{"id":24,"date":"2011-03-31T15:13:11","date_gmt":"2011-03-31T13:13:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/?page_id=24"},"modified":"2026-01-15T11:13:10","modified_gmt":"2026-01-15T10:13:10","slug":"segle-xvi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/segle-xvi\/","title":{"rendered":"Segles XVI-XVII"},"content":{"rendered":"<p><strong>Fets m\u00e9s significatius del bandolerisme catal\u00e0 als segles XVI i XVII<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>1529<\/strong> Perd\u00f3 general als bandolers que accepten d&#8217;enrolar-se com a soldats als ter\u00e7os de Flandes i d&#8217;It\u00e0lia<\/li>\n<li><strong>1539<\/strong> Pragm\u00e0tica de Carles V contra el bandolerisme<\/li>\n<li><strong>1543<\/strong> Execuci\u00f3 a Barcelona de Moreu Cisteller i la seva colla<\/li>\n<li><strong>1544<\/strong> Ordre del lloctinent de Catalunya d&#8217;enderrocar els castells que servien de refugi als bandolers<\/li>\n<li><strong>1546<\/strong> Execuci\u00f3 a Barcelona del clergue bandoler Antoni Roca<\/li>\n<li><strong>1559<\/strong> Execuci\u00f3 a Barcelona de seixanta-sis bandolers<\/li>\n<li><strong>1561<\/strong> Atacs de bandolers al monestir de Sant Sadurn\u00ed de Tav\u00e8rnoles i a l&#8217;esgl\u00e9sia de Sant Pere de Bellver<\/li>\n<li><strong>1562<\/strong> L&#8217;aflu\u00e8ncia de bandolers detinguts obliga a ampliar la pres\u00f3 de Barcelona<\/li>\n<li><strong>1565<\/strong> Execuci\u00f3 a Barcelona del bandoler empordan\u00e8s Bartomeu Camps<\/li>\n<li><strong>1570<\/strong> Mort del comissari reial Pere Mateu per un grup de bandolers comandats pels germans Montserrat, Pere i Joan Poc al crit de &#8216;Muiren, muiren los traidors&#8217;<\/li>\n<li><strong>1571<\/strong> Montserrat Poc pren el lloc deixat per Bartomeu Camps i actua com una mena de cap suprem del bandolerisme del Principat<\/li>\n<li><strong>1573<\/strong> Execuci\u00f3 a Barcelona del bandoler Joan Poc<\/li>\n<li>Constataci\u00f3 oficial de la inseguretat dels trasllats de moneda a causa dels bandolers<\/li>\n<li><strong>1578<\/strong> Execuci\u00f3 a Barcelona del bandoler Montserrat Poc capturat uns mesos abans<\/li>\n<li><strong>1581<\/strong> El bandoler Tom\u00e0s de Banyuls i els seus, que acostumaven a refugiar-se al monestir de Sant Miquel de Cuix\u00e0 i al castell de Nyer, s&#8217;embarquen per servir el rei a It\u00e0lia<\/li>\n<li><strong>1582<\/strong> El bandoler Galceran Cadell, que pertorbava l&#8217;Urgell, s&#8217;embarca per servir el rei a It\u00e0lia<\/li>\n<li><strong>1586<\/strong> Pragm\u00e0tica reial sobre l&#8217;expulsi\u00f3 de bandolers, lladres, saltejadors de camins i altres malfactors i delinq\u00fcents que van divagant pel regne de Val\u00e8ncia<\/li>\n<li><strong>1587<\/strong> Primer robatori de moneda del rei a Sidamunt per part del Miny\u00f3 de Montell\u00e0, que mor en el xoc contra les forces reials<\/li>\n<li><strong>1592 <\/strong>Primeres refer\u00e8ncies de bandolers\u00a0nyerros en la documentaci\u00f3 de la cancelleria dels lloctinents<\/li>\n<li><strong>1599<\/strong> Pragm\u00e0tica reial i edicte sobre l&#8217;expulsi\u00f3 i persecuci\u00f3 dels bandolers, lladres i saltejadors de camins del regne de Val\u00e8ncia i contra l&#8217;acolliment que aquests troben entre els moriscs<\/li>\n<li><strong>1602 <\/strong>Inici de l&#8217;actuaci\u00f3 de Perot Rocaguinarda com a bandoler amb la presa del palau episcopal de Vic<\/li>\n<li><strong>1611<\/strong> Perot Rocaguinarda s&#8217;embarca a Matar\u00f3, amb els seus, cap a N\u00e0pols com a capit\u00e0 de ter\u00e7os<\/li>\n<li><strong>1613 <\/strong>Robatori de moneda del rei per part de la banda del Barbeta, entre els Hostalets i Montmaneu. Barbeta