El catalanisme o nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s un corrent social estructurat tant culturalment com pol\u00edtica que preserva i promou el reconeixement de la personalitat pol\u00edtica (naci\u00f3 catalana), ling\u00fc\u00edstica, cultural i nacional de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n
Segons Joan Fuster, Hi ha “catalanistes” perqu\u00e8 hi ha “espanyolistes”, i de fet el catalanisme s’estructura segles despr\u00e9s de l’eliminaci\u00f3 dels drets catalans. Aquesta p\u00e8rdua dels drets es produeix progressivament durant el segle XVIII, primer a la Catalunya Nord amb la prohibici\u00f3 del catal\u00e0 l’any 1700 als territoris afectats pel Tractat dels Pirineus i posteriorment al Principat amb l’aplicaci\u00f3 dels Decrets de Nova Planta aprovats per Felip V de Castella (oficialment “de Espa\u00f1a \u00e9 Yndias”) l’any 1716. La repressi\u00f3 contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes continuaria tamb\u00e9 durant gran part del segle XIX i el XX amb les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.<\/p>\n
Durant la primera meitat del segle XIX a Catalunya es va afermar un sentiment d\u2019identitat que, amb el pas del temps, va transformar-se en una via de reivindicaci\u00f3 de l\u2019autogovern de Catalunya dins el marc de l\u2019Estat espanyol. Abans del que entenem com a “catalanisme pol\u00edtic” ja existia el que anomenem “catalanisme de car\u00e0cter cultural” on s’aplegaven homes i entitats de mons molt diversos (literatura, dret, excursionisme, folklore, m\u00fasica, esgl\u00e9sia, etc.).
\nEl catalanisme es basava, en principi, en l’aplicaci\u00f3 d’alguns “models” rom\u00e0ntics a la cultura i a la tradici\u00f3 catalana. Davant de la defensa identit\u00e0ria del catalanisme s’hi posicion\u00e0 el liberalisme que apostava per un nou estat espanyol centralitzat i unitari.<\/p>\n
La Renaixen\u00e7a era un moviment per la recuperaci\u00f3 de la llengua i els senyals d\u2019identitat catalans. Tamb\u00e9 volia que el catal\u00e0 fos una llengua de cultura. L\u2019any 1833, Bonaventura Carles Aribau va publicar l\u2019Oda a la P\u00e0tria, des d\u2019aqu\u00ed es considera que comen\u00e7a el catalanisme cultural i tamb\u00e9 s\u2019utilitza com a principi la publicaci\u00f3 dels escrits de Rubi\u00f3 i Ors al Diario de Barcelona.
\nEn el mateix per\u00edode tamb\u00e9 es va produir la Renaixen\u00e7a popular; hi havia associacions, revistes sat\u00edriques, cant coral, excursionisme, teatre,… Uns dels personatges importants s\u00f3n Anselm Clav\u00e9, Abd\u00f3 Terrades, Frederic Soler.<\/p>\n
Els antecedents del catalanisme pol\u00edtic s\u00f3n les bullangues. Posteriorment, durant el Sexenni Democr\u00e0tic, es desenvolupa amb for\u00e7a gr\u00e0cies al federalisme i al pacte de Tortosa. Quan comen\u00e7a la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica poc a poc es va consolidant el catalanisme pol\u00edtic.
\nPer\u00f2, quines opcions ideol\u00f2giques convivien dins “la casa gran” del catalanisme? M\u00e9s o menys, amb tots els matisos que vulgueu, distingir\u00edem quatre “corrents”:
\n– Valent\u00ed Almirall i la seva gent, representants del catalanisme laic, democr\u00e0tic i d\u2019esquerres.
\n– El vigatanisme format per prohoms de la Catalunya central; es tracta d’un catalanisme conservador i profundament religi\u00f3s, liderat majorit\u00e0ria-ment per “gent d’esgl\u00e9sia”.
\n– Intel\u00b7lectuals aplegats al voltant de la revista La Renaixen\u00e7a, advocats, periodistes, arquitectes, etc. \u00e9s de car\u00e0cter conservador i agrupa a part de l’alta burgesia barcelonina.
\nAl 1880 es va celebrar el Primer Congr\u00e9s Catalanista, impulsat per Valent\u00ed Almirall. Van participar-hi tots el corrents del catalanisme. Els acords van consistir en: la defensa del dret civil catal\u00e0, la constituci\u00f3 d\u2019una Acad\u00e8mia de la Llengua Catalana i la creaci\u00f3 d\u2019una entitat que difongu\u00e9s el catalanisme. Aquesta entitat es va crear el 1882, un any m\u00e9s tard, i es va anomenar Centre Catal\u00e0.
\nL\u2019any 1885 van presentar el Memorial de Greuges, va ser el primer document catalanista que es va entregar a les autoritat espanyoles on, per primera vegada en molts anys, es feien paleses les queixes i les reclamacions que Catalunya tenia vers Espanya.
