{"id":56,"date":"2011-04-06T05:30:39","date_gmt":"2011-04-06T03:30:39","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=56"},"modified":"2012-08-02T16:59:28","modified_gmt":"2012-08-02T14:59:28","slug":"seglesxv-xvi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/seglesxv-xvi\/","title":{"rendered":"Segles XV-XVI"},"content":{"rendered":"

A l’acabar la guerra civil (1462-1472) amb la Sent\u00e8ncia Arbitral de Guadalupe que t\u00e9 per objectiu finalitzar els conflictes entre senyors i pagesos, s’inicia una nova forma de bandolerisme. El practiquen grups no vinculats directament amb la noblessa. Continuen les guerres privades per\u00f2 apareixen quadrilles de malfactors que actuen\u00a0per lliure: remences no satisfets amb la Sent\u00e8ncia, grups pels quals en bandolerisme \u00e9s una manera de compensar la p\u00e8rdua d’ingressos o la manera d’aconseguir-ne de complementaris, i, fins i tot, comen\u00e7a un bandolerisme ent\u00e8s com una resist\u00e8ncia al poder reial.
\n <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

hugonot<\/strong><\/p>\n

Dit dels calvinistes francesos, i m\u00e9s especialment del moviment politicoreligi\u00f3s franc\u00e8s, d’inspiraci\u00f3 calvinista, configurat a partir del 1547. L’adhesi\u00f3 al calvinisme d’homes com Antoni de Borb\u00f3, rei de Navarra, el pr\u00edncep de Cond\u00e9 i l’almirall de Coligny, entre altres, don\u00e0 for\u00e7a pol\u00edtica al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, m\u00e9s i m\u00e9s absolutista. A la mort d’Enric II, coincident amb la celebraci\u00f3 del primer s\u00ednode calvinista a Par\u00eds (1559), en el qual fou acceptada la Confessio gallicana, redactada pel mateix Calv\u00ed, la reg\u00e8ncia de Caterina de M\u00e8dici aport\u00e0 una dimensi\u00f3 pol\u00edtica en la pugna amb els Guisa, capdavanters d’una pol\u00edtica i del grup cat\u00f2lic. La conjuraci\u00f3 d’ Amboise (1560) contra els Guisa provoc\u00e0 els primers fets de sang, pal\u00b7liats amb la celebraci\u00f3 dels Estats Generals a Orleans i el col\u00b7loqui de religi\u00f3 a Poissy (1561). El frac\u00e0s d’aquest i la matan\u00e7a de Vassy pels homes de Guisa (1562) provocaren l’inici de les guerres de religi\u00f3 a Fran\u00e7a, que duraren fins el 1598. La pau de Saint-Germain (1570) reconegu\u00e9 els hugonots com a pot\u00e8ncia aut\u00f2noma i els conced\u00ed quatre places fortes. L’edicte de Nantes (1598) els conced\u00ed llibertat de consci\u00e8ncia i culte \u2014excepte a la capital\u2014, \u00fas de tots els drets civils, cambres judicials especials que els garantien i 200 places fortes com a penyora. La reacci\u00f3 antiabsolutista els primers anys del regnat de Llu\u00eds XIII port\u00e0 a les \u00faltimes guerres hugonotes, acabades amb la presa de la Rochelle i l’edicte de Nimes (1628), que torn\u00e0 totes les places al domini de la corona. La revocaci\u00f3 de l’edicte de Nantes (1685) impos\u00e0 la demolici\u00f3 dels llocs de culte calvinista, prohib\u00ed les reunions de culte, oblig\u00e0 les fam\u00edlies calvinistes a batejar cat\u00f2licament els infants i provoc\u00e0 l’emigraci\u00f3. Anys m\u00e9s tard, sota la direcci\u00f3 de Joan Cavalier, els hugonots protagonitzaren encara la revolta dels camisards. A Catalunya la penetraci\u00f3 constant d’occitans i de francesos, al sXVI, que s’hi establien, i les infiltracions de bandolers a les zones muntanyenques foren vehicles d’un principi d’introducci\u00f3 del calvinisme al Principat. Alarmat per aquest fet, Felip II de Castella revis\u00e0 el seu capteniment inicial envers les institucions catalanes: introdu\u00ed la censura governativa en les publicacions, prohib\u00ed als s\u00fabdits de la corona catalanoaragonesa d’estudiar a les universitats estrangeres \u2014llevat d’algunes d’It\u00e0lia\u2014 i prohib\u00ed que els francesos exercissin la doc\u00e8ncia a Catalunya. En sorgir el conflicte de l’ excusat, Felip II ho atribu\u00ed a una proclivitat de Catalunya envers el protestantisme i f\u00e9u detenir diputats i nobles catalans. Aquesta situaci\u00f3 vidriosa \u2014exagerada a causa de la intransig\u00e8ncia religiosa del monarca\u2014 es perllong\u00e0 durant tot el regnat i, de fet, es mantingu\u00e9 durant tot el sXVII.<\/p>\n

