{"id":2,"date":"2010-11-12T12:39:43","date_gmt":"2010-11-12T11:39:43","guid":{"rendered":"http:\/\/wpblocs.tinet.cat\/plantilla\/?page_id=2"},"modified":"2025-05-20T11:13:59","modified_gmt":"2025-05-20T09:13:59","slug":"segles-xiii-x","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/segles-xiii-x\/","title":{"rendered":"Segles XIII-XV"},"content":{"rendered":"

Nyerros; Cadells<\/strong><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

Limitat al grups privilegiats, sobretot l’aristocr\u00e0cia militar i les grans fam\u00edlies nobles ciutadanes. \u00c9s el resultat de la “guerra privada” perfectament reglada: a una ofensa segueix el deseiximent (desafiament) p\u00fablic. Despr\u00e9s d’aquest la lluita entre els dos b\u00e0ndols s’escampa a familiars i fam\u00edlies properes.<\/p>\n

Ens hem de remuntar al segle XIII, per entendre els dos b\u00e0ndols que per tradici\u00f3, durant molts anys el pa\u00eds va estar dividit i aix\u00f2 va fer que les institucions no pugessin tirar endavant, enfrontats possiblement per una defensa aferrissada, dels interessos o alguna parella no desitjada entre dos fam\u00edlies feudals, el cas es qu\u00e8, o be eren Nyerros o Cadells. Totes dues bandes tenien l’origen en les lluites de les cases nobili\u00e0ries, dels Cadell senyors d’Ars\u00e8guel i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya. S’aguditzaren i ampliaren el radi d’acci\u00f3 a la plana de Vic, arran de la pretensi\u00f3 dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torell\u00f3, d’alliberar-se d’aquest vassallatge. Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destaca com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe. Com a fenomen social del conjunt del territori catal\u00e0, aquests b\u00e0ndols feudals, a c\u00e0rrec d’una noblesa inquieta i arru\u00efnada, comencen a tenir import\u00e0ncia amb motiu de la crisi de la baixa edat mitjana, i adquireixen la m\u00e0xima virul\u00e8ncia el primer ter\u00e7 del segle XVII. El principat resta migpartit entre Nyerros i Cadells, per fer-se una idea dir\u00edem que els Nyerros , defensen els drets senyorials, com emblema porten al cinyell un garr\u00ed. Els Cadells en canvi tenen una ideologia m\u00e9s predisposada a defensar els interessos dels pagesos o b\u00e9 de les ciutats i el col\u00b7laboracionisme hisp\u00e0nic, contra el dels senyors, com emblema porten un cadell de gos, dibuixat al cinyell. Per\u00f3 cal tenir present que al 1.640, aquestes b\u00e0ndols tot i que hi son presents, no representen el que haurien sigut d’antuvi. \u00c9s m\u00e9s una tradici\u00f3 familiar que una ideologia. Aix\u00ed doncs ens trobem els bandolers m\u00e9s buscats , els m\u00e9s temibles, els m\u00e9s sanguinaris , rurals i populars que a part del seu renom ben guanyat tamb\u00e9 son Nyerros o Cadells, per\u00f2 ja dic \u00e9s m\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 tradicional familiar , que no una ideologia en el si de l’ordre feudal catal\u00e0. La xarxa de fidelitat d’ambdues faccions cobria el Principat i es reprodu\u00efa a les institucions catalanes, entre els funcionaris de l’audi\u00e8ncia, en les tensions locals, en les hostilitats municipals,( Rocaguinarda \u201c Perot lo Lladre\u201d era nyerro, filiaci\u00f3 atribu\u00efda tamb\u00e9 al capitost rebel, que al 1640 es present\u00e0 com a comandant superior d’un ex\u00e8rcit pag\u00e8s catal\u00e0 ). Ambdues faccions obstaculitzaven la gesti\u00f3 de l’administraci\u00f3 reial. El nyerro Joan Ter\u00e9s, arquebisbe de Tarragona i lloctinent general de Catalunya (1602-03), particip\u00e0 activament durant la seva lloctin\u00e8ncia en les lluites faccioses del pa\u00eds, prescindint de les seves obligacions del seu c\u00e0rrec. Sovint l’acci\u00f3 de bandositat tingu\u00e9 connotacions de resist\u00e8ncia enfront dels lloctinents. El nyerro Alexandre d’Alentorn, diputat militar (1614-17), utilitz\u00e0 la generalitat com plataforma d’actuaci\u00f3 contra l’administraci\u00f3 reial . La lloctin\u00e8ncia d’ Albuquerque (1616-19) port\u00e0 a terme una acci\u00f3 contundent contra les bandositats: pel desembre del 1617 fou celebrat un jubileu de gr\u00e0cies per la relativa extirpaci\u00f3 de les lluites de nyerros i cadells . Duran la guerra dels Segadors, els nyerros \u2013 com els cadells estigueren representats entre els caps de la revolta pol\u00edtica en les persones de Ramon de Guimer\u00e0 i Jacint Vilanova. La concentraci\u00f3 de poder a les mans del regent de la cancelleria, el cadell Josep Fontanella (1641), contribu\u00ed a l’escissi\u00f3 entre els partidaris de Fran\u00e7a en el curs de la guerra i podia haver-se determinat a trav\u00e9s de les tradicionals filiacions de nyerros i cadells. A la segona meitat del s XVII les condicions generals de la societat catalana canviaren i el bandolerisme minv\u00e0, i amb ell les faccions nobili\u00e0ries que havien migpartit el principat.<\/p>\n

