{"id":35,"date":"2011-03-31T16:12:49","date_gmt":"2011-03-31T14:12:49","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=35"},"modified":"2014-04-07T19:42:03","modified_gmt":"2014-04-07T17:42:03","slug":"segles-xx","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/segles-xx\/","title":{"rendered":"Segle XX"},"content":{"rendered":"

Setmana Tr\u00e0gica<\/strong><\/h2>\n
Es coneix com Setmana Tr\u00e0gica als esdeveniments succe\u00efts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909. El detonant d’aquests fets va ser la mobilitzaci\u00f3 de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia comen\u00e7at la Guerra de Melilla, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l’any anterior d’unes mines propietat d’una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marqu\u00e8s de Comillas i el Comte de G\u00fcell.
\nAquesta mobilitzaci\u00f3 \u00e9s molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislaci\u00f3 de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporaci\u00f3 a files mitjan\u00e7ant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l’abast dels m\u00e9s pobres (el sou d’un obrer de l’\u00e8poca no era de m\u00e9s de 5 pessetes o 20 rals al dia). D’altra banda, els reservistes majorit\u00e0riament ja eren casats i amb fam\u00edlia al seu c\u00e0rrec.<\/div>\n
El 21 de juliol Solidaridad Obrera va convocar un m\u00edting a Terrassa amb una proclama del periodista socialista Antoni Fabra i Ribas que acabaria amb la constituci\u00f3 del comit\u00e8 de vaga convocada per al dia 25 de juliol i que, a causa de falta d’organitzaci\u00f3 i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, degener\u00e0 en actes de vandalisme provocats per elements exaltats.
\nS’incendien multitud d’edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l’Esgl\u00e9sia forma part de l’estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A m\u00e9s l’Esgl\u00e9sia havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat. En aquest context s’assalten i incendien convents i esgl\u00e9sies, es profanen sepultures i es balla al carrer amb els cad\u00e0vers extrets de les tombes.
\nDespr\u00e9s d’aquestos avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla, cosa que fa que s’enverinin encara m\u00e9s els \u00e0nims i s’arribi a una veritable insurrecci\u00f3 amb barricades als carrers, amb molts ferits i la proclamaci\u00f3 de la llei marcial.
\nDavant la negativa de les tropes de la guarnici\u00f3 barcelonina de disparar sobre els que consideren els seus companys, tant es aix\u00ed que els havien rebut amb crits de “Visca l’ex\u00e8rcit!, Fora la guerra!”. Amb la falsetat de titular-la com a revolta separatista, quan era una revolta obrera, es reforcen les tropes amb forces portades de Val\u00e8ncia, Saragossa, Pamplona i Burgos, que finalment dominen la situaci\u00f3.
\nEl govern de Maura porta a terme una repressi\u00f3 dur\u00edssima i, pitjor, arbitr\u00e0ria. Es det\u00e9 centenars de persones, al voltant de 2.000, i, seguint l’acusaci\u00f3 formulada en una carta que li dirigeixen els prelats de Barcelona, \u00e9s detingut Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia, creador de l’Escola Moderna, qui acusen de ser l’instigador de la revolta. El 13 d’octubre del mateix any Ferrer \u00e9s afusellat juntament amb Eugenio del Hoyo Manj\u00f3n, Antoni Malet i Pujol, Ramon Clemente i Garcia i Josep Miquel i Bar\u00f3 en el castell de Montju\u00efc.
\nAquests afusellaments ocasionen una \u00e0mplia repulsa cap a Maura a Espanya i a tot Europa, amb una gran campanya a la premsa estrangera, com tamb\u00e9 manifestacions i assalts a diverses ambaixades.
\nEl rei Alfons XIII, alarmat per aquestes reaccions tant en l’exterior com en l’interior destitueix Maura i el substitueix pel liberal Segismundo Moret.
\nDespr\u00e9s dels fets de la Setmana Tr\u00e0gica, la Barcelona anarquista va rebre el sobrenom de la Rosa de foc.<\/div>\n
La Primera Guerra Mundial<\/strong><\/div>\n
L’esclat del conflicte va a enfrontar dial\u00e8cticament als defensors de les Pot\u00e8ncies Centrals davant\u00a0els partidaris dels Pa\u00efsos Aliats
\n<\/strong><\/div>\n
La Gran Guerra fou un conflicte b\u00e8l\u00b7lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918. Quan el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial, Espanya encara est\u00e0 despertant del malson que va suposar\u00a0la traum\u00e0tica p\u00e8rdua dels \u00faltims vestigis del seu antic imperi
\nLa Restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica i el sistema\u00a0constitucional de 1876, amb els partits Liberal i Conservador alternant en l’exercici del poder, s’havien\u00a0revelat inefica\u00e7os per resoldre els greus problemes del pa\u00eds.
\nEl pa\u00eds fluctuar\u00e0 entre una estructura pol\u00edtica ancorada en el passat, i una societat que econ\u00f2micament va\u00a0sent enva\u00efda pel capital financer industrial. Encara que el poder estigui estancat, la societat espanyola avan\u00e7a\u00a0progressivament.
\nEn aquest context l’impacte de la Gran Guerra suposar\u00e0 una fita de vital import\u00e0ncia, ja que-com b\u00e9\u00a0afirma Tu\u00f1\u00f3n de Lara-\u00abuna guerra que no va fer Espanya ha condicionat la seva hist\u00f2ria contempor\u00e0nia\u00bb<\/div>\n
La Mancomunitat de Catalunya<\/strong><\/div>\n
\n
\n
La Mancomunitat de Catalunya va ser una instituci\u00f3 activa entre 1914 i 1923\/1925 que agrup\u00e0 les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves compet\u00e8ncies no anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran import\u00e0ncia pol\u00edtica: representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.<\/div>\n
Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens b\u00e0sic que va contribuir a modernitzar un pa\u00eds. Una de les m\u00e0ximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: \u00abQue no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu tel\u00e8fon i la seva carretera\u00bb. Despr\u00e9s del cop d’Estat de Primo de Rivera, Alfons Sala va presidir-la entre 1923 i 1925.<\/div>\n<\/div>\n
En general, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creaci\u00f3 d’infraestructures de camins i ports, obres hidr\u00e0uliques, ferrocarrils, tel\u00e8fons, benefic\u00e8ncia, cultura i sanitat. Tamb\u00e9 va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agr\u00edcoles i forestals introduint millores tecnol\u00f2giques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnol\u00f2gics necessaris per a la ind\u00fastria catalana.<\/div>\n
Bandas celebres s.XX,\u00a0als Pa\u00efsos Catalans<\/strong><\/div>\n
La Reixa 1904<\/strong><\/div>\n
La primera organitzaci\u00f3 armada que va apar\u00e8ixer a Catalunya durant el s XX\u00a0fou\u00a0La Reixa<\/strong>. Aquesta fou una entitat poc coneguda per\u00f2 reivindicada pels independentistes com la primera organitzaci\u00f3 armada del segle passat. La Reixa va ser una organitzaci\u00f3 ben\u00e8fica l’aparici\u00f3 p\u00fablica de la qual fou l’11 de setembre\u00a0de1904\u00a0per\u00f2 que tingu\u00e9 una actuaci\u00f3 purament activista a l’intervinir en enfrontaments clarament armats. Amb La Reixa es va comen\u00e7ar a teoritzar que per aconseguir l’alliberament nacional de Catalunya calia passar per la lluita armada. Alhora, aquesta organitzaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a considerar el pais Valenci\u00e0\u00a0com germ\u00e0 en aquesta lluita. Era vinculada tant a\u00a0uni\u00f3 Catalanista com a l’Aplec Catalanista.<\/div>\n
Aquesta organitzaci\u00f3 es va emmirallar en els moviments independentistes filip\u00ed i cub\u00e0 els quals, en el 1898, van aconseguir la independ\u00e8ncia del regne d’Espanya.<\/div>\n
Nosaltre Sols! 1916<\/strong><\/div>\n
<\/strong>
\nL’Agrupaci\u00f3 Nacionalista\u00a0Nosaltres Sols!<\/strong> fou la primera organitzaci\u00f3 estrictament pol\u00edtico-armada del segle XX. Va n\u00e9ixer l’any 1916 aprofitant el local de la Uni\u00f3 Catalanista. L’\u00fanic objectiu de l’organitzaci\u00f3 fou enfrontar-se a aquells qui ells consideraven els enemics de Catalunya. El seu fundador i dirigent principal fou Daniel Cardona i Civit.