\nEl rei Alfons XII no ho va veure malament, tot i que al cap de poc temps va morir. A ra b\u00e9, tant el parlament espanyol com la premsa madrilenya ho van reaccionar de manera desproporcionada acusant Catalunya de pretensiosa i les seves reivindicacions totalment fora de to.
\nAnys m\u00e9s tard, la Lliga de Catalunya va redactar el Missatge a la Reina regent (1888), quan va venir a veure l\u2019Exposici\u00f3 Universal. La primera vict\u00f2ria pol\u00edtica del catalanisme va ser l\u2019acceptaci\u00f3 del codi civil catal\u00e0 per part de l\u2019Estat espanyol.
\nEl 1891 es va fundar la Uni\u00f3 Catalanista. Finalment ,dins del moviment catalanista, despr\u00e9s de diverses escissions i fusions al 1901 es funda la Lliga Regionalista. Els l\u00edders de la Lliga s\u00f3n: Prat de la Riba, Francesc Camb\u00f3,…<\/p>\n
Arribats al tombant cap al segle XX, el catalanisme s\u2019anava estenent i comen\u00e7ava a arribar a les multituds del carrer. D\u2019aquesta manera, la primitiva ortod\u00f2xia del catalanisme del segle XIX es veia trencada per l\u2019aparici\u00f3 de tota una s\u00e8rie de tend\u00e8ncies, agrupacions i escoles, en les quals es manifestaven totes les idees de l\u2019\u00e8poca, fins i tot les m\u00e9s extremes.<\/p>\n
La bonan\u00e7a econ\u00f2mica de la segona meitat del segle XIX a Catalunya, la Renaixen\u00e7a cultural i el modernisme van promoure una generaci\u00f3 d’intel\u00b7lectuals, burgesos i t\u00e8cnics amb una mentalitat catalana i europeista. Els catalans havien deixat de mirar a Madrid per mirar a Par\u00eds, Londres o Roma, en el que te\u00f2rics com Vicente Cacho Viu anomenen un proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia cultural. Era una generaci\u00f3 optimista , potent a nivell intel\u00b7lectual, pol\u00edtic i econ\u00f2mic. La Renaixen\u00e7a i el catalanisme van generar corals, centres excursionistes, Ateneus, diaris, orfeons, escoles catalanes… tot un seguit d’elements que van bastir la societat civil d’un fort sentiment catalanista.<\/p>\n
El catalanisme passa a ser un moviment de masses que es diversifica i es radicalitza.
\nEl 1907 es va crear Solidaritat Catalana, que aplegava tots els partits de tend\u00e8ncia catalanista i deixava fora els partits din\u00e0stics i amplis sectors del moviment obrer. Finalment, la “Solidaritat” es va trencar per diverg\u00e8ncies ideol\u00f2giques internes i, sobretot, per la por que generaren els fets de la Setmana Tr\u00e0gica, de la qual les diverses forces catalanistes en tenien opinions sovint contraposades.<\/p>\n
El 1910 es va fundar la UFNR (Uni\u00f3 Federal Nacionalista Republicana) que acabar\u00e0 fent pactes amb el Partido Radical, i que culminaran amb el fam\u00f3s Pacte de Sant Gervasi. Mesos m\u00e9s tard, la UFNR pagar\u00e0 aquest error i els electors els castiguen amb uns mals resultats electorals, degut a la incoher\u00e8ncia d\u2019aliances. Finalment, el 1914, va desapar\u00e8ixer la UFNR.