aconsegueix de fugir a It\u00e0lia<\/li>\n<li><strong>1616 <\/strong>Execuci\u00f3 a Barcelona del bandoler itali\u00e0 Barbeta<\/li>\n<li><strong>1622 <\/strong>Inici de l&#8217;actuaci\u00f3 de Joan Sala i Serrallonga com a bandoler<\/li>\n<li>1626 Topada a Vilanova de Sau entre el comissari Pere Antic i les colles de Joan Sala i Serrallonga i dels germans Margarit<\/li>\n<li><strong>1627 <\/strong>Encontres entre les forces del lloctinent i les colles dels Margarit i d&#8217;altres. Francesc Margarit resulta ferit de mort. Joan Sala i Serrallonga pren el relleu de Margarit i es converteix en el cap del bandolerisme del Principal<\/li>\n<li><strong>1634 <\/strong>Proc\u00e9s i execuci\u00f3 a Barcelona de Joan Sala i Serrallonga<\/li>\n<li><strong>1666<\/strong> L&#8217;actuaci\u00f3 de bandolers valencians a la comarca de Tortosa preocupa les autoritats del Principat<\/li>\n<li><strong>1665-75<\/strong> Periode particularment actiu del bandolerisme a Mallorca<\/li>\n<li>1668 El bandoler valenci\u00e0 Josep Art\u00fas i els seus companys s\u00f3n indultats i embarquen cap a N\u00e0pols<\/li>\n<li><strong>1680 <\/strong>Comissi\u00f3 donada pel duc de Veragua a Josep Cases i la seva colla d&#8217;onze bandolers, com si fossin oficials de just\u00edcia, per perseguir la colla del bandoler Sen\u00e9n, que actua a l&#8217;Horta de Val\u00e8ncia. Cases l&#8217;obliga a fugir i ocupa el seu lloc<\/li>\n<li><strong>1685 <\/strong>Acord convingut per la marxa del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de les colles dels germans Pal\u00e0cios (34 bandolers) i dels Gil (59 bandolers)<\/li>\n<li><strong>1692 <\/strong>Informe del lloctinent de Val\u00e8ncia, marqu\u00e8s de Castel Rodrigo, sobre la desaparici\u00f3 de les colles de bandolers<\/li>\n<\/ul>\n<h2 style=\"text-align: justify\"><span style=\"text-decoration: underline\"><strong>bandolers<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><strong>Pere Voltor, &#8220;voltors&#8221; i Miquel Catal\u00e0,<\/strong> anomenat<strong> Pai Catal\u00e0,<\/strong><span style=\"text-decoration: underline\"><strong><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">A Valls, les bandositats dels famosos nyerros i cadells (els primers representants de la mentalitat feudalitzant dels sectors m\u00e9s rurals i els segons dels drets de les viles) prengueren el nom de\u00a0<strong>voltors <\/strong>(fam\u00edlia present ja al segle XVI a la vila) i de\u00a0<strong>morells<\/strong> (capitanejada per <strong>Miquel Morell<\/strong> i el seu germ\u00e0 amb elements d&#8217;Alcover). Les primeres escaramusses entre els dos b\u00e0ndols s\u00f3n del 1601 (a Alcover) i del 1602 (a Valls) i en el b\u00e0ndol dels voltors es destacaven Pere Voltor i Miquel Catal\u00e0, de renom Pai Catal\u00e0, que regnaven de fet a la vila pel terror i eren enemics declarats del rei, i que el mateix 1602 mataren a cops de pedrenyal el comissari reial Epifani Olives i Ter\u00e9s. A la fi al\u00a01602 fou agafat en una batuda Pere Voltor, que fou condemnat i esquarterat. Les activitats dels dos b\u00e0ndols, per\u00f2, continuaren, malgrat una conc\u00f2rdia estipulada a Valls.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline\"><strong>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Capablanca<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Era un humil pag\u00e8s de nom desconegut que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix. Un dia anant a Manresa fou assaltat i li robaren la paga de tot un mes de treball. Molt afectat va prometre&#8217;s que mai m\u00e9s tornaria a guanyar-se la vida honradament i, armat de pedrenyal i cobert amb una capa blanca robada a un capit\u00e0 de miquelets, va comen\u00e7ar