sometent<\/strong><\/p>\n

Organitzaci\u00f3 de gent armada no professional creada en \u00e8poca moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716). Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit, el capit\u00e0 general de Catalunya, comte de La Uni\u00f3n, ressuscit\u00e0 el sometent (1794), que fou novament actiu durant la guerra del Franc\u00e8s (1808-14), i que destorb\u00e0 els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona. M\u00e9s o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adopt\u00e0 el lema Pau, pau i sempre pau. Des d’aleshores tingu\u00e9 un car\u00e0cter de cos auxiliar d’ordre p\u00fablic. La Primera Rep\u00fablica l’abol\u00ed novament (1873), per\u00f2 poc despr\u00e9s fou restablert i result\u00e0 summament efica\u00e7 per a combatre els carlins, a la tercera guerra. El 1877 public\u00e0 una revista titulada “Paz y Tregua”, publicada en catal\u00e0 (“Pau i Treva”) des del 1934. El sometent intervingu\u00e9 al costat de les autoritats en diverses ocasions, com en la detenci\u00f3 de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia (1909) a Alella (Maresme) i en l’acci\u00f3 contra vaguistes durant els anys que precediren la Dictadura de Primo de Rivera. Aquest decid\u00ed d’estendre el sometent a la totalitat de l’estat espanyol, temptativa que no sobrevisqu\u00e9 la Dictadura (1923-30). A la fi de la guerra civil el sometent rest\u00e0 dissolt, fins que el 1945 fou reorganitzat amb criteris molt peculiars i amb la finalitat principal de combatre el maquis. L’organitzaci\u00f3 del sometent a les ciutats es realitz\u00e0 \u00fanicament damunt el paper. El 1978 el sometent fou desarmat i redu\u00eft a simple agrupaci\u00f3 civil.<\/p>\n\n\n\n
Pau, pau i sempre pau!<\/strong> <\/p>\n

