Demian – Hermann Hesse

Hi ha llibres que se suposa que un ha de llegir en determinades èpoques de la seva vida… I sembla que el Demian de Hermann Hesse s’ha de llegir un cop passada l’adolescència o per allí. Què hi farem, jo estava més distret llegint llibres més estranys, intentant conèixer el que en principi intenten que no coneguis abans de ser major d’edat.

El llibre aquest de Demian en principi no el vaig conèixer perquè ningú me’l recomanés llegir-lo. Més aviat ha sigut un cop l’he tingut a les mans que tot de gent m’ha aparegut dient que se l’havien llegit de més joves…
El perquè vaig decidir comprar-lo a Alacant en una fira de llibres antics? La resposta és fàcil: Shōjo Kakumei Utena. No us atabalaré ara amb l’argument d’aquesta sèrie (manga, anime i en format pel·lícula), ja que és bastant llarg. Però hi ha una frase que acompanya quasi cada capítol de la sèrie: “Si la closca de l’ou no es trenca el pollet morirà sense haver nascut. Si la closca del món no es trenca nosaltres morirem sense haver nascut. Trenquem la closca de l’ou per revolucionar el món!”. Tal i com està explicat a Viquidites, aquesta frase té l’origen en l’obra Demian. Si us interessa molt podeu trobar la frase original en aquest arxiu PDF a la pàgina 35:

• Hesse Hermann – Demian (spanish).pdf [PDF]

Per internet trobes bastanta cosa sobre aquesta obra, des de resums, a pàgines de fans, diversos debats sobre qüestions i relacions del llibre.

I què fa especial aquesta obra? Seria difícil definir la tipologia de la qual. En principi és un relat que si t’hi acabes identificant (ni que sigui emocionalment) és per a tu pedagògica; però si en canvi no t’hi sents res, acaba sent simplement una narració bastant edulcorada.

Podríem definir els diferents passos que el protagonista fa en l’obra com:

1. La creació del mite que et pot fer sentir culpable.
2. Adquisició de coneixement que et faci invertir el mite i també el sentiment de culpa.
3. Consciència dels dos mons: clar i fosc, permès i prohibit.
4. Despotricar del món físic, descobrir el pitjor d’un mateix i la intenció de buscar el millor.
5. Buscar la unió entre bé i mal, la foscor i la claror,… oblidant la moral.
6. Ser conscient d’un mateix.
7. Ensorrament, catarsi, canvi.
8. (en aquest sí que ja no hi vaig trobar significat)

A part del 8è pas, em vaig quedar amb força preguntes:

• Perquè no se sap res més d’Abraxas? No s’acaba dient-ne res en concret.
• Perquè de sobte quan Demian ja és a la Universitat (on estudia Filosofia) no es parla més dels seus pares? És més, se’n va al front i no diu res a sons pares.
• Perquè a vegades s’utilitzen adjectius femenins i a vegades masculins quan Emil Sinclair es refereix a ell mateix? Pot ser un error del llibre que vaig comprar…
• No va acabar de quadrar-me lo de Caín i el “senyal”.

No és que vulgui trobar errors en una obra que alguns tenen tant consagrada, però hi ha coses que no m’han quedat clares.
Potser sóc jo que no he sabut triar el moment de llegir tal llibre, però ja està fet. Tresblau, ja he llegit el llibre més curt (unes 190 pàgines) que tenia a la llista de pendents.