\nL\u2019any 1918 es va presentar un altre projecte per a que Catalunya pogu\u00e9s gaudir de m\u00e9s autonomia, per\u00f2 aquest projecte va ser molt mal rebut a Madrid, tant per les forces pol\u00edtiques (parlament, diaris, opini\u00f3 p\u00fablica,…) com pel mateix rei Alfons XIII.<\/p>\n
L\u2019any 1922 es va fundar Acci\u00f3 Catalana, una escissi\u00f3 de la Lliga, per\u00f2 de car\u00e0cter m\u00e9s progressista que aquesta. Uns anys abans, sectors que provenien del nacionalisme m\u00e9s republic\u00e0 s\u2019aplegaren per fundar el PRC (Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0), els seus l\u00edders eren Francesc Layret i Llu\u00eds Companys. Per un altre banda Francesc Maci\u00e0 va organitzar EC (Estat Catal\u00e0) al 1922 amb objectius independentistes. Despr\u00e8s d\u2019un dur per\u00edode repressiu del catalanisme que va ser la Dictadura de Primo de Rivera van apar\u00e8ixer nous partits. Amb la imminent proclamaci\u00f3 de la II Rep\u00fablica el 1931 va apar\u00e8ixer ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). ERC era catalanista i d\u2019esquerres, per\u00f2 no marxista. Les bases d\u2019ERC sorgien d\u2019Estat Catal\u00e0, del PRC (Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0) i del diari l\u2019Opini\u00f3. ERC va ser el partit hegem\u00f2nic durant la II Rep\u00fablica i la Guerra Civil.<\/p>\n
El catalanisme durant el franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica<\/strong> Poble catal\u00e0, posa’t a caminar<\/strong><\/p>\n En un moment pol\u00edtic convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb viol\u00e8ncia, multes i detencions \u2013com s\u2019ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys despr\u00e9s, s\u2019ha pogut accedir no sense problemes i restriccions\u2013, per\u00f2 el moviment popular va donar prova de la seva for\u00e7a.<\/em><\/p>\n\u00a0<\/address>\n\u00a0<\/address>\nJosep calvet i Oriol Luj\u00e1n<\/address>\n Les\u00a0manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976<\/strong> van ser dues marxes que van tenir lloc el dia 1\u00a0i 8 de febrer\u00a0de 1976 a Barcelona. La primera exigia l’amnistia per als sis-cents presos pol\u00edtics\u00a0que restaven a les presons espanyoles, i la segona, encoratjats per la resposta ciutadana de la primera, duia com a lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.Ambdues manifestacions foren les primeres grans manifestacions despr\u00e9s de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, ambdues foren prohibides pel Govern Civil.<\/p>\n La\u00a0manifestaci\u00f3 per l’Estatut de 1977<\/strong> va ser una marxa a favor del catalanisme\u00a0i l’autonomia de Catalunya\u00a0que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya\u00a0d’aquell any.\u00a0La marxa, que va baixar per passeig de Gr\u00e0cia\u00a0i la Ronda de Sant Pere, va durar unes cinc hores i va acabar al monument a Rafael Casanova.\u00a0El lema de la manifestaci\u00f3 va ser\u00a0Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia<\/em>. El president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, la va viure des de la dist\u00e0ncia.<\/p>\n La Crida<\/strong> (PDD) 18 de febrer de 2006<\/strong>:<\/p>\n La primera gran mobilitzaci\u00f3 del sobiranisme catal\u00e0 va fer sortir al carrer 700.000 persones, tot i que nom\u00e9s Esquerra Republicana de Catalunya va donar suport a la mobilitzaci\u00f3. Va ser el primer gran acte de la flamant Plataforma pel Dret de Decidir (PDD).<\/p>\n Dia 10 de juliol 2010<\/strong> La manifestaci\u00f3 del 10J, un \u00e8xit sense precedents. Consultes sobiranistes<\/strong> El \u2019s\u00ed\u2019 a la independ\u00e8ncia va guanyar amb un 94,9% dels vots enfront del 3,2% del \u2018no\u2019 a les consultes independentistes celebrades a 166 municipis catalans. Els vots en blanc van representar el 1,6% i els nuls el 0,3%, segons ha informat el portaveu de la Coordinadora Nacional de les consultes. Una xifra que van donar per bona els seus organitzadors, tot i que s\u2019adverteix discreta en comparaci\u00f3 amb altres comicis oficials com el de les \u00faltimes europees (40,6%) . Els resultats han animat a la plataforma organitzadora, que ha anunciat que t\u00e9 previst demanar que el Parlament permeti un \u201crefer\u00e8ndum vinculant\u201dper al proper 25 d\u2019abril.<\/p>\n Diada 11 de setembre de 2012<\/strong><\/p>\n Barcelona acull la manifestaci\u00f3 m\u00e9s massiva de la hist\u00f2ria i inequ\u00edvocament independentista. Nom\u00e9s amb un Estat propi Catalunya ser\u00e0 econ\u00f2micament viable.<\/strong><\/p>\n El president de la Generalitat signa el decret que dissol el Parlament i convoca oficialment les eleccions pel 25 de novembre. Les reaccions:<\/strong> Llengua perseguida<\/a><\/strong><\/p>\n 10 d\u2019octubre<\/p>\n El ministre d\u2019Educaci\u00f3 i Cultura espanyol, Jos\u00e9 Ignaci\u00f3 Wert, declara al Congr\u00e9s de Diputats: \u201cvost\u00e8 desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Uni\u00f3 Europea?<\/strong>\u201d 12 octubre 2012<\/strong><\/p>\n La manifestaci\u00f3 contra la independ\u00e8ncia de Catalunya al centre de Pla\u00e7a Catalunya acull sis mil persones, algunes vingudes en autobusos de Valencia, Arago i Madrid. El president de l\u2019AME, el coronel Leopoldo Mu\u00f1oz S\u00e1nchez exigeix m\u00e0 dura contra l\u2019independentisme en un documental de la televisi\u00f3 holandesa.