<\/strong> <\/strong>Via fora i vagin fora,<\/p>\n

causadors d’infinit mal!<\/p>\n

Via fos sagramental!<\/p>\n

Nova gent ara ens ha eixida<\/p>\n

que, amb l’excusa de carlins<\/p>\n

els diners o b\u00e9 la vida<\/p>\n

ens demanen pels camins.<\/p>\n

Escombrem-los de seguida,<\/p>\n

sin\u00f3, ens posen el dogal.<\/p>\n

Via fos sagramental!<\/p>\n

Com si no fos prou la guerra,<\/p>\n

ara ens porten nous perills<\/p>\n

aquests lladres de la terra<\/p>\n

i del pa dels nostres fills.<\/p>\n

En s\u00f3n plens el pla i la serra,<\/p>\n

els barrancs i el cam\u00ed ral.<\/p>\n

Via fos sagramental!<\/p>\n

Vagin fora i sens ajuda<\/p>\n

tant de lladre i mala gent,<\/p>\n

que emprendran la correguda<\/p>\n

en sentir el Sometent.<\/p>\n

Correm tots a la batuda,<\/p>\n

amb garrot, forca o destral!<\/p>\n

Via fora i vagin fora,<\/p>\n

causadors d’infinit mal!<\/p>\n

Via fos sagramental!<\/p>\n

Del antic sagramental<\/em><\/h6>\n


\n<\/em><\/p>\n


\n<\/em><\/p>\n

\"\"
\n<\/em><\/td>\n

Per la P\u00e0tria<\/strong> <\/p>\n

Si la P\u00e0tria perillava<\/p>\n

 <\/p>\n

i la bandera arborava<\/p>\n

aixecant el Sometent,<\/p>\n

qu\u00e8 faries tu en la guerra<\/p>\n

per defensar nostra terra<\/p>\n

del dogal d’estranya gent?<\/p>\n

Mai la P\u00e0tria al rebre ofensa,<\/p>\n

ha de comptar en sa defensa,<\/p>\n

els enemics quants seran;<\/p>\n

basta lluitar amb coratge,<\/p>\n

que per rompre l’esclavatge<\/p>\n

cada home es torna un gegant.<\/p>\n

Antoni Bori i Fontest\u00e0<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

Bandolers<\/strong><\/span><\/h2>\n

Pere Joan Sala <\/strong>Granollers de Rocacorba, ?- Barcelona ,1485\u00a0va ser el cabdill dels remences\u00a0radicals que va encap\u00e7alar la segona guerra remen\u00e7a\u00a0que comen\u00e7a amb l’Al\u00e7ament de Mieres el 1484.<\/p>\n

Capitost remen\u00e7a de tend\u00e8ncia extremista. Secund\u00e0 Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista; fou present en la defensa de la For\u00e7a de Girona (1462). Acabada aquesta, des del 1481, es distanci\u00e0 de Verntallat i es decant\u00e0 cap a una pol\u00edtica de viol\u00e8ncia davant la inefic\u00e0cia de la pol\u00edtica de comprom\u00eds de Ferran II. Inici\u00e0 el 1484 la segona guerra remen\u00e7a amb la derrota de la host reial a Mieres (22 de setembre), on havia anat per executar els b\u00e9ns dels remences morosos. Gr\u00e0cies a la vict\u00f2ria i a persuasius arguments demag\u00f2gics, Sala aconsegu\u00ed de propagar la insurrecci\u00f3 a la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, la plana de Vic, la Selva i el Giron\u00e8s, entrant a les principals poblacions sempre en nom del rei, \u00e8xit r\u00e0pid i brillant que ha fet sospitar una amagada complicitat reial. Pel gener del 1485, amb quatre-cents pagesos derrot\u00e0 la host del veguer de Barcelona, Antoni Pere de Rocacrespa, a Montorn\u00e8s, i s’apoder\u00e0 despr\u00e9s de la mateixa vila de Granollers, des d’on irradi\u00e0 pel Vall\u00e8s, el Maresme i el Baix Llobregat. L’amena\u00e7a a Barcelona i l’agressi\u00f3 a poblacions que eren carrers seus provoc\u00e0, per\u00f2, la reacci\u00f3 contundent de les autoritats, i Sala fou derrotat finalment a Llerona el 24 de mar\u00e7 de 1485 per l’ex\u00e8rcit format pel lloctinent general de Catalunya, l’infant Enric d’Arag\u00f3, el conestable Joan de Cardona i el conseller en cap barcelon\u00ed Jaume Destorrents. Fet presoner i condu\u00eft a Barcelona, hi fou executat.<\/p>\n

Roman\u00e7 de la mort d’en Pere Joan Sala<\/strong><\/p>\n

de:\u00a0miquel<\/strong><\/em><\/strong><\/p>\n

\n

Escolteu homes i dones,
\nescolteu petits i grans.
\nVeniu i escolteu la hist\u00f2ria
\ndels remences de la vall.<\/p>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\n

