QUAN ANEM A COMPRAR

Avui una vegada més he anat a comprar al SÚPER ,i quan he acabat m’he dirigit a la caixa per pagar. M’he posat a la fila per esperar el meu torn, i mentre m’esperava he vist que jo era l’única que portava el cistell. Aquet fet m’ha fet pensar una vegada més el poc conscienciada que està la gent per col·laborar en mantenir el medi ambient lliure de deixalles de plàstics, les quals costa molts anys d’eliminar.

Crec que és una falta de voluntat i si es vol fer no costa res. Abans de sortir de casa igual que s’agafa el moneder amb els diners per anar a comprar també es pot agafar el cistell o el carro de la compra amb la bossa de pa inclosa, que això per cert també es decebedor: Veure que hi ha persones que quan van a comprar el pa hi van amb les mans buides, i així forçosament se els hi ha de donar la bossa de plàstic corresponent, amb l’agreujant que molta gent compra el pa 2 vegades al dia. Imagineu la quantitat de bosses al cap de l’any que s’han d’eliminar i amb el gasto col·lectiu que això comporta amb el poc que costa prendre una bossa de roba per anar a buscar el pa! Això és una actitud de voler pensar una mica:  1r l’estalvi de brutícia que se li fa al medi ambient i 2n  els llocs de treball que proporcionaria el sol fet de tenir una o dues bosses de pa de roba en cada llar. Fer aquesta acció tan senzilla mireu el poc que costa, l’únic que falta és una mica de voluntat.

També he de dir que afortunadament no tothom actua d’aquesta manera, però al menys fóssim  molta més gent a fer-ho.

Ja sé que ara ja es cobren les bosses, però com que encara les cobren barates, la gent no rectifica i així no s’arregla res. Possiblement potser si el preu de cada bossa es posés per exemple a 1 euro, crec que llavors la gent pensaria una mica més en sortir de casa “preparada” per no haver de pagar-les, però és llastimós veure que s’haurien de fer unes regles extremes perquè la gent es conscienciï ni que sigui per força.

No entenc que no pensin quin futur ecològic deixaran als seus fills i nets, a part del mal exemple que es dóna a l’actuar d’aquesta manera.

ALUMNA.

 

Quant a alumna

Sóc una dona d'edat madura i amb la propera porta d'entrada a la jubilació que seguint el camí de la meva vida, m'he trobat amb un aparell anomenat ordinador i he vist com s'obria una porta immensa en la qual em connecto amb el món i a la vegada em dóna tot tipus d'informació amb una rapidessa increïble. Tinc una gran admiració per aquesta eina, però també em produeix un gran problema d'aprenentatge ja que em costa molt assimilar aquest món de "botons". Ja m'ho deia sempre una persona: "Deixa-ho córrer! Tot això dels botons no és per a tu!" Però com que jo sóc tossuda, ho he volgut intentar i de mica en mica vaig fent petites cosetes. Vull aclarir que puc fer aquestes cosetes perquè compto amb l'ajuda d'una noia que té la paciència d'orientar-me i ajudar-me a tirar endavant aquesta tasca. Cada cosa que m'ensenya, si me n'ensurto és una victòria. Això, m'ha animat a tenir aquest bloc a través del qual podré expressar opinions, alguna vivència o experiència que potser pugui ser útil per algú; en fi, tot sigui dit, també per distreure'm a mi mateixa ja que serà una tasca que intentaré fer el millor que pugui. Espero que el contingut d'aquest bloc no molesti a ningú ja que tot serà un reflex de la meva personalitat. alumna
Aquesta entrada ha esta publicada en català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *