{"id":31,"date":"2011-03-31T15:44:20","date_gmt":"2011-03-31T13:44:20","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=31"},"modified":"2014-09-05T18:39:41","modified_gmt":"2014-09-05T16:39:41","slug":"seglexviii-xvii","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/seglexviii-xvii\/","title":{"rendered":"Segles XVII-XVIII"},"content":{"rendered":"

Felip V d’Espanya<\/strong><\/p>\n

(Felip IV de Catalunya-Arag\u00f3, Felip V de Castella)<\/p>\n

Versalles, 19 de desembre de 1683 \u2014 Madrid, 9 de juliol de 1746<\/p>\n

Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Arag\u00f3 (1700-05), de Sic\u00edlia (1700-13), de N\u00e0pols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
\nFill de Llu\u00eds, gran delf\u00ed de Fran\u00e7a, i n\u00e9t, doncs, de Llu\u00eds XIV, port\u00e0 el t\u00edtol de duc d’Anjou.<\/p>\n

L’arxiduc Carles, que, amb els seus aliats, havia iniciat la guerra contra Felip V (guerra de Successi\u00f3). El plenipotenciari brit\u00e0nic Mitford Crowe sign\u00e0, amb els delegats catalans oficiosos, els vigatans Antoni de Peguera i Dom\u00e8nec Perera, un pacte en virtut del qual Anglaterra es comprometia a desembarcar tropes al Principat i a garantir, en qualsevol eventualitat, la conservaci\u00f3 \u00edntegra de les constitucions de Catalunya. Amb l’ajut de l’esquadra anglesa, l’arxiduc Carles s’empar\u00e0 de Val\u00e8ncia i de Barcelona (1705) i hi fou reconegut com a rei. Felip V mostr\u00e0, al llarg de tota la guerra, una intransig\u00e8ncia tena\u00e7, fomentada, en part, per la seva primera muller, Maria Llu\u00efsa Gabriela de Savoia, i per la cambrera major d’aquesta, la princesa Orsini, actitud que contribu\u00ed a prolongar la resist\u00e8ncia del Principat, exacerbada en veure que Felip V suprimia les constitucions del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i d’Arag\u00f3 (decrets de Nova Planta del 1707) i els subjectava a les lleis de Castella. Abandonada Catalunya pels aliats, Felip V se n’empar\u00e0, i, despr\u00e9s d’un llarg setge, tamb\u00e9 de Barcelona (l’Onze de Setembre); immediatament foren dissoltes les institucions catalanes de govern i el municipi barcelon\u00ed fou despullat de les seves rendes. Les constitucions dels restants pa\u00efsos catalans foren abolides per nous decrets de Nova Planta: a Mallorca el 1715, i al Principat el 1716.<\/p>\n

botifler<\/strong><\/p>\n

Durant la guerra de Successi\u00f3 (1704-14), als Pa\u00efsos Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets<\/strong> o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.<\/p>\n

Decret de nova planta<\/strong><\/h2>\n

La imposici\u00f3 de l’absolutisme\u00a0borb\u00f2nic: la Nova Planta<\/p>\n

\n

El triomf dels Borb\u00f3 en la Guerra de Successi\u00f3 va significar la implantaci\u00f3 a la Monarquia Hisp\u00e0nica del model de l\u2019absolutisme mon\u00e0rquic centralista vigent a Fran\u00e7a des del segle XVII durant els governs de Felip V (1700-1746) i Ferran VI (1746-1759).<\/p>\n

L\u2019estructura pol\u00edtica<\/strong>. En aquesta f\u00f3rmula pol\u00edtica, el monarca constitu\u00efa l\u2019encarnaci\u00f3 mateixa de l\u2019Estat, tots els poders residien en la seva figura: li pertanyia el territori i les institucions emanaven de la seva persona. El seu poder era pr\u00e0cticament il\u00b7limitat, era font de llei, autoritat m\u00e0xima del govern i cap de la just\u00edcia. D\u2019aquesta manera, els Borb\u00f3 espanyols posaven fi a les limitacions que encara actuaven sobre les prerrogatives de la Corona, i es van esfor\u00e7ar per enfortir el poder reial.<\/p>\n

<\/strong>Per a governar, el rei disposava de l\u2019ajuda d\u2019assessors o secretaris de despatx (ministres), nomenats directament pel rei i destitu\u00efts segons la seva voluntat. El 1714 es van crear les secretaries d\u2019Estat, d\u2019Afers Estrangers, de Just\u00edcia, i Guerra i de Marina. El 1754 s\u2019incorporaria la secretaria d\u2019Hisenda. Els funcionaris ajudaven els secretaris i s\u2019encarregaven d\u2019executar les ordres del rei i de portar l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n

La derrota de l\u2019Onze de Setembre de 1714 <\/strong>va encoratjar\u00a0 Felip V a establir definitivament a Catalunya, aix\u00ed com als altres territoris de la Corona d\u2019Arag\u00f3, l\u2019absolutisme mon\u00e0rquic. La tradicional monarquia dels Habsburg, fonamentada en el pactisme i l\u2019organitzaci\u00f3 confederal dels regnes, donava pas a la monarquia borb\u00f2nica, els principis rectors de la qual eren l\u2019absolutisme i el centralisme.<\/p>\n

El mateix setembre de 1714 es van derogar totes les institucions pol\u00edtiques significatives del Principat: la Generalitat, el Consell de Cent, les Corts i les constitucions, aix\u00ed com els sistemes fiscal, monetari i militar propis.<\/p>\n

Posteriorment, el\u00a0Decret de Nova Planta<\/strong> (1716) va imposar a Catalunya l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtico-administrativa de Castella, com ja s\u2019havia fet anteriorment als territoris de Val\u00e8ncia (1707), Arag\u00f3 (1711) i Mallorca (1715). D\u2019aquesta manera, amb les excepcions de Navarra i el Pa\u00eds Basc, tot el territori de la monarquia va constituir una \u00fanica estructura de car\u00e0cter uniforme. En definitiva, la Nova Planta representava el sorgiment d\u2019Espanya mitjan\u00e7ant la unificaci\u00f3 dels diversos regnes peninsulars, sorgits de l\u2019Edat Mitjana, sota el domini de Castella.<\/p>\n

Considerando haber perdido los reinos de Arag\u00f3n y de Valencia, y todos sus habitantes por la rebeli\u00f3n que cometieron [\u2026] todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban [\u2026] he juzgado por conveniente [\u2026] abolir y derogar enteramente [\u2026] todos los referidos fueros, privilegios, pr\u00e1ctica y costumbre hasta aqu\u00ed observadas en los referidos reinos de Arag\u00f3n y Valencia; siendo mi voluntad que estos se reduzcan a la ley de Castilla.<\/p>\n