Fa poc m\u00e9s de cinc cents anys
\n-el segle quinz\u00e8 corria-
\nl’hivern del vuitanta cinc,
\nun dilluns de mar\u00e7 seria,
\npels carrers de Barcelona,
\nla gent s’aplega i brama:
\nDiuen que han d’ajusticiar
\nun pag\u00e8s de mala fama.
\nPerot lo lladre li diuen
\namb mal\u00edcia els de dalt,
\nel volen matar com sia
\ni el culpen de tot mal.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9s en Pere Joan Sala
\n-pag\u00e8s remen\u00e7a tot cor-
\nGranollers de Rocacorba
\nel mant\u00e9 en el seu record.
\nA la vall i a la muntanya,
\nha lluitat en nom del rei.
\nDefensant la seva causa,
\ndefensant la seva llei.
\nEn Pere Joan vol just\u00edcia,
\nvol just\u00edcia i llibertat.
\nVol just\u00edcia per ser lliure,
\nllibertat per treballar.
\nLluita en Sala per la terra,
\ntamb\u00e9 lluita per la pau.
\nI per aix\u00f2 va a la guerra.
\nI en aquesta lluita cau…<\/p>\n

Al carrer, la xusma espera
\nla comitiva mortal.
\nTres ases l’arrosseguen:
\nporten Sala al cadafal.
\nVia fora, lladre! criden
\ni li escupen al seu pas.
\n-Ai d’aquells que no ho facin,
\nque ben castigats seran!
\nEls gentils de la ciutat,
\nsatisfets d’aquesta fi,
\ncelebren la vict\u00f2ria
\ni alcen llurs copes de vi.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mentre puja al cadafal
\npensa en la seva terra.
\nRecorda els camps de blat,
\nles gorgues de la riera,
\nla Barroca, Granollers,
\nSant Mart\u00ed, Llor\u00e0, les Medes,
\nSant Esteve, Sant Aniol
\ni la serra de Finestres.
\nQu\u00e8 en saben aquesta gent
\ndels paisatges de la vall!
\nQu\u00e8 en saben aquests bergants
\nde la vida d’all\u00e0 dalt!<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan la destral del botx\u00ed
\nel seu cap d’un cop li talla,
\nall\u00e0 dalt de la Muntanya
\nun pag\u00e8s branda una dalla!
\nI despr\u00e9s quan l’esquarteren
\ni li arranquen despietats
\nels dos bra\u00e7os i les cames
\ni en un pal posen son cap,
\nall\u00e0 dalt de Rocacorba
\nuns pagesos de remen\u00e7a
\nalcen llurs bra\u00e7os irats
\ni fan una prometen\u00e7a:
\n“Els pagesos llemenencs
\nno serem mai m\u00e9s esclaus!”
\nMentre dura la remen\u00e7a,
\nla revolta no decau!<\/p>\n

Escolteu homes i dones
\nescolteu petits i grans.
\nVeniu i escolteu la hist\u00f2ria
\ndels remences de la vall.<\/p>\n

<\/em>R.C.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/blockquote>\n

Joan Scuder ,<\/strong>Ripoll ?- Barcelona 1619<\/p>\n

<\/strong>Durant l’abadia de Mai, Catalunya va patir un increment notable del bandidatge. Ripoll no va sostreure’s a l’influx del fenomen. Especialment interessant \u00e9s la relaci\u00f3 entre un monjo i caps de bandolers ripollesos, aix\u00ed com amb hugonots protestants francesos.<\/p>\n