\nLa desfeta del 1939 implic\u00e0 el desmantellament absolut de l\u2019aparell institucional de la Catalunya aut\u00f2noma i la destrucci\u00f3 de tota la infraestructura pol\u00edtica, cultural i c\u00edvica que el moviment catalanista havia anat forjant des del final del s XIX, i transfer\u00ed a l\u2019exili una part molt substancial de l\u2019activitat nacionalista, des del funcionament de la Generalitat i de les organitzacions pol\u00edtiques fins a la producci\u00f3 editorial i liter\u00e0ria. A l\u2019interior del Principat, la resist\u00e8ncia catalanista armada es redu\u00ed al Front Nacional de Catalunya i s\u2019esllangu\u00ed a partir del 1946 en esvanir-se les esperances d\u2019una intervenci\u00f3 dels Aliats que enderroqu\u00e9s el franquisme, mentre altres partits vells i nous \u2014ERC, POUM, MSC, UDC\u2014 mantenien una pres\u00e8ncia clandestina m\u00ednima; paral\u00b7lelament, a l\u2019empar d\u2019elements a\u00efllats de la burgesia, sorgien cenacles i publicacions liter\u00e0ries (\u201cPoesia\u201d, \u201cAriel\u201d, \u201cOccident\u201d, etc) de car\u00e0cter molt elitista i d\u2019escassa difusi\u00f3. De manera gradual aquesta redu\u00efda represa intel\u00b7lectual i ling\u00fc\u00edstica abast\u00e0 sectors creixents de la petita burgesia urbana i rural de tradici\u00f3 cristiana, s\u2019aixoplug\u00e0 en institucions o iniciatives eclesi\u00e0stiques (Comissi\u00f3 Abat Oliba del 1947, escoltisme cat\u00f2lic, Montserrat) i desemboc\u00e0 en activitats civicopol\u00edtiques de car\u00e0cter testimonial que tenien poc a veure amb les experi\u00e8ncies del catalanisme republic\u00e0 dels anys trenta, i que culminaren en 1959-60 amb la campanya contra Galinsoga, (afer Galinsoga), els Fets del Palau, etc. A partir del 1964, aquest nou catalanisme i l\u2019hist\u00f2ric conflu\u00efren en la primera commemoraci\u00f3 massiva de l’Onze de Setembre a la postguerra, i des del 1966 el PSUC i Comissions Obreres hi sumaren els sectors m\u00e9s conscients de la classe obrera, que comen\u00e7aven a assumir el fet nacional. El contacte amb el m\u00f3n obrer tingu\u00e9 tamb\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies ideol\u00f2giques per al nacionalisme petitburg\u00e8s (aparici\u00f3 del Partit Socialista d\u2019Alliberament Nacional el 1969), mentre els grans episodis de la lluita antifranquista de final dels anys seixanta (de la Caputxinada a l\u2019Assemblea d\u2019Intel\u00b7lectuals de Montserrat) accentuaven l\u2019articulaci\u00f3 dels moviments obrer i nacional en un front \u00fanic que es concret\u00e0, el 1971, en l’Assemblea de Catalunya, matriu d\u2019un catalanisme popular esdevingut aix\u00ed un dels enemics m\u00e9s actius de la dictadura. L\u2019exstensa tasca desenvolupada per l\u2019Assemblea ocasion\u00e0, a la fi del franquisme, una \u00e0mplia difusi\u00f3 social de la ideologia i la simbologia b\u00e0siques del catalanisme, com es constat\u00e0 en les grans mobilitzacions populars en 1976-77; aix\u00f2 oblig\u00e0 \u00e0dhuc les forces de la dreta espanyolista a assumir algun tipus d\u2019autonomisme i permet\u00e9 el restabliment de la Generalitat, primer provisional (1977) i despr\u00e9s estatu\u00e0ria (1980). Del 1977 en\u00e7\u00e0, la pr\u00e0ctica totalitat dels grups pol\u00edtics significatius al Principat reclamen per a si alguna forma de catalanisme, per b\u00e9 que, sota aquesta denominaci\u00f3, hom hi observa projectes nacionals i socials molt divergents, que van de l\u2019independentisme revolucionari al regionalisme conservador.<\/p>\nMarxa de la Llibertat<\/strong><\/h1>\n El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el Pa\u00eds Valenci\u00e0, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va comen\u00e7ar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilitzaci\u00f3 general de la societat civil dels territoris de parla catalana despr\u00e9s del franquisme i el fet m\u00e9s significatiu de la transici\u00f3 democr\u00e0tica fora de Barcelona i les grans ciutats.<\/span><\/address>\n
Manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976<\/strong><\/h1>\n
Manifestaci\u00f3 per l’Estatut de 1977<\/strong><\/h1>\n
\nCrida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci\u00f3 Catalanes
\nLa Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci\u00f3 Catalanes fou un moviment que va sorgir com a reacci\u00f3 al “Manifiesto de los 2.300”, que q\u00fcestionava el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0. La Crida nasqu\u00e9 en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de mar\u00e7 de 1981, patrocinat per Felip Sol\u00e9 i Sabar\u00eds i Aureli Argem\u00ed i Roca. La campanya de naixement de la Crida tingu\u00e9 la seva culminaci\u00f3 en un acte massiu al Camp Nou, on s’aplegaren 100.000 persones el 24 de juny de 1981. Durant els anys 80, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el catal\u00e0.<\/p>\n
\nManifestaci\u00f3. Som una naci\u00f3. Nosaltres decidim.