Decret de Nova Planta dels regnes de Val\u00e8ncia i Arag\u00f3 (1707).<\/p><\/blockquote>\n

La Nova Planta va abolir les Corts dels diferents regnes de la Corona d\u2019Arag\u00f3, i les van integrar en les de Castella que, de fet, es van convertir en les Corts del Regne d\u2019Espanya, tot i que, considerades incompatibles amb l\u2019autoritat del monarca, nom\u00e9s s\u2019haurien de reunir a petici\u00f3 del rei i per jurar l\u2019hereu al tron.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es va suprimir el Consell d\u2019Arag\u00f3, i el Consell de Castella va assumir les seves funcions. Legalment, aquest Consell va conservar les facultats legislatives i judicials i exercia com a Tribunal Suprem de Just\u00edcia, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica va esdevenir tan sols un \u00f2rgan de car\u00e0cter consultiu.<\/p>\n

Igualment, els Borb\u00f3 van eliminar els antics virregnats (llevat dels americans) i van crear demarcacions provincials, governades per capitans generals, amb atribucions militars, administratives i judicials, perqu\u00e8 presidien tamb\u00e9 les Reials Audi\u00e8ncies imposades a tots els territoris.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, la Nova Planta va significar una profunda reforma de tota l\u2019administraci\u00f3 territorial catalana i la consolidaci\u00f3 d\u2019un organigrama pol\u00edtic fortament jerarquitzat amb la finalitat d\u2019enfortir l\u2019autoritat reial. La m\u00e0xima representaci\u00f3 del monarca a Catalunya tenia a les seves mans el control total de l\u2019administraci\u00f3 i del govern, a m\u00e9s del comandament militar.<\/p>\n

Als municipis es va posar fi al sistema electiu insaculatori propi de les ciutats catalanes (Consell de Cent), es van suprimir les vegueries i van establir-se dotze circumscripcions territorials que s\u2019anomenaven corregiments. Per tal de controlar les principals ciutats, es va imposar la instituci\u00f3 castellana dels \u201ccorregidores\u201d, un c\u00e0rrec vitalici de nomenament reial, exercit generalment per persones d\u2019origen castell\u00e0 i ofici militar. A m\u00e9s, els regidors dels ajuntaments eren escollits per la Reial Audi\u00e8ncia.<\/p>\n

He resuelto, que en el referido Principado se forme una Audiencia, en la cual presida el Capit\u00e1n General o comandante general de mis armas, de manera que los despachos, despu\u00e9s de empezar con mi dictado prosigan en su nombre. En la ciudad de Barcelona ha de haber veinte y cuatro regidores, y en las dem\u00e1s ocho, cuya nominaci\u00f3n me reservo [\u2026]. Todos los dem\u00e1s oficios que hab\u00eda antes en el Principado [\u2026] no expresados en este mi Real Decreto, quedan suprimidos y extintos.<\/p>\n

Decret de Nova Planta pel Principat de Catalunya (1716).<\/p><\/blockquote>\n

Finalment, es va impulsar un c\u00e0rrec nou, l\u2019\u00fanic que no era d\u2019inspiraci\u00f3 castellana sin\u00f3 francesa: els intendents. Aquests eren uns funcionaris que depenien directament del rei, gaudien d\u2019amplis poders i tenien com a missi\u00f3 la recaptaci\u00f3 dels impostos, el control de les autoritats locals i l\u2019impuls de les activitats econ\u00f2miques.<\/p>\n

L\u2019estructura pol\u00edtica de Catalunya despr\u00e9s de la Nova Planta:<\/em><\/strong><\/p>\n

Capit\u00e0 General<\/strong>. Nomenat pel rei, realitzava les funcions de l\u2019antic virrei com a representant del monarca al Principat. Era el cap suprem de l\u2019ex\u00e8rcit i el governador de Catalunya. Acumulava funcions militars, governatives i de just\u00edcia. Encarnava el poder i la garantia m\u00e9s ferma de l\u2019absolutisme mon\u00e0rquic.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Reial Audi\u00e8ncia<\/strong>. Poder consultiu civil. Presidida pel Capit\u00e0 General, tenia funcions pol\u00edtiques i governatives \u2013nomenament dels c\u00e0rrecs p\u00fablics i assessorament del Capit\u00e0 General\u2013 i les atribucions jur\u00eddiques tradicionals (actuava de tribunal suprem i les seves sent\u00e8ncies eren inapel\u00b7lables).<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Reial Acuerdo<\/strong>. Era la denominaci\u00f3 convencional de la trobada entre la Capitania General i la Reial Audi\u00e8ncia amb tots els seus ministres del civil per tractar els afers de govern.\u00a0 Era l\u2019element de representaci\u00f3 del poder reial a Catalunya.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Superintend\u00e8ncia<\/strong>. Organisme encarregat de donar suport financer. La seva funci\u00f3 era controlar i dirigir la recaptaci\u00f3 de rendes i impostos, aix\u00ed com finan\u00e7ar la nova estructura politico-administrativa i les necessitats derivades del manteniment del nombr\u00f3s ex\u00e8rcit d\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n

L\u2019estructura fiscal<\/strong>. Amb la introducci\u00f3 del Decret de Nova Planta Felip V tenia plena llibertat per a organitzar els impostos a la seva manera. Ara, la pol\u00edtica fiscal passava a ser una prerrogativa de l\u2019Estat absolutista dels borbons. La nova estructura fiscal suposava, d\u2019una banda, que la c\u00e0rrega fiscal s\u2019incrementava i, de l\u2019altra, la fi de la limitaci\u00f3 del poder reial en mat\u00e8ria fiscal gr\u00e0cies a l\u2019abolici\u00f3 de les Corts. Ara el rei podia determinar lliurement quins impostos es pagaven i en quina quantitat.<\/p>\n

Ja el mateix 1714, el govern de Madrid va apressar-se a apoderar-se dels impostos m\u00e9s rendibles que fins aleshores havien estat controlats per les institucions catalanes. Aix\u00ed, la superintend\u00e8ncia concentraria les funcions i la renda de la Diputaci\u00f3 del General, del Consell de Cent, del Tribunal del Mestre Racional, del Reial Patrimoni i de la Batllia General, es a dir, centralitzava, recaptava i gestionava l\u2019estructura fiscal de la Catalunya borb\u00f2nica. Tamb\u00e9 van fer seus no tan sols els b\u00e9ns del Reial Patrimoni, sin\u00f3 tamb\u00e9 el de totes les persones que havien donat suport a l\u2019arxiduc Carles durant la guerra.<\/p>\n

