{"id":27,"date":"2011-03-31T15:27:10","date_gmt":"2011-03-31T13:27:10","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=27"},"modified":"2025-10-25T12:00:39","modified_gmt":"2025-10-25T10:00:39","slug":"segle-xvii","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/segle-xvii\/","title":{"rendered":"Segle XVII"},"content":{"rendered":"

El llegendari bandolerisme catal\u00e0 del barroc.<\/strong><\/span><\/h2>\n

\u00c9s en ple enfrontament de nyerros i cadells, amb una important autonomia dels bandolers respecte als nobles i la consolidaci\u00f3 de les grans quadrilles, de, aproximadament, 80 -100 homes. \u00c9s el moment del pedrenyal, que juntament amb la capa gascona, la casaca virolada i el barret amb plomes fixen la iconografia del bandoler. En aquesta \u00e9poca Catalunya \u00e9s tinguda com a terra de bandolers, el propi Cervantes fa que don Quixot coincideixi amb Rocaguinarda. Les faccions aniran desapareixent a mesura que es van fonent arran de la lluita contra l’enemic com\u00fa que assola el pa\u00eds: \u00e9s la guerra dels Segadors. Catalunya est\u00e0 ocupada pels ex\u00e8rcits de rei cat\u00f2lic (Castella) i els del rei cristian\u00edssim (Fran\u00e7a)<\/p>\n

Els Germans Coixard<\/strong> Garrotxa 1605-1616<\/p>\n

Fam\u00edlia de bandolers formada per Josep Coixard ,Francesc Coixard ,i pel fill del primer Llu\u00eds Coixard, adscrita al b\u00e0ndol dels cadells- com a tal estigu\u00e9 al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic (1598-1607)- fou considerada pel lloctinent de Catalunya , duc de Monteleone (1608), una de les m\u00e9s perilloses bandes del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda( amb la qual, malgrat \u00e9sser adscrita als nyerros, evit\u00e0 de topar). El 1614 es refugi\u00e0, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort , al castell occit\u00e0 de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sol\u00b7licitada l’extradici\u00f3. En la repressi\u00f3 del duc d’Alburqueque, Josep Coixard fou mort (1616) prop d’Olot, en la mateixa operaci\u00f3 en que fou pres en Trucafort; el mateix any, Llu\u00eds Coixard es trobava al Donas\u00e0 i al Sabart\u00e9s, amb altres bandolers.<\/p>\n

Joan Canals Llinars<\/strong> de Vall\u00e9s Segle XVI- ?segle XVII<\/p>\n

Bandoler anomenat el\u00a0Negre Canals<\/strong>. Forma part de la banda de Perot lo Lladre. Era parent de dos deseners de la uni\u00f3 de Vilamajor, la qual cosa li permetia d’actuar amb m\u00e9s impunitat, Fou detingut l’any 1610-1611 junt amb la colla de Rocaguinarda, de ben segur aniria tamb\u00e9 a N\u00e0pols.<\/p>\n

Miquel Morell Alcover<\/strong> , Alt Camp segle XVI- ? Segle XVII<\/p>\n

Bandositat anomenada\u00a0dels Morells<\/strong> .Bandoler , amb el seu germ\u00e0 i amb elements d’Alcover i de la comarca , actu\u00e0 pels voltants de Prades , que atacava la facci\u00f3 rival anomenada dels Voltors de Tortosa. Processat el 1611 junt amb Rocaguinarda , fou perdonat pel lloctinent Pedro de Manrique en canvi de servir a l’exercit d’It\u00e0lia . Hi acced\u00ed per\u00f2 el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida.<\/p>\n

Perot Rocaguinarda <\/strong>Orist\u00e0 Osona 1582- N\u00e0pols ‘ 1635 Anomenat\u00a0\u201cPerot lo lladre\u201d<\/strong><\/p>\n

Bandoler de la facci\u00f3 dels nyerros, fill d’uns pagesos m\u00e9s aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Orist\u00e0. A 19 anys, despr\u00e9s d’haver tingut raons amb els batlles d’Orist\u00e0, an\u00e0 a Vic amb el seu germ\u00e0 Cebri\u00e0, hereu del mas ,per aprendre un ofici. All\u00e0 ingress\u00e0 a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarc\u00e0 en l’atac i en la presa del palau episcopal i comen\u00e7\u00e0 la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 form\u00e0 quadrilla i el 1607 esdevingu\u00e9 el cap m\u00e9s notable del bandolerisme catal\u00e0 fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Gal\u00ed \u00e0lies Barcel\u00f3, i Joanot Gili de Vilalleons. El lloctinent duc de Monteleone cre\u00e0 a Vic el 1605 la Uni\u00f3 o Santa Germandat contra els bandolers, que oblig\u00e0 Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a llan\u00e7ar-se a les muntanyes; Actu\u00e0 per Osona, la Garrotxa, el Ripoll\u00e8s, la Cerdanya, el Bergued\u00e0, el Bages, el Vall\u00e8s i la Conca de Barbera. Perot Rocaguinarda \u201c Perot lo Lladre\u201d temible i terrible, llen\u00e7ava cartells de desafiament aut\u00f2grafs contra els seus perseguidors. Sovint actu\u00e0 en conviv\u00e8ncia amb l’abat de Ripoll, contra el capitost cadell \u201cTrucafort\u201d Gabriel Torrent de la Goula, amb els cavalles de Sant Joan de Jerusalem del castell de Barber\u00e0, amb familiars del Sant Ofici, i tamb\u00e9 amb els canonges augustinians de San Joan de les Abadesses contra el bisbe de Vic, cadell. Pel febrer del 1610 assetj\u00e0 Vic amb 200 homes, imposant l’hegemonia dels nyerros sobre la ciutat. Tingu\u00e9 topades serioses amb les forces del lloctinent i causa la mort del seus perseguidors, els comissaris Bofill i Torrent dels Prats; tamb\u00e9 foren capturats o perderen la vida socis de la seva quadrilla( Pere Roca de Muntanyola el 1608 , Roqueta de Taradell, la Mandra el 1610). Pel juny del 1610 el duc de Monteleone, sabent que Rocaguinarda s`’\u00ecnclinava per una petici\u00f3 d’indult en canvi d’anar a servir el rei, curs\u00e0 una petici\u00f3 d’indult a Madrid, per\u00f2 el Consell d’Arag\u00f3 la denega. Prossegu\u00ed doncs la persecuci\u00f3 i arran d’una topada amb el batlle de Vilalleons (juliol 1610), se li obr\u00ed un proc\u00e9s de regalia. Durant la lloctin\u00e8ncia del bisbe de Tortosa , Pedro de Manrique, despr\u00e9s d’un sometent general, aconsegu\u00ed que Rocaguinarda (Perot lo Lladre) i Miquel Morell (bandositat dels morells),que havien reunit llurs quadrilles, s’acollissin a un perd\u00f3(1611) i que Perot lo Lladre Rocaguinarda embarqu\u00e9s a Matar\u00f3 amb la seva gent com a capit\u00e0 dels ter\u00e7os castellans vers N\u00e0pols, on encara era el 1635. La fama de Perot Rocaguinarda fou recollida a la segona part del Quixot ( cap\u00edtols 60 i 61), que el situa acompanyant don Quixot en la seva visita a Barcelona. El rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, li dedica un sonet. I el carrer Barcelon\u00ed Perot lo Lladre el te present .<\/p>\n

