Hom suposa l’origen dels castells<\/strong>, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians<\/a>, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