A m\u00e9s, el 1716, es va imposar una nova estructura fiscal amb la introducci\u00f3 d\u2019un impost general: el Reial Cadastre, una quota anual d\u2019una quantitat important fixada pel govern central sense cap negociaci\u00f3 pr\u00e8via a repartir entre els municipis. Els objectius que la monarquia perseguia amb l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest nou sistema eren dobles: d\u2019una banda, aconseguir la contribuci\u00f3 dels catalans a les despeses generals en peu d\u2019igualtat amb la resta de l\u2019Estat; i de l\u2019altra banda, implantar uns criteris fiscals equitatius basats en la riquesa general de cada contribuent (contribuci\u00f3 \u00fanica).<\/p>\n

El cadastre va dividir-se en dos tipus d\u2019impostos. El cadastre reial i el cadastre personal. El reial gravava les propietats immobili\u00e0ries i l\u2019havien de fer efectiu tots els propietaris del pa\u00eds, encara que fossin nobles i eclesi\u00e0stics. En canvi, el personal, que gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils, no el pagaven ni els nobles ni el clergat. Tanmateix, l\u2019exist\u00e8ncia del cadastre no va eliminar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019altres impostos com el dels consums o el de l\u2019allotjament de tropes.<\/p>\n

Si b\u00e9 el cobrament del cadastre va ser una mesura de c\u00e0stig, a la qual els privilegiats no van gosar d\u2019oposar-s\u2019hi davant la situaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 militar, a la llarga va demostrar-se com un impost m\u00e9s adequat i equitatiu que d\u2019altres f\u00f3rmules anteriors. Fins i tot, la monarquia va intentar d\u2019introduir-lo a Castella, per\u00f2 l\u2019oposici\u00f3 de la noblesa castellana va impedir que s\u2019estengu\u00e9s a tot l\u2019Estat.<\/p>\n

***<\/p>\n

Josep Barcel\u00f3 i Anguera<\/strong> Cap\u00e7anes, Priorat, segle XVII – Viena, segle XVIII<\/p>\n

Guerriller, germ\u00e0 de Pere Joan, dit el Carrasclet. Austriacista, actu\u00e0 en les partides de voluntaris dels germans Nebot. Abandonada la causa catalana pels aliats, continu\u00e0, al servei d’Antoni Vidal, la resist\u00e8ncia contra les tropes borb\u00f2niques. Durant la guerra contra la Qu\u00e0druple Alian\u00e7a (1718) lluit\u00e0 contra les tropes borb\u00f2niques de Felip V al costat dels francesos, en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu germ\u00e0. Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barcel\u00f3 hagu\u00e9 d’abandonar el pa\u00eds i part\u00ed amb el seu germ\u00e0 a \u00c0ustria, on es pos\u00e0 al servei de l’emperador.<\/p>\n

Pere Joan Barcel\u00f3 i Anguera <\/strong>Cap\u00e7anes, Priorat, 1682 – Hongria?, 1741<\/p>\n

Anomenat\u00a0Carrasclet <\/strong>Guerriller. El seu pare, Francesc Barcel\u00f3, fou capit\u00e0 de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’\u00c0ustria i mor\u00ed en una acci\u00f3 a M\u00f3ra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successi\u00f3. Particip\u00e0 en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sol\u00b7licit\u00e0 el perd\u00f3 i es retir\u00e0 a la seva llar de Mar\u00e7\u00e0 (Priorat). Empresonat dues vegades, aconsegu\u00ed de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugu\u00e9 a terme fets d’una gran aud\u00e0cia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat. El governador de Tarragona f\u00e9u empresonar la mare i diversos familiars de Barcel\u00f3, per\u00f2 ell no ced\u00ed. Quan la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, en temps d’Alberoni, fou enva\u00efda pels ex\u00e8rcits francesos (1719), Barcel\u00f3 an\u00e0 a Perpiny\u00e0, on fou investit del c\u00e0rrec de coronel de fusellers de muntanya per a lluitar contra les forces filipistes. Reincorporat a les seves terres, comand\u00e0 vuit mil milicians equipats amb les armes i municions que hi havia en cust\u00f2dia als municipis per a la cacera de llops, o b\u00e9 amb les que prenien a l’enemic. Dugu\u00e9 a terme nombrosos fets d’armes al Priorat, al Camp de Tarragona, a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; atac\u00e0 Reus, i \u00e9s famosa la seva marxa de Falset a Montserrat i al Pallars. Pel desembre del 1719 atac\u00e0 infructuosament Valls. Quan la Qu\u00e0druple Alian\u00e7a dispos\u00e0 l’acabament de la guerra, Barcel\u00f3 fou reclamat a Perpiny\u00e0, refus\u00e0 la incorporaci\u00f3 amb el grau de coronel a l’ex\u00e8rcit franc\u00e8s i es propos\u00e0 de continuar la lluita. Secretament adquir\u00ed un vaixell, i amb d’altres oficials s’embarc\u00e0 cap a Ma\u00f3, que el tractat d’Utrecht havia deixat sota sobirania anglesa. Des de Ma\u00f3 f\u00e9u una visita secreta al Priorat (desembarc\u00e0 en una platja deserta vora Cambrils). Despr\u00e9s de tornar a Menorca, es trasllad\u00e0 a \u00c0ustria, i l’emperador li reconegu\u00e9 el grau de coronel. S’establ\u00ed a la localitat hongaresa de Mugdia, on adquir\u00ed un predi agr\u00edcola. El 1734 comand\u00e0 la companyia de catalans exiliats que prengu\u00e9 part en la lluita contra N\u00e0pols; el vaixell que el condu\u00efa fou capturat a Pescara i Barcel\u00f3 fou empresonat a Cadis, fins que (1738), en \u00e9sser signada la pau de Viena, fou alliberat i torn\u00e0 a \u00c0ustria. El 1741 comand\u00e0 el nou batall\u00f3 de catalans exiliats mobilitzat per l’emperadriu Maria Teresa contra els bavaresos. Ramon Guardiola Valls, Alt Camp, segle XVII – ?, segle XVIII Guerriller. Lluit\u00e0 contra Felip V d’Espanya al Principat, en 1719-20. El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’al\u00e7\u00e0 de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes.<\/p>\n

Fill de Francesc Barcel\u00f3 i Esperan\u00e7a Anguera. Emigraren al ve\u00ed poble de Mar\u00e7\u00e0 on heretaren una finca. Els seus pares eren pagesos i a m\u00e9s aprofitaven la llenya del bosc per a fer carb\u00f3 vegetal. De ben jove anava a Falset i a Reus,amb el seu germ\u00e0 Francesc i un animal de c\u00e0rrega. El carb\u00f3 que venien deien que era de alzina de carrasca. D\u2019aqu\u00ed li ve el nom de Carrasquet o Carrasclet.<\/p>\n