“A \u00a0carn! Acarn!! \u00a0Muiren els traidors! \u00a0Visca La Terra!”\"\" <\/span><\/p>\n

Homes de confian\u00e7a de la quadrilla de Perot Rocaguinarda:<\/p>\n

Bocanegra<\/strong>
\nMaria Querol i Mont-rodon deseix\u00ed al fill del duc de Cardona, futur virrei de Catalunya, com a marit. Aquest humiliat fa que Maria quedi arru\u00efnada orfe i perseguida, Maria fuig a les carboneres d’Orist\u00e0. Coneix a Joanot lo Granell<\/strong> de la colla de bandolers de Parot Rocaguinarda, i aqu\u00ed comen\u00e7a el mite de Bocanegra, any 1618.<\/p>\n

Jaume Alboquers, \u00e0lies\u00a0l’Escolanet de Poliny\u00e0.<\/strong>
\nJoan Gili, de Sta M\u00aa de Vilalleons, dit\u00a0Janot.<\/strong>
\nGabriel Gal\u00ed, anomenat\u00a0Barcel\u00f3.<\/strong><\/p>\n

<\/h4>\n

“Lletra dels consellers de Vich al virrey<\/strong>. <\/em><\/p>\n

\n

\u2014 Exm. Senyor:<\/p>\n

Lo dia proppassat dia de sant Barthomeu tornantsen lo balle de Vilaleons a sa casa de la plana del lloch de sta. Eug\u00e8nia de Ber- ga, ahont dit dia se ballaua, ab alguns, prop de dit loch de Santa Eug\u00e8nia dona en mans de Rocha Guinarda y de sa codrilla que se- gons se ent\u00e9n eren divuyt o vint lo quall mataren a dit balle y a vn germ\u00e0 seu y nebot y ne nafraren tres altres y se ent\u00e9n que hu dels tres esta en molt perill de la vida. Y no se ent\u00e9n que de dits ban- dolers ne aja de ferits. A alguns dias que se veu molt sovint per les parroquias circunvehinas a nel dit Rocha Guinarda de que hauem dexat de auisar a V. Ex.\u00bb pus es asi lo dit gouernador de qui pen- sauem ser\u00e0 estat acusat. Va crexent lo atrauiment de dit Rocha Guinarda de cada dia y dubtam nos siguesquen majors desastres. …De Vich a xxv de agost de MDCIX.”( Cap\u00edtol XIII)<\/p>\n

(Roca Guinarda, de <\/em>Llu\u00eds M. Soler i Terol)<\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

La fama d’en Perot Roca Guinarda, fou enorme.<\/p>\n

En uns versos que m\u00e9s tard va dedicar-li el Rector de Vallfogona li deia:<\/p>\n

\u201cTon valor insigne no s’empara tras falsa mata ni tray-dora roca\u201d.<\/em><\/p>\n

Un historiador contemporani ens diu:<\/p>\n

\n

\u201cLo Rocha Guinarda te alborotada Catalunya\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n

En les batalles va anar sempre al davant de tothom.<\/p>\n

Testimonis que el van veure diuen:<\/p>\n

\n

\u201cEmbestia amb grandiosa impetud. Als presoners que feia els donava de seguida llibertat. L’ entusiasme dels seus partidaris arribava fins al fanatisme\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Els pobles cantaven can\u00e7ons en alaban\u00e7a de Pere Roca Guinarda i en grans menyspreu de l’autoritat real.<\/p>\n

Deia un cronista d’aquells anys:<\/p>\n

\n

\u201cAquest Roca Guinart \u00e9s i ha estat lo bandoler mes cort\u00e8s que quants ni hagut de molts anys en aquesta part: no composava, ni deshonrava, ni tocava les esgl\u00e9sies, i Deu l’ajud\u00e0\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00a0<\/strong><\/em><\/p>\n

Cervantes i Perot Rocaguinarda \u00a0no van coincidir en la seves visites a Barcelona al 1606, per\u00f2 en canvi s\u00ed el fa coincidir amb Don Quixot, en els cap\u00edtols LX -LXI.<\/p>\n

Segona part de\u00a0“el ingenioso caballero <\/em>don Quijote de la Mancha”<\/em><\/strong>
\n(fragment) \u00a0Cap\u00edtol LXI<\/p>\n

\n

“De lo que le sucedi\u00f3 a don Quijote en la entrada de Barcelona, con otras cosas que tienen m\u00e1s de lo verdadero que de lo discreto<\/p>\n

Tres d\u00edas y tres noches estuvo don Quijote con Roque, y si estuviera trecientos a\u00f1os, no le faltara qu\u00e9 mirar y admirar en el modo de su vida: aqu\u00ed amanec\u00edan, acull\u00e1 com\u00edan; unas veces hu\u00edan, sin saber de qui\u00e9n, y otras esperaban, sin saber a qui\u00e9n; dorm\u00edan en pie, interrompiendo el sue\u00f1o, mud\u00e1ndose de un lugar a otro. Todo era poner esp\u00edas, escuchar centinelas, soplar las cuerdas de los arcabuces, aunque tra\u00edan pocos, porque todos se serv\u00edan de pedre\u00f1ales. Roque pasaba las noches apartado de los suyos, en partes y lugares donde ellos no pudiesen saber d\u00f3nde estaba, porque los muchos bandos que el visorrey de Barcelona hab\u00eda echado sobre su vida le tra\u00edan inquieto y temeroso, y no se osaba fiar de ninguno, temiendo que los mismos suyos o le hab\u00edan de matar o entregar a la justicia. Vida, por cierto, miserable y enfadosa.<\/p>\n

En fin, por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa la v\u00edspera de San Juan, en la noche, y abrazando Roque a don Quijote y a Sancho, a quien dio los diez escudos prometidos, que hasta entonces no se los hab\u00eda dado, los dej\u00f3, con mil ofrecimientos que de la una a la otra parte se hicieron.<\/p>\n

