Generalitat

En aquets dies hem vist per la televisió tots els terribles atemptats terroristes que han succeït a FRANÇA i quasi tothom som conscients de la lacra que el terrorisme significa en el mon actual, atemptats que es realitzant en funció de las ideologies que els grups terroristes tenen, això m´ a fet pensar que aquí a CATALUNYA no fa gaire temps a la Generalitat va ser rebut per la Sra. Presidenta del Parlament el Sr. Arnaldo Otegui  amb un desplegament de mitjans de comunicació com si fos quasi un  gran mandatari.

Crec que un alt nº de catalans en els quals jo m´incloc ens vàrem sentir molt decebuts per aquet fet, ¡¡ com es possible que la Sra. Forcadella tingui la memòria tan curta i ja se hagí oblidat del rastre que porta aquesta persona  darrera  seu, que va formar part presumptament de una organització  terrorista tan “sagnant ” !! –  ¿ es que aquesta Sra. per exemple no recorda el atemptat  del HIPERCOR o el de VIC ? – ¿es que no recorda que aquesta banda va ser extremadament cruel amb CATALUNYA? i no cal dir també amb ESPANYA, ja que els morts independentment de on siguin tots son iguals, aquesta Sra. es veu que ja no recorda la quantitat de  “presumptes ”assassinats que aquesta organització va realitzar de manera premeditada, i en la qual aquesta persona “ presumptament ” en formava part.

Com es possible que tingui aquesta falta de sensibilitat en vers a tots els familiars dels morts que viuen aquí a CATALUNYA, evidentment ella no en te cap, per això no li produeix cap dolor.

Aquesta Sra. ha de pensar molt bé que en el carreg que ocupa a qui rep i a qui no, i en les conseqüències morals i éticas que reporta els errors que pugui cometre, i potser aquet n’ és un.

No cal dir que quant va fer aquesta acció va ser amb el suport del president el Sr. Puigdemont el qual també se li podria aplicar la mateixa reflexió, ni que ell en el seu moment es va expressar en el parlament dient que aquesta persona ( mes o menys no recordo les paraules exactes ) s’havia reinserit i ara ja va per el mon de manera pacifica i dialogant, el Sr. Otegui en cap moment a mostrat cap indici d´ panadiment ni tan sols el de donar el seu “condol” a las famílies de las víctimes, simplement  només per justificar-se  s´ a  limitat a dir que va ser un error, per tant la actitud i la seva aparença democràtica no es mes que una farsa.

La presidenta de un parlament que es de tots, crec que tenia que haver reflexionat si era convenient ferí la sensibilitat de una part del poble català rebent a aquesta persona, i que ens pot ensenyar de bo i de exemple a seguir, tot sigui dit crec que la seva visita donat el seu      “CURRICULUM” poc ens pot aportar en quant a comportament moral i ètic.

Quina llàstima i quina mala sort te la nostra casa gran de CATALUNYA en quasi tots els seus estadants, els que varen marxar per tot el que van fer, i els que han entrat per el que fan.

ALUMNA .

 

Publicat dins de català | Feu un comentari

QUAN ANEM A COMPRAR

Avui una vegada més he anat a comprar al SÚPER ,i quan he acabat m’he dirigit a la caixa per pagar. M’he posat a la fila per esperar el meu torn, i mentre m’esperava he vist que jo era l’única que portava el cistell. Aquet fet m’ha fet pensar una vegada més el poc conscienciada que està la gent per col·laborar en mantenir el medi ambient lliure de deixalles de plàstics, les quals costa molts anys d’eliminar.

Crec que és una falta de voluntat i si es vol fer no costa res. Abans de sortir de casa igual que s’agafa el moneder amb els diners per anar a comprar també es pot agafar el cistell o el carro de la compra amb la bossa de pa inclosa, que això per cert també es decebedor: Veure que hi ha persones que quan van a comprar el pa hi van amb les mans buides, i així forçosament se els hi ha de donar la bossa de plàstic corresponent, amb l’agreujant que molta gent compra el pa 2 vegades al dia. Imagineu la quantitat de bosses al cap de l’any que s’han d’eliminar i amb el gasto col·lectiu que això comporta amb el poc que costa prendre una bossa de roba per anar a buscar el pa! Això és una actitud de voler pensar una mica:  1r l’estalvi de brutícia que se li fa al medi ambient i 2n  els llocs de treball que proporcionaria el sol fet de tenir una o dues bosses de pa de roba en cada llar. Fer aquesta acció tan senzilla mireu el poc que costa, l’únic que falta és una mica de voluntat.

També he de dir que afortunadament no tothom actua d’aquesta manera, però al menys fóssim  molta més gent a fer-ho.

Ja sé que ara ja es cobren les bosses, però com que encara les cobren barates, la gent no rectifica i així no s’arregla res. Possiblement potser si el preu de cada bossa es posés per exemple a 1 euro, crec que llavors la gent pensaria una mica més en sortir de casa “preparada” per no haver de pagar-les, però és llastimós veure que s’haurien de fer unes regles extremes perquè la gent es conscienciï ni que sigui per força.

No entenc que no pensin quin futur ecològic deixaran als seus fills i nets, a part del mal exemple que es dóna a l’actuar d’aquesta manera.

ALUMNA.

 

Publicat dins de català | Feu un comentari

Black Friday

Sembla una vegada més que en aquest país nostre es torna a caure en l’error de “copiar” novament una moda que s’ha inventat a Estats Units què s’anomena “Black Friday” i que és més o menys comprar compulsivament -almenys una gran part de consumidors- el que sigui perquè en aquest precís dia tot és més barat.

Que consti que no tinc res a dir de les rebaixes ja que són molt útil tant pel món del comerç com pel del consumidor. El meu comentari crític es dirigeix cap a un altre punt d’aquesta qüestió. El “Back Friday” ja se sap que és una estratègia comercial per fer que la gent compri i consumeixi engrascada pels preus tan baixos que ofereixen tots els comerços.

Però quan veig i observo tot això amb atenció, neix a dins meu un mal pensament i em pregunto: “No serà que en el món del comerç uns dies abans inflen els preus dels seus productes per rebaixar-los just aquest dia?” D’aquesta manera tornen al seu preu original i la gent compra contenta i enganyada.

Conclusió, primera errada: deixar-se enganyar; segona errada: demostrar la poca personanitat que es té copiant les accions que s’ha inventat un país que està a l’altra part del món i que els mitjans de comunicació han fet una publicitat exagerada per ficar-ho de moda i tot el personal hi ha caigut com mosques a la mel. En fi, veig tot això amb resignació i em queda una petita esperança: Que la gent d’aquest país, en un futur, sàpiga pensar, veure i entendre; que es pot anar a comprar lliurement sense que ningú, sigui qui sigui, ens digui el dia a fer-ho. Serà magnífic veure que la gent s’haurà fet gran i tindrà la suficient personalitat per realitzar les seves accions pensades per si mateix.

alumna

Publicat dins de català | Feu un comentari