Durant la guerra de Succesi\u00f3 no trigaren en fer-se partidaris del b\u00e0ndol dels Austries. El seu pare en fou capit\u00e0 de fusellers, el seu germ\u00e0 tinent i en Carrasclet, alferes. El pare mor\u00ed en la guerra. Acabada la guerra tornaren a la vida pagesa. Fins que un dia un tinent de cavalleria felipista entr\u00e0 a casa seva provocant-lo. Entraren en lluita i fou detingut. S\u2019escap\u00e0 . Aqu\u00ed comen\u00e7a la llegenda d\u2019un home que pendria el fusell com a eina, deixant l\u2019aixada a casa. Era molt popular per tota la contrada del Priorat, i sempre tenia gent i aliats pertot arreu. Les tropes felipistes que sorprenia en congostos i boscos eren tornades desarmades a les casernes. Molts dels soldats que l\u2019empaitaven no trigaven a unir-se a ell. Sabia tots els racons de la comarca.<\/p>\n

Les seves partides res tenien a veure amb les de molts bandolers que es feien passar per partidaris seus i que robaven als humils pagesos. Carrasclet no dubtava d\u2019ajusticiar tots aquells impostors.<\/p>\n

Durant aquelles \u00e8poques Fran\u00e7a entr\u00e0 en conflicte amb l\u2019aliada Espanya. A la Catalunya Nord, que ja estava sota el domini franc\u00e8s des del Tractat dels Pirineus, s\u2019organitzaven partides militars d\u2019irredemptistes catalans; armats, pagats i vestis per la corona Francesa. Tots sota el comandament del General Berwick. Carrasclet fou cridat a Perpiny\u00e0, travess\u00e0 els Pirineus, i no trig\u00e0, com a bon catal\u00e0, a adherir-se a la causa irredemptista. Les seves campanyes foren glorioses i \u00e8piques: Actu\u00e0 al Camp de Tarragona, a Montserrat, al Pirineu Catal\u00e0, a les comarques de l\u2019Ebre, a la Terra Alta… I com no, les actuacions tenien com a rerefons la seva terra, el Priorat; veritable niu d\u2019\u00e0ligues entre l\u2019Ebre, les Garrigues, i el Camp de Tarragona.<\/p>\n

Els fusellers Catalans es van sentir utilitzats pels francesos quan aquests tornaren a fer les paus amb Felip V. Carrasclet, tot i la pensi\u00f3 i la graduaci\u00f3 de Coronel, volia tornar a guerrejar a Catalunya per\u00f2 no el deixaren Finalment, an\u00e0 amb els seus oficials fins a Ma\u00f3, i d\u2019all\u00e0 a Austria. No era home de Cort i f\u00e9u de pag\u00e8s a Hongria. Encara comand\u00e0 una Companyia de Catalans a N\u00e0pols contra les tropes de Felip V. El feren presoner, i el portaren a un penal andal\u00fas, Amb la pau de Viena de 1738 el posaren en llibertat.<\/p>\n

Amb la mort de l\u2019emperador Carles VI, l\u20191 d\u2019octubre del 1740, Austria fou envaida pels bavaresos. De nou es form\u00e0 una Companyia de catalans, i l\u2019emperatriu Maria Teresa li confi\u00e0 el comandament. Carrasclet tenia 60 anys. Sabem que mor\u00ed m\u00e9s enll\u00e0 del 1769 i se\u2019n desconeix l\u2019any de la seva mort. \u00c9s sens dubte un dels militars catalans m\u00e9s importants de l\u2019\u00e8poca, juntament amb en Moragues. Important per la seva projecci\u00f3 internacional, l\u2019ast\u00facia que tenia i la t\u00e0ctica que utilitzava.\u00a0(“Sepultura de bandoler” de Xavier Carreras).<\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