la seva vida de lladre de cam\u00ed ral. Actuava al cam\u00ed ral de Manresa, a la serra de l&#8217;Obac. Estenia la seva capa al bell mig del cam\u00ed i ell, amagat darrera una roca o enfilat dalt d&#8217;un arbre convidava als infeli\u00e7os viatgers a deixar tot el que duien de valor damunt la capa. Coneixedor del mass\u00eds de Sant Lloren\u00e7, en sabia tots els amagatalls. No se sap si va ser pres: uns diuen que capturat pel sometent, altres que va ser trobat mort sota l&#8217;aixeta d&#8217;una b\u00f3ta de vi&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>&#8220;Pere Barbeta&#8221;<\/strong>1613<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El 1613 Pere Barbeta i la seva quadrilla varen assaltar un comboi que portava cent onze c\u00e0rregues de plata cap a Madrid. L&#8217;assalt va tenir lloc entre Els Hostalets de Cervera i Montemeneu. Els bandits es varen apoderar de bona part de la plata. Aviat el\u00a0Marqu\u00e9s de Almazan va comen\u00e7ar una ferotge persecuci\u00f3 dels lladres. Al cap de poc varen detenir dos membres de la banda del Barbeta, que era itali\u00e0, i un d&#8217;ells era clergue. En Barbeta va aconseguir refugiar-se als estats pontificis, on va \u00e9sser detingut i traslladat a Barcelona, on el varen executar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\"><strong>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong>Pere Planes<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-size: 16px;color: #444444;line-height: 24px\">Un dels bandolers m\u00e9s famosos per la comarca del Bages i que tamb\u00e8 ve fer incursions al Camp de Tarragona, va ser en Pere Planes, \u00a0que amb la seva gosadia va desafiar tot Manresa. Atacava, robava i tenia atemorits tots els manresans. Una de les malifetes que feia sovint era tallar l&#8217;aigua de la s\u00e8quia i aix\u00ed aconseguia que l&#8217;aigua no arrib\u00e9s a la ciutat.<\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify\">\n<p style=\"text-align: justify\">Els ciutadans estaven tips i cuits de les dolenteries i del malestar que provocava el bandoler.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El sometent el va agafar, el van esquarterar i van penjar el seu cap al portal del carrer Sobrerroca. Aix\u00ed va acabar la vida del bandoler.<\/p>\n<p><strong>Castell de Vallespinosa<\/strong><\/p>\n<p>Documentat en 1030, a trav\u00e9s de la topon\u00edmia &#8220;collum VallSpinosa&#8221; sent senyor del castell la fam\u00edlia Cervell\u00f3. Va pert\u00e0nyer a Berenguer de Clariana sobre l&#8217;any 1175. El 1357 Arnau de Cervell\u00f3 hi s&#8217;adjudica mitjan\u00e7ant compra al rei Pere III, qui m\u00e9s endavant el ven als Armengol i aquests en 1526 a la fam\u00edlia Biure els quals a trav\u00e9s de diverses generacions el mantenen en propietat fins a principis del segle XIX data en qu\u00e8 s&#8217;inicia la irreversible destrucci\u00f3 del castell. Est\u00e0 situat a la part alta de tur\u00f3. Conserva escasses restes, la cisterna i les restes de la seva torre.<\/p>\n<p><strong>Recursos militars baronils.Vallespinosa, 1607<\/strong><\/p>\n<blockquote><p>\u201cConstituit personalment lo il\u00b7l[ustr]e e noble se\u00f1or lo se\u00f1or [sic] don Raphael de Biure, donzell, en la ciutat de\u00a0Tarragona domiciliat, bar\u00f3 de Aguilar, se\u00f1or de Prexens e Vallespinosa y carl\u00e0 dels castells, lloch y terme de Vallvert,\u00a0assentat en son assento que en la dita plasa estaba de present, a ton de manament del dit se\u00f1or los homens del dit lloch\u00a0n\u201fe eran avisats, convocats y congregats per obtemperar a la crida feta estos dies preppassats acerca de la mostra de las\u00a0armas. Los quals, ab sas armas e boques de foch, cada hun de ells, mostraren las armas tenien e en virtut del jurament\u00a0per ells en ma de llur se\u00f1or prestat, denuntiaren y digueren ditas armas eren seves, pr\u00f2pries, y aix\u00ed lo un apres del\u00a0altre, se escregueren y confirmaren com se segueixen: Joan Rosanes, fill de Jaume, un pedrenyal de quatre\u00a0pams y de roda.