*

El primer cafè
espavila el dia.
Claror intensa.

Guanyen, enganyen;
immobiliàries,
voltors del totxo.

Ama del teu cos
Dona d’aigua, poeta.
Mare dels teus fills.

Botigues amb cor,
remembrança d’un passat.
Flaire agraït.

Miro al futur,
atrapat en les ombres.
Quina ventada!

Taula parada,
conversa animada.
Ferma amistat

A recer del món,
el sol hi bada badoc.
Llunes viscudes.

Enrojolada,
banyista jovencella.
Nuesa innocent.

Tatua’m de sal,
al vespre carícies,
mar juganera.

Mirant-se el sol,
absort, el noi contempla,
Neix un nou dia.

L’arbre es vincla,
el vent se’l vol enduu,
Ferm arrela fort.

Nit, negra lluna,
rauxa capriciosa.
Llum llunàtica.

Amunt més amunt!
cercant nous auguris
a prop l’astre rei.

Camí d’escola
s’aturen i vigilen
el temps a venir.

Vent eixordador
esborres les petjades,
mentre fem camí.

Gèlid oratge,
cobricel blanc de neu.
Grans emocions.

Mantell de cendres,
abrigues terres ígnies.
Reneix la vida.

Tardorencs colors,
reïxen degotant abstrets.
Ment escàpola.

El cel clama foll,
bromes tempestuoses.
Estibo els rems.

A cau d’orella,
el tren ressona llunyà,
el temps a venir.

Havent arribat,
ja no hi ha tornada.
Curts són els camins.

Abracen el bosc
liquen i molsa, perfum.
Flaire de vida.

Rovell arrogant,
pàtina vermellosa.
Ferralla d’oblit.

Fred en la calma.
La barca rau ortiva,
un nou horitzó.

Cluc els ulls. Gronxa’m,
ingràvid entre núvols.
Estel daurat.

Batecs a l’espai,
vestit acromi de gris.
Callat sepulcral.

Pedra a pedra,
ferms pilars de saviesa,
des del temps del temps.

Núvols enrogits,
cau de meditació,
temps de letargia.

Ulls de feredat,
esquerpa, feréstega.
La nit s’amaga.

Crit de fosca nit,
plaer d’enamorada.
Xiscle penetrant.

Esclat de vida,
treu brosta la planta,
Flors, llum i olors.

Bec de l’aiguada,
fresca, neta i clara,
a pols pouada.

L’alosa crida,
esgarip, nit d’estiu.
Llibertat fosa.

Mots de dol, de goig,
canta enamorada.
Delit sentit.

Temps de sequera,
el terròs clivella mut.
El grill hi canta.

Eixalen veles,
els núvols van de pressa,
No veurem port.

Renten i xerren,
paraules tafaneres,
se’n duu el riu.

A trenc d’alba
amb harmonia de blaus;
són bons auguris.

Plaers oblidats
suren del desig etern.
Goig de viure.

Dins del teu cau
guaites amb esguard.
Dia assolellat.

Pausa, silencis…
escriu la gran música.
Ciutat deserta.

Poble acollidor,
rotllana de germanor.
Donem-nos les mans.

Equilibristes,
funàmbuls amb els ulls clucs.
Cerquen el futur.