Volvi\u00f3se Roque, qued\u00f3se don Quijote esperando el d\u00eda, as\u00ed a caballo como estaba, y no tard\u00f3 mucho cuando comenz\u00f3 a descubrirse por los balcones del oriente la faz de la blanca aurora, alegrando las yerbas y las flores, en lugar de alegrar el o\u00eddo: aunque al mesmo instante alegraron tambi\u00e9n el o\u00eddo el son de muchas chirim\u00edas y atabales, ruido de cascabeles, \u00ab\u00a1trapa, trapa, aparta, aparta!\u00bb de corredores\u00a0que, al parecer, de la ciudad sal\u00edan. Dio lugar la aurora al sol, que, un rostro\u00a0mayor que el de una rodela, por el m\u00e1s bajo horizonte poco a poco se iba levantando.”<\/p>\n

* * *<\/p>\n

Consulteu aquest llibre,\u00a0Perot Roca Guinarda” Hist\u00f2ria d’aquest bandoler “<\/a> <\/em>de Lluis M. Soler i Ter\u00f3l \u00a01909<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Gabriel Oliver “Pixo”<\/strong><\/p>\n

Gabriel Oliver, “Pixo”, d’ofici ferrer,\u00a0\u00a0nascut a Valls l’any 1592, cadell, molt conegut a l’\u00e8poca, que va fer que tothom de la Conca i l’Alt Camp conegu\u00e9s el seu nom. Mort a la forca l’any 1628 a Barbera de la Conca.<\/p>\n

El butxi de Barcelona <\/strong>1606<\/p>\n

\n

“En aquest temps lo butx\u00ed de Barcelona se d\u00e8ya Bernat Prats. Era un home petit y axut de cara, moreno, de celles molt negres y d’ ulls fondos y menassadors. Tenia les mans fortes, per l’eczercici que f\u00e8yen al tallar \u00f3ssos y carn viva y palpitant. Aquest terrible ofici no’l tenia de propietat En Prats.<\/p>\n

Per a ferse la seva provissi\u00f3 va\u00a0\u00a0hav\u00e8rhi tota una hist\u00f2ria.<\/p>\n

Mor\u00ed lo veritable butx\u00ed o \u00abtorturador\u00bb de Barcelona que ‘s d\u00e8ya\u00a0Antoni Fort, y en calitat de regent va succeirlo \u00a0En Bernat Prats.\u00a0Mes r Antoni Fort va dexar una filla, dita Beatriu, la qual, pel\u00a0agost del any 1614, deman\u00e0 al rey que ‘s conced\u00eds la vacant, dexa-da per son pare, a son futur marit. Lo dia 9 escribia lo marqu\u00e9s de\u00a0Almaz\u00e0n a Felip II dientli que per a aquest ofici se necessitava mol-ta intelig\u00e8ncia, \u00a0perqu\u00e8 s’ ha d’ assistir als torments y fer son judici,\u00a0tenint en compte si’l reu podr\u00e0 o no patir y aguantar tant de do-lors y tenint obligaci\u00f3 de guardar secret de lo que diguin jutje y\u00a0reu. Lo rey va contestar que sempre que aquestes condicions les\u00a0tingu\u00e9s lo nuvi de Na Beatriu Fort, pogu\u00e9s obtindr\u00e9 l’ ofici de son\u00a0pare; y, reconegut apte pera seguirlo, se li va fer la concessi\u00f3 (i).En Bernat Prats va procurar in\u00fatilment que se ‘l nomen\u00e9s a n’ ell,\u00a0esplicant los seus m\u00e8rits y la pila d’ anys que era regent. En 1614\u00a0va ser sustituit.\u00a0Desde l’ any 1614 Na Beatriu va ser la muller d’ un butx\u00ed de\u00a0Barcelona.”<\/p>\n

Lluis M. Soler i Ter\u00f3l \u00a01909<\/em><\/p>\n

***<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Eugeni Cruanyes i Francesc Xolvi<\/strong><\/p>\n

A la Marina Alta, durant el segle XVII hi havien dues faccions enfrontades: la d’Eugeni Cruanyes, establida a Senija i Xal\u00f3 i la de Francesc Xolvi, a Benissa, Calp i Ll\u00edber. De tant en tant, aquests dos grups arribaven a la confrontaci\u00f3 armada, i aleshores tota la comarca s’estremia com si un terratr\u00e8mol l’hagu\u00e9s sacsejada. Va ser c\u00e8lebre la topada entre les dues faccions que es va produir l’any 1677 a Xal\u00f3. El resultat d’aquest enfrontament entre bandes rivals era tot un seguit de dram\u00e0tiques venjances.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Gabriel Torrent de la Goula<\/strong> Manlleu, Osona Segle XVI- Barcelona 1616<\/p>\n

Anomenat\u00a0Trucafort <\/strong>Bandoler , actu\u00e0 des del 1611 i era vinculat al b\u00e0ndol dels cadells. El 1612 disposava d’una colla d’uns cinquanta homes. L’any seguen roba a masies situades entre Barcelona i Montcada; perseguit per les autoritats, es refugi\u00e0 a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien. Capturat a San Esteve d’En Bas (Garrotxa), fou dut a Barcelona i executat.<\/p>\n

Jaume Melianta Sau<\/strong> , Osona-1600- ? Segle XVII<\/p>\n

Anomenat\u00a0El Fadr\u00ed de Sau <\/strong>Bandoler ,forma part de la quadrilla de Joan de Serrallonga, del qual fou lloctinent. Davant una ofensiva organitzada pel duc de Feria, lloctinent de Catalunya (1630), pass\u00e0 a Fran\u00e7a, on fou detingut amb altres bandolers, entre els quals el seu germ\u00e0 Rafael, lliurat a les autoritats Catalanes i condemnat a galeres. Barbeta It\u00e0lia ? – Barcelona 1616 Bandoler d’origen Itali\u00e0 anomenat Barbeta, Al capdavant d’un centenar d’homes , el 1613 f\u00e9u el robatori m\u00e9s important de moneda del rei perpetrat per bandolers, uns 180.000 ducats. Tal fet tingu\u00e9 lloc a la Segarra, entre els Hostalets i Montmaneu, i sembla que amb una certa col\u00b7laboraci\u00f3 de la gent del pa\u00eds, a la qual els bandolers donaren una part del bot\u00ed. Barbeta fugi als Estats Pontificis, on fou detingut pels agents del papa l’any 1615. Traslladat a Barcelona , fou executat a l’estiu del 1616.<\/p>\n