\nNosaltres Sols! es transform\u00e0 en l’Organitzaci\u00f3 Militar Nosaltres Sols! en proclamar-se l’estatut de N\u00faria ja que l’organitzaci\u00f3 el considerava massa suau. El mes de juny de 1936 Nosaltres Sols s’integr\u00e0 dins Estat Catal\u00e0 gaudint d’autonomia interna i, acabada la guerra civil espanyola, els militants de Nosaltres Sols! -la majoria dels quals eren for\u00e7a joves- juntament amb els d’Estat Catal\u00e0 van participar en la creaci\u00f3 del Front Nacional de Catalunya (FNC), mentre que d’altres col\u00b7laboraven en l’Organitzaci\u00f3 de Resist\u00e8ncia Nacional.
\nL’any 2007 es va crear una nova organitzaci\u00f3 anomenada Nosaltres Sols!, que actualment s\u00f3n les joventuts d’Unitat Nacional Catalana.<\/div>\n
Los Solidarios <\/strong>1922<\/div>\n
Los Solidarios<\/strong> \u00e9s un grup armat fundat el 1922, segons que sembla com a resposta a la guerra bruta empresa per sectors patronals i governamentals contra els sindicats i com a successora d’un grup anterior anomenat Los Justicieros. Tamb\u00e9 reb\u00e9 el nom de Crisol.<\/div>\n
Integrat per anarco-sindicalistes (entre d’altres Buenaventura Durruti, Joan Garc\u00eda Oliver, Francisco Ascaso, Antonio Ortiz, Gregorio Jover Cort\u00e9s i Antonio Mart\u00edn Escudero), se li atribueixen atracaments a bancs i l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa cardenal Juan Soldevila y Romero (1923). Despr\u00e9s d’aquests fets Durruti, Ascaso i alguns altres membres fugiren Fran\u00e7a primer i despr\u00e9s a Llatinoam\u00e8rica, on se’ls imputen m\u00e9s atracaments. Retornats a Fran\u00e7a viuen a la clandestinitat despr\u00e9s de ser acusats d’intentar assassinar el rei Alfons XIII en una visita a Par\u00eds i expulsats del pa\u00eds, per passar a B\u00e8lgica on els seria permesa finalment la resid\u00e8ncia. Aquesta situaci\u00f3 dur\u00e0 fins a la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica Espanyola (1931), en qu\u00e8 alguns dels membres, que ja havien pogut retornar a Catalunya fundaren el grup Nosotros, amb posicions m\u00e9s radicals que les de la FAI.
\nEs conserva una gravaci\u00f3 sonora d’un discurs de Joan Garc\u00eda Oliver on qualifica els membres del grup, incloent-se ell mateix, com los mejores terroristas de la clase trabajadora (1937).<\/div>\n
Bandera Negra <\/strong>1925<\/div>\n
Bandera Negra (Santa Germandat Catalana) fou la sub-organitzaci\u00f3 armada i secreta d’Estat Catal\u00e0, fundada el 3 de maig de 1925.
\nEl seu nom feia refer\u00e8ncia a la bandera negra instal\u00b7lada a la muralla durant el Setge de Barcelona de 1713-1714.
\nTenia aproximadament uns dotze membres dirigents i alguns simpatitzants, el cap m\u00e9s visible de l’organitzaci\u00f3 era Marcel\u00b7l\u00ed Perell\u00f3 i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (tamb\u00e9 militant del CADCI). En foren membres destacats: Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (cap a l’exterior), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Juli\u00e0, Joan Bertran i Deu i Jaume Balius i Mir. Aquesta sub-organitzaci\u00f3 d’Estat Catal\u00e0 tingu\u00e9 comit\u00e8s a Besiers i a Buenos Aires.
\nBandera Negra va protagonitzar l’atemptat contra Alfons XIII a les costes del Garraf (complot de Garraf) i alguna altra acci\u00f3 amb algun ress\u00f2, com ara un atemptat amb bomba contra la casa del bar\u00f3 de Mald\u00e0. La repressi\u00f3 que l’organitzaci\u00f3 va patir a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquests atemptats va influir molt en la radicalitzaci\u00f3 del moviment nacionalista catal\u00e0.<\/div>\n
ORMICA <\/strong>1927 ?<\/div>\n
L’Organitzaci\u00f3 Militar Catalana (ORMICA<\/strong>) fou una societat de caire militar nacionalista fundada el 1926 per Josep M. Batista i Roca a\u00a0partir de la Societat d’Estudis Militars\u00a0(SEM) durant el regnat d’ Alfons XIII. L’organitzaci\u00f3, la qual fou m\u00e9s te\u00f2rica que pr\u00e0ctica, va veure la necessitat de construir un Ex\u00e8rcit Catal\u00e0 per assolir la independ\u00e8ncia del pa\u00eds.<\/div>\n
<\/div>\n
Alfons XIII<\/strong><\/div>\n
Fill del rei Alfons XII d’Espanya que era fill de la reina Isabel II d’Espanya i de l’infant Francesc d’Ass\u00eds d’Espanya i de l’arxiduquessa Maria Cristina d’\u00c0ustria filla de l’arxiduc Carles d’\u00c0ustria i de l’arxiduquessa Elisabet d’\u00c0ustria. El nou pr\u00edncep nasqu\u00e9 sis mesos despr\u00e9s de la mort del seu pare.<\/div>\n
El 31 de maig de 1906 es cas\u00e0 amb la princesa Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia de Battenberg filla del pr\u00edncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit.
\nRei d’Espanya\u00a0Alfons XIII amb Miguel Primo de Rivera (1930)<\/div>\n
Durant la seva minoria d’edat la seva mare exerc\u00ed la Reg\u00e8ncia, en un per\u00edode que vei\u00e9 la derrota davant els Estats Units i la p\u00e8rdua de les col\u00f2nies de Cuba, Puerto Rico i Filipines (Tractat de Par\u00eds, 1898). Fou declarat major d’edat als setze anys (1902) i mostr\u00e0 des del comen\u00e7ament la seva voluntat de no sotmetre’s a les limitacions constitucionals (encoman\u00e0 el govern a pol\u00edtics que li eren addictes i practic\u00e0 una doble diplom\u00e0cia) a m\u00e9s de la seva perillosa inclinaci\u00f3 envers l’ex\u00e8rcit.
\nVa sortir\u00a0il\u00b7l\u00e8s\u00a0de diferents atemptats.