Segons Joan Regl\u00e0, entre les quadrilles de bandolers que a partir de 1564 varen actuar durant el virregnat de Hurtado de Mendoza(Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, fou lloctinent del Principat de Catalunya entre 1564 i 1571)\u00a0cita\u00a0Joan Scuder<\/strong>, de Ripoll relacionat amb el monjo sacrist\u00e0 de Ripoll, Jordi Joan Escallar o Jordi Callar; un tal;\u00a0Joanot Riembau, <\/strong>un cap de b\u00e0ndol de la Pobla de Lillet; un\u00a0Ramon Tubau, \u00e0lias “l’hereu Tubau”<\/strong>, de Sant Jaume de Frontany\u00e0; i un altre\u00a0Jaume de Frontany\u00e0<\/strong>; un prevere\u00a0Galcer\u00e0 Vilaforniu<\/strong>, de la comarca de Berga, i altres bandolers detinguts prop de Ripoll l’any 1565 (“Francesc Roure<\/strong>, de la quadrilla\u00a0d’En Riembau,<\/strong> detingut pel batlle de Besora;\u00a0Bartomeu \u00c7esquer <\/strong>i\u00a0Bernat de Tamborer<\/strong>, detinguts per un\u00a0cinquantenari\u00a0a Sant Joan de les Abadesses;\u00a0Guillem Benan -\u00e0lies Portaler- i Arnal Claveria -\u00e0lies Orbija<\/strong>-, a Llu\u00e7an\u00e9s;Joan Tubau i Pere Llentes, a Ripoll; Bartomeu Juncar<\/strong>, tamb\u00e9 de Ripoll;\u00a0Bernat Gu\u00e0rdia, <\/strong>a Sant Joan de les Abadesses,Anton Pey-poch y Pere Antich Soler, a<\/strong> Olot…”<\/p>\n

\n

“a mitjan agost de 1565, senyorejava la comarca de Ripoll la quadrilla de Joanot Riembau, hostilitzada pel procurador de l’abat, Miguel Ram\u00edrez, amb una tropa de 34 homes” . Tamb\u00e9 “a \u00faltims de novembre de 1556 va anar a Olot i Camprodon l’agutzil reial Francesc Camprub\u00ed per investigar el fet seg\u00fcent: Joan Caro, d’Olot, lloctinent del veguer de Camprodon, va detenir el bandoler franc\u00e8s Dom\u00e8nec de Bigorra, el qual va \u00e9sser condemnat a mort. Per\u00f2 el veguer de Camprodon, Galderic Mart\u00ed, en comptes d’executar la sent\u00e8ncia, el va tenir amagat a casa i, despr\u00e9s, el va deixar fugir” .<\/p>\n<\/blockquote>\n

Jordi Joan Escallar<\/strong> o\u00a0Jordi Callar<\/strong>, monjo sagrist\u00e0 de Ripoll ,\u00a0es estretament relacionat amb el cap de bandolers\u00a0Joan Scuder. <\/strong>El que resulta igualment interessant \u00e9s la relaci\u00f3 entre el monjo ripoll\u00e8s i els hugonots.<\/p>\n

Escallar o Callar<\/strong> tingu\u00e9 molta relaci\u00f3 amb el bandoler Joan Escuder, “al parecer natural de Ripoll, considerado por el virrey Hurtado de Mendoza como uno de los m\u00e1s peligrosos facinerosos. Su nutrida y audaz cuadrilla lleg\u00f3 a asediar y saquear La Bisbal de Falset”i que “en 1571 se le inco\u00f3 un proceso inquisitorial, acusado de todo lo acusable, pero no en persona, pues nunca se le pudo detener, siendo relajada su estatua en 1571” . Segons Regl\u00e0, l’any 1570, “pel mes de setembre, la quadrilla d’n Joan Scuder, fa acte de pres\u00e8ncia a Camprodon i a Berga, mentre els habitants de la Bisbal de Falset sofreixen un assalt dels bandolers, que saquegen el poble uns dies” . Segons Regl\u00e0, el dijous 27 de juliol de 1570 comen\u00e7a un altre sometent limitat a les vegueries de Vic, Ripoll, Camrpodon, Ribes, Puigcerd\u00e0, Berga, Pallars, Talarn, Agramunt, Balaguer i Lleida, que dura fins el 3 d’agost seg\u00fcent” .<\/p>\n