\nSOM UNA NACI\u00d3 NACIONAL PA\u00cdS.<\/p>\n
\nContra la sentencia del T. C. M\u00e9s d\u2019un mil\u00b7li\u00f3 cinc centes mil persones s\u2019hi van abocar amb entusiasme. A la multitud de gent que s\u2019hi va aplegar, n\u2019hi havia de totes les edats i condicions, i de les m\u00e9s variades proced\u00e8ncies i adscripcions ideol\u00f2giques. Organitzacions de tot tipus -tant sindicals com empresarials, pol\u00edtiques, culturals i socials\u2013 que s\u2019hi van implicar sense reserves, amb els seus dirigents al capdavant.<\/p>\n
\nLes consultes sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya s\u00f3n un conjunt de consultes d\u2019\u00e0mbit municipal no vinculants sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, de les quals la consulta d\u2019Arenys de Munt va ser la primera, finalitz\u00e0 el 10 d\u2019abril 2011, a Barcelona i d\u2019altres municipis. Tot va comen\u00e7ar el dia 4 de juny de 2009, quan el consistori d\u2019Arenys de Munt va donar suport a una moci\u00f3 presentada per les CUP que defensava l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una consulta per la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n
\nLa manifestaci\u00f3 \u201cCatalunya, nou estat d\u2019Europa\u201d va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l\u2019any 2012. Fou organitzada per l\u2019Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que \u201cel 12 de setembre, el Govern haur\u00e0 de comen\u00e7ar a treballar per la independ\u00e8ncia de Catalunya\u201d.
\nFou una jornada hist\u00f2rica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilitzaci\u00f3 tan multitudin\u00e0ria.
\nL\u2019aflu\u00e8ncia de participants a la marxa va ser massiva ja que les estimacions d\u2019assist\u00e8ncia fluctuen entre 1,5 mili\u00f3 segons la Gu\u00e0rdia Urbana i el Departament d\u2019Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l\u2019acte. Amb tot, m\u00e9s tard, la delegaci\u00f3 del govern espanyol a Catalunya rebaix\u00e0 aquest nombre a 600.000 persones.
\nLes dues altres manifestacions m\u00e9s multitudin\u00e0ries de la hist\u00f2ria recent de Catalunya van \u00e9sser la manifestaci\u00f3 per l\u2019Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestaci\u00f3 \u201cSom una naci\u00f3. Nosaltres decidim\u201d de 2010 (1,1 segons la Gu\u00e0rdia Urbana i 1,5 milions segons els organitzadors). L\u2019Associaci\u00f3 de Municipis per la Independ\u00e8ncia (AMI) assever\u00e0 que la visi\u00f3 a\u00e8ria mostrava una assist\u00e8ncia d\u2019aproximadament el doble de persones que en la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol.<\/p>\n
\nArtur Mas diu que Catalunya es troba en una situaci\u00f3 excepcional que requereix consultar els ciutadans sobre el seu futur. Ha insistit que la manifestaci\u00f3 de la diada i el no, que ha qualificat de rotund, al pacte fiscal s\u00f3n els motius que l\u2019han emp\u00e9s a l\u2019avan\u00e7ament electoral. El candidat dels socialistes catalans, Pere Navarro, anuncia que els seus diputats al Congr\u00e9s engegaran la proposta de canvis a la constituci\u00f3 necessaris per anar cap a l\u2019estat federal.<\/p>\n
\nEl Gobern d\u2019Espanya, est\u00e0 decidit a utilitzar tots els instruments per a frenar la consulta. Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda diu: \u201cque hay instrumentos suficientes para frenar un refer\u00e9ndum como el anunciado por el presidente catal\u00e1n, Artur Mas, y que el Gobierno\u201d \u201cest\u00e1 dispuesto a usarlos\u201d.
\nVidal-Quadras demana intervenir Catalunya amb la Guardia Civil. El \u2018popular\u2019 demana a Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda, que \u201cvaya preparando a un general de brigada\u201d
\nEl rei d\u2019Espanya deix de ser l\u2019arbitre i censura las \u201cquimeres\u201d independentistes en una carta publicada a la web de la casa reial.
