Tots, o quasi tots, els bandolers han entrat en la llegenda, per\u00f2 tots ells estan basats en personatges hist\u00f2rics.<\/p>\n

Bandit<\/strong><\/p>\n

Malfactor, cridat p\u00fablicament per mitj\u00e0 d\u2019un ban, especialment el bandoler.<\/p>\n

Fugitiu de la just\u00edcia.<\/p>\n

Bandejat<\/strong><\/p>\n

A\u00a0l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitj\u00e0 de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.<\/p>\n

Ban<\/strong><\/p>\n

Disposici\u00f3 de car\u00e0cter general en forma d\u2019ordre que l\u2019autoritat imposa directament a la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Cartell amb qu\u00e8 hom fa p\u00fablic un ban.<\/p>\n

Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposici\u00f3 d\u2019ordre judicial que hom feia p\u00fablica.<\/p>\n

Bandidatge<\/strong>
\nActuaci\u00f3 de qui, apartant-se d\u2019una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de car\u00e0cter delictiu, sovint formant colla armada amb un prop\u00f2sit d\u2019actuaci\u00f3 comuna sota la direcci\u00f3 d\u2019un cap. Els actes de bandidatge constitueixen individualment delictes castigats penalment, i tamb\u00e9 hi ha legislacions penals que castiguen espec\u00edficament el bandidatge com a actuaci\u00f3 de conjunt. Alguns ordenaments jur\u00eddics s\u2019adrecen a tipificar com a tal certes actuacions amb motivacions pol\u00edtiques o socials.<\/p>\n

Bandolerisme<\/strong>
\nActivitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc. Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 del malestar econ\u00f2mic i social, sovint amb implicacions pol\u00edtiques, religioses i fins i tot \u00e8tniques, motivat fonamentalment per la mis\u00e8ria dels humils i en relaci\u00f3 inversa amb les possibilitats dels estats en funci\u00f3 de l\u2019ordre p\u00fablic. La seva exist\u00e8ncia es remunta a l\u2019antiguitat, i tingu\u00e9 uns per\u00edodes d\u2019acusada gravetat en el m\u00f3n rom\u00e0 de l\u2019\u00e8poca republicana (a It\u00e0lia, a les illes mediterr\u00e0nies, a Hisp\u00e0nia, a l\u2019\u00c0sia Menor i a Egipte), durant l\u2019\u00e8poca d\u2019August (a It\u00e0lia i a Sardenya) i sobretot durant el Baix Imperi. Reaparegu\u00e9 amb tota la seva virul\u00e8ncia a la baixa edat mitjana com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi de la societat feudal a Normandia, al Llenguadoc, a Borgonya, a l\u2019Illa de Fran\u00e7a i especialment a Alemanya a la darreria del sXV i al comen\u00e7ament del sXVI amb l\u2019anomenada guerra dels cavallers, capitanejada per Franz von Sickingen. Per\u00f2 fou entre el 1550 i el 1600 que tingu\u00e9 lloc un veritable paroxisme d\u2019aquest fenomen simult\u00e0niament a tots els pa\u00efsos mediterranis, cristians o musulmans, i en primer lloc a les tres regions m\u00e9s c\u00e8lebres en aquest aspecte, el Principat de Catalunya, Cal\u00e0bria i l\u2019Alb\u00e0nia dominada per l\u2019imperi otom\u00e0. El bandolerisme europeu arrib\u00e0 al punt m\u00e0xim a It\u00e0lia, entre el 1570 i el 1595, quan els governs de Roma i de N\u00e0pols hagueren de mobilitzar veritables ex\u00e8rcits contra els fuorusciti, que tallaven sistem\u00e0ticament el pas per la Via \u00c0pia dels correus i dels carregaments de seda grega i de teixits. L\u2019\u00fanic remei parcial era d\u2019oferir-los un salconduit i d\u2019enrolar-los a les armades contra els turcs. Durant el sXVII, als Pa\u00efsos Catalans i a It\u00e0lia, i tamb\u00e9 a Fran\u00e7a, i encara m\u00e9s a Alemanya durant la guerra dels Trenta Anys, els bandolers foren nombrosos. Un rebrotament tingu\u00e9 lloc el 1799 a la It\u00e0lia meridional amb la revolta dels pagesos contra els burgesos i els terratinents, expressi\u00f3 de la coincid\u00e8ncia del malestar social amb motius religiosos, nacionals i pol\u00edtics; torn\u00e0 a rebrotar el 1815, especialment a Cal\u00e0bria i als Abru\u00e7os, i don\u00e0 la seva darrera manifestaci\u00f3 despr\u00e9s del 1860 sota el pretext de lleialtat envers els Borb\u00f3. El bandolerisme esdevingu\u00e9 tamb\u00e9 c\u00e8lebre durant el s\u00a0XIX a Andalusia (Luis Candelas, El Tempranillo, Diego Corrientes, Los Siete Ni\u00f1os de \u00c9cija), a Hongria, a Gr\u00e8cia i a l\u2019\u00c0sia, especialment al Kurdist\u0101n i a la Xina. I, encara, els anys immediats a la Segona Guerra Mundial trob\u00e0 una nova manifestaci\u00f3 a Sic\u00edlia i la Sardenya.<\/p>\n