Tallaferro<\/strong> Vilafranca del Penedes Segle XVII<\/p>\n

Dos germans Bandolers , coneguts pel sobrenom\u00a0Tallaferro<\/strong>, Vinculats a la facci\u00f3 dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedes els anys 1614-16 . Morts en una batuda (1616), llur banda encara actu\u00e0 uns quants anys m\u00e9s.<\/p>\n

Joan Sala i Ferre<\/strong>r<\/strong> Viladrau, Osona 1594- Barcelona 1634<\/p>\n

Anomenat ,\u00a0Joan de Serrallonga <\/strong>Bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingu\u00e9 fam\u00f3s per la seva actuaci\u00f3 i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i rom\u00e0ntica . Era el cinqu\u00e8 entre nou germans , quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme. Es cas\u00e0 amb Margarida Tallades, \u00e0lies Serrallonga (1618), pubilla del mas de Serrallonga de Quer\u00f3s, de Sant Hilari de Sacalm (Selva), d’on prengu\u00e9 el cognom o apel\u00b7latiu de Serrallonga, que passa com a cognom als seus fills. Abans del 1622 particip\u00e0 en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull (1622). Quan l’anaven a detenir es defens\u00e0 i mata a trets al seu delator. Un cop fora de la llei, es dedic\u00e0 m\u00e9s intensament a robaments i segrest amb la banda del seus germans, de la qual aviat fou considerat el cap. Els primers anys alternava els actes de bandidatge amb llargues estades al seu mas; s’escap\u00e0 sempre de les persecucions de les tropes del lloctinent i senyors jurisdiccionals,gracies al coneixement del pa\u00eds. En 1624-27 l’atenci\u00f3 del lloctinent i de la tropa an\u00e0 dirigida sobretot contra els germans Margarit , i Serrallonga pogu\u00e9 actuar amb certa impunitat. Caiguts els Margarit (1627), agrup\u00e0 les restes de llur banda i esdevingu\u00e9 el principal bandoler del pa\u00eds. Hi lluitaran en va els lloctinents Miguel de los S. de San Pedro (1628-29) i el duc de Feria (1629-30). El duc de Cardona (1630-32) n’intensific\u00e0 la persecuci\u00f3, cosa que l’oblig\u00e0, a ell i la seva banda , a refugiar-se a l’altre banda dels Pirineus, on fou ben rebut pels senyors de Vivers i de Nyer i pel s\u00fabdit franc\u00e8s senyor de Durban, els quals se servien dels bandolers per llurs conveni\u00e8ncies (el senyor de Durban lliur\u00e0 el 1631 al lloctinent molts bandolers de Serrallonga, entre els quals el Fadr\u00ed de Sau o Jaume Melianta, en canvi de l’aixecament de l’empara reial sobre el lloc de Perell\u00f3s). Serrallonga militava en la facci\u00f3 popular dita dels nyerros , per\u00f2 hom no pot dir que fos un bandoler pol\u00edtic, b\u00e9 que sovint els principals caps de la bandositat se’n serviren per a executar llurs venjances i perseguir llurs enemics. D’altra banda, la seva resist\u00e8ncia a les forces centralistes li guany\u00e0 la simpatia de tots els contraris al govern, entre els quals es trobaven familiars del Sant Ofici, les abadies de Banyoles i Sant Pere de Rodes i rectors; tamb\u00e9 molts masos, per simpatia o per por, l’acollien i l’afavorien. Des del 1632, desfeta una bona part de la seva banda, vagava pel pa\u00eds amb la seva darrera amiga Joana Massissa, una pobra v\u00eddua de Castell\u00f3 d’Emp\u00faries transformada per la llegenda en la noble Joana de Torrelles, vivia de petits robaments i s’allotjava en masies d’antics amics i en pletes i jaces dels Pirineus. Fou detingut el 31 d’octubre de 1633 prop del mas Agust\u00ed, de Santa Coloma de Farners, per una delaci\u00f3 de l’hereu del mas, i dut a Barcelona, on despr\u00e9s d’un llarg proc\u00e9s i tortures, fou ajusticiat amb tot escarn i crueltat el 8 de gener de 1634. El seu indiscutible valor i la fama popular el feren tot seguit objecte de can\u00e7ons, auques i danses i d’una com\u00e8dia, El catal\u00e1n Serrallonga y bandos de Barcelona, escrita en col\u00b7laboraci\u00f3 vers el 1640 per Antonio Coello, Francisco de Rojas y Zorrilla i Luis V\u00e9lez de Guevara, que fou l’origen de l’anomenada segona vida del bandoler: la del noble, rom\u00e0ntic i justicier que es llan\u00e7\u00e0 a la vida bandolera per un greuge i que robava als rics per donar-ho als pobres. Aquesta versi\u00f3 \u00e9s la que desenvolup\u00e0 V\u00edctor Balaguer amb el drama Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guiller\u00edas (1858), convertit en novel\u00b7la el 1859 i reeditada repetidament fins el 1871 (cinc edicions), seguida despr\u00e9s d’una segona part, La bandera de la muerte (1859), on retrata un Serrallonga bandoler liberal i rom\u00e0ntic que lluita per alliberar el poble de la servitud dels nobles. Joan Cortada inici\u00e0 una tasca de desmitificaci\u00f3 del bandoler amb la publicaci\u00f3 del Proceso instituido contra Juan Sala y Serrallonga. Lladre de pas (1868), i comen\u00e7\u00e0 des d’aleshores la doble visi\u00f3 del bandoler, la real i la mitificada, que han presentat actualment Joan Regl\u00e0 i Joan Fuster a Serrallonga. Vida i mite del fam\u00f3s bandoler (1961). \u00c9s molt discutible, en canvi, l’obra de Joan Mon i Pasqual La vida y la muerte del bandolero Serrallonga. Revisi\u00f3n de su proceso judicial (1972). Serrallonga ha estat font constant d’inspiraci\u00f3 de poetes, com Maragall, d’articulistes i, modernament, de muntatges teatrals, com ara \u00c0lias Serrallonga (1974) d’Els Joglars. La televisi\u00f3 tamb\u00e9 la recordat, 2009.\u00a0A\u00a0la pantalla \u00a0\u201cSerrallonga<\/em>\u201d pel\u00b7l\u00edcula i\u00a0mini-s\u00e8rie\u00a0dirigida per Esteve Rovira i protagonitzada per Isak F\u00e9rriz i David Selvas.<\/p>\n

El\u00a0ball de Serrallonga<\/strong><\/span><\/p>\n

Les nin\u00e8tes ploren,<\/strong><\/p>\n

ploren de tristor.<\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 en Serrallonga,<\/strong><\/p>\n

\u00e9s a la\u00a0pres\u00f3.<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