\nExili i mort<\/div>\n
S’exili\u00e0 a Fran\u00e7a primerament i despr\u00e9s a Roma, on reb\u00e9 el suport de la fam\u00edlia reial italiana i es separ\u00e0 de la seva muller, que s’instal\u00b7l\u00e0 a la localitat su\u00efssa de Lausana.<\/div>\n
Al 1936 aprov\u00e0 plenament l’aixecament del 18 de juliol pensant que d’aquesta manera es podria restaurar la monarquia. Tot i aix\u00f2, amb el transcurs dels esdeveniments, Franco va deixar clar que el rei dif\u00edcilment arribaria a exercir un paper en el futur, a conseq\u00fc\u00e8ncia dels errors del passat. Quan va finalitzar la guerra i al no restaurar-se la monarquia, el rei suposadament va declarar al periodista nord-americ\u00e0 John T. Whitaker:[1] “Vaig elegir a Franco quan no era ning\u00fa. Ell m’ha traicionat i enganyat en cada pas”.
\nMesos abans de morir renunci\u00e0 els seus drets din\u00e0stics en el seu tercer fill,\u00a0Joan de Borb\u00f3.<\/strong> Va morir el 28 de febrer de 1941 en una habitaci\u00f3 del Gran Hotel de Roma a causa d’una angina de pit. Al gener de 1980, per ordre del seu n\u00e9t Joan Carles I les seves despulles foren traslladades de Roma (eren inhumades a l’esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de Montserrat) al pante\u00f3 de Reis del Monestir de l’Escorial.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Segona Rep\u00fablica Espanyola<\/strong><\/div>\n
Per\u00edode de la hist\u00f2ria de l’Estat espanyol que comen\u00e7a el 14 d’abril de 1931, amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica a Barcelona i a Madrid.<\/div>\n
<\/div>\n

El president Maci\u00e0 i el parlament de Catalunya<\/a><\/h2>\n
\n
El Sr. PRESIDENT de la Generalitat:<\/div>\n
6\u00a0de\u00a0desembre de 1932<\/div>\n
Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el dest\u00ed ha volgut que fossin, justament, els mateixos que al\u00e7\u00e0 per abatre Catalunya l\u2019usurpador de les nostres llibertats. Renascut l\u2019esperit immortal de la nostra ra\u00e7a, pren possessi\u00f3 victoriosa\u00a0d’aquesta\u00a0fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.<\/div>\n
Sentiu-la, la joia\u00a0d’aquest\u00a0moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra gl\u00f2ria. Hi ha un poble al\u00e7at al voltant vostre. Escolteu la seva vibraci\u00f3! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! Res ni ning\u00fa no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals! Sou la lliure voluntat de la p\u00e0tria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la hist\u00f2ria\u00a0d’un\u00a0poble justicier que no es vincla,\u00a0d’un\u00a0poble que no volgu\u00e9 reis, sin\u00f3 pr\u00ednceps, que \u00aberen el primer entre iguals, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliures\u00bb. \u00c9s\u00a0d’entre\u00a0iguals, que vosaltres, elegireu, ac\u00ed, el Primer Ciutad\u00e0 de Catalunya, i el seu Primer Govern.<\/div>\n
Som, per l\u2019un\u00e0nime voler del poble, en l\u2019aut\u00e8ntic cam\u00ed de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en comen\u00e7ar-lo davant els que el fressaren i no l\u2019han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, m\u00e9s ample i m\u00e9s segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrere. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.<\/div>\n
I en aquest moment (pastat de tradici\u00f3 i de futur) en qu\u00e8 anem a declarar obertes les Corts nostres, recullo, en la meva, tota la deu triomfant del nostre poble, i amb aquestes primeres paraules catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya.<\/div>\n
S\u2019acosta l\u2019hora, infants de Catalunya, s\u2019acosta l\u2019hora, obrers intel\u00b7lectuals i obrers manuals del camp i de la ciutat, s\u2019acosta l\u2019hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, far\u00e0 lleis tamb\u00e9 de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres. Parlament de Catalunya: obre\u2019t de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il\u00b7lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures. Per\u00f2 en un sentit gener\u00f3s i en un sentit ple\u00a0d’amor. Vosaltres i jo, des\u00a0d’ac\u00ed, ens dirigim als ciutadans dels altres pobles que integren l\u2019Estat espanyol. Ara que no poden creure que \u00e9s en un sentit egoista que nosaltres ens adrecem a ells, els diem que m\u00e9s que mai nosaltres sentim un veritable goig a saludar-los, saludar-los amb tota l\u2019efusi\u00f3 de la nostra \u00e0nima perqu\u00e8 nosaltres ens hem oposat als opressors, per\u00f2 mai als pobles que integren l\u2019Estat espanyol. Nosaltres els diem que desitgem per a ells que obtinguin les mateixes llibertats que nosaltres anem a gaudir, i els diem, tamb\u00e9, que estem disposats a ajudar-los en tot el que sigui possible perqu\u00e8 obtinguin aquestes llibertats.<\/div>\n
Nosaltres tamb\u00e9 diem a tots els pobles del m\u00f3n que estem desitjosos\u00a0d’anar\u00a0a llur costat en la conquista de tots aquests ideals de llibertat i de just\u00edcia, i, sobretot, de pau. Nosaltres desitjar\u00edem que la ciutat de Barcelona fos la ciutat de la pau del m\u00f3n, i estem disposats a fer tot el que sigui possible per tal que aix\u00ed sigui. Honorem aquest Parlament catal\u00e0, el qual en donar-nos les lleis nostres ser\u00e0 l\u2019impulsor de les llibertats catalanes.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/blockquote>\n
Elec<\/strong>cio<\/strong>ns 1936<\/strong><\/div>\n
Les opcions pol\u00edtiques tenen molt clar que el resultat d’aquestes eleccions s\u00f3n molt importants per dirigir la Rep\u00fablica en una o altre direcci\u00f3, per aquest motiu la campanya electoral esdev\u00e9 molt dura, tal i com era la realitat de la pol\u00edtica d’aquell temps.<\/div>\n
L’esquerra pol\u00edtica: <\/strong>vol aturar la repressi\u00f3 social, sindical i pol\u00edtica dels empresonaments, penes de mort, repres\u00e0lies i acomiadaments; i sobretot impedir que des del poder s’instauri un govern feixista. Cal, per tant, fer un front com\u00fa per recollir el m\u00e0xim de vots es crea el FRONT POPULAR. Aquest inclou PSOE, Uni\u00f3n Republicana, ERC, PCE, POUM, FJS, Partido Sindicalista i fins i tot a la UGT que \u00e9s un sindicat i no un partit pol\u00edtic.<\/div>\n
La dreta<\/strong>: pret\u00e9n tamb\u00e9 fer un front com\u00fa “contra la revoluci\u00f3n i sus c\u00f3mplices<\/em>” dins d’aquest grup trobarem a la CEDA i el Bloque Nacional (de Calvo Sotelo) Falange Espa\u00f1ola va quedar fora del grup per que exigia un elevat nombre de candidats a les llistes i es va presentar en solitari. Tant la Lliga Catalana com els radicals de Lerroux\u00a0\u00a0i els centristes, recolzen molt sovint a la dreta en les seves propostes.<\/div>\n