Mosso d’esquadra<\/strong><\/p>\n

<\/strong>Membre d’un cos de forces polic\u00edaques institucionalitzat a Catalunya des de 1719-21. L’origen prov\u00e9 de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successi\u00f3 i en la repressi\u00f3 policiacomilitar dels anys seg\u00fcents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana<\/strong>. Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el n\u00e9t i el besn\u00e9t de Pere Anton Veciana; el rebesn\u00e9t, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renunci\u00e0 el c\u00e0rrec en morir el seu pare (1836), en nom propi i en el dels seus hereus (el c\u00e0rrec era hereditari i els Veciana l’unien al de batlles de Valls i representants del fisc en aquesta vila). Els mossos, tots originaris de la comarca on servien, havien de saber el catal\u00e0, con\u00e8ixer les dreceres, les coves i els amagatalls de cada terme; gaudien de fur militar i depenien simult\u00e0niament del capit\u00e0 general i de l’audi\u00e8ncia de Catalunya. Per tant, eren menys centralitzats (b\u00e9 que igualment estatals) que la intend\u00e8ncia general de policia, establerta el 1817, o la futura gu\u00e0rdia civil (1844), enviada sistem\u00e0ticament a les comarques d’on no procedia, les quals desconeixia. Les esquadres de Valls, o esquadres de Catalunya, tenien 45 mossos l’any 1723, distribu\u00efts entre Valls, Riudoms, Piera i la Llacuna; 60 l’any 1725 (esquadres noves a l’Arbo\u00e7, Cardona, Calaf, Prades i Arbeca); 83 l’any 1745 (esquadres noves a Falset, Santa Coloma de Queralt, Amer, Solsona, Torres de Segre, Santa Coloma de Farners i Figueres). El 1780 hi havia 180 mossos, amb establiments nous a la Seu d’Urgell, Olot, M\u00f3ra d’Ebre, Balaguer i Barcelona. Alhora, els Veciana foren enviats a Andalusia, Arag\u00f3, etc, on contribu\u00efren a establir forces polic\u00edaques similars: Minyons de Val\u00e8ncia, Fusileros de Arag\u00f3n (1766), Compa\u00f1\u00edas de Escopeteros Voluntarios de Granada y de Sevilla (1776), algunes basades en cossos ja existents. Els mossos d’esquadra restaren m\u00e9s o menys eclipsats durant la guerra del Franc\u00e8s (passaren m\u00e9s de cinc anys sense sou), per\u00f2 foren afavorits per Ferran VII: el 1816 eren 250, amb partides noves a Torell\u00f3, Peralada, Moi\u00e0 i la Pobla de Segur. Amb la guerra dels Malcontents (1827) arribaren a 395, i amb la primera guerra Carlina a m\u00e9s de 500. Del 1721 al 1869 les esquadres de Catalunya foren una for\u00e7a polic\u00edaca moderna completa (alhora armada i secreta, brigada politicosocial, judicial i de costums, rural i \u2014en menor grau i m\u00e9s tardanament\u2014 urbana). Dissoltes per la Primera Rep\u00fablica (1873), la restauraci\u00f3 alfonsina cre\u00e0, amb el mateix nom i un uniforme igual a l’antic, un cos que no en fou sin\u00f3 la superviv\u00e8ncia folkl\u00f2rica a la ciutat, i una gu\u00e0rdia rural al camp (1877-1939). Durant el s XVIII i la primera meitat del XIX els delictes m\u00e9s freq\u00fcentment perseguits pels mossos foren, successivament, pol\u00edtics (conspiradors i guerrillers antifilipistes), de bandidatge rural \u2014m\u00e9s freq\u00fcent al s XVIII del que hom no suposa\u2014, de lladres sacr\u00edlegs i contrabandistes (sota Carles III i el tercer Veciana) i, novament, bandidatge rural. El nucli originari de les esquadres (Valls, Riudoms, Rodony\u00e0) era en una zona de muntanya, situada entre les dues \u00faniques carreteres reials del Principat, on abundaven els delinq\u00fcents. Els mossos d’esquadra tamb\u00e9 actuaren com a reclutadors per a l’ex\u00e8rcit, repressors de revoltes i avalots urbans (1766-68, 1789, 1797, 1800, etc). Del comandant de les esquadres depengueren els cossos de zeladors de gitanos, vereders (encarregats de dur ordres oficials) i, ocasionalment, d’auxiliars del resguardo de rentas, aix\u00ed com els mossos d’esquadra particulars (dels monestirs de Poblet, d’Escaladei, de Montalegre, etc). Amb l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut d’Autonomia del 1932, els serveis de policia i ordre interior de Catalunya \u2014llevat dels de car\u00e0cter supraregional i extra-regional, estrangers i migracions\u2014 comen\u00e7aren a dependre directament del govern catal\u00e0, i estengueren els seus serveis de guarderia rural a totes les comarques del Principat adoptant el nom d’Esquadres de Catalunya. El 1934 totes les atribucions sobre les esquadres recaigueren ja en el conseller de governaci\u00f3. D’altra banda, com a unitat organitzada militarment, els seus comandaments eren elegits mitjan\u00e7ant concurs, pel mateix conseller, entre caps i oficials de l’ex\u00e8rcit, gu\u00e0rdia civil i carrabiners. Despr\u00e9s dels fets del 6 d’octubre de 1934, el govern central s’apropi\u00e0 els serveis polic\u00edacs de Catalunya i foren suprimides les Esquadres, convertides de nou en Cos de Mossos d’Esquadra de Barcelona, dependent del govern de la Rep\u00fablica. Amb les eleccions del 1936, Catalunya recuper\u00e0 totes les seves compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria polic\u00edaca i retorn\u00e0 les Esquadres al seu estat anterior. Durant els anys de la guerra civil, les Esquadres, manades per Frederic Escofet i Alsina, augmentaren la plantilla, que, a mitjan 1938, s’apropava a les 600 persones i s’estructurava en dues Planes Majors (Comand\u00e0ncia i Guarderia rural, i Patrimoni Art\u00edstic) i en tres Esquadres, esteses per tot Catalunya, subdividides en seccions, escamots i esquadretes. Suprimit pel r\u00e8gim franquista el cos de les Esquadres de Catalunya, la diputaci\u00f3 de Barcelona qued\u00e0 autoritzada per a organitzar una Secci\u00f3 de Mossos d’Esquadra de Barcelona, com a cos de nova creaci\u00f3, sense cap lligam hist\u00f2ric, i dependent del capit\u00e0 general de la IV Regi\u00f3 Militar i del ministeri de governaci\u00f3 i amb unes funcions limitades al Palau provincial. Assolida novament l’autonomia de Catalunya, el 1980 foren traspassades a la Generalitat les atribucions que el ministeri de l’interior tenia sobre el cos, i fou definit com un cos d’ordre p\u00fablic, d’estructura militar, no vinculat a les forces armades. El 1981 fou signat el primer decret que definia les funcions i l’estructura del cos, i el 1982 en fou aprovat el reglament. La implantaci\u00f3 gradual del cos \u00e9s coordinada per la Junta de Seguretat, \u00f2rgan mixt de l’estat i la Generalitat que el 1994 estim\u00e0 en 10 000 el nombre d’agents requerits. El 1995, el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya arribaren a un acord de finan\u00e7ament del cos, i l’any seg\u00fcent se n’inici\u00e0 el desplegament a les comarques de la Catalunya central i de la regi\u00f3 de Girona, que es va anar estenent gradualment a la resta del territori. Paral\u00b7lelament, tingu\u00e9 lloc la retirada gradual dels efectius de la gu\u00e0rdia civil, que conserva tanmateix compet\u00e8ncies exclusives sobre el control de ports i aeroports, narcotr\u00e0fic i terrorisme de Catalunya. El 1997 hom acord\u00e0 el trasp\u00e0s de les compet\u00e8ncies sobre el tr\u00e0nsit, efectiu des del l’any 2000, i fou adoptat un nou model consistent en la divisi\u00f3 entre el Servei Catal\u00e0 de Tr\u00e0nsit, que s’encarrega de la gesti\u00f3 del tr\u00e0nsit, la informaci\u00f3 vi\u00e0ria, la tramitaci\u00f3 de multes i educaci\u00f3 i formaci\u00f3 vi\u00e0ria, i les prefectures provincials de tr\u00e0nsit, a les quals \u00e9s encomanada la matriculaci\u00f3 i documentaci\u00f3 de vehicles, l’obtenci\u00f3 i renovaci\u00f3 de permisos de conduir inclosos. El 1998 el cos es coordin\u00e0 amb l’Europol (policia de la Uni\u00f3 Europea creada el 1995). Els primers anys del sXXI continu\u00e0 el desplegament a la resta del territori catal\u00e0: s’incorporaren successivament al Bages i l\u2019\u00e0rea de Granollers (2001), Mollet, Arenys i Matar\u00f3 (2002), Badalona, Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, Premi\u00e0, Santa Coloma de Gramenet i l\u2019Hospitalet de Llobregat (2003), l\u2019Anoia (2004), la ciutat de Barcelona (2005), el Vall\u00e8s Occidental i el Baix llobregat (2006) i l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona, Garraf, Alt Pened\u00e8s i Baix Pened\u00e8s (2007). Amb l’entrada en servei al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre el es complet\u00e0 el novembre de 2008 el desplegament dels mossos d’esquadra a Catalunya.<\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Josep Ortega i Espin\u00f3s <\/strong>Llatinista i escriptor.
\nValls, Alt Camp, 1815 \u2014 Barcelona, 1875<\/p>\n