“Don Juan de Serrallonga o los Bandoleros de la Guillerias<\/a>” de Victor Balaguer 1858<\/p>\n

“La bandera de la muerte<\/a>”\u00a0de Victor Balaguer 1859<\/p>\n

1632<\/strong><\/p>\n

Amb la banda gaireb\u00e9 desfeta en Joan de Serrallonga es dedica a vagarejar pels Pirineus.
\nAl Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, Una jove, v\u00eddua del moliner de Castell\u00f3 d\u00b4 Emp\u00faries, en Joana Massissa de 19 anys d\u00b4 edat, \u00e9s dirigeix cap al Santuari de N\u00faria. Per\u00f2, en un indret del cam\u00ed, uns homes, pedrenyal en ma, l\u00b4 aturen, son en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la, aix\u00ed comen\u00e7a una historia d\u00b4 amor que portar\u00e0 a en Serrallonga i la Joana a viure un idil\u2022li de poc m\u00e9s d\u00b4 un any, en que compartiran, robatoris i fugides i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d\u00b4 Octubre de 1633, delatats per l\u00b4 hereu del mas Agust\u00ed de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presos\u00a0El dia 8 de Gener despr\u00e8s de dies de tortura en Joan Sala i Ferrer \u201cJoan de Serrallonga\u201d es executat a Barcelona. La seva companya \u00e9s obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. A les seves entranyes porta el fruit del seu amor amb el bandoler.<\/p>\n

La fama popular acumulada durant anys, les simpaties que despertava entre bona part del poble, el seu car\u00e0cter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la pol\u00edtica d\u00b4 un monarca que havia enfonsat el pa\u00eds en la crisi i que anys m\u00e9s tard portaria el principat a l\u00b4 enfrontament armat, provocant la revolta del “Corpus de Sang”\u00a0i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u00b4 aquesta, la guerra dels Segadors. Va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que feren cr\u00e9ixer i escampar la seva llegenda. Aquesta fou recollida per la literatura que ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, ver\u00eddiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.<\/p>\n

Joan de Serrallonga. Hist\u00f2ria escrita en trovos<\/a><\/p>\n

***<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n


\nFrancesc Margarit i del Pont<\/strong> ?, ~1600 – ?, 1627<\/p>\n

Bandoler. Juntament amb altres membres de la seva fam\u00edlia, form\u00e0 una quadrilla que actu\u00e0 al Vall\u00e8s pels volts del 1625. En haver-se d’exiliar (1626) Joan de Serrallonga \u2014amb el qual havia cooperat sovint\u2014, la colla dels Margarit esdevingu\u00e9 la m\u00e9s important. Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro.<\/p>\n

Joan Masferrer <\/strong>1631?anomenat\u00a0Toca-son<\/strong><\/p>\n

En Toca-son era un bandoler. Posterior a en Perot, comen\u00e7\u00e0 les seves aventures a la quadrilla de’n Serrallonga. Com tots ells, inadaptat i, com tots ells, amb la facultat de fer-se esc\u00e0pol e invisible quan el buscaven. Per\u00f2 \u00e9s clar, no era una facultat real, sin\u00f3 una manera de parlar. Un dia es trob\u00e0 la sort de cua.<\/p>\n

\n

Durant tot l’any de 1631 s’anaren dissolent la majoria de quadrilles i aix\u00ed fou com un noiet de Taradell, en Montserrat Campodron, pogu\u00e9 matar un dels bandolers m\u00e9s temuts.
\n“Via fora! Via fora! Escoltaume! Escoltaume! Senyoria Batlle e Veguer, he matat en Toca-son! Mirau, mirau, aqueixas son les meves prendes”.<\/p>\n

“Per altra anada que de ordre nostre ha fet a la ciutat de Vich ab dos porters per assistor a rebre la deposici\u00f3 a Joan Masferrer, \u00e0lies Toca-son, lladre, Cap de Quadrilla, pres i molt malferit en dita ciutat, vagant en aquella, ab los dits porters set dies, x\u00f2 \u00e9s, de vint-i-quatre de setembre prop passat fins a trenta de dit, a rah\u00f3 de uns i altres, comprenents-hi vint lliures, dotze sous, que’ns ha costat haver pagat les bestretes per la cura de dit Toca-son i altres per portar el cad\u00e0ver a la present ciutat, com de tot lo sobre dit m\u00e9s llargament apar ab dos memorials a nos presentats, adverats per Hier\u00f2nim Bosch, notari, lochtinent de scriv\u00e0 de ratio al qual nos referim.”<\/p>\n

Extret de la A.C.A., copiada al Registre 5521 de Cancelleria, foli 57.<\/em><\/p>\n

El Toca-son<\/p>\n

Quan jo n\u2019era petitet,\u00a0si dormia no plorava, ara que ja en s\u00f3 grandet \u00a0 m\u2019he dat a la vida mala, me n\u2019an\u00ed pels cam\u00eds rals a robar la gent que passa. Va passar un pastoret \u00a0 que al coll porta la samarra:<\/p>\n

\u00abFes-te en\u00e7\u00e0, tu pastoret, \u00a0 que te\u2019n vull pendre la capa.\u00bb<\/p>\n

\u00abNo ho far\u00e0s, tu Toca-son, \u00a0 enc que fossis tu i un altre.\u00bb<\/p>\n

Amb una puntada de peu l\u2019en traboca a l\u2019altra banda; Cinc bales que el pastor t\u00e9 al front les hi ha plantades.<\/p>\n

\u00abA mi no em reca el morir, ni l\u2019haver de morir ara, sin\u00f3 que em mati un vailet \u00a0 que no t\u00e9 cap fil de barba.\u00bb<\/p>\n

Lo pastoret \u00e9s discret, ja li\u2019n mira la butxaca,ja li pren un rossinyol \u00a0 que a la butxaca portava. Ja n\u2019hi pren un anell d\u2019or que an el dit xic lo portava. Lo pastoret \u00e9s discret se\u2019n va a dir-ho al senyor batlle; senyor batlle, si no ho creu, aqu\u00ed t\u00e9 les seves armes, aqu\u00ed t\u00e9 un rossinyol que portava a la butxaca. Aqu\u00ed t\u00e9 un anell d\u2019or que an el dit xic lo portava.<\/p>\n

\u00bbEls cabells del Toca-son les dames els demanaven;no els hauran les dames, no, ni els hereus de bones cases, sin\u00f3 la filla del rei que \u00e9s la princesa d\u2019Espanya.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Mil\u00e0 i Fontanals [ed.], Romancer catal\u00e0 (p. 48)<\/p>\n