Euskadi<\/strong> esdev\u00e9 un enfrontament pol\u00edtic a tres bandes: l’esquerra, la dreta i els nacionalistes bascos del PNV. L’Esgl\u00e9sia demanava al PNV que an\u00e9s amb les dretes “por que estas elecciones son la lucha entre Cristo i Lenin<\/em>” com deia el Monsenyor Pizzardo. Per\u00f2 el PNV malgrat ser un partit conservador tamb\u00e9 sabia que amb un govern de dretes Euskadi mai tindria un r\u00e8gim aut\u00f2nom.<\/div>\n
Els anarquistes<\/strong>: pels catalans molt important fou la promesa de l’amnistia de presos; va ser determinant per qu\u00e8 votessin al Front Popular. A la resta de l’Estat la tend\u00e8ncia era abstencionista. Les causes del desenc\u00eds anarquista eren diverses: a Alemanya i It\u00e0lia els vots socialistes i comunistes no van aturar l’ascens pol\u00edtic de la dreta; a m\u00e9s la inclusi\u00f3 de l’estalinista PCE al Front Popular no els feia cap gr\u00e0cia ja que a l\u2019URSS els sectors m\u00e9s progressistes havien estat eliminats cruelment; d’altra banda la pol\u00edtica del govern d’esquerra no havia estat prou progressista ni aplicada totalment; i finalment la repressi\u00f3 d’aquest govern als moviments revolucionaris anarquistes havia estat desproporcionada. Pels anarquistes al govern li feia m\u00e9s por ells, els llibertaris, que no el feixisme. La soluci\u00f3 era per tant, una revoluci\u00f3 i no una Rep\u00fablica burgesa.<\/div>\n
A finals d’abril el General Mola comen\u00e7a a orquestrar un altre cop d’Estat. Amb el recolzament de Mussolini, partits de dretes\u00a0de l’Estat espanyol i alguns caps de l’ex\u00e8rcit, fins hi tot Jos\u00e9 Antoni Primo de Rivera,\u00a0fundador de la Falange, col\u00b7labora des de la pres\u00f3. Les dates del al\u00e7ament van ser modificades per diferents causes. El general Franco dubt\u00f3s de l’exit del cop d’Estat denuncia als companys colpistes el 23 de juny de 1936 mitjan\u00e7ant una carta adre\u00e7ada a al ministre Casares Quiroga. Al no percebre cap reacci\u00f3 del govern recolza als colpistes i decideix participar en els fets que es preparen.<\/div>\n
<\/div>\n
L’estiu del 1936 el clima pol\u00edtic est\u00e0 totalment enfrontat i es donen declaracions com les del text (Els anarquistes). El 12 de juliol un grup de dretes assassina al tinent Castillo de la Guardia d’Assalt, d’ideologia d’esquerres. La resposta del cos armat es r\u00e0pida i contundent: intenten matar a Gil-Robles (de la CEDA), per\u00f2 en no trobar-lo a casa va a cercar a Calvo Sotelo (del Bloque Nacionalista) el segresten i el maten. Aquest fet ser\u00e0 la justificaci\u00f3 ideal pel cop d’Estat que ja feia temps que preparava la dreta.\u00a0\u00a0El 17 de juliol comen\u00e7a el cop d’Estat que esdevindr\u00e0 un conflicte armat llarg i cruel.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
La Batalla de l\u2019Ebre<\/strong> va comen\u00e7ar la mitjanit del dia 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de l\u2019Ex\u00e8rcit de l\u2019Ebre del tinent coronel Modesto van creuar el riu trencant les l\u00ednies defensives del Cos d\u2019Exc\u00e8rcit Marroqu\u00ed del general Yag\u00fce.<\/div>\n
L\u2019operaci\u00f3 responia a la necessitat imperiosa, per part del govern de la Rep\u00fablica, d\u2019alleugerir la pressi\u00f3 que l\u2019Ex\u00e8rcit Nacional estava realitzant sobre el front valenci\u00e0, que amena\u00e7ava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la ciutat de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s, les circumst\u00e0ncies internacionals, amb les tensions generades a Europa per les pretensions del r\u00e8gim nazi d\u2019expansi\u00f3 territorial, feien necess\u00e0ria una operaci\u00f3 que retorn\u00e9s a la Rep\u00fablica una posici\u00f3 favorable en les relacions internacionals.<\/div>\n
L\u2019operaci\u00f3 dissenyada per l\u2019Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu, la part m\u00e9s arriscada, aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d\u2019explotar l\u2019\u00e8xit de l\u2019operaci\u00f3 endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetraci\u00f3.<\/div>\n
La sorpresa inicial de l\u2019operaci\u00f3 va ser un \u00e8xit i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l\u2019Ex\u00e8rcit de l\u2019Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l\u2019atac la l\u00ednia entre Riba-roja i Benifallet.<\/div>\n
Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisi\u00f3 del Cos d\u2019Exc\u00e8rcit Marroqu\u00ed, que van oferir escassa resist\u00e8ncia i van ser obligades a retirar-se fins a formar una l\u00ednia defensiva seguint l\u2019eix Fai\u00f3 \u2013 Pobla de Massaluca \u2013 Vilalba dels Arcs \u2013 Gandesa \u2013 Vall del riu Canaletes. Aquesta l\u00ednia s\u2019establia el dia 26 de juliol i fins al dia 3 d\u2019agost les forces republicanes van llen\u00e7ar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l\u2019\u00e8xit inicial.<\/div>\n
La reacci\u00f3 de les forces franquistes va ser r\u00e0pida i en poques hores arribaven unitats d\u2019arreu del pa\u00eds per refor\u00e7ar la nova l\u00ednia defensiva. A m\u00e9s, la intervenci\u00f3 de l\u2019aviaci\u00f3 i el control dels embassaments de la part superior del riu van dificultar l\u2019alimentaci\u00f3 del front per part de l\u2019Ex\u00e8rcit de l\u2019Ebre.<\/div>\n
Davant la impossibilitat de continuar l\u2019aven\u00e7 i un cop acomplerts els objectius originals de l\u2019operaci\u00f3, alleugerir el front valenci\u00e0 i cridar l\u2019atenci\u00f3 de les pot\u00e8ncies europees amb una operaci\u00f3 que retornava a la Rep\u00fablica la iniciativa militar de la guerra, el dia 3 d\u2019agost, el tinent coronel Modesto donava l\u2019ordre d\u2019adoptar mesures defensives.<\/div>\n
Aqu\u00ed podria haver acabat la Batalla de l\u2019Ebre, per\u00f2, contra l\u2019opini\u00f3 d\u2019alguns dels seus generals que defensaven la fixaci\u00f3 d\u2019aquell front i l\u2019inici d\u2019una operaci\u00f3 contra Catalunya a trav\u00e9s de Lleida, el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Aquesta decisi\u00f3 \u00e9s la que va convertir l\u2019Ebre en la batalla m\u00e9s dura i sagnant de la Guerra Civil i de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya.<\/div>\n
A partir d\u2019aquest moment i fins el dia 16 de novembre l\u2019Ex\u00e8rcit Nacional va dur a terme sis ofensives contra les l\u00ednies republicanes. El que l\u2019Ex\u00e8rcit de l\u2019Ebre havia ocupat en un sol dia, va necessitar m\u00e9s de cent dies per ser recuperat.<\/div>\n
El resultat d\u2019aquelles operacions va ser una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l\u2019Ex\u00e8rcit de l\u2019Ebre, amb menys mitjans materials i humans, prop de 130.000 baixes entre els dos ex\u00e8rcits enfrontats i que condicionaria la campanya de Catalunya iniciada al desembre de 1938.<\/div>\n
A banda d\u2019aquestes connotacions hist\u00f2rico-militars, la batalla de l\u2019Ebre va ser la carta jugada pel govern de Negr\u00edn en la Confer\u00e8ncia de Munich del 29 i 30 de setembre de 1938, on les pot\u00e8ncies europees van condemnar a la Rep\u00fablica cedint davant les pretensions de l\u2019Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs.<\/div>\n