\n

“Lo poble de Ny\u00e8r, ab son castell senyorial, se troba apr\u00f2p de Ol\u00e8ta, en la vall de Mant\u00e8t, que pertany al Coll de la Madona; s’ estenia, l’ influ\u00e8ncia de sos senyors, ben endins del Rossell\u00f3. En r Edat Mitjana comen\u00e7aren les q\u00fcestions, que tant de mal havien de fer ben promte. No va ser la Plana de Vich lo bressol de les disc\u00f2rdies: la guerra de Torell\u00f3 d\u00e8u \u00e9sser presa c\u00f2m a resultat y conseq\u00fc\u00e8ncia de les de Cerdanya, y c\u00f2m a un dato mes pera fer la seva hist\u00f2ria. S’ ha de fer una aclaraci\u00f3 respecte al n\u00f2m dels combatents. Avans, la paraula bandoler, tenia diferenta significaci\u00f3 de la que ara t\u00e9. Se d\u00e8yen bandolers los quins seguien un b\u00e0ndol, o sia un un partit, les aspiracions d’ un poble. Avuy se pren la paraula ban- doler en un sentit degenerat; ha perdut sa primitiva significaci\u00f3. Ara es equivalent a lladre. En l’any 1296 s’ aumentaren les difer\u00e8ncies eczistents entre la casa de Montcada y ‘Is bisbes de Vich. Los Montcada tenien la jurisdicci\u00f3 del castell y pobles de la vall de Torell\u00f3, mes eren feu- dataris del bisbe de Vich; lo qual estava esposat a les seves am- bicions. En 1209 no l’havia volgut regon\u00e8xer Guillem de Montcada, c\u00f2m tampoc lo vescomte de Bearn, alguns anys despr\u00e9s, fins que ‘1 sant Pare A\u00edecsandre \u00cfV va intervenir en la q\u00fcesti\u00f3. Mort lo dit viseomte, sa filla y her\u00e8ua Guill\u00e8uma de Moncada marid\u00e0 ‘1 19 d’ octubre del 1295 ab l’ infant en Pere d’ Arag\u00f3, germ\u00e0 de Jaume II, minvant aleshores les revoltes. Mes a 30 d’ agost de 1′ any seg\u00fcent mor\u00ed l’in- fant En Pere, y sa viuda Na Guill\u00e8uma, d\u00f3na molt altiua, no s\u00f2lza- ment se declar\u00e0 independenta del bisbe Anglesola mes es va fer mestressa dels seus b\u00e9ns y mena\u00e7\u00e0 terriblement als pobles que gosessin pagar d\u00e8lmes a la catedral de Vich.”<\/p>\n

(1906) Lluis M. Soler y Ter\u00f2l<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Diputaci\u00f3 del General<\/strong><\/p>\n

La Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. Diputaci\u00f3 del General \u00e9s el nom hist\u00f2ric de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n

Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l\u2019enc\u00e0rrec de recaptar el tribut establert en el pactum entre la terra i el rei durant unes Corts. Fou en les Corts de Monts\u00f3 (1289) quan per primera volta es desgin\u00e0 una Diputaci\u00f3 del General a fi de recaptar el subsidi al rei i pagar als creditors el deute reial tal com s\u2019havia pactat en les Corts. Aquestes comissions economicofinanceres que actuaven com a delegaci\u00f3 de les Corts es dissolien en acabar la funci\u00f3 recaptadora.<\/p>\n