\nDiu : \u201d QUE NO SON TIEMPOS \u201cPARA PERSEGUIR QUIMERAS\u201d Y \u201cALENTAR DISENSIONES\u201d
\nL\u2019eurocambra avisa Espanya que ha de negociar amb Catalunya i evitar accions militars.
\nFelipe Gonz\u00e1lez: \u2018No hi haur\u00e0 independ\u00e8ncia\u2019
\nL\u2019endem\u00e0 de les pol\u00e8miques declaracions de l\u2019ex-dirigent socialista, Alfonso Guerra, que va qualificar de xen\u00f2fob dir que Espanya roba a Catalunya, un altre dirigent hist\u00f2ric del PSOE, Felipe Gonz\u00e1lez, ha parlat sobre el proc\u00e9s catal\u00e0. L\u2019ex-president del govern espanyol ha dit que no hi hauria independ\u00e8ncia ni a Catalunya ni en cap altre territori de l\u2019estat, i ha afegit que qui plantegi que s\u2019arribar\u00e0 en aquest escenari porta la ciutadania a \u2018una frustraci\u00f3 perillosa\u2019.
\n9 d\u2019octubre
\nElisa de la Nuez, advocada de l\u2019Estat demana \u201cl\u2019\u00fas de la for\u00e7a\u201d contra Catalunya. Diu que en cas de refer\u00e8ndum \u201cno hi ha altre remei que enviar als cossos de seguretat de l\u2019Estat\u201d
\n\u201clamentable\u201d l\u2019incident produ\u00eft en les darreres hores protagonitzat pels vols rasants d\u2019F18s de l\u2019ex\u00e8rcit de l\u2019aire espanyol, amb base a Saragossa, a les valls del Ripoll\u00e8s.
\nGallard\u00f3n: \u201cEspa\u00f1a no tiene sentido sin Catalunya\u201d<\/p>\n
\nNuestra intenci\u00f3n es \u201cespa\u00f1olizar a los ni\u00f1os catalanes\u201d.
\nLes paraules de Wert han rebut l\u2019aval del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
\nCastellanitzaci\u00f3 als Paisos Catalans
\nFelip IV per conquista de guerra inici\u00e0 la castellanitzaci\u00f3 als pa\u00efsos Catalans, precedit de Felip V amb el decret de Nova Planta, tamb\u00e9 per conquista de guerra, seguit de les monarquies precedents. El general Espartero bombardejant Barcelona, tamb\u00e9 \u201cpor conquista de guerra\u201d i el general Franco, varen fer una aferrissada persecuci\u00f3 i prohibici\u00f3 de la llengua, la cultura i les institucions Catalanes. Malgrat totes aquestes adversitats, hem sabut mantenir-les. Ara sant torne-mi. Per\u00f2 que no s\u2019adonen que cap cap llei far\u00e0 canviar el sentiment ni la manera de ser d\u2019un poble?
\nEl \u2018Frankfurter Allgemeine Zeitung\u2019 acusa a Jos\u00e9 Ignacio Wert de \u201cfranquismo puro\u201d
\nEl 74% dels catalans, a favor d\u2019un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia segons el CEO.
\nEl cap de l\u2019ex\u00e8rcit espanyol avisa: \u00abDonarem la vida per la Constituci\u00f3\u00bb
\nL\u2019Almirant Garc\u00eda S\u00e1nchez, \u201cJefe del Estado Mayor de la Defensa\u201d, recorda l\u2019obligaci\u00f3 dels militars en defensa dels principis de la Carta Magna.
\nEl ministre d\u2019Afers Exteriors, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo equipara el nacionalisme al nazisme i al marxisme.
\nArticle de Ambrose Evans-Pritchard, cap d\u2019informaci\u00f3 econ\u00f2mica internacional de \u201cThe Daily Telegraph\u201d.
\nEls \u00faltims esdeveniments m\u2019han deixat en estat de xoc, especialment per la reacci\u00f3 del govern de Madrid. Per\u00f2 de tota manera crec que les \u00faltimes declaracions del ministre d\u2019Afers Exteriors, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo, s\u00f3n indignants. El que no entenen ni Madrid ni el ministre, \u00e9s que ells ja no tenen la paella pel m\u00e0nec. Dir que \u201cnosaltres utilitzarem el dret de vetar, acollint-se als tractats de la Uni\u00f3, per bloquejar una possible adhesi\u00f3 de Catalunya\u201d \u00e9s no entendre res. Senzillament, no poden fer-ho.
\nStandard & Poor\u2019s
\nL\u2019ag\u00e8ncia de qualificaci\u00f3 credit\u00edcia Standard & Poor\u2019s ha rebaixat la nota del deute sobir\u00e0 espanyol dos graons, fins situar-la en BBB-, a la vora del nivell conegut com bo escombraries. La firma mant\u00e9 una perspectiva negativa per a l\u2019economia, llastada per una \u201cprofunda recessi\u00f3 econ\u00f2mica que est\u00e0 limitant les opcions pol\u00edtiques\u201d del Govern de Mariano Rajoy.