A m\u00e9s l\u2019Ebre fou l\u2019escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la Rep\u00fablica, anunciada el 21 de setembre de 1938 pel president Negr\u00edn.<\/div>\n
Per tot aix\u00f2 la Batalla de l\u2019Ebre esdev\u00e9 un dels fets fonamentals per entendre la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de Catalunya i d\u2019Espanya, amb uns forts lligams amb la de la resta del m\u00f3n.<\/div>\n
La segona\u00a0rep\u00fablica\u00a0acaba l’1 d’abril de 1939, data en qu\u00e8 la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitz\u00e0 amb la vict\u00f2ria de Franco i del govern de Burgos i la instauraci\u00f3, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou r\u00e8gim: el franquisme. Cal distingir, doncs, dos per\u00edodes ben diferenciats: la pau (14 d’abril 1931 \u2014 17\/19 de juliol 1936) i la guerra (17\/19 de juliol 1936<\/div>\n
L\u2019odi de l\u2019Espa\u00f1a Nacional <\/em>a Catalunya culmin\u00e0, efectivament i simb\u00f2lica, el 15 d\u2019octubre de 1940, amb l\u2019afusellament, a Montju\u00efc, d\u2019En Llu\u00eds Companys i Jover,<\/em> President de la Generalitat de Catalunya.<\/div>\n
\n
A tots els que m\u2019han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perd\u00f3. Si he de morir, morir\u00e9 serenament. No queda tampoc en mi l\u2019ombra d\u2019un rancor. Donar\u00e9 gr\u00e0cies a D\u00e9u de que m\u2019hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests dest\u00ed, i li dec encara la gratitud d\u2019aquesta placidesa serenitat que m\u2019omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi m\u00e9s digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Just\u00edcia i Amor.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/blockquote>\n
<\/div>\n
Joan de Borb\u00f3 i Battenberg<\/strong> (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso 1913 – Pamplona 1993) \u00e9s l’\u00fanic cap de la fam\u00edlia dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei. Va ser comte de Barcelona.<\/div>\n
franquisme<\/strong><\/div>\n
R\u00e8gim pol\u00edtic dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingu\u00e9 el poder hegem\u00f2nic.<\/div>\n
Segona guerra mundial <\/strong>1939,1945<\/div>\n
Va ser la primera guerra d’aut\u00e8ntic abast mundial ja que va afectar, directament o indirecta, els cinc continents. Es va combatre a quatre continents (menys a Am\u00e8rica) i a tots els oceans. Hi participaren 72 pa\u00efsos, es van mobilitzar 110 milions d’homes i hi va haver uns 60 milions de morts.<\/div>\n
Francisco Franco Bahamonde<\/strong><\/div>\n
(Pseud\u00f2nim: Jaime de Andrade<\/strong>)<\/div>\n
Ferrol, 4 de desembre de 1892 \u2014 Madrid, 20 de novembre de 1975<\/div>\n
Militar i estadista.
\nFill d’un funcionari naval; no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho f\u00e9u a l’acad\u00e8mia d’infanteria de Toledo (1907), i del 1912 al 1917 es disting\u00ed al Marroc. Fou destinat a Oviedo (1917-20), i de nou al Marroc, on combat\u00e9 a les ordres de Mill\u00e1n Astray y Valenzuela.<\/div>\n
El 1923, apadrinat per Alfons XIII, es cas\u00e0 amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana. Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assum\u00ed el comandament de la Legi\u00f3 Estrangera (1923) i particip\u00e0 activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la reconquesta del Protectorat (1925). General de brigada a 34 anys \u2014el m\u00e9s jove d’Europa\u2014, dirig\u00ed l’acad\u00e8mia militar de Saragossa (1928-31), fins a l’adveniment de la Rep\u00fablica, que el releg\u00e0 a missions secund\u00e0ries, com la governaci\u00f3 militar de la Corunya i de les Balears. El triomf de les dretes (1933) el torn\u00e0 als alts c\u00e0rrecs de l’ex\u00e8rcit. Contribu\u00ed a dirigir la campanya d’Ast\u00faries de l’octubre del 1934, i amb Jos\u00e9 Maria Gil-Robles al ministeri de defensa fou nomenat cap de l’estat major central (1935). El govern del Front Popular el nomen\u00e0 comandant militar de Can\u00e0ries (1936), on particip\u00e0 en els preparatius de l’al\u00e7ament militar. El 18 de juliol de 1936 es f\u00e9u c\u00e0rrec del comandament de les tropes marroquines, creu\u00e0 l’estret de Gibraltar i organitz\u00e0 l’avan\u00e7 cap a Madrid per M\u00e8rida, Badajoz i Talavera de la Reina. R\u00e0pidament assol\u00ed la direcci\u00f3 de la guerra (Guerra Civil Espanyola), i el 29 de setembre de 1936 fou nomenat general\u00edssim de totes les forces de terra, mar i aire i, el dia 30, cap del govern per la Junta de Defensa Nacional de Burgos. Per l’abril del 1937 adopt\u00e0 el t\u00edtol de Caudillo, com a cap del partit \u00fanic, FET y de las JONS, i esdevingu\u00e9 cap de l’estat i del govern alhora pel gener del 1938, tot conservant el comandament superior de l’ex\u00e8rcit. Acabada la Guerra Civil (primer d’abril de 1939), inici\u00e0 la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds i cre\u00e0 un estat alhora cat\u00f2lic, autoritari i corporatiu (franquisme). Malgrat les estretes relacions amb les pot\u00e8ncies de l’Eix, mantingu\u00e9 la neutralitat durant la Segona Guerra Mundial (1939-45), per\u00f2 despr\u00e9s d’aquesta els aliats a\u00efllaren el nou r\u00e8gim. Aquest, per\u00f2, es consolid\u00e0 amb la llei de creaci\u00f3 de les corts (1942), el Fuero de los Espa\u00f1oles (1945), la Ley del refer\u00e9ndum nacional (1945), la Ley de sucesi\u00f3n en la jefatura del estado (1947), etc. L’acord amb els EUA i amb el Vatic\u00e0 el 1953 signific\u00e0 la ruptura del blocatge diplom\u00e0tic (reconeixement per l’ONU el 1955) i la consagraci\u00f3 definitiva del general Franco com a cap \u00fanic, indiscutible i vitalici del r\u00e8gim, que des del 1947 es definia com una monarquia cat\u00f2lica, social i representativa. El 1966 atorg\u00e0 una nova constituci\u00f3 (la llei org\u00e0nica de l’estat), i tres anys m\u00e9s tard present\u00e0 a les corts, com a successor seu, a t\u00edtol de rei, el pr\u00edncep Joan Carles de Borb\u00f3. Pel juny del 1973 ced\u00ed la presid\u00e8ncia del govern al seu secretari i m\u00e0xim col\u00b7laborador, l’almirall Carrero Blanco, i, mort aquest en un atemptat (20 de desembre de 1973), al ministre de la governaci\u00f3, Carlos Arias Navarro (gener del 1974). Pel juliol, una malaltia l’oblig\u00e0 a traspassar tamb\u00e9 \u2014b\u00e9 que interinament\u2014 la direcci\u00f3 de l’estat a les mans del pr\u00edncep Joan Carles, c\u00e0rrec que reassum\u00ed al mes de setembre. Autor d’algunes obres, empr\u00e0 el pseud\u00f2nim de Jaime de Andrade, amb el qual sign\u00e0 articles, Marruecos. Diario de una bandera (1922) i el gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic Raza (1942).<\/div>\n
<\/div>\n
maquis<\/strong><\/div>\n
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingu\u00e9 lloc en diversos punts de l\u2019Estat espanyol. Tamb\u00e9 anomenats bandolers.<\/div>\n