El 1356 esclat\u00e0 la Guerra dels dos Peres entre la Corona d\u2019Arag\u00f3 governada per Pere el Cerimoni\u00f3s, i la Corona de Castella governada per Pere I de Castella. Pere el Cerimoni\u00f3s va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterr\u00e0nia, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercen\u00e0ries procedents de Fran\u00e7a. El car\u00e0cter omnipresent de la guerra es tradu\u00ed en cont\u00ednues mobilitzacions generals i en la necessitat d\u2019aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves t\u00e0ctiques b\u00e8l\u00b7liques difoses a la segona meitat del segle XIV exigien un equipament militar m\u00e9s complex i sofisticat i el recurs cada cop m\u00e9s freq\u00fcent a l\u2019artilleria. Tot plegat f\u00e9u incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del segle XIV, despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del Casal d\u2019Arag\u00f3 generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que grav\u00e9s a tots els s\u00fabdits fossin de la jurisdicci\u00f3 que fossin.<\/p>\n

Per\u00f2 el sistema constitucionalista caracter\u00edstic de la Corona d\u2019Arag\u00f3 impedia al sobir\u00e0 imposar una nova legislaci\u00f3 fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislaci\u00f3 calia negociar-la amb la representaci\u00f3 dels tres bra\u00e7os de la terra a trav\u00e9s de la convocat\u00f2ria de Corts en casac\u00fan dels respectius estats. Les Corts o Parlamentum eren l\u2019\u00f2rgan legislatiu de cada estat de la Corona d\u2019Arag\u00f3 i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesi\u00e0stics i s\u00edndics de les principals ciutats i viles reials. Aquest \u00f2rgan legislatiu havia nascut el segle anterior durant el regnat de Pere el Gran i arribaren a la seva maduresa pol\u00edtica durant el Trescents arran de les reiterades convocat\u00f2ries degudes al finan\u00e7ament de les guerres de la monarquia. En el cas del Principat de Catalunya es convocava a la celebraci\u00f3 de les Corts Catalanes.<\/p>\n

El conflicte b\u00e8l\u00b7lic f\u00e9u que les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359 fossin obertes a Barcelona, continuades a Vilafranca del Pened\u00e8s i closes a Cervera. En aquesta darrera es pact\u00e0 un important donatiu al rei per tal de finan\u00e7ar la guerra contra Castella. Aix\u00ed mateix es pact\u00e0 la designaci\u00f3 de 12 diputats, 4 per cada bra\u00e7, i els respectius o\u00efdors de comptes, a fi de formar la Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya com a representaci\u00f3 dels tres bra\u00e7os que s\u2019havien reunit en les Corts. Aquesta comissi\u00f3 per\u00f2, esdevingu\u00e9 permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute p\u00fablicreial a llarg termini sense la intervenci\u00f3 ni del sobir\u00e0 ni dels seus oficials reials. La comissi\u00f3 permanent, la Diputaci\u00f3 del General de Catalunya, estava sota l\u2019autoritat del diputat eclesi\u00e0stic, a que es considerava el President de la Generalitat; el primer fou Berenguer de Cru\u00eflles, bisbe de Girona.
\nDurant el primer mig segle de vida l\u2019organisme va conservar el seu car\u00e0cter d\u2019organisme fiscal i financer, per\u00f2 a partir de les reformes de 1413 va anar adquirint cada vegada m\u00e9s compet\u00e8ncies pol\u00edtiques. Es configur\u00e0 aix\u00ed l\u2019estructura pol\u00edtica del Principat de Catalunya bastida en base a les Corts o Parlamentum, que emetia nova legislaci\u00f3 a trav\u00e9s del pactum entre la terra i el rei, i la Diputaci\u00f3 del General de Catalunya designada del Parlamentum que exercia el poder executiu sobre les seves compet\u00e8ncies econ\u00f2miques i pol\u00edtiques.
\nA les seves inicials funcions econ\u00f2micadministratives s\u2019hi afeg\u00ed l\u2019execuci\u00f3 de les decisions pactades en les Corts Catalanes, vetllar perqu\u00e8 les Constitucions catalanes i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Aquest creixent protagonime de la Diputaci\u00f3 del General amb jurisdicci\u00f3 pol\u00edtica, jurdicial i militar, culmin\u00e0 durant Guerra civil catalana (1462-1472) quan la instituci\u00f3 s\u2019enfront\u00e0 militarment contra el rei de la dinastia Trast\u00e0mara Joan II d\u2019Arag\u00f3. La guerra acab\u00e0 quan finalment el monarca ratific\u00e0 l\u2019exist\u00e8ncia de la Diputaci\u00f3 del General. A partir d\u2019aleshores es produ\u00ed un notori redre\u00e7 i desplegament de l\u2019administraci\u00f3. Es consolid\u00e0 una instituci\u00f3 nascuda de les guerres exteriors i confirmada amb les guerres interiors que buscava solucions a partir dels acords pactats en Corts. Al segle XVII novament la Generalitat de Catalunya desencaden\u00e0 la guerra quan davant el creixent autoritarisme mon\u00e0rquic del per\u00edode de 1593-1652, el projectes centralista del valido comte duc d\u2019Olivares conculcant les Constitucions catalanes culmin\u00e0 amb la Guerra dels Segadors. La guerra detur\u00e0 novament els projectes autoritaris de la monarquia, per\u00f2 supos\u00e0 una regressi\u00f3 per a l\u2019\u00e0mbit competencial de la instituci\u00f3.<\/p>\n