Al principi significava \u2018partidari, parcial, facci\u00f3s\u2019, que ja figura en textos del s. XV (1455), per\u00f2 aviat prengu\u00e9 la connotaci\u00f3 de \u2018bandejat, revoltat que assalta els enemics, i sovint els vianants, per procurar-se recursos.\u00a0Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les lluites civils dels s. XV-XVII va adoptant m\u00e9s aquests matisos, i aix\u00ed en un document de 1455 es parla nom\u00e9s d\u2019un\u00a0bandoler<\/em> e inobedient. En les crides de 1586 ja es tracta de proclames contra\u00a0bandolers, enquadrillats i de\u00a0lladres, bandolers o “homes de seguida”. El canvi queda generalitzat en el s. XVII quan les can\u00e7ons populars referents a\u00a0Roca-guinarda\u00a0i a Don Joan\u00a0ens parlen de quadrilles i\u00a0camarades <\/em>en massa, entorn de 1650, de malfactors. Des de Catalunya el mot es propag\u00e0 a les altres lleng\u00fces ve\u00efnes, en particular al castell\u00e0\u00a0bandolero <\/em>(1542), el franc\u00e8s\u00a0bandoulier<\/em> (1535), el bearn\u00e8s\u00a0bandoul\u00e8<\/em>, des d\u2019on es va transmetre molt alterat al basc\u00a0bandil<\/em> \u2018indolent\u2019.<\/p>\n

murri<\/strong><\/p>\n

Al Principat de Catalunya, als ss XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills. Vivien del que robaven, del contraban i de les almoines dels monestirs i els grans casals.<\/p>\n

Cam\u00ed Ral<\/strong> \u00e9s el nom que es donava als cam\u00edns p\u00fablics principals abans de l\u2019exist\u00e8ncia de les carreteres. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0les carreteres que donen servei a les partides\u00a0de cada municipi reben aquest nom.<\/p>\n

Podria venir, per derivaci\u00f3 fon\u00e8tica, de Cam\u00ed Reial, referit als camins del Rei, vies principals de comunicaci\u00f3 a l\u2019\u00e8poca medieval. El m\u00e9s probable, per\u00f2, \u00e9s que siga relacionat amb ral, un arabisme present arreu dels Pa\u00efsos Catalans que designava una finca i a l\u2019actualitat, els terrenys agr\u00edcoles. Els cam\u00ed-rals doncs, s\u00f3n aquells que duen al camp des de la vila o poble. Potser antigament aquests camins formaren part de la finca o rahal.<\/p>\n

 <\/p>\n

El bandolerisme als Pa\u00efsos Catalans: el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Mallorca.<\/strong><\/p>\n