\nEl gobern de Madrid culpa a Catalunya del \u2018castigo\u2019 de Standard & Poor\u2019s.
\nL\u2019argumentari del PP: \u00abCatalunya mai no ha estat ni naci\u00f3 ni sobirana\u00bb
\nEls populars instrueixen els quadres amb un relat peculiar de la hist\u00f2ria catalana. \u201dCatalunya mai no va existir com a naci\u00f3 -un concepte encara no vigent- ni com estat- ni era un estat sobir\u00e0 ni una naci\u00f3\u201d. Aquest \u00e9s un dels punts de l\u2019argumentari del PP per tal de contraatacar els arguments de l\u2019independentisme de Catalunya i, sobretot, dels drets hist\u00f2rics catalans. Un manual de resposta fabricat al carrer Ferraz a Madrid i al que ha tingut acc\u00e8s Naci\u00f3 Digital, que titlla l\u2019espoli fiscal de \u201cmanipulaci\u00f3\u201d, la independ\u00e8ncia com un \u201ca\u00efllament del m\u00f3n que nom\u00e9s portar\u00e0 a la fallida\u201d, nega la sobirania del poble catal\u00e0 com a subjecte de dret i a la \u201cmis\u00e8ria de pensionistes i aturats\u201d.
\nThe Revolt of the Catalans: A Study in the Decline of Spain (1598-1640) (Cambridge Paperback Library)
\nby John Huxtable Elliott
\n\u201cLa revoluci\u00f3 de Catalunya al 1640 va ser un esdeveniment que va marcar a Europa al segle XVII. Les seves causes i antecedents, essencials per a la comprensi\u00f3 de la revoluci\u00f3, formen la base d\u2019estudi del professor Elliott de la monarquia espanyola en aquest moment. Aclareix tota la q\u00fcesti\u00f3 de la decad\u00e8ncia d\u2019Espanya en el segle XVII, a partir de la seva posici\u00f3 de preemin\u00e8ncia a Europa. Des de la repressi\u00f3 ferotge dels bandits catalans pels seus senyors castellans durant la segona d\u00e8cada del segle, el professor Elliott segueix el gradual deteriorament de les relacions entre el Principat de Catalunya i el Govern de Madrid. L\u2019autor mostra com Olivares, ministre i cap favorit de Felip IV, va tractar d\u2019utilitzar els recursos catalans per lluitar a les guerres exteriors d\u2019Espanya, i com la creixent tensi\u00f3 en \u00faltima inst\u00e0ncia va portar a una revoluci\u00f3, el que suggereix jugant un paper crucial en la decad\u00e8ncia d\u2019Espanya. El professor d\u2019hist\u00f2ria Elliott, es basa gaireb\u00e9 i exclusivament en documents desconeguts que es troben en els arxius espanyols nacionals i locals. Aquestes fonts li va permetre escriure el primer llibre, a gran escala, del tractament d\u2019Olivares i les seves pol\u00edtiques. Si b\u00e9 emocionant com una hist\u00f2ria en si mateixa, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es destaca com un cas excepcional en la hist\u00f2ria de la lluita perenne, entre les llibertats regionals i les demandes dels governs centrals\u201d<\/p>\n
\nEl president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a La Vanguardia, apunta que la seva proposta per a la consulta ser\u00e0 \u201cvost\u00e8 desitja que Catalunya esdevingui un
\nnou Estat de la Uni\u00f3 Europea?\u201d. \u201cVull fer la consulta, guanyar-la amb una majoria clara i despr\u00e9s marxar\u201d, ha afegit.
\nD\u2019altra banda, lamenta que \u201cmentre els brit\u00e0nics pacten i negocien, l\u2019estat espanyol amena\u00e7a\u201d. Respecte a Espanya, considera que \u201cla seva perviv\u00e8ncia i salvaci\u00f3 passa pel reconeixement de les nacions hist\u00f2riques\u201d.
\nMas remarca que \u201cpots lluitar i perdre, pots lluitar i guanyar, per\u00f2 si no lluites, ja has perdut\u201d. En aquest sentit, augura que \u201camb la revoluci\u00f3 de la gent jove i les classes mitjanes assolirem l\u2019objectiu\u201d. \u201cNo volem separar ni trencar res, volem l\u2019emancipaci\u00f3 i viure amb m\u00e9s llibertat\u201d, indica. Tamb\u00e9 deixa clar que \u201cel castell\u00e0 seguir\u00e0 sent idioma oficial i d\u2019aprenentatge obligatori a les escoles catalanes\u201d.<\/p>\n
\n\u201d Le Monde\u201d L\u2019extrema dreta espanyola ha trobat un nou terreny de joc: la manifestaci\u00f3 de divendres 12 d\u2019octubre contra la independ\u00e8ncia de Catalunya\u201d, comen\u00e7a la informaci\u00f3 de Caroline Monnot i Abel Mestre, periodistes de Le Monde especialitzats en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019extrema dreta europea.