almog\u00e0ver<\/strong><\/p>\n

Guerrer d’ofici que als regnes cristians hisp\u00e0nics servia, des del s XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.<\/p>\n

A \u00a0la corona catalanoaragonesa, els almog\u00e0vers es mantenien allunyats dels recintes urbans. \u00c9s probable que procedissin de la serra de Conca. Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens; ells mateixos es prove\u00efen d’aliment i d’armes: en un sarr\u00f3 portaven el pa per a una o dues jornades. Anaven armats amb coltell, llan\u00e7a i dards; vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir. Pere II de Catalunya empr\u00e0 els almog\u00e0vers en les seves empreses militars; en reclut\u00e0 de la frontera de Val\u00e8ncia i de M\u00farcia en emprendre la conquesta de Sic\u00edlia (1282); tamb\u00e9 formaren part de les forces del rei en la lluita contra la invasi\u00f3 de Felip l’Ardit de Fran\u00e7a (1285). A Sic\u00edlia, els almog\u00e0vers lluitaren al servei de Frederic II fins a la pau de Caltabellota (1302). Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Arag\u00f3, encara apareixen els almog\u00e0vers en les diverses expedicions militars, com a Mallorca, en la lluita contra Jaume III, o a Val\u00e8ncia, contra Pere I de Castella. Al final del s XV, en les empreses de Sic\u00edlia i de Sardenya, ja no aparegu\u00e9 m\u00e9s aquest tipus de tropa. La seva anomenada, en canvi, f\u00e9u que en moments d’emerg\u00e8ncia hom recorregu\u00e9s a aquest nom per a la formaci\u00f3 de determinats cossos de mercenaris, com en la guerra contra Felip IV (1640-52), en qu\u00e8 la Generalitat institu\u00ed un cos de tropa amb aquest nom (el qual, tanmateix, per raons d’indisciplina, fou suprimit pel virrei franc\u00e8s de Catalunya, Philippe de la Mothe). Encara, durant la guerra contra Napole\u00f3, el 1810, la Junta Superior de Catalunya reimplant\u00e0 un cos d’almog\u00e0vers. El nom dels almog\u00e0vers i llurs accions militars havien estat ja esgrimits com a est\u00edmul patri\u00f2tic durant la Guerra Gran (1793-95) en les poesies en fulls solts editades com a propaganda per al reclutament de tropa catalana; tamb\u00e9 com a argument historicopol\u00edtic fou sovint utilitzat fins ben entrat el s XIX.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joanot Martorell <\/strong><\/p>\n

Va ser un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s\u2019ha conservat la data exacta del seu naixement, per\u00f2 es pensa que va succeir entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de Val\u00e8ncia, mentre que la seva fam\u00edlia era origin\u00e0ria de La Safor. Mart\u00ed de Riquer, un dels cr\u00edtics literaris que m\u00e9s i millor han estudiat la seva obra, situa aquesta data entre 1413 i 1414. Com altres fam\u00edlies valencianes de l’\u00e8poca, la de Martorell va participar for\u00e7a de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, aix\u00ed com en duels per q\u00fcestions d’honor.<\/p>\n