Comen\u00e7\u00e0 immediatament despr\u00e9s d\u2019haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, per\u00f2 no fou fins a l\u2019alliberament de Fran\u00e7a per part dels aliats (1944) \u2014la qual cosa permet\u00e9 l\u2019entrada d\u2019homes des de l\u2019altra banda dels Pirineus\u2014 que el maquis tingu\u00e9 ress\u00f2. El per\u00edode de m\u00e0xim apogeu foren els anys 1944-49, per\u00f2, amb alts i baixos, el maquis romangu\u00e9 actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta. Animat fonamentalment pel Partit Comunista i tamb\u00e9 pel PSOE (Ast\u00faries) i la CNT (Catalunya), el maquis arrib\u00e0 a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de servir-se de l\u2019ex\u00e8rcit, com en els fets de la Vall d\u2019Aran (setembre del 1944), veritable batalla on fou present el general Moscard\u00f3 i en la qual fou utilitzada artilleria; el maquis hi tingu\u00e9 588 baixes, i l\u2019ex\u00e8rcit 248, entre les quals hi hagu\u00e9 dos oficials de la IPS que resultaren morts. El cos de repressi\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent fou, tanmateix, la gu\u00e0rdia civil. El maquis, caracteritzat per un grau d\u2019organitzaci\u00f3 menor que la guerrilla t\u00edpica, actu\u00e0 a l\u2019Estat espanyol en nou zones diferents. A Gal\u00edcia es f\u00e9u fam\u00f3s el maquis de Manuel Bello, Manuel Ponte i Foucellas. Al Principat el maquis aprofit\u00e0 l\u2019avantatge que oferia la frontera amb l\u2019Estat franc\u00e8s, que li permet\u00e9 de plantejar accions r\u00e0pides d\u2019infiltraci\u00f3 i sabotatge (cas d\u2019en Massana a la fi del decenni dels quaranta). Posteriorment el\u00a0maquiscatal\u00e0 esdevingu\u00e9, fins a un cert punt, urb\u00e0 (accions propagand\u00edstiques i de sabotatge per part d\u2019elements anarquistes a Barcelona, com Faceries, Caracremada o els germans Sabater, que acabaren l\u2019any 1960 amb la mort del llegendari Francesc Sabater i Llopart, despr\u00e9s d\u2019una espectacular persecuci\u00f3 a Sant Celoni).<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Joan Peir\u00f3 i Belis<\/strong>,\u00a0Anarcosindicalista.<\/div>\n
Barcelona, 1887 \u2014 Paterna, Horta, 1942<\/div>\n
Un home fidel fins a la mort als seus ideals. El dirigent de la CNT i exministre, Joan Peir\u00f3 i Belis, \u00e9s amb el president de la Generalitat Llu\u00eds Companys, l’\u00fanic pol\u00edtic i sindicalista de primer rang de la Catalunya republicana, detingut a l’exili a Fran\u00e7a, lliurat pels nazis a les autoritats franquistes i afusellat despr\u00e9s d’un singular consell de guerra. Abans, Peir\u00f3 va negar-se repetidament a acceptar les insistents ofertes de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els sindicats verticals del r\u00e8gim franquista. Aquestes ofertes expliquen que, tot i ser lliurat per la Gestapo l\u2019any 1940, no fos executat fins al capvespre del 24 de juliol de 1942 a Paterna, a prop de Val\u00e8ncia, despr\u00e9s d’un judici sumar\u00edssim que, a pesar de la denominaci\u00f3, es va allargar m\u00e9s d’un any. El de Peir\u00f3 \u00e9s, de fet, un cas semblant al de Companys, encara que poc divulgat.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
La Camorra napolitana<\/strong><\/div>\n
<\/strong>Va sorgir a principis del s. XVII, durant la dominaci\u00f3 espanyola de N\u00e0pols, i \u00e9s l’\u00fanica organitzaci\u00f3 mafiosa amb origen urb\u00e0. El nom de “camorra” te el seu origen castell\u00e0; jaqueta\u00a0curta tipica\u00a0del\u00a0Renaixement\u00a0anomenada\u00a0prec\u00edsamente\u00a0“gamurra”, indument\u00e0ria\u00a0usada pels mercenaris de les tropes castellanes.<\/div>\n
La seva activitat va comen\u00e7ar a les presons i d’all\u00e0 es va estendre r\u00e0pidament als barris m\u00e9s poblats. Aix\u00ed, va generalitzar l’extorsi\u00f3 i el cobrament de comissions a comerciants i artesans, a m\u00e9s del joc clandest\u00ed. No \u00e9s descabellat pensar doncs, amb els bandolers que eren enviats als\u00a0ter\u00e7os castellans vers N\u00e0pols,\u00a0per lluitar amb l’exercit \u00a0Borb\u00f3, acostumats al robatori i l’extorsi\u00f3 per la seva\u00a0superviv\u00e8ncia, fossin doncs tamb\u00e9 promotors d’aquesta “camorra” .<\/div>\n
La seva influ\u00e8ncia es va estendre gr\u00e0cies a la toler\u00e0ncia dels Borbons napolitans, que la consideraven una aliada en la lluita contra els liberals. L’organitzaci\u00f3 tenia els seus estatuts, la seva jerarquia i complexes cerim\u00f2nies d’iniciaci\u00f3.<\/div>\n
En 1820, es va constituir oficialment amb el nom de ‘Bella Societ\u00e1 Riformata’, i els seus membres es reunien a l’esgl\u00e9sia de Santa Catarina. Fins a 1959 va funcionar com a policia secreta de l’Estat.<\/div>\n
Salvatore Giuliano Montelepre<\/strong>, Sic\u00edlia, 1922 – Castelvetrano, Sic\u00edlia, 1950<\/div>\n
Bandoler sicili\u00e0. El 1943 form\u00e0 una partida de bandolers a la Sic\u00edlia occidental i es pos\u00e0 al servei dels aliats amb la idea de separar Sic\u00edlia de l’estat itali\u00e0. S’ali\u00e0 amb l’ala dreta de la democr\u00e0cia cristiana i ajud\u00e0 a reprimir les reivindicacions dels camperols comunistes (matan\u00e7a de Portella della Ginestra, 1947). La m\u00e0fia,amb la qual estava molt connectat, el f\u00e9u assassinar, segons sembla, pel seu lloctinent Gaspare Pisciotta. La seva figura pass\u00e0 a lallegenda siciliana; F.Rosi realitz\u00e0 un film basat en la seva hist\u00f2ria: Salvatore Giuliano (1962).<\/div>\n

Pau Casals<\/strong><\/h4>\n
Ha estat un dels millors violoncel\u00b7listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors int\u00e8rprets i directors d\u2019orquestra del seu temps.<\/div>\n
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la m\u00fasica. El seu pare, tamb\u00e9 m\u00fasic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb nom\u00e9s vint-i-tres anys va iniciar la traject\u00f2ria professional i va actuar com a int\u00e8rpret en els millors auditoris del m\u00f3n. Com a int\u00e8rpret, va aportar canvis innovadors en l\u2019execuci\u00f3 del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats t\u00e8cniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l\u2019ess\u00e8ncia musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals tamb\u00e9 va exercir com a professor i compositor, amb obres com l\u2019oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.<\/div>\n
El desenlla\u00e7 de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l\u2019exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (Fran\u00e7a) i, despr\u00e9s, a San Juan de Puerto Rico.<\/div>\n
A m\u00e9s de la seva extraordin\u00e0ria carrera com a m\u00fasic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicaci\u00f3 incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts ben\u00e8fics, la implicaci\u00f3 en accions humanit\u00e0ries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.<\/div>\n