Regl\u00e0 explica que “el 20 de gener de 1571, Hurtado de Mendoza comunica a tots els veguers del Principat que En Joan Scuder, de Ripoll, va amb una quadrilla de gascons . Afegeix que el Sant Ofici ha instat la compareixen\u00e7a del dit Scuder, perqu\u00e8 declari, per\u00f2 aquest s’ha negat a presentar-se. Els veguers procuraran la captura de tota la quadrilla” .<\/p>\n

Tot un personatge el bandoler Escuder, com podem veure, i amb el qui encara podem aprofundir, ja que la cita seg\u00fcent parla de mateixa persona:<\/p>\n

\n

“En toda la decimos\u00e9ptima centuria \u00fanicamente tengo noticias de un solo relajado. Se trata de un tal Jean Escuder, probablemente franc\u00e9s, hereje relapso que fue quemado vivo en Barcelona el a\u00f1o 1619”. Escuder fou un bandoler titllat de luter\u00e0 ja que, com explica tamb\u00e9 Bl\u00e1zquez, “normalmente todos estos luteranos procesados suelen ser gente pac\u00edfica, aunque no falten los casos como el de Joan Escuderete, avencindado en Ripoll, y que se uni\u00f3 a los hugonotes cuando estos tomaron el pueblo de Tarass\u00f3, saqueando y destruyendo su iglesia, en lo que sobresali\u00f3 este personaje, por lo que fue nombrado gobernador, siendo uno de los primeros actos de autoridad arrojar a un sacerdote desde una roca”.<\/p>\n

“Con \u00e9l hab\u00eda tenido mucha relaci\u00f3n fray Jordi Joan Escallar, benedictino de Ripoll, quien debi\u00f3 de protestar cuando el bandolero fue excomulgado y quemado en estatua. Tambi\u00e9n protest\u00f3 cuando fue acusado \u00e9l mismo de que al amparo de los h\u00e1bitos compr\u00f3 pedernales y los pas\u00f3 a Francia, donde fueron vendidos a buen precio a los herejes, as\u00ed como veinticinco caballos con el mismo destino. Comprobada la veracidad de las acusaciones fue mandado detener, pero este fraile deb\u00eda de tener la mentalidad de aquellos religiosos antecesores suyos que combat\u00edan el Islam con la espada en la mano, y huy\u00f3 con otros bandoleros al castillo de Formiguera, donde durante cuatro d\u00edas consecutivos resistieron, a tiro limpio, el asedio, que cost\u00f3 varios heridos. Finalmente, el benedictino se entreg\u00f3 y en el subsiguiente proceso fue condenado a pagar seiscientas libras de multa y recluido perpetuamente en Ripoll”.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Quan Andr\u00e9s Capella, prior de la Cartoixa d’Scala Dei, fa la visita extraordin\u00e0ria l’any 1587 al monestir de Ripoll escriu sobre el monjo ripoll\u00e8s el seg\u00fcent informe, amb la petici\u00f3 que fos transferit a un altre monestir:<\/span><\/p>\n

\n

“lo qual \u00e9s home profanat y que ha molts anys que biu profanament amigat y ab fills y no se pot esperar b\u00e9 ning\u00fa d’ell, sin\u00f3 inquietar y profanar als dem\u00e9s”.<\/p>\n