Els primers documents escrits que parlen de la seva figura ja l’esmenten com a cavaller el 1433. Poc despr\u00e9s, el 1435, moriria el seu pare Francesc Martorell, deixant en Joanot com a hereu universal dels seus b\u00e9ns. La intervenci\u00f3 de la reina Maria, dona d’Alfons el Magn\u00e0nim, va aconseguir aturar la lluita a mort amb el seu cos\u00ed Joan de Montpalau, a causa de la negativa de la germana de l’escriptor a casar-se amb aquest cavaller. L’estada a Anglaterra, entre el 1438-1439, va ser important per en Joanot Martorell. Hi va llegir llibres que m\u00e9s tard l’ajudarien en la seva vocaci\u00f3 liter\u00e0ria i, a m\u00e9s a m\u00e9s, va con\u00e8ixer cavallers de tot el m\u00f3n que arribaven a la cort anglesa a la recerca d’aventures. Es pensa que hi va trobar els materials per a escriure la primera part del Tirant lo Blanc.<\/p>\n

\u00c9s indubtable, segons els estudiosos, que el Tirant beu de la realitat de la seva \u00e8poca: lluites fratricides, cavallers, amors dif\u00edcils barrejats amb l\u2019honor i amb els interessos familiars en joc. D’entre les influ\u00e8ncies trobades, hi ha la hist\u00f2ria del anglonormand Guy de Warwik i la llegenda anglesa de l’ordre de la Garrotera. Tamb\u00e9 un cert esperit de venjan\u00e7a contra aquells cavallers \u2013el seu cos\u00ed i Gon\u00e7albo d’H\u00edjar, entre d\u2019altres- a qui no es va poder enfrontar en el camp de batalla.<\/p>\n

Es pensa que va comen\u00e7ar la redacci\u00f3 de la seva obra cabdal el 1460, despr\u00e9s d’un viatge a It\u00e0lia. El Tirant lo Blanc va ser dedicat a l’infant Ferran de Portugal, germ\u00e0 del rei catal\u00e0 Pere el Conestable. Sembla que quan Martorell va acabar el llibre, arru\u00efnat, va empenyorar el manuscrit cap al 1464 a Mart\u00ed Joan de Galva per una quantitat de diners. Tradicionalment s’havia considerat aquest com a coautor de la novel\u00b7la, per\u00f2 els especialistes han rebutjat aquesta teoria.<\/p>\n

A m\u00e9s del Tirant, a Martorell se li atribueix l’escriptura d’una altra obra, Flor de Cavalleria, per\u00f2 nom\u00e9s es conserva el comen\u00e7ament. Abans de redactar el Tirant va escriure sobre Guillem de Varoic, un relat que va restar inacabat i que es considera com una mena d’esb\u00f3s dels primers cap\u00edtols del seu \u00fanic llibre que ens ha arribat complet, el Tirant lo Blanc.<\/p>\n

La mort de l’escriptor i cavaller va tenir lloc l’any 1465.<\/p>\n

Tirant_lo_Blanc_-<\/a> Joanot Martorell<\/p>\n

\n

Bandolers<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n
\n

Alguns dels noms de bandolers, dels que no he trobat refer\u00e8ncies \u00a0ni dades. La majoria son del\u00a0per\u00edode s. XVI\/XIX.\u00a0Renoms, \u00e0lies, malnoms, populars i temuts. Ressonen per totes les comarques, sobrenoms m\u00e9s que curiosos, originals.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
Armengol d\u2019Aleny\u00e0,<\/strong> Barbafina<\/strong> <\/em><\/p>\n

Pericot de Puigvert (Peratallada)<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Rafael Jalavert, Rocaverda<\/strong><\/em><\/p>\n