Fou catedr\u00e0tic d’humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona. Public\u00e0 obres d’ensenyament del llat\u00ed i del castell\u00e0, la novel\u00b7la\u00a0La dama de las conspiraciones\u00a0(1861) i l’assaig, \u00a0Historia de las escuadras de Catalu\u00f1a<\/a> (1859, 1876, tradu\u00efda al catal\u00e0 en 1920-21).<\/p>\n

Les Esquadres de Catalunya, for\u00e7a policial i paramilitar, nascudes per decisi\u00f3 de les\u00a0autoritats borb\u00f2niques un cop acabada la guerra de Succesi\u00f3, desenvoluparen un important paper\u00a0dins la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds, sempre sota el comandament de la nissaga dels Veciana, de Valls.\u00a0Durant els \u00a0anys 1721 a finals del s.XVIII, particularment conflictius i marcats per l’esclat de la\u00a0Revoluci\u00f3 Francesa, comandades per Felip Veciana, les Esquadres desenvoluparen les seves\u00a0tasques habituals manifestant-se un cop m\u00e9s altament profitoses per als interessos borb\u00f2nics. Mitjan\u00e7ant la seva probada efic\u00e0cia, un cop iniciada la guerra de la Convenci\u00f3, s’encarregaren tant de\u00a0la detenci\u00f3 dels nombrosos delinq\u00fcents que aparegueren pel Principat, com de la captiva dels\u00a0desertors que augmentaren a mesura que la marxa de la guerra deixava entreveure uns resultats\u00a0negatius.<\/p>\n

Presenta una amplissima\u00a0ressenya\u00a0de les Esquadres de Catalunya, la seva formaci\u00f3 i evoluci\u00f3, amb els seus caps. Anomena i fa una basta descripci\u00f3 de molts del seus serveis contra les bandes\u00a0anti-filipistes,\u00a0capturant\u00a0als seus caps , Borraco, Puch, Clementina, Minad\u00f3, Casulleres, Marim\u00f3n, Ram\u00f3n Pujol ” el coix d’Avi\u00e0”,<\/strong> i d’altres personatges bandolers i malfactors Joan Serra “la Pera”, Claudi “el Moliner”<\/strong>, etc. Personatges tots ells\u00a0perseguits\u00a0per la\u00a0just\u00edcia\u00a0als que van detenir i executar.<\/p>\n


\n<\/strong><\/span><\/p>\n

Claudi “El moliner”<\/strong> Valls 1689 -?1716 Utilitz\u00e0 el nom d’Ernest Grau<\/strong><\/p>\n

Un dels m\u00e9s c\u00e8lebres bandolers amb els quals, en principi, van haver de lluitar els Mossos d’Esquadra, a m\u00e9s de Carrasclet i que es veuria obligat a abandonar el pa\u00eds fugint dels seus persecutors, va ser Claudi “el Moliner”, la vida del qual reuneix tots els requisits d’aut\u00e8ntic fullet\u00f3. Aquest fam\u00f3s bandoler, la vida del qual comen\u00e7a al ser abandonat, nounat, a la porta d’un mol\u00ed de Pont de Goi, amb una nota en la qual es promet una forta recompensa per a qui li reculli i atengui.<\/p>\n

Creix Claudi a cura de l’amo del mol\u00ed, Antoni Pujol, i la seva esposa, qui cont\u00ednuament el maltractaven, mancats de tot afecte cap al nen, al que van recollir creient certa la recompensa oferta. De qualsevol forma, sempre podria treure-se-li rendibilitat utilitzant-ho com criat gratu\u00eft. Sembla ser que l’any 1706 el noi va anar a Valls amb uns sacs de farina carregats en una cavalleria i es va extraviar a la tornada a causa d’una forta tempesta. La cavalleria es va espantar i mai m\u00e9s es va saber d’ella, Claudi va poder arribar fins al mol\u00ed i a l’adonar de la p\u00e8rdua de la seva cabalgadura a els moliners, el van copejar fins a deixar-ho sagnant. Va ser l’\u00faltima pallissa. A la primera oportunitat i amb l’ajuda d’un criat del mol\u00ed, cridat Pepus, qui sempre li va demostrat defer\u00e8ncia i que ara li lliur\u00e0 diners perqu\u00e8 pugues alimentar-se els primers dies, Claudi desapareix del que fins aqu\u00ed ha estat la seva llar.<\/p>\n

A Reus es col\u00b7loc\u00e0 com pigall d’un cec que resulta lladre de molta vista. La seva ceguesa \u00e9s un ardid \u00fatil per a pidolar durant el dia i preparar els seus robatoris nocturns. Claudi apr\u00e8n a la velocitat que li permet la seva natural intel\u00b7lig\u00e8ncia, i no triga a donar amb els seus ossos a la pres\u00f3, capturat amb motiu de l’incendi d’un mas, pr\u00e8viament robat del que es acusat. El fals cec, expert i astut, aconsegueix escapar. Els pares adoptius del petit lladre acudeixen a la pres\u00f3 reclamats per les autoritats per a ser interrogats. En lloc d’ajudar a Claudi li acusen de ser noi de dolents instints del que tot es pot esperar. No necessiten m\u00e9s els jutges per a condemnar-lo i enviar-lo a la pres\u00f3 de Tarragona, on rebr\u00e0 sustanciosas lli\u00e7ons sobre ardits, trucs i ardides comuns en el m\u00f3n de la delinq\u00fc\u00e8ncia. T\u00e9 17 anys quan es posa en llibertat. La seva primera cura \u00e9s dirigir-se al mol\u00ed de Pont de Goi, carregat de records sobre maltractaments i acusacions . El moliner i la seva esposa aquesta nit estan escalfant-se al foc de la llar. Amb ells es troba Pepus, el criat, que vol intervenir per a evitar el que s’endevina en els ulls encesos de Claudi. Aquest al tira a un costat, treu un ganivet de la seva cintura i escomet, primer, al moliner; despr\u00e9s, a la seva esposa, i ambd\u00f3s queden al terra sagnants i sense vida.<\/p>\n

La guerra de successi\u00f3 es troba en el seu per\u00edode final. Un grup de nobles catalans, quan ja tot sembla perdut, decideixen continuar la lluita contra Felip V. Tota Catalunya aparegu\u00e9 plagada \u00a0d’escamots.<\/p>\n