***<\/p>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

LLuis i Onofre Oliver de Boteller<\/strong>
\nEls Oliver de Boteller son una saga de la catalunya del sud que van donar priors de Poblet, presidents de la generalitat, per\u00f2 tamb\u00e9 dos importants caps de bandolers Llu\u00eds i, sobretot, el seu fill Onofre que lluitar\u00e0 i eliminar\u00e0 amb els agermanats valencians.
\nEl 1520 esclat\u00e0 la revolta dels agermanats a Val\u00e8ncia. Durant el conflicte, el comanador de Montesa Bernat Despuig va demanar ajut militar a Llu\u00eds Oliver de Boteller a fi de controlar les terres del Maestrat. El cronista Mart\u00ed de Viciana ens informa sobre els moviments d’Oliver de Boteller: el mar\u00e7 de 1521 acud\u00ed en socors de Benicarl\u00f3, assetjat pels agermanats, amb una companyia de \u00abdelats catalanes\u00bb, \u00e9s a dir, de ‘bandits’. En vista de l’efectivitat del tortos\u00ed, el virrei de Val\u00e8ncia, Diego. Hurtado de Mendoza, va escriure a Oliver convidant-lo a servir la causa reial i, particularment, a soc\u00f3rrer el castell de Pen\u00edscola amb els seus \u00abamigos y valedores\u00bb. El 31 de maig, el virrei demana a Oliver dos mil homes de Catalunya per a enfrontar-se als agermanats . El 8 de juny Oliver respon que ha pogut reunir seixanta cavalls i dos-cents infants de son cunyat Riquer, quatre-cents llancers i ballesters de Perot de Castellet,” del Camp de Tarragona, i que espera tamb\u00e9 cinc-cents infants de Ramon de Mur, de la Ribagor\u00e7a. Oliver fou nomenat coronel de les tropes catalanes, i tant ell com son cunyat van destacar a la batalla d’Almenara, on pr\u00e0cticament van acabar els agermanats del nord del Regne.<\/p>\n

 <\/p>\n

Montserrat Poc,<\/strong> Principat de Catalunya, a 1528 – Barcelona, 1578 Bandoler.<\/p>\n

Home gran i escardalenc, fill de pagesos \u00e9s el Bandoler Montserrat Poch nascut a Vallbona d\u2019Anoia al 1528. Juntament amb els seus germans Pere i Joan, port\u00e0 entre els anys 1570 i 1578 una banda molt temuda que oper\u00e0 especialment a les comarques de l\u2019Anoia i el Pened\u00e8s, per\u00f2 que tamb\u00e9 feu incursions per la vegueria de Lleida, per Andorra i terres de Foix, com a cap de colla arriba a esdevenir una mena de cap suprem del Bandolerisme Catal\u00e0.. En l\u2019onze d\u2019abril del 1570, la quadrilla de Poch mat\u00e0 el comissari reial Pere Mateu en la carretera de Piera i Vallbona, malgrat la nodrida escorta que portava, a crit de “muiren, muiren los tra\u00efdors”,\u00a0\u00a0que sembla indicar una reivindicaci\u00f3 contra la pol\u00edtica repressiva del lloctinent de Catalunya. Refugiat a Fran\u00e7a i m\u00e9s tard capturat a Vilafranca del Pened\u00e8s, sembla que la just\u00edcia ofer\u00ed a Montserrat l\u2019amnisti\u00e0 a canvi d\u2019exiliar-se a Mallorca. Al 1573 el seu germ\u00e0 Joan Poch fou capturat i executat a Barcelona. Posteriorment Montserrat Poch,\u00a0\u00a0ref\u00e9u la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra. Delinqu\u00ed novament tornat a Catalunya. Ja sol, despr\u00e9s d\u2019haver vagat per Canet de Mar i Matar\u00f3 i d\u2019haver-se refugiat a Horta (Barcelona), al 1578 fou capturat, turmentat i executat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bartomeu Camps Empord\u00e0 <\/strong>? Barcelona 1565 Anomenat \u201cL’Empordan\u00e8s\u201d<\/p>\n

Bandoler, actu\u00e0 amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Angl\u00e8s (Selva). Gr\u00e0cies a l’oferiment de dues-centes lliures fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delat\u00e9s, fou ferit i capturat juntament amb el seu germ\u00e0 Miquel pel maig del 1565. fou processat i executat. No actuaven solos, anaven amb colla una quadrilla m\u00e9s o menys nombrosa, d’aquest personatge l’Empordan\u00e8s ben poca informaci\u00f3 en tenim, per\u00f2 potser sigui el primer del que se’n te refer\u00e8ncies.<\/p>\n