Rafael Oliva,<\/strong><\/em><\/p>\n

Lo pom de la torre<\/strong><\/em><\/p>\n

Pere narbona,<\/strong><\/em><\/p>\n

Joan Colomer, “colla de Riambau”<\/strong><\/em><\/p>\n

Peu descals<\/strong><\/em><\/p>\n

Bidot Oliva ,<\/strong><\/em><\/p>\n

El Truc<\/strong><\/em><\/p>\n

L\u2019infant de Capcir<\/strong><\/em><\/p>\n

Jaume Palmerola,<\/strong><\/em><\/p>\n

Joan Forti\u00e8s el luter\u00e0<\/strong><\/em><\/p>\n

Joan Pons “sastre vell”<\/strong><\/em><\/p>\n

Josep Jane ” el Frare” <\/strong><\/em><\/p>\n

Pere Rabassa,<\/strong>
\n<\/span><\/em><\/p>\n

Bernat Perpunter<\/strong><\/em>
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

Juyol<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

Janet de Pira<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/td>\n

Estripaboires<\/strong> <\/em><\/p>\n

El bar\u00f3 de Cubelles<\/strong><\/em><\/p>\n

Cua de LLop<\/strong><\/em><\/p>\n

Batlle d\u2019alos<\/strong><\/em><\/p>\n

germans Sala,<\/strong><\/em><\/p>\n

germans Massana,<\/strong><\/em><\/p>\n

Rafel Sim\u00f3n<\/strong><\/em><\/p>\n

Antic Esgl\u00e8sies,<\/strong><\/em><\/p>\n

Miquel Croells “Perafita”<\/strong><\/em><\/p>\n

Ram\u00f3n de<\/strong>Perell\u00f2s (Tuir),<\/strong><\/em><\/p>\n

Janot Riembau (<\/strong>la Pobla de Lillet),<\/strong><\/em><\/p>\n

Lloren\u00e7 Llovet<\/strong><\/em><\/p>\n

Bertranet Aragon\u00e8s,<\/strong><\/em><\/p>\n

Joan Gallard <\/strong>( Vimbod\u00ed)<\/em><\/p>\n

Joan Robuste ” peixes”<\/strong><\/em><\/p>\n

Joan Cabestany <\/strong>(Barber\u00e0)<\/em><\/p>\n

Francesc F\u00e0bregas “platisfesta” <\/strong><\/em><\/p>\n

Pere Pla,\u00a0Cremat<\/strong><\/em><\/strong><\/em>
\n<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

“Los bandolers en el s XVII vestien molt elegants, qui portaven un barret de molt bona talla, ab unes plomes que hem par ni havia una de vermella que les hi cobrien el barret, que portaven unes mitges vermelles, sabates baixes, i vestits de un color que quasi pardejava, de diversos colors, guarnits sos trajos de bandoler ab or i plata, cinturons de peluix, \u00a0joies i brodats”.<\/p>\n

“En la xarpa, que era una ampla faixa de cuiro, creuada d’esquerra a dreta a sobre el pit, hi duien dos o tres pedrenyals penjats, que solien \u00e9sser de gran preu”.<\/p>\n<\/blockquote>\n

\n

Les \u00a0festes <\/strong><\/h2>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

De la Caldera i els Bandolers a<\/strong> Montmaneu (l’Anoia) \u00e9s un \u00e0pat popular que se celebra des del segle XIV. Ara fa tres anys se li va afegir la festa dels bandolers, rememorant les correries d\u2019aquests personatges per la contrada. \u00c9s una celebraci\u00f3 que s’emmarca en el cicle del Carnestoltes.<\/p>\n

La Fira del Bandoler <\/strong> Alcover (L’alt Camp), es celebra a primers d’octubre<\/p>\n

Alcover t\u00e9 una important vinculaci\u00f3 amb el bandolerisme ja que, a cavall dels segles XVI i XVII va ser el centre neur\u00e0lgic de les activitats bandoleres que tenien lloc en aquestes comarques, b\u00e0sicament al Camp, la Conca i les Garrigues. Aquesta activitat a Alcover es concretava en dos b\u00e0ndols enfrontats: els morells i els voltors. El sorgiment del bandolerisme coincideix a m\u00e9s amb un moment de ressorgiment econ\u00f2mic de la Vila, que es tradueix en una transformaci\u00f3 arquitect\u00f2nica i urban\u00edstica, cultural, econ\u00f2mica i, entre altres coses, de la festa i la cultura tradicional.<\/p>\n

Castellser\u00e0 ( Urgell)<\/strong><\/p>\n

Festa col\u00b7lectiva per evocar l’antiga hist\u00f2ria del bandoler a les nostres terres. Amb representacions esc\u00e8niques, cursa de rucs, danses populars, puntaires, espectacles de foc i m\u00fasica tradicional.<\/p>\n