El de menys en aquests dies \u00e9s la persecuci\u00f3 de criminals, doncs tot el Principat viu obstinat en la guerra. Claudi s’allista en un dels escamots utilitzant el nom d’Ernest Grau i es lliura completament a una vida d’aventures, emboscades i sorpreses cont\u00ednues. La lluita es perllonga gaireb\u00e9 dos anys, fins que pren Barcelona el duc de Berwick, amb la qual cosa cessa la resist\u00e8ncia i tot el territori catal\u00e0 queda sotm\u00e8s a Felipe de Anjou. Si a molts altres, al llarg de la hist\u00f2ria, el final d’una guerra els ha dut a un bandidaje for\u00e7at, com millor alternativa que la de lliurar-se a l’enemic, a Claudi “el Moliner” -a partir d’ara se li coneixer\u00e0 per aquest sobrenom- li dur\u00e0 a la vida de bandoler per la seva predisposici\u00f3 innata. No se sent for\u00e7at per ning\u00fa ni per no-res, sin\u00f3 que segueix una resoluci\u00f3 meditada i que assumir\u00e0 amb decisi\u00f3. No es limita a formar una quadrilla amb els homes que t\u00e9 al voltant, units per unes mateixes circumst\u00e0ncies, sin\u00f3 que busca als millors, \u00e9s a dir els de m\u00e9s sanguinaris instints, a “el Pigot”, “el Gravat”, “el Bardassa”, “el Pages”, “el Llarc”… a qui conven\u00e7 perqu\u00e8 el segueixin a les muntanyes. Amb els anomenats, est\u00e0 Pepus, l’antic criat dels moliners, qui des del dia de l’assassinat d’aquests segueix a Claudi com criat fidel.
\nLes malfetes de la nova quadrilla s’estenen per tota la baixa Catalunya. Se succeeixen els assalts a transe\u00fcnts i masies, a la recerca de diners, vitualles o dones. Els Mossos d’Esquadra aviat adverteixen que aquest \u00e9s un bandolerisme diferent i m\u00e9s gosat i perill\u00f3s que el que fins ara havia predominat, a c\u00e0rrec de fugits o fugitius que aspiren a sobreviure. El nom de Claudi “el Moliner” va de llengua a llengua com a sin\u00f2nim de terror i instints sanguinaris. Un dia \u00e9s l’atracament a un carruatge; un altre un assassinat o un segrest; un altre una violaci\u00f3 de dones habitants de masies que s\u00f3n atacades durant la nit. Res no det\u00e9 el bandit. Una nit, potser per demostrar el menyspreu i la falta de temor als Mossos d’Esquadra, incendien una masia del propi Pere Antoni Veciana, el furor de la qual per aquest insult pot veure’s reflectit en la seg\u00fcent requisit\u00f2ria, difosa per tota la comarca:<\/p>\n

\n

“Senyor Pere Antoni Veciana, battle de Valls i comandant dels mossos de la mateixa, dic: que els pobles, llocs, just\u00edcia i cases de camp que siguin freq\u00fcentats pels lladres, sediciosos i pertorbadors de la quietud p\u00fablica, s’han de resistir per mitj\u00e0 del sometent, i de no poder, per ser aquells majors que ells, han d’informar immediatament, i de no fer-ho, seran presos i jutjats i tapiades les seves cases.
\nDau a Valls a 4 de gener de 1715”.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Claudi “el Moliner”, coneixedor perfecte de la zona de les seves malfetes i enlla\u00e7at amb infinits c\u00f2mplices, escapa una i altra vegada dels Esquadra, que li trepitgen els talons i en no poques ocasions arriben a tirotejar-lo. Els Mossos tenen la fortuna de ferir el bandoler en una d’elles, per\u00f2 no aconsegueixen atrapar-lo. En l’\u00faltim moment Claudi aconsegueix escapar i s’ocultar\u00e0 a una posada de Farena, la propiet\u00e0ria del qual ja l’ha auxiliat altres vegades.<\/p>\n

S’iniciar\u00e0 aqu\u00ed, en aquesta posada a la qual cont\u00ednuament acudeixen caminants i carreters, una verdadera hist\u00f2ria d’amor, digna de la millor novel\u00b7la del g\u00e8nere i que influir\u00e0 definitivament en la vida del bandoler. Perqu\u00e8 a l’empara de la posadera viu una bella jove, \u00f2rfena i germana de dos guerrillers morts en les lluites contra Felipe V. Entre ambd\u00f3s joves -Claudi ronda per llavors els vint anys- neix un fort corrent de simpatia i m\u00fatua atracci\u00f3.<\/p>\n

Recuperat de les seves ferides, at\u00e8s per la bella Julia Olegario, que tal \u00e9s el nom de la pupil\u00b7la de la posadera, el bandoler repr\u00e8n l’activitat al capdavant de la seva quadrilla, i ser\u00e0 en aquesta \u00e8poca quan m\u00e9s gosat es mostre i m\u00e9s ressoni el seu nom.<\/p>\n

Va ser Claudi “el Moliner” un dels primers bandolers que es van dedicar al segrest com a activitat m\u00e9s destacada i rendible. Certs historiadors, sobre tot Zugasti, en estudiar el bandolerisme andal\u00fas, creuen que va ser una degeneraci\u00f3 del bandolerisme passada la primera meitat del segle XIX i volen establir certes diferenciacions entre aquest bandolerisme cruel i despietat, del qual va ser exemple t\u00edpic l’horta de l’Oncle Mart\u00edn o el segrest d’Orellana, del bandolerisme anterior, gener\u00f3s i no exempt de certa noblesa o trets cavallerosos, protagonitzat en la llegenda per Diego Corrientes i “el Tempranillo” o tambe “el Carrasclet”. Tanmateix no es tractava de cap innovaci\u00f3 com ens demostra la hist\u00f2ria de Claudi “el Moliner” segle i mig abans i, caminant els anys, “els trabucaires”, famosos bandolers catalans.<\/p>\n

Claudi “el Moliner”, el seu desvergonyiment i gosadia del qual no trobava l\u00edmit, projecte segrestar a la filla \u00fanica del corregidor de Manresa. Li brinda la idea una not\u00edcia que li porten els seus confidents, segons la qual el corregidor portar\u00e0 a la seva filla, aleshores malalta, a visitar un ermit\u00e0, meitat anacoreta, meitat curander, que habita en una cova i realitza prodigis curatius amb herbes i plantes medicinals. El pla es basa que un dels seus homes, “el Bardassa”, prengui el paper d’ermit\u00e0, i quan arribi el corregidor i la seva filla, la partida caur\u00e0 sobre ells.<\/p>\n

Aix\u00ed s’executa, per\u00f2 amb una variant que, de moment, augmentar\u00e0 l’\u00e8xit de l’operaci\u00f3. Al corregidor l’acompanya Francisco Veciana, germ\u00e0 del comandant dels Mossos d’Esquadra. Claudi decideix portar-se’l segrestat al costat de la jove per a aix\u00ed demostrar que no li causen el menor temor els seus tena\u00e7os persecutors. El gest augmenta la popularitat del bandoler entre el poble senzill, que a tant li agraden aquestes ostentacions de valentia .<\/p>\n