El bandolerisme al segle XIX Paral\u00b7lelament, durant el sXVI el bandolerisme tamb\u00e9 havia estat molt actiu al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on en certes ocasions els bandolers s\u2019aliaren amb els moriscs descontents. La situaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit rural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 havia estat presidida, durant els dos primers ter\u00e7os del sXVII, molt directament per les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscs. Els efectes immediats degueren \u00e9sser la desclosa d\u2019un bandolerisme potent, les zones fonamentals d\u2019irradiaci\u00f3 del qual degueren coincidir amb els llocs de senyoria, sobretot en aquells on la reacci\u00f3 senyorial havia estat m\u00e9s intensa: la Marina i la zona muntanyosa meridional. La recuperaci\u00f3 del final del sXVII marc\u00e0 la disminuci\u00f3 del bandolerisme valenci\u00e0: pels volts del 1680 les famoses bandositats de la Marina \u2014bandes compactes de malfactors units per relacions familiars i de ve\u00efnatge i per l\u2019odi col\u00b7lectiu a una altra parcialitat local o comarcal\u2014 donaren lloc a petites bandes inconnexes que continuaren actuant fins a la darreria del segle, b\u00e9 que en declivi creixent i amb un aspecte molt interessant del terrorisme ciutad\u00e0. D\u2019altra banda, sembla que el bandolerisme fou particularment actiu a Mallorca durant els anys de la reg\u00e8ncia de Marianna d\u2019\u00c0ustria, v\u00eddua de Felip IV (1665-75). Durant el sXVIII, a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019augment de poblaci\u00f3, el bandolerisme no desaparegu\u00e9 dels Pa\u00efsos Catalans i estigu\u00e9 molt lligat al problema primordial dels vagabunds: els murris circulaven en colles amb dones i fills . A la fi del segle, a muntanya, el bandolerisme i les rivalitats tradicionals encara eren vius; ja al sXIX, les guerrilles sorgides arran de la Guerra del Franc\u00e8s (1808-14) s\u2019aproximaren sovint al bandolerisme, i cap a l\u2019any 1840 el bandolerisme fou conf\u00f3s amb algunes manifestacions del carlisme, i els governs moderats, per tal de posar fi a les partides de facinerosos i de bandolers, crearen un nou cos, el de la gu\u00e0rdia civil (1844). Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les lluites civils del sXIX, novament el bandolerisme aparegu\u00e9 en el m\u00f3n rural del Principat en fen\u00f2mens tan importants com el dels trabucaires . Encara, durant la Restauraci\u00f3, hi hagu\u00e9 una reminisc\u00e8ncia del bandolerisme al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on alguns dels roders arribaren a aconseguir el control directe de diversos pobles.<\/p>\n

Els bandejats mallorquins<\/strong>. A Mallorca la gran explosi\u00f3 del bandolerisme es perodueix despr\u00e9s de la derrota de les Germanies (1520-21) i amb l\u2019esclat de les lluites entre\u00a0Canamunt i Canavall-<\/strong><\/p>\n

Acabada la guerra dels Segadors, la persist\u00e8ncia del conflicte amb Fran\u00e7a encara dura, aix\u00f2 far\u00e0 que el bandolerisme rebroti, per\u00f2 amb unes caracter\u00edstiques poc clares. Accions d\u2019excombatents emboscats, paisans que ni poden ni volen incorporar-se a la seva vida habitual, fugits de la guerra, miquelets que, espor\u00e0dicament, retornen a les velles pr\u00e0ctiques del furt i el robatori.<\/p>\n

Els roders valencians<\/strong>. Al segle XVI els roders valencians s\u2019uniren, ocasionalment als moriscs descontents, per\u00f2 al segle XVII apareix un bandolerisme potent implantat sobretot all\u00e0 on la recci\u00f3 senyorial havia estat m\u00e9s intensa: la Marina i la zona muntanyenca del sud. Cap a 1680 les bandositat de la Marina donen lloc a petites bandes sense connexi\u00f3 entre si, que continuaren actuant fins a la darreria del segle. El bandolerisme a la Marina Alta no desapareix del tot fins a finals del segle XIX.<\/p>\n

 <\/p>\n

Castellanitzaci\u00f3 als\u00a0Paisos\u00a0Catalans<\/strong><\/p>\n

Felip IV per conquista de guerra inici\u00e0 \u00a0la castellanitzaci\u00f3 als pa\u00efsos Catalans, precedit de Felip V amb el decret de Nova Planta, tamb\u00e9 per conquista de guerra, seguit de les monarquies precedents. El general Espartero\u00a0bombardejant\u00a0Barcelona, tamb\u00e9 \u201cpor conquista de guerra\u201d i el general Franco, varen fer una\u00a0aferrissada\u00a0persecuci\u00f3 i prohibici\u00f3 de la llengua, la cultura i les institucions Catalanes. Malgrat totes\u00a0aquestes\u00a0adversitats, hem sabut mantenir-les. Ara sant torne-mi. Per\u00f2 que no s’adonen que cap cap llei far\u00e0 canviar el sentiment ni la manera \u00a0de ser d\u2019un poble?<\/p>\n