El nou virrei es va proposar acabar amb ell i gaireb\u00e9 ho va aconseguir ja que endem\u00e9s de prendre i penjar molts bandolers secundaris i de castigar durament els amics i encobridors seus, va acabar amb la banda d’en Toca-son i amb la d’en Serrallonga, que seria pres a finals de desembre de 1633 i ajusticiat a inicis de gener de 1634. Tot seguit d’iniciar el seu govern, el dia 1 de febrer de 1631, ja es publicava una Relaci\u00f3 verdadera del bon govern del virrei i Capit\u00e0 General de Catalunya, Ramon Folch de Cardona<\/strong>, feta en vers per Miquel Maten de Hyvanyes, que comen\u00e7ava:<\/p>\n

Bandolers de Catalunya,<\/p>\n

los de Vic i lo Ampord\u00e0<\/p>\n

si no fugiu a Gascunya<\/p>\n

tot li vindreu a la m\u00e0;<\/p>\n

Bandolers i altre gent<\/p>\n

ab lo Virrei no us burlen<\/p>\n

perqu\u00e8 \u00e9s home de just\u00edcia<\/p>\n

com a la clara veureu.<\/p>\n

no podreu pas escapar<\/p>\n

que sap tra\u00e7as:<\/p>\n

m\u00e9s de den,<\/p>\n

perqu\u00e8 \u00e9s home de just\u00edcia<\/p>\n

com a la clara veureu..<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n<\/blockquote>\n

.Mateu Vicent Benet<\/strong> Pa\u00eds Valenci\u00e0, segle XVII Bandoler.<\/p>\n

Fou un dels caps de quadrilla m\u00e9s destacats de mitjan s XVII. Acusat d’haver com\u00e8s personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els ter\u00e7os de N\u00e0pols. Torn\u00e0, per\u00f2, a Val\u00e8ncia abans del termini imposat, com a capit\u00e0, i fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternaci\u00f3 de les autoritats. Carles Ros (1703-73) escriv\u00ed, amb el pseud\u00f2nim Gabriel Su\u00e1rez, la com\u00e8dia “El Vandido mas honrado y que tuvo mejor fin<\/em>“,Vicente Matheo Benet <\/strong>(Val\u00e8ncia 1769).<\/p>\n

\n

\u00a0<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Felip IV de Castella<\/strong><\/p>\n

Felip III el Gran, (Valladolid, Espanya 1605 – Madrid, 1665).<\/p>\n

Monarca d’Espanya (1621 – 1665), rei de Castella i Lle\u00f3, rei de Portugal (1621 – 1640), Arag\u00f3, Val\u00e8ncia, Mallorca, Sic\u00edlia, N\u00e0pols, Sardenya, duc de Borgonya i Mil\u00e0 i comte de Barcelona; pr\u00edncep d’Ast\u00faries (1605 – 1621).<\/p>\n

\n

\n<\/blockquote>\n

Guerra dels segadors<\/strong><\/p>\n

La primera meitat del segle XVII a Europa \u00e9s pol\u00edticament convulsa. Mort Carles V, el somni de un gran imperi cristi\u00e0 i continental queda en l\u00b4oblit; ara la tend\u00e8ncia \u00e9s la dels grans estats -naci\u00f3, com Fran\u00e7a, Anglaterra, Alemanya o Espanya, amb monarquies absolutistes i centralistes. Aquest fet posa en perill la superviv\u00e8ncia dels status de pa\u00efsos petits, com Catalunya, que encara conserva una gran autonomia d\u00b4 her\u00e8ncia medieval.<\/p>\n

Espanya es troba sota el regnat de Felip IV, que arrib\u00e0 al tron tot sent menor d\u00b4 edat, aix\u00f2 va fer que deixes les q\u00fcestions d\u00b4 estat en mans del seu \u201cPrivat\u201d i primer ministre, el Comte Duc d\u00b4 Olivares, el qual volgu\u00e9 donar un nou impuls a la projecci\u00f3 exterior de la monarquia.\u00a0Per du a terme la seva pol\u00edtica, centrada en el manteniment de la sobirania hisp\u00e0nica als Pa\u00efsos Baixos i a la participaci\u00f3 a la guerra dels 30 anys (1618 \u2013 1648), aquest necessita tenir m\u00e9s recursos. Donat que Castella, despr\u00e8s, de contribuir durant molts anys a les aventures colonials de la corona, est\u00e0 exhausta el Comte Duc fixa la seva mirada als altres regnes de la monarquia, entre ells a la de la corona catalano \u2013 aragonesa.<\/p>\n

Aix\u00ed el 1624 insta al monarca mitjan\u00e7ant una mem\u00f2ria a: \u201c reducir estos reinos de que se compone Espa\u00f1a a los usos y costumbres de Castilla sin ninguna diferencia…\u201d ; l\u00b4 estrat\u00e8gia era senzilla; enviar al rei amb un exercit al pa\u00eds que calgu\u00e9s sotmetre i provocar un \u201ctumulto popular grande y despu\u00e9s, como por derecho de conquista, asentar y disponer las leyes en conformidad de las de Castilla y de esa manera ir ejecut\u00e1ndola en los otros reinos\u201d<\/p>\n

El 1635 Espanya, implicada en la guerra per la possessi\u00f3 dels Pa\u00efsos Baixos, entra en conflicte amb Fran\u00e7a. El Comte Duc s\u00b4 afanya a portar la guerra als Pirineus catalans. Aquest esdeveniment fa que milers de soldats entrin al principat i, segons les normes de l\u00b4 \u00e8poca s\u00b4 allotgin en masos i masies de la zona i hagin de ser mantinguts pels pagesos d\u00b4 on s\u00b4 allotgen.<\/p>\n

La poblaci\u00f3 catalana no tant sols ha de fer front a l\u00b4 enorme despesa que comporta mantenir milers de soldats, si no, que a m\u00e9s a m\u00e9s ha de suportar totes les bretolades i vexacions a les que son sotmesos per part de les tropes, robatoris, violacions i tot tipus de humiliacions es repeteixen dia si dia tamb\u00e9 amb el consentiment de les autoritats reials.<\/p>\n

\n
\n

\nCorpus de Sang<\/strong><\/span><\/div>\n

Aixecament secessionista catal\u00e0 (1640-52) contra la monarquia hisp\u00e0nica dels \u00c0ustria d’accentuat car\u00e0cter social agrari enfront del r\u00e8gim senyorial catal\u00e0.<\/p>\n

\n

A l\u00b4 Abril del 1640 salta la primera guspira a Santa Coloma de Farners, on un grup revoltat dona mort al agutzil Monredon, qui havia ordenat disparar sobre la multitud que es queixava dels abusos dels soldats.<\/p>\n