Galceran Cadell Taradell <\/strong>? segle XVI<\/p>\n

Militar, cap de la bandositat dels cadells. El 1581 entra a la Cerdanya i amena\u00e7\u00e0 la Seu d’Urgell amb un cos armat. El Bisbe , Hug Ambr\u00f3s de Montcada, l’excomunic\u00e0. Batut a Lles (Baixa Cerdanya), es refugi\u00e0 a Fran\u00e7a, per\u00f2 torn\u00e0 a Catalunya el 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de terranova, gr\u00e0cies a la qual ell i els seus bandolers passaren a It\u00e0lia a servir l’exercit.<\/p>\n

 <\/p>\n

? Anomenat\u00a0\u201cMiny\u00f3 de Montell\u00e0\u201d<\/strong> Montell\u00e0, Cerdanya segle XVI- Ars\u00e8guel, alt Urgell 1588<\/p>\n

Bandoler no en tenim el nom, el 1587, a Sidamon (Segri\u00e0), s’apoder\u00e0 amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que FelipII feia dur a G\u00e8nova per Catalunya. M\u00e9s tard intent\u00e0 un cop semblant a Almacelles ( Segri\u00e0). Mor\u00ed en la defensa del castell d’Ars\u00e8guel.<\/p>\n

Antoni Roca <\/strong>?\u00a0Barcelona\u00a01546, bandoler<\/p>\n

Clergue, ordenat de menors. Cap d’una de les primeres quadrilles de bandolers, es f\u00e9u fort el 1544 a Caldes de Montbui. El lloctinent general de Catalunya, marqu\u00e8s d’Aguilar, mobilitz\u00e0 infructuosament el sometent contra ell; sort\u00ed aleshores personalment el lloctinent amb la cooperaci\u00f3 de tropes enviades per les ciutats de Barcelona, de Girona i de Lleida, i Roca llan\u00e7\u00e0 un desafiament contra aquestes ciutats. Hagu\u00e9 de refugiar-se, per\u00f2, a Fran\u00e7a, i finalment fou empresonat, traslladat a Barcelona i executat a la Pla\u00e7a del Rei despr\u00e9s d’\u00e9sser torturat. La seva actuaci\u00f3 don\u00e0 lloc a la difusi\u00f3 de cobles oficioses amonestadores contra els bandolers i de lloan\u00e7a del lloctinent (Cobles novament fetes per Pere Giberga contra tots los delats de Catalunya i secua\u00e7os d’Antoni Roca, de 1544) i explicatives de la seva mort exemplar (Cobles fetes sobre la just\u00edcia i cruel mort d’Antoni Roca, de 1546). Al s XVII, tanmateix, Lope de Vega prengu\u00e9 la seva figura en la com\u00e8dia\u00a0Antonio Roca o La muerte m\u00e1s venturosa i la transform\u00e0 en un capit\u00e0 gener\u00f3s i ple de cortesia esdevingut bandoler a causa d’una q\u00fcesti\u00f3 d’honor, similar a la figura de Rocaguinarda que apareix en el\u00a0Quixot.<\/p>\n

Moreu Cisteller el Prat de Llobregat,<\/strong> ? – Barcelona, 1543<\/p>\n

Cap d’una partida de bandolers. La seva activitat, amb la de la partida d’Antoni Roca, inici\u00e0 un dels per\u00edodes m\u00e9s violents del bandolerisme popular catal\u00e0 a la segona meitat del s XVI. Fou capturat prop de Vilafranca del Pened\u00e8s (abril del 1543) juntament amb el seu segon, lo Biscaio, i setze dels seus, tots ells executats a Barcelona el 18 de juliol de 1543.<\/p>\n

Anterior<\/a><\/p>\n

<\/a>Seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l’acabar la guerra civil (1462-1472) amb la Sent\u00e8ncia Arbitral de Guadalupe que t\u00e9 per objectiu finalitzar els conflictes entre senyors i pagesos, s’inicia una nova forma de bandolerisme. El practiquen grups no vinculats directament amb la noblessa. Continuen les … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-56","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}