Per\u00f2 com a contrapartida a aquest augment de popularitat, el seu atreviment suscitar\u00e0 una persecuci\u00f3 implacable per part dels Esquades. L’operaci\u00f3 la dirigeix personalment el comandant Pere Antoni Veciana. Es registren totes les coves i masies, es mobilitzen col\u00b7laboradors entre les persones honrades, es revifen els sometents, tan maltractats despr\u00e9s de la guerra de successi\u00f3, i es donen batudes pels boscos. “El Barbassa”, el fals monjo, va voler portar el desvergonyiment i gosadia m\u00e9s enll\u00e0 de la prudencia, allargant i exagerant el seu paper.<\/p>\n

Lamentant-se del succe\u00eft, del que es considerava una v\u00edctima m\u00e9s, es va oferir al corregidor per intervenir com a mitjancer en el pagament del rescat de la seva filla. No havia de ser gaire bon actor. Els Mossos d’Esquadra no van tardar a sospitar i el van fer confessar la seva verdadera identitat. Es va pretendre llavors utilitzar-lo com a ham per capturar Claudi, per\u00f2 el pla va fracassar i una vegada m\u00e9s van aconseguir escapar els homes de la partida. Tanmateix, la tranquil\u00b7litat o els \u00e8xits f\u00e0cils per a Claudi “el Moliner” s’havien acabat. Els Mossos l’assetjaven constantment per camins i muntanyes. Suposava un seri\u00f3s obstacle la pres\u00e8ncia constant de la filla del corregidor i de Francesc Veciana. Els moviments de la partida no podien ser tan r\u00e0pids com de costum ni es podia circular amb la dissimulaci\u00f3 d’altres vegades. De cap altra part, no es veia possibilitat de negociar el rescat dels segrestats.<\/p>\n

Totes aquestes circumst\u00e0ncies van provocar una divisi\u00f3 entre els homes de Claudi, alguns dels quals desitjaven desfer-se dels presoners, fins i tot pel procediment de cremar-los vius, per al qual van arribar a encendre una foguera, segons expliquen compten relats novel\u00b7lescos que, sens dubte, no ens creurem. \u00c9s cert, tanmateix, que es van produir disputes i malestar i que aix\u00f2 va donar lloc a una lluita entre Claudi i “el Puch de Arbucia”, aspirant des de temps enrere a la direcci\u00f3 de la partida, ja que no li agradava massa obeir a un cap gaire m\u00e9s jove que ell. Va resultar Claudi victori\u00f3s en la baralla, per\u00f2 a \u00faltima hora decideix no matar el seu enemic, optant per lligar-li de peus i mans junt amb d’altres dos bandolers incondicionals de “el Puch” i abandonar-los en un lloc on poguessin trobar-los els Mossos d’Esquadra.<\/p>\n

Malgrat les dificultats que constantment es presenten, Claudi no pot resistir la temptaci\u00f3 de visitar freq\u00fcentment Julia a la posada de Farena. Julia des del moment en qu\u00e8 es van con\u00e8ixer ve tractant de conv\u00e8ncer-lo que abandoni la mala vida i fugin a algun lloc tranquil on gaudir del seu amor. En aquesta tasca, Julia \u00e9s secundada per la posadera i el propi Pepus. I tants precs i consells sembla que van fent efecte en l’esperit de Claudi, encara que mai no se sabr\u00e0 si \u00e9s l’amor cap a la bella jove o les dificultats que s’oposen cada dia amb m\u00e9s for\u00e7a a la seva vida aventurera el que el fa decidir-se.<\/p>\n

Claudi a l’estiu de 1715 planeja el seu \u00faltim pla tan astut com a simple; Deixa en llibertat a Francesc Veciana i a la filla del corregidor sense demanar cap cos a canvi, per\u00f2 cuidant abans d’atreure’s les simpat\u00edas dels segrestats. Deixa passar uns dies i llic\u00e8ncia la seva quadrilla. Ell s’oculta a la posada durant un temps perqu\u00e8 s’oblidin les seves \u00faltimes malfetes i despr\u00e9s envia a Valls a la posadera amb una carta per al comandant dels Esquadres. Aquesta carta \u00e9s un document hist\u00f2ric. En ella diu:<\/p>\n

“Si a mi i al meu criat se’ns concedeix l’indult, que en el meu nom us demanar\u00e0 una persona a qui dec l’haver canviat de manera de pensar i de vida, prometo i juro no faltar m\u00e9s a les lleis i retirar-me a un rac\u00f3 d’Am\u00e8rica per expiar les meves passades mancances.”<\/p>\n

Pere Antoni Veciana transmet el missatge al Capit\u00e0 General de Catalunya recomanant una resoluci\u00f3 favorable, i la resposta no tarda a arribar. En ella s’accedeix a la petici\u00f3 de Claudi, que, amb aquesta mesura, es veu totalment lliure. Juant amb Julia i Pepus marxa a Am\u00e8rica on, segons comunicarien en una carta, van viure poc menys que com en un bell conte d’amor.<\/p>\n

Aquests indults es repetiran m\u00e9s tard en diferents llocs a favor d’altres bandits, entre ells el c\u00e8lebre Jos\u00e9 Mar\u00eda, per\u00f2 tant en aquest com en altres casos s’argumentessin com pretext justificatiu que els indultats no havien produ\u00eft morts, fos o no cert. Aquest pretext, per molt cinisme, que volgu\u00e9s llan\u00e7ar-se-li no podia aplicar-se de cap forma a Claudio “el Moliner”.<\/p>\n

La partida de Claudi va continuar actuant durant cinc anys. Va prendre el comandament “el Puch de Arbucia”, que o no va ser trobat pels Mossos d’Esquadra a la cova on li va deixar lligat “el Moliner” o es va escapar al poc de la pres\u00f3.<\/p>\n

Durant aquells cinc anys la quadrilla, que molts continuaven cridant pel nom del seu antic cap, va cometre crims i segrests nombrosos i va mantenir el terror a tota la prov\u00edncia. Fins a 1722 no va acabar la partida, en caure mort “el Puch de Arbucia” a les mans dels Mossos d’Esquadra.<\/p>\n

Membres de la quadrilla.Pepus, el \u201cPigot”, “el Gravat”, “el Bardassa”, “el Pag\u00e8s”, “el Llarg” <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong> <\/strong> <\/strong>Anterior<\/a><\/p>\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

<\/a>Seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Felip V d’Espanya (Felip IV de Catalunya-Arag\u00f3, Felip V de Castella) Versalles, 19 de desembre de 1683 \u2014 Madrid, 9 de juliol de 1746 Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Arag\u00f3 … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":5,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-31","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/31","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/31\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}