 <\/p>\n

El bandolerisme en la literatura<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

El bandolerisme com a tema literari tingu\u00e9 especial fortuna en dues \u00e8poques de crisi: el barroc i el romanticisme. Durant el barroc la literatura castellana fix\u00e0 una atenci\u00f3 especial al problema del bandolerisme catal\u00e0, i molts autors \u2014Cervantes, Tirso de Molina, Lope de Vega, V\u00e9lez de Guevara, Rojas Zorrilla, etc\u2014 utilitzaren, m\u00e9s o menys deformades, i especialment en el teatre, les figures de bandolers populars de l\u2019\u00e8poca, com Antoni Roca, Perot Rocaguinarda i Joan Serrallonga. Els exemples de l\u2019\u00e8poca en catal\u00e0 s\u00f3n escassos, i se centren principalment en la literatura rimada popular, com les cobles de Pere Giberga (1554), o en les can\u00e7ons, de transmissi\u00f3 oral . Cal destacar tamb\u00e9 l\u2019an\u00f2nim ball d\u2019en Serrallonga, segurament del sXVII, representat fins al XIX, i , dins la poesia barroca, un sonet de Vicen\u00e7 Garcia (1609). Les tensions socials del Romanticisme dugueren els seus escriptors a valorar les figures marginades, entre d\u2019altres les dels bandolers; aix\u00ed fou creada a tot Europa una literatura abundant sobre aquest tema, que va des d\u2019Els bandits, de Schiller, fins a les obres de Byron, el duc de Rivas, Aleksandr Pu\u0161kin, Victor Hugo, Prosper M\u00e9rim\u00e9e, etc. La literatura catalana fix\u00e0 principalment l\u2019atenci\u00f3 en la figura de Joan de Serrallonga, que en les novel\u00b7les i els drames de V\u00edctor Balaguer fou presentat com a capitost liberal, mentre que Maragall el prenia com a punt de parten\u00e7a per explorar el tema del pecat. “Perot\u00a0lo Lladre-\u00a0Perot Rocaguinarda<\/em>” Hist\u00f2ria d’aquest bandoler de\u00a0de Lluis M. Soler i Ter\u00f3l \u00a01909, un dels m\u00e9s\u00a0famosos\u00a0bandolers de principis del s. XVII.<\/p>\n

Actualment s\u00f3n molts els escriptors que dediquen literatura a aquests\u00a0bandolers, com exemples anomeno: \u201cBoquica\u201d<\/em>de\u00a0Mart\u00ed\u00a0Gironella, \u201d\u00a0En Farriol , bandoler<\/em>\u201d i \u201cBoquica<\/em>\u201d de Xavier Valeri \u201c,\u00a0Sepultura de Bandoler<\/em>\u201d de Xavier Carreras, \u201cBernat i els bandolers<\/em>\u201d de Josep Vallverd\u00fa i Galceran, \u201c\u00a0l\u2019heroi de la guerra negra<\/em> \u201cde Jaume Cabr\u00e9, \u201cLes valls dels bandolers<\/em>\u201d de Lluis Miret, i \u00a0molts m\u00e9s, han donat molt bona\u00a0literatura. A\u00a0la pantalla TV, \u201cSerrallonga<\/em>\u201d pel\u00b7l\u00edcula i minis\u00e8rie dirigida per Esteve Rovira i protagonitzada per Isak F\u00e9rriz i David Selvas.<\/p>\n

Inici<\/a><\/p>\n

<\/a>Seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bandolerisme Catal\u00e0   Els motius del bandolerisme catal\u00e0 s\u00f3n diversos, alguns d\u2019aquests motius afecten espec\u00edficament als segles XVI i XVII, en canvi d\u2019altres ja s\u00f3n de tradici\u00f3 dels conflictes medievals. Durant tot el segle XVI, Catalunya, era en gran part … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-59","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=59"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}