Pau Casals va morir l\u2019any 1973, a l\u2019edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.<\/div>\n
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la just\u00edcia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agra\u00efment a aquesta distinci\u00f3 i la seva posterior interpretaci\u00f3 del cant dels ocells consten com un dels testimonis m\u00e9s impressionants de la seva dimensi\u00f3 humana.<\/div>\n
PARAULES DE PAU CASALS A L\u2019ONU – 24 D\u2019OCTUBRE DE 1971<\/em><\/h5>\n
\n
Aquest \u00e9s l\u2019honor m\u00e9s gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva m\u00e9s gran preocupaci\u00f3. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare \u2013 una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perqu\u00e8 en aquells temps tamb\u00e9 hi havia moltes guerres. A m\u00e9s, s\u00f3c catal\u00e0. Catalunya va tenir el primer Parlament democr\u00e0tic molt abans que Anglaterra. I fou al meu pa\u00eds on hi hagu\u00e9 les primeres nacions unides. En aquell temps \u2013 segle onz\u00e8 \u2013 van reunir-se a Toluges \u2013 avui Fran\u00e7a \u2013 per parlar de la pau, perqu\u00e8 els catalans d\u2019aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per aix\u00f2 les Nacions Unides, que treballen \u00fanicament per l\u2019ideal de la pau, estan en el meu cor, perqu\u00e8 tot all\u00f2 referent a la pau hi va directament. (…)<\/div>\n
Fa molts anys que no toco el violoncel en p\u00fablic, per\u00f2 crec que he de fer-ho en aquesta ocasi\u00f3. Vaig a tocar una melodia del folklore catal\u00e0: El cant dels ocells. Els ocells, quan s\u00f3n al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i \u00e9s una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a m\u00e9s, neix de l\u2019\u00e0nima del meu poble, Catalunya.<\/div>\n

\n<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

<\/strong>Frases c\u00e8lebres<\/strong> <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
<\/div>\n
\n
Conde Duque de Olivares<\/strong> 1625, (Referint-se a Catalunya)<\/div>\n
“Ahora que os hemos asimilado y no tendr\u00e9is que gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos pagu\u00e9is con impuestos”<\/div>\n
“Ejercito y Armada” Revista<\/strong>, 1906<\/em><\/div>\n
“Hay que castellanizar Catalunya, hay que pensar en espa\u00f1ol, hablar en espa\u00f1ol y conducirse en espa\u00f1ol. Y esto, de buen grado o por la fuerza.”<\/div>\n
Manuel Aza\u00f1a,<\/strong> 1934<\/em><\/div>\n
“Una persona de mi conocimento asegura que es una ley de la historia de Espa\u00f1a, la necesidad de bombardear Barcelona cada 50 a\u00f1os”<\/div>\n
General Queipo de Llano ,<\/strong>1938<\/div>\n
“Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran f\u00e1brica i Barcelona en un inmenso solar”<\/div>\n
Manuel Fraga<\/strong> 1968,<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
\u201cCatalu\u00f1a fu\u00e9 ocupada por Felipe IV, fu\u00e9 ocupada por Felipe V, que la venci\u00f3, fu\u00e9 bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aqu\u00ed tengo el mosquete para volverlo a utilizar\u201d .<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
Leopoldo Calvo Sotelo<\/strong>, 1984<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
” Hay que fomentar la imagraci\u00f3n de gentes de habla castellana a Catalunya y Valencia para as\u00ed asegurar el mantenimiento del sentimiento espa\u00f1ol que comporta”<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
Felipie Gonzalez<\/strong>, 1984<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
El terrorismo en el pais Vasco es una cuestion de orden p\u00fablico, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catal\u00e1n”<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
Aleix Vidal Quadres<\/strong> ,1992<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
” Nom\u00e9s una ment malaltissa por concebre la segregaci\u00f3 de Catalunya”<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
Alfonso Guerra<\/strong>, 2006<\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
” Nos hemos cepillado el Estatut”<\/div>\n
<\/div>\n
Gregorio Peces Barba,<\/strong> 2011<\/div>\n
“Potser ens hauria anat millor amb els portuguesos i sense els catalans”<\/div>\n
Resta import\u00e0ncia a les possibilitats dels independentismes i creu que “aquesta vegada no caldr\u00e0 bombardejar Barcelona”. Un dels pares de la Constituci\u00f3 fa broma sobre l’encaix de Catalunya a Espanya en el Congr\u00e9s de l’Advocacia a Cadis.<\/div>\n
<\/div>\n<\/blockquote>\n
MIL<\/strong>, sigles amb qu\u00e8 fou conegut el Moviment Ib\u00e8ric d’Alliberament.\u00a0Salvador Puig i Antich Barcelona, 1948 \u2014 Barcelona, 1974. Militant revolucionari. Figur\u00e0 en les CCOO de barris abans d’incorporar-se al ” Movimiento Ib\u00e9rico de Liberaci\u00f3n”, dins del qual particip\u00e0 activament en les accions armades de 1972-73. Detingut (1973) i acusat de la mort d’un policia, fou condemnat a mort per un consell de guerra i executat al garrot, a la pres\u00f3 Model. L’any 2006 tingu\u00e9 lloc una iniciativa dels familiars i de diversos col\u00b7lectius per a la revisi\u00f3 de judici, al\u00b7legant que les proves inculpat\u00f2ries havien estat manipulades. El juliol de 2007 el Tribunal Suprem rebutj\u00e0 definitivament la revisi\u00f3 del cas. El 2006 s’estren\u00e0 la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Salvador<\/em>, dirigida per Manuel Huerga.<\/div>\n
El “Movimiento Ib\u00e9rico de Liberaci\u00f3n”, defensava l’\u00fas de la viol\u00e8ncia i atrac\u00e0 diversos bancs. Perseguit per la policia, s’autodissolgu\u00e9 el 1975. N’havien estat militants destacats Salvador Puig i Antich i Oriol Sol\u00e9 i Sugranyes, mort per la gu\u00e0rdia civil el 1976.<\/div>\n
Salvador Puig i Antich<\/strong> fou executat al garrot, l’ultima sentencia de mor del general Franco juntament amb la de “Heinz Chez” nom fals i que no era\u00a0polon\u00e8s, es\u00a0tractava\u00a0de\u00a0Georg Welzel,\u00a0de nacionalitat alemanya.<\/div>\n
OLLA<\/strong> 1972-1973<\/div>\n
L<\/strong>‘OLLA<\/strong> (Organitzaci\u00f3 de la Lluita Armada) fou una organitzaci\u00f3 armada amb origen parcialment d’un grup sorgit l’any 1972 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) anomenat Resist\u00e8ncia. A finals del 1973 decideixen actuar sense cap sigla i OLLA \u00e9s el nom que reberen de la policia. Un cop policial l’abril de 1974 acab\u00e0 amb l’activitat del grup amb la detenci\u00f3 de N\u00faria Ballart, Ramon Carri\u00f3n, Joaquim Nicolau, Joan J. Vinyoles, Guillem Garcia i Ricard de Vargas Golarons.<\/div>\n
Terra Lliure <\/strong>1978<\/div>\n
Terra Lliure<\/strong> fou una organitzaci\u00f3 armada independentista catalana, fundada el 1978 i que es va donar a con\u00e8ixer oficialment al Camp Nou de Barcelona el 23 de juny del 1981, en el marc de la campanya “Som una Naci\u00f3”.