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al s. XVII directament enfrontades amb el proc\u00e9s de cristal\u00b7litzaci\u00f3 de l’estat mon\u00e0rquic absolutista i amb el r\u00e8gim senyorial sobre el qual es basava aquest estat.<\/p>\n

El 22 de Maig; 1500 forasters entren a Barcelona per alliberar al Diputat Francesc Tamarit, que havia estat empresonat pel virrei per oposar-se als allotjaments de tropes.<\/p>\n

El dia 7 de Juny del 1640, dia de Corpus, un incident al carrer Ample de Barcelona entre un segador i uns soldats castellans, en el que el segador va ser ferit, va ser el detonant que va fer que centenars de jornalers, vinguts a Barcelona per llogar-se a les feina de la sega del blat, es revoltessin i sota els crits de \u201c Visca la Terra, Mouri lo mal govern!!!\u201d es concentressin davant la casa del Virrei Dalmau de Queralt, Comte de Santa Coloma. La presencia d\u00b4autoritats civils i eclesi\u00e0stiques de la terra i de tres companyies de la ciutat els impedir assaltar-la. Aleshores els segadors van dirigir la seva revenja envers les cases dels funcionaris reials i de membres de la noblesa catalana lleial a Felip IV. Mentre, les autoritats de la ciutat intentaven evitar que la revolta i els saquejos anessin a m\u00e9s.<\/p>\n

Fou en un d\u00b4aquest intents, quan a primera hora de la tarda, un grup de consellers i d\u00b4 altres autoritats es dirigien cap a la casa del general de les Galeres Reials, Garcia de Toledo, per evitar que fos assaltada, que un dels criats, espantat i prenent-los per assaltats, obrir foc sobre la comitiva. A l\u00b4 intentar cercar refugi dels trets, el conseller del ter\u00e7 de la ciutat Josep Massana, ensopegar i caigu\u00e9 est\u00e8s al terra. El desgavell va fer que alg\u00fa penses que havia estat abatut pels trets. El rumor de que un conseller havia estat mort a trets pels criats de un funcionari reial va corre pels carrers com la p\u00f3lvora i la revolta es va generalitzar a tota la ciutat.<\/p>\n

Entre dos i tres mil homes es van aplegar a la part baixa de les Rambles amb la intenci\u00f3 d\u00b4 entrar a les Drassanes on era amagat el Virrei.<\/p>\n

Les Drassanes van ser assaltades, i el Virrei va fugir a cavall cap a Montju\u00efc amb l\u00b4 intenci\u00f3 d\u00b4 arribar a temps a embarcar-se en un galera veneciana que era a punt de partir. Mai va aconseguir arribar-hi, una caiguda del cavall va provocar que mor\u00eds desnucat.<\/p>\n

El Desenlla\u00e7<\/strong><\/p>\n

La revolta havia esclatat, i les conseq\u00fc\u00e8ncies foren una guerra que durant 10 anys tenyir Catalunya de sang i que acabar amb una dolorosa amputaci\u00f3 anomenada la \u201c Pau dels Pirineus”, que comportar que el Rossell\u00f3, el Conflent i part de la Cerdanya passes en mans Franceses.<\/p>\n

Els Pirineus, que foren el bressol de Catalunya, ara servien per dividir-la.<\/p>\n

Segle XVII \u2013 Proclamaci\u00f3 de Pau Claris 1641<\/strong><\/p>\n

Pau Claris proclam\u00e0 la rep\u00fablica catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana m\u00e9s tard (el 23 de gener), davant l\u2019alarmant penetraci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a com a comte de Barcelona i posava el principat de Catalunya sota sobirania francesa. Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, despr\u00e9s, ho fou Llu\u00eds XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
\nLa batalla de Montju\u00efc
\nEl 26 de gener de 1641 s\u2019havia lliurat la batalla de Montju\u00efc contra l\u2019ex\u00e8rcit de Felip IV, el qual fou derrotat i es vei\u00e9 for\u00e7at a retirar-se. Un mes m\u00e9s tard moria el President Pau Claris, qualificat pel Dietari de la Generalitat com un gran restaurador de la nostra p\u00e0tria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la p\u00e0tria.
\nLa destituci\u00f3 del Comte-duc d\u2019Olivares, la pres\u00e8ncia de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Per\u00f2 no era la pau total.
\nEncara que la Guerra dels Trenta Anys s\u2019havia clos amb el Tractat de Westf\u00e0lia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d\u2019Europa, continuava la guerra entre Fran\u00e7a i Espanya, en qu\u00e8 Catalunya era afectada en els seus territoris del nord dels Pirineus. Quan l\u2019any 1659 Llu\u00eds XIV i Felip IV signen la Pau dels Pirineus, Catalunya \u00e9s dividida en cedir Felip IV a Fran\u00e7a part del territori catal\u00e0 (Rossell\u00f3, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya. Els Pirineus, que foren el bressol de Catalunya, ara servien per dividir-la.<\/p>\n

Castellanitzaci\u00f3 als\u00a0Paisos\u00a0Catalans<\/strong><\/p>\n

Les incid\u00e8ncies hist\u00f2riques, particularment les de car\u00e0cter pol\u00edtic, han tingut una forta repercussi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Si les connexions de la dinastia catalana amb Occit\u00e0nia afavoriren la prolongaci\u00f3 de l’\u00fas literari del proven\u00e7al fins al s XV, tamb\u00e9 des del XV, i per raons semblants, el castell\u00e0 es convert\u00ed en una opci\u00f3 atractiva, impulsada mes tard \u00a0per Felip IV.<\/p>\n

La castellanitzaci\u00f3 fou a l’inici nom\u00e9s liter\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 aix\u00f2 vol dir que el castell\u00e0 esdevenia llengua coneguda, gaireb\u00e9 familiar, entre el p\u00fablic. El fenomen s’origin\u00e0 en les classes altes, concretament l’aristocr\u00e0cia, m\u00e9s f\u00e0cils al mimetisme centr\u00edpet. L’adhesi\u00f3 al castell\u00e0 s’escamp\u00e0, a trav\u00e9s de llibres, de can\u00e7ons, del teatre i de la predicaci\u00f3. No faltaren veus clamant (Almud\u00e8ver, Viciana, Despuig, Bosc, Cisteller, etc) contra la introducci\u00f3 aclaparadora del castell\u00e0. I malgrat el decandiment literari i editorial, el catal\u00e0 es mantingu\u00e9 en els usos orals col\u00b7loquials, en els sermons, en la literatura religiosa i popular (catecismes, goigs, hagiografies, can\u00e7ons, almanacs) i en els documents oficials (documents notarials i mercantils, processos judicials).<\/p>\n