\u00a0Item., Ll\u00e0tzer Cocha, un pedrenyal de quatre pams,\u00a0can\u00f3 de roda.\u00a0Item., Llorens Angl\u00e8s, un pedrenyal de roda, de quatre\u00a0pams de can\u00f3.Item., Joan Chresti\u00e0, pedrenyal y de roda. Antony Clarass\u00f3, un pedrenyal de mida\u2026Item., Joan Matheu, una scopeta.Item., Joan Boffarull, una escopeta \/\/Item., Joan Vilar, un pedrenyal. Item., Joan Alamany, una scopeta.Item., Joan Prunera, lo pobill, pedrenyal. Andreu Angl\u00e8s, sens armes. Pere Traver, sens armes. Pere Prunera, sens armes. Joan Forner, sens armes. Pere Angl\u00e8s, dit del Oroscho, pedrenyal. Pere Cocha, pedrenyal de colp. Mag\u00ed Angl\u00e8s, pedrenyal de roda. Joan Tortosa, sens armes. Pere Gasc\u00f3, sens armes. Francesch Guinovart, sens armes. Lorens Angl\u00e8s, del portalet, sens armes\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p><\/blockquote>\n<p><span style=\"text-decoration: underline\"><strong>A Mallorca<\/strong>,<strong> lluites entre\u00a0Canamunt i Canavall :<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong>Mateu Ferragut Boda, <\/strong><\/p>\n<p><strong>Antoni Gibert Treufoc, <\/strong><\/p>\n<p><strong>Lloren\u00e7 Coll Barona, <\/strong><\/p>\n<p><strong>Bartomeu Gomila <\/strong><\/p>\n<p><strong>Pujol Moiana, <\/strong><\/p>\n<p><strong>Mateu Reus Rotget,<\/strong><\/p>\n<p><strong> Jaume Gamund\u00ed<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><strong>&#8212;-<\/strong><\/p>\n<p><strong>Marco Berardi Cosenza Cal\u00e0bria segle XVI<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">Anomenat Re Marcone Bandoler calabr\u00e8s. La seva banda arrib\u00e0 a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de N\u00e0pols, Pedro Af\u00e1n de Ribera.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\"><strong>Montserrat Poc <\/strong>Principat de Catalunya, a 1528 &#8211; Barcelona, 1578 Bandoler.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\">Home gran i escardalenc, comen\u00e7\u00e0 a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arrib\u00e0 a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme catal\u00e0. El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de\u00a0<strong>&#8220;muiren, muiren los tra\u00efdors&#8221;<\/strong>, que sembla indicar una reivindicaci\u00f3 contra la pol\u00edtica repressiva del lloctinent de Catalunya. Refugiat a Fran\u00e7a, ref\u00e9u la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra. El seu germ\u00e0 Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix cam\u00ed cinc anys despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\"><strong>Bartomeu Camps<\/strong> Empord\u00e0 ? Barcelona 1565 Anomenat\u00a0<strong>\u201cL&#8217;Empordan\u00e8s\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\">Bandoler, actu\u00e0 amb intensitat des del 1563 pels voltants d&#8217;Angl\u00e8s (Selva). Gr\u00e0cies a l&#8217;oferiment de dues-centes lliures fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delat\u00e9s, fou ferit i capturat juntament amb el seu germ\u00e0 Miquel pel maig del 1565. fou processat i executat. No actuaven sols, anaven amb colla una quadrilla m\u00e9s o menys nombrosa, d&#8217;aquest personatge l&#8217;Empordan\u00e8s ben poca informaci\u00f3 en tenim, per\u00f2 potser sigui el primer del que se&#8217;n te refer\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\"><strong>Galceran Cadell <\/strong>Taradell? segle XVI<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\">Militar, cap de la bandositat dels cadells. El 1581 entra a la Cerdanya i amena\u00e7\u00e0 la Seu d&#8217;Urgell amb un cos armat. El Bisbe , Hug Ambr\u00f3s de Montcada, l&#8217;excomunic\u00e0. Batut a Lles (Baixa Cerdanya), es refugi\u00e0 a Fran\u00e7a, per\u00f2 torn\u00e0 a Catalunya el 1582 per acollir-se a l&#8217;amnistia concedida pel lloctinent, duc de terranova, gr\u00e0cies a la qual ell i els seus bandolers passaren a It\u00e0lia a servir l&#8217;exercit.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\">? Anomenat\u00a0<strong>\u201cMiny\u00f3 de Montell\u00e0<\/strong>\u201d Montell\u00e0, Cerdanya segle XVI- Ars\u00e8guel, alt Urgell 1588<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\">Bandoler no en tenim el nom, el 1587, a Sidamon (Segri\u00e0), s&#8217;apoder\u00e0 amb la seva quadrilla, d&#8217;una tramesa de moneda que FelipII feia dur a G\u00e8nova per Catalunya. M\u00e9s tard intent\u00e0 un cop semblant a Almacelles ( Segri\u00e0). Mor\u00ed en la defensa del castell d&#8217;Ars\u00e8guel.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: arial, helvetica, sans-serif\"><strong>La Calderona ,Maria Calder\u00f3n<\/strong>, coneguda amb el sobrenom de la Calderona era amant, diuen, del rei Felip IV. Mentre la tal Calderona visitava un duc, important personatge de la cort, a Val\u00e8ncia, del qual tamb\u00e9 era amant, el rei, gel\u00f3s, orden\u00e0 que la recloguessin en un convent. El duc l&#8217;ajud\u00e0 a escapar enviant-la amb un grup d&#8217;homes de confian\u00e7a a les muntanyes prop de Pu\u00e7ol. Maria es va convertir en el cap d&#8217;aquests homes i es van dedicar a la lucrativa feina de lladres de cam\u00ed ral. Aquesta serra s&#8217;anomena ara la Calderona i els habitants del Camp de Morvedre, quan son v\u00edctimes d&#8217;algun ab\u00fas econ\u00f2mic diuen: a robar a la Calderona!.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>GUILLEM DE JOSA,<\/strong><\/p>\n<p class=\"v1last-child\"><strong>EL BANDOLER ARIST\u00d2CRATA<\/strong><\/p>\n<p>Noble de naixement i condemnat per un crim d&#8217;honor,\u00a0<strong>Guillem de Josa<\/strong>\u00a0va passar de viure a les estances d&#8217;un palau barcelon\u00ed a liderar quadrilles armades als Pirineus i a la Catalunya Central i va esdevenir\u00a0<strong>un dels bandolers m\u00e9s temuts<\/strong>\u00a0i poderosos de tota la Corona d&#8217;Arag\u00f3 del segle XVI.<\/p>\n<p class=\"v1last-child\">Al\u00a0<em><strong>S\u00e0piens<\/strong><\/em><strong> del mes de gener 2026<\/strong>, hi podeu llegir un reportatge on\u00a0<strong>rescaten la seva figura<\/strong>, fins ara en l&#8217;oblit, i recuperan la traject\u00f2ria d&#8217;un arist\u00f2crata convertit en proscrit i rehabilitat, anys despr\u00e9s, pel mateix rei.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/seglesxv-xvi\/\">Anterior<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: right\"><a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/segle-xvii\/\">Seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fets m\u00e9s significatius del bandolerisme catal\u00e0 als segles XVI i XVII 1529 Perd\u00f3 general als bandolers que accepten d&#8217;enrolar-se com a soldats als ter\u00e7os de Flandes i d&#8217;It\u00e0lia 1539 Pragm\u00e0tica de Carles V contra el bandolerisme 1543 Execuci\u00f3 a Barcelona &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/segle-xvi\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-24","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/24","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/24\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}