\nLa just\u00edcia i les forces de seguretat de l’estat espanyol consideraven el grup com una banda terrorista. Tamb\u00e9 l’Associaci\u00f3 Catalana de V\u00edctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) considera que fou una banda terrorista.
\nL’organitzaci\u00f3 no public\u00e0 la seva primera proclama fins el 23 de juny del 1981, en l’anomenada “Crida de Terra Lliure”, un document fet p\u00fablic durant l’acte multitudinari que organitza la Crida a la Solidaritat al Camp Nou de Barcelona i que es distribu\u00ed de manera massiva entre els assistents, tot i que ja al mes de maig un escamot havia actuat contra el periodista Federico Jim\u00e9nez Losantos. En aquesta declaraci\u00f3 de principis ja s’esmenta la defensa de la terra, de la llengua, de la sobirania nacional, dels interessos com a treballadors i contra l\u00b4espanyolitzaci\u00f3 de la societat catalana. Aquestes bases de l’organitzaci\u00f3 armada acaben essent subscrites amb les crides “Independ\u00e8ncia o mort! Visca la lluita armada! Una sola naci\u00f3, Pa\u00efsos Catalans!”.
\nTerra Lliure va existir fins al 1995 i durant aquest temps es van cometre m\u00e9s de dues-centes accions, que van provocar una v\u00edctima mortal el 1987 i desenes de ferits.<\/div>\n

\n<\/strong><\/span><\/div>\n
La transici\u00f3 pol\u00edtica<\/strong><\/div>\n
Despr\u00e9s de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei en un context pol\u00edtic de gran incertesa. S’iniciava un complex proc\u00e9s de transici\u00f3 que portaria de la dictadura a un sistema democr\u00e0tic.<\/div>\n
En morir Franco, les difer\u00e8ncies entre el “bunker”, organitzat al voltant de figures com Blas Pi\u00f1ar, i els “aperturistes” es van aguditzar. Entre aquests \u00faltims hi havia pol\u00edtics veterans de la dictadura que estaven conven\u00e7uts de la necessitat del canvi, aquest era el cas de Fraga o Areilza, i joves que no havien viscut la guerra civil i que anaven a tenir un paper clau en la transici\u00f3. Adolfo Su\u00e1rez ser\u00e0 la figura clau en aquest grup.<\/div>\n
Les forces d’oposici\u00f3<\/div>\n
Les forces de la dreta liberal eren molt febles i s’agrupaven al voltant de figures com Ruiz Gim\u00e9nez i Gil Robles o els partidarisde Joan de Borb\u00f3, pare del monarca.<\/div>\n
Entre les forces nacionalistes cal destacar l’aparici\u00f3 d’una nova for\u00e7a hegem\u00f2nica a Catalunya, Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya dirigida per Jordi Pujol. Al Pa\u00eds Basc, el Partit Nacionalista Basc ser\u00e0 la for\u00e7a majorit\u00e0ria. Te\u00f2ricament contraria al terrorisme, en la pr\u00e0ctica no s’enfrontava amb les accions d’una ETA cada vegada m\u00e9s activa.<\/div>\n
Monarquia parlamentaria,\u00a0Joan Carles I d’Espanya,<\/strong>1975<\/div>\n
<\/strong>Nat a Roma el 1938. Es cas\u00e0 amb la princesa Sofia de Gr\u00e8cia a Atenes el 1962.<\/div>\n
L’antifranquisme<\/strong><\/div>\n
A partir de 1959 l’oposici\u00f3 antifranquista comen\u00e7a a sortir de l’a\u00efllament a qu\u00e8 ha estat sotmesa i es converteix en un moviment que aplega sectors cada cop m\u00e9s amplis de la societat. La incorporaci\u00f3 de les noves generacions que no han viscut la guerra i els canvis que est\u00e0 vivint el m\u00f3n i la societat catalana generen un moviment plural d’homes i dones de proced\u00e8ncies diverses, que exigeixen el retorn de la llibertat, la democr\u00e0cia i l’autonomia. La resist\u00e8ncia del r\u00e8gim a evolucionar provoca un enduriment de l’actuaci\u00f3 policial. En els darrers anys, quan la descomposici\u00f3 del franquisme es fa evident, el r\u00e8gim intensifica la repressi\u00f3.\u00a0L’oposici\u00f3 al franquisme est\u00e0 plena de dades i d’aromes, els historiadors poden arribar a les dades, per\u00f2 no a l’ambient que \u00e9s\u00a0respirava\u00a0en tots els cercles de la societat catalana, amb un objectiu com\u00fa , l’antifranquisme.<\/div>\n
L’Assemblea de Catalunya<\/strong><\/div>\n
<\/strong>El 7 de novembre de 1971 es constitueix l’Assemblea de Catalunya, que, com a plataforma de l’antifranquisme, protagonitza mobilitzacions populars fins als primers anys de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. El seu programa planteja la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, com a primer pas per a l’autodeterminaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 amb la lluita democr\u00e0tica de la resta l’Estat espanyol. Hi conflueixen partits pol\u00edtics, sindicats, organitzacions professionals, assemblees democr\u00e0tiques locals i comarcals, associacions de ve\u00efns i un gran nombre d\u2019intel\u00b7lectuals i independents.<\/div>\n
<\/div>\n
Onze de setembre de 1977<\/strong><\/div>\n
<\/strong>En motiu de la Diada Nacional de Catalunya, els carrers de Barcelona es van omplir amb 1.000.000 de manifestants reclamant l’autogovern per a Catalunya. Va ser la primera gran mobilitzaci\u00f3 despr\u00e9s de la dictadura, amb un lema que ha passat a la posteritat: \u201cLlibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia\u201d.<\/div>\n
La Constituci\u00f3\u00a0de\u00a01978, <\/strong>Estat\u00a0de\u00a0les\u00a0autonomies.<\/strong><\/div>\n
ETA a Catalunya<\/strong><\/span><\/div>\n
L’historial d’atemptats de la banda terrorista ETA a Catalunya va comen\u00e7ar el 6 juny de 1975, quan, despr\u00e9s d’atracar una sucursal del Banc de Santander, van matar un agent. Des d’aleshores, la banda ha assassinat 54 persones en terres catalanes. Bona part d’elles, un total de 21, van perdre la vida el 19 de juny de 1987 a l’Hipercor de Barcelona, quan la banda va fer esclatar un cotxe bomba carregat amb vint quilos d’amonal al p\u00e0rquing de l’establiment. Es tracta de l’atemptat m\u00e9s sanguinari de la hist\u00f2ria d’ETA. L’\u00faltima v\u00edctima mortal d’ETA a Catalunya va ser el mosso d’esquadra Santos Santamaria, que va morir a Roses el 17 de mar\u00e7 de 2001.<\/div>\n
<\/strong>L’assassinat del pol\u00edtic socialista Ernest Lluch va trastocar la societat catalana i espanyola. La mort d’un home que sempre s’havia caracteritzat per la seva voluntat de di\u00e0leg, va motivar una concentraci\u00f3 al Passeig de Gr\u00e0cia sota el lema \u201cCatalunya per la pau, ETA no\u201d, que va aplegar gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de persones.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Anterior<\/a><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
<\/a>Seg\u00fcent<\/a><\/div>\n

\n<\/span><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Setmana Tr\u00e0gica Es coneix com Setmana Tr\u00e0gica als esdeveniments succe\u00efts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909. El detonant d’aquests fets va ser la mobilitzaci\u00f3 de reservistes per al seu … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":7,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-35","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}