{"id":2,"date":"2012-06-18T05:38:51","date_gmt":"2012-06-18T05:38:51","guid":{"rendered":"http:\/\/llibretadhaikus.wordpress.com\/?page_id=2"},"modified":"2019-01-31T22:07:25","modified_gmt":"2019-01-31T22:07:25","slug":"about","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/about\/","title":{"rendered":"\u4ff3\u53e5 – \u5b63\u8a9e"},"content":{"rendered":"

L’haiku (\u4ff3hai\u53e5ku<\/strong>) \u00e9s una de les formes de poesia tradicional japonesa m\u00e9s esteses, derivat de l’haikai, creat aquest antigament per la separaci\u00f3 dels tres primers versos de la tanka i usat com una composici\u00f3 independent.<\/p>\n

Amb el temps alguns haijins escrigueren haikais encadenats i formaren l’haikai no renga.<\/p>\n

La primera estrofa de l’haikai no renga es denominava hokku. A la fi del segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l’hokku i va crear l’haiku. Aix\u00ed, el primer escriptor d’haikus \u00e9s Shiki, reformador de l’hokku. Els escriptors anteriors a Shiki usaren sempre la denominaci\u00f3 d’haikai.<\/p>\n

L’haiku o haikai es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fon\u00e8tica similar, tot i que no id\u00e8ntica, a la s\u00edl\u00b7laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo (\u5b63\u8a9e) que indica l’estaci\u00f3 de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l’haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d’estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d’un dels dos primers versos. Totes aquestes regles s\u00f3n seguides de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l’haiku a altres idiomes.<\/p>\n

Tradicionalment l’haiku, com altres composicions po\u00e8tiques, buscava descriure els fen\u00f2mens naturals, el canvi de les estacions o la vida quotidiana de la gent. Els haijin contemporanis han adoptat una major llibertat tem\u00e0tica.<\/p>\n

En l’actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d’una forma molt menys estricta que al Jap\u00f3, respectant-ne \u00fanicament el format sil\u00b7l\u00e0bic.<\/p>\n

En catal\u00e0 entre els primers introductors dels haikus hi ha el mallorqu\u00ed Lloren\u00e7 Vidal amb els seus Apunts en ritme de haikai i Haikais 69 inclosos al seu recull Talaiot del vent, 2\u00aa edici\u00f3, de 1972 i tres anys abans (1969) publicats a les revistes mallorquines Lluc i Ponent, i Agust\u00ed Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haik\u00fas d’Arinsal, de 1981. Posteriorment Lloren\u00e7 Vidal ha publicat els aplecs d’haikus Estels filants, 1991, i Petits poemes, 1999, si b\u00e9 ell prefereix usar la denominaci\u00f3 primitiva d’haikai com a sin\u00f2nim de la posterior d’haiku, tal com l’usaren, amb anterioritat a Shiki, els haijin Arakida, Basho, Buson, Issa, etc., i, entre els contemporanis occidentals, l’itali\u00e0 Mario Chini als seus Attimi i el franc\u00e8s Pierre Seghers a la seva antologia Le Livre d\u2019Or du Ha\u00efka\u00ef, per exemple.<\/p>\n

L’haik\u00fa, doncs, \u00e9s una de les formes po\u00e8tiques m\u00e9s coneguda de la poesia japonesa.<\/p>\n

Tradicionalment est\u00e0 formada per tres versos de 5-7-5 s\u00edl\u00b7labes respectivament. No solen tenir rima. I sovint aborden temes importants com la naturalesa, la vida i la mort. Solen ser concisos, i veritablement intensos.<\/p>\n

A la campana<\/strong><\/em>
\n s’ha aturat i reposa<\/strong><\/em>
\n la papallona!<\/strong><\/em><\/p>\n

<\/em><\/strong>
\n(Buson. 1715-1783)<\/p>\n

Un ca que lladra<\/em><\/strong>
\n al renou de les fulles,<\/em><\/strong>
\n quina ventada!<\/em><\/strong><\/p>\n

SONO-JO<\/p>\n

Les fotografies exposades en aquesta llibreta s\u00f3n de procedencia diversa, n’hi ha de\u00a0 de cedides, de\u00a0propies i\u00a0de la xarxa p\u00fablica. D’altres s\u00f3n \u00a0suggerides al “niporepte” de relats en catal\u00e0\u00a0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’haiku (\u4ff3hai\u53e5ku) \u00e9s una de les formes de poesia tradicional japonesa m\u00e9s esteses, derivat de l’haikai, creat aquest antigament per la separaci\u00f3 dels tres primers versos de la tanka i usat com una composici\u00f3 independent. Amb el temps alguns haijins … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":136,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/users\/136"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/artxart\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}