\nEl reportatge analitza el suport del PP i Plataforma per Catalunya a aquesta manifestaci\u00f3, a m\u00e9s de diversos grupuscles vinculats a les trames ultres espanyoles. Tamb\u00e9 es fa ress\u00f2 de la informaci\u00f3 de Naci\u00f3 Digital, amb el document dels Ultrasur que acabava recomanant que \u201cres de Sieg Heil aquesta vegada\u201d.
\nMissatge apocal\u00edptic de Rajoy als independentistes bascos i catalans.
\n\u2018fora de la constituci\u00f3 no hi ha Europa i fora d\u2019Europa nom\u00e9s queda el no res\u2019 en un acte electoral a Bilbao.
\nCarta oberta al senyor Miguel Herrero i Rodr\u00edguez de Mi\u00f1\u00f3n, un dels set ponents constitucionals, tramesa pel professor Enric Casulleres de la Universitat de Vic. Diu, entre altres:
\n\u201dHar\u00eda usted una gran aportaci\u00f3n a la democracia si revelase los t\u00e9rminos en que el Ej\u00e9rcito amenazaba con su intervenci\u00f3n en caso de que el contenido del sobre no se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional.
\nY as\u00ed ser\u00edamos conscientes todos los ciudadanos de que la m\u00e1xima norma del ordenamiento jur\u00eddico espa\u00f1ol fue impuesta bajo coacci\u00f3n y con graves amenazas.
\nComo jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacci\u00f3n son viciados de origen y nulos de pleno derecho.\u201d
\n15 d\u2019octubre de 2012
\nL\u2019eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha demanat \u201cfer front\u201d a l\u2019independentisme catal\u00e0 com es va fer amb el terrorisme d\u2019ETA.<\/p>\n
\n\u201cEspanya \u00e9s una naci\u00f3 indissoluble totalment i en cas d\u2019amena\u00e7a de fractura o separatisme nosaltres d\u2019acord amb l\u2019article 8 de la Constituci\u00f3 Espanyola hem de garantir la integritat territorial, per tant el nostre parer \u00e9s que es declari l\u2019estat de guerra, l\u2019estat d\u2019excepci\u00f3 o l\u2019estat de setge\u201d. Aquesta \u00e9s la marcial opini\u00f3 del president de l\u2019Associaci\u00f3 de Militars Espanyols, AME, el coronel d\u2019intend\u00e8ncia Leopoldo Mu\u00f1oz S\u00e1nchez, respecte el proc\u00e9s pol\u00edtic que viu Catalunya.
\nLa Premsa internacional alli\u00e7ona Espanya: \u00e9s la democr\u00e0cia est\u00fapids.
\nDes de l\u2019acord Cameron-Salmond influents mitjans europeus han posat l\u2019estat espanyol i la seva manca de democr\u00e0cia en el punt de mira, i l\u2019allau acaba de comen\u00e7ar.
\nEl govern espanyol crea una unitat de crisi contra la independ\u00e8ncia de Catalunya, segons El Mundo. Impulsada per Gallard\u00f3n i integrada per l\u2019advocacia de l\u2019estat i el ministeri de l’Interior. Parla de c\u00e8l\u00b7lula anit-independentista\u2019.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/files\/2016\/09\/BxUwvmkIIAAOgiM.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/graphs\/catalunyaBar1-tot.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/si_si.png\")
S\u00ed – S\u00ed<\/li>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/si_no.png\")
S\u00ed – No<\/li>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/si_blanc.png\")
S\u00ed – En blanc<\/li>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/no.png\")
No<\/li>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/blanc.png\")
En blanc<\/li>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/altres.png\")
Altres<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/assets\/img\/si.png\")
S\u00ed<\/li>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/graphs\/catalunyaPie1-tot.jpg\")
<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/www.participa2014.cat\/resultats\/dades\/graphs\/catalunyaPie2-tot.jpg\")
<\/td>\n![\"Recorrido](\"http:\/\/estaticos.elperiodico.com\/resources\/jpg\/1\/1\/recorrido-via-lliure-declaraciones-politicos-1441997385311.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Parlament](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/ca\/thumb\/a\/aa\/Parlament_2015_independ%C3%A8ncia.svg\/360px-Parlament_2015_independ%C3%A8ncia.svg.png\")
<\/h2>\n![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-includes\/js\/tinymce\/plugins\/wpgallery\/img\/t.gif\")
<\/span><\/p>\n