A la darreria del XVII, l’administraci\u00f3 civil i eclesi\u00e0stica est\u00e0 ja fortament castellanitzada en algunes zones. Posteriorment, l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica i els seus desenlla\u00e7os militars acabaren refor\u00e7ant un proc\u00e9s que s’havia donat com l’extensi\u00f3 d’actituds dimission\u00e0ries de les elits cap a estaments inferiors: aix\u00ed, el Rossell\u00f3, absorbit per Fran\u00e7a amb el tractat dels Pirineus (1659), rest\u00e0 sotm\u00e8s a la penetraci\u00f3 sistem\u00e0tica del franc\u00e8s i, a partir de la guerra de Successi\u00f3, amb els subseg\u00fcents decrets de Nova Planta (1707, 1715, 1716) i la conseg\u00fcent liquidaci\u00f3 de les institucions de govern pr\u00f2pies, Felip V inici\u00e0 una pol\u00edtica sistem\u00e0tica de castellanitzaci\u00f3 de l’administraci\u00f3 (cal excloure’n Andorra, que ha mantingut ininterrompudament el catal\u00e0 com a llengua oficial i Menorca, que la mantingu\u00e9 fins el 1802, sota les jurisdiccions francesa i brit\u00e0nica).<\/p>\n

No \u00e9s fins a la Segona Rep\u00fablica, amb l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932), que es reconeix expl\u00edcitament el car\u00e0cter oficial de la llengua catalana. La Generalitat inicia aleshores un proc\u00e9s de catalanitzaci\u00f3 de l’escola prim\u00e0ria (amb les escoles normals) i de la universitat (amb la fundaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona) que resta estroncat el 1939. Segons els mateixos insurrectes, una de les motivacions principals de la rebel\u00b7li\u00f3 militar del 1936 fou precisament la de frenar els progressos del catalanisme i la recuperaci\u00f3 de la llengua, que veien com el frac\u00e0s del projecte d’unificaci\u00f3 d’Espanya iniciat al s XVIII.<\/p>\n

La campanya contra el catal\u00e0 comen\u00e7\u00e0, doncs, amb una duresa sense precedents: eliminaci\u00f3 de l’\u00fas p\u00fablic de la llengua i prohibici\u00f3 a l’administraci\u00f3, destituci\u00f3 de centenars de mestres, etc. L’empresonament, l’exili o la mort de la major part d’intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics de la Catalunya aut\u00f2noma, aix\u00ed com l’actitud acomodat\u00edcia de bona part de les classe altes i amplis sectors de les classes mitjanes aut\u00f2ctones contribu\u00efren a intensificar la castellanitzaci\u00f3. D’altra banda, el franquisme intent\u00e0 tamb\u00e9 instrumentalitzar per a aquesta substituci\u00f3 la massiva immigraci\u00f3 espanyola al Principat de Catalunya.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort del general Franco s’inici\u00e0 un reconeixement de la pluralitat ling\u00fc\u00edstica i cultural a l’estat, el qual, b\u00e9 que dilu\u00eft pel nacionalisme espanyol dels grans partits d’\u00e0mbit estatal, don\u00e0 lloc als estatuts de les comunitats aut\u00f2nomes (1979, 1982 i 1983). Les institucions d’autogovern que en resultaren es dotaren d’instruments legals per a incidir en la realitat ling\u00fc\u00edstica dels territoris respectius, en els quals el catal\u00e0 ha esdevingut cooficial. Foren aprovades, aix\u00ed, la Llei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica a Catalunya (1983), la Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0 (1983) i la Llei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de les Illes Balears (1986).<\/p>\n

Hi hagu\u00e9, en tota l’\u00e0rea catalana, malgrat les fortes\u00a0repressions, individus que no cediren mai ni enlloc, i\u00a0han mantingut ininterrompudament, des de l’inici de la castellanitzaci\u00f3 el catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia, sobre tot en\u00a0l’\u00e0mbit\u00a0familiar, rural i literat.<\/p>\n

***<\/p>\n

Josep Art\u00fas <\/strong>Val\u00e8ncia, 1618 ?<\/p>\n

Anomenat\u00a0Robarrucs<\/strong> Bandoler. Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es f\u00e9u fam\u00f3s pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de Val\u00e8ncia, marqu\u00e8s d’Astorga i de San Rom\u00e1n. El camp d’actuaci\u00f3 era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques \u2014que li proporcionaven queviures i cavalls\u2014 i a les localitats castellanes d’Utiel i de Ca\u00f1ete. El 1666 el lloctinent f\u00e9u publicar una crida per a la seva captura; amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’\u00c0ustria que dispos\u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 de la just\u00edcia castellana. Dos anys despr\u00e9s, Art\u00fas aconsegu\u00ed, tanmateix, d’\u00e9sser indultat per la reina i de passar amb els seus companys a N\u00e0pols (1668).<\/p>\n

Pere Antoni Ribera<\/strong> ? – Val\u00e8ncia, 1680 Bandoler.<\/p>\n

Frare augustini\u00e0. S’ofer\u00ed al lloctinent general de Val\u00e8ncia Pedro Manuel Col\u00f3n de Portugal, duc de Veraguas, per capturar el bandoler moss\u00e8n Senent en canvi de l’indult del seu germ\u00e0, tamb\u00e9 bandoler, i acceptada la proposici\u00f3, es convert\u00ed en cap de quadrilla i aconsegu\u00ed de capturar el bandoler Senent. Deix\u00e0 aleshores l’h\u00e0bit i es convert\u00ed ell mateix en bandoler i es f\u00e9u temible sota el nom d’el Frare. Capturat a l’Horta de Val\u00e8ncia i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de Val\u00e8ncia Josep de Castellv\u00ed i d’Alag\u00f3 el process\u00e0 i f\u00e9u garrotar malgrat la reclamaci\u00f3 del pres feta per l’arquebisbe Joan Tom\u00e0s de Rocabert\u00ed. Aquest excomunic\u00e0 el governador per haver infringit el fur eclesi\u00e0stic \u2014juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de Val\u00e8ncia\u2014; el lloctinent general fou deposat del c\u00e0rrec i el governador no fou perdonat fins despr\u00e9s d’\u00e9sser multat i sotm\u00e8s a una p\u00fablica i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n

Anterior<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n

 <\/p>\n

Seg\u00fcent<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llegendari bandolerisme catal\u00e0 del barroc. \u00c9s en ple enfrontament de nyerros i cadells, amb una important autonomia dels bandolers respecte als nobles i la consolidaci\u00f3 de les grans quadrilles, de, aproximadament, 80 -100 homes. \u00c9s el moment del pedrenyal, … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":4,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}