Torna Serrallonga <\/strong>Sant Hilari Sacalm (la Selva)
\nLa festa Torna en Serrallonga \u00e9s una celebraci\u00f3 que t\u00e9 per objectiu, recordar la figura d’un heroi rom\u00e0ntic i un dels mites populars m\u00e9s importants de la Catalunya Vella: en Joan Sala i Ferrer, \u00e0lies Serrallonga, un dels m\u00e9s grans bandolers catalans.<\/p>\n

La Festa incorpora la pres\u00e8ncia del gegant del Toca-sons, que des d’ara formar\u00e0 part de la celebraci\u00f3 i que acompanyar\u00e0 el bandoler un cop detingut fins al judici.<\/p>\n

Estiu Bandoler a Viladrau, <\/strong>( Girona)<\/p>\n

 <\/p>\n

El gegant Carrasclet, <\/strong>Reus<\/p>\n

El Carrasclet \u00e9s l\u2019\u00fanic gegant que sense pert\u00e0nyer als Gegants de Reus participa en els seguicis de les dues festes majors de la ciutat.<\/p>\n

\n

Festa Remen\u00e7a. <\/strong>MANCOMUNITAT DE LA VALL DE LL\u00c9MENA<\/p>\n

Canet d’Adri, Sant Gregori, Sant Mart\u00ed de Ll\u00e9mena i Sant Aniol de Finestres<\/p>\n

 <\/p>\n

La festa d’en Toca-sons<\/strong><\/p>\n

Tradicionalment, la festa d’en Toca-sons se celebra els dies 24 i 25 d’agost dins els actes de la Festa Major de Taradell.<\/p>\n

El dia 24, la festa comen\u00e7a amb el preg\u00f3, on l’agutzil juntament amb els sometents fan saber a tot el poble que en Toca-sons i la seva quadrilla de bandolers ronden pels vorals de la vila.<\/p>\n

El dia 25 es fan els actes centrals de la festa. Uns actes que solen iniciar-se amb diverses actuacions de teatre de carrer i les rondes del\u00a0Sometent\u00a0per la vila i el terme de Taradell.<\/p>\n

A mitja tarda arriba el moment m\u00e9s esperat, en Toca-sons entra a la vila i amb la seva aparici\u00f3 es desvetlla el secret m\u00e9s ben guardat de tota les festa: quin \u00e9s el vilat\u00e0 que representa al bandoler?<\/p>\n

A partir d’aquest instant els trets dels trabucs, l’olor de p\u00f3lvora, les malifetes dels bandolers i les confrontacions entre sometents i bandolers s’apoderen de la vila. Despr\u00e9s de realitzar diverses actuacions pels carrers del poble i irrompre en diversos comer\u00e7os, en Toca-sons ser\u00e0 capturat i jutjat. El judici \u00e9s una escena molt concorreguda i ens desvetllar\u00e0 les dues darreres inc\u00f2gnites, si ser\u00e0 innocent o culpable i en el cas de ser declarat culpable si ser\u00e0 penjat a la forca o aconseguir\u00e0 escapar.Un dels complements de la Festa d’en Toca-sons \u00e9s el mercat del s.XVII. Aquest s’ubica a la Sagrera i ens mostra a trav\u00e9s dels firaires i artesans oficis d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n

La Festa incorpora la pres\u00e8ncia del gegant del Toca-sons, que des d’ara formar\u00e0 part de la celebraci\u00f3 i que acompanyar\u00e0 el bandoler un cop detingut fins al judici.<\/p>\n

Els sometents, els trabucaires, els firaires, la p\u00f3lvora i sobretot el p\u00fablic creen l’ambient idoni per endinsar-nos en el passat i la hist\u00f2ria d’una vila osonenca en temps de bandolerisme.<\/p>\n

Anterior<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Seg\u00fcent<\/a><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nyerros; Cadells Limitat al grups privilegiats, sobretot l’aristocr\u00e0cia militar i les grans fam\u00edlies nobles ciutadanes. \u00c9s el resultat de la “guerra privada” perfectament reglada: a una ofensa segueix el deseiximent (desafiament) p\u00fablic. Despr\u00e9s d’aquest la lluita entre els dos b\u00e0ndols … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":182,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"onecolumn-page.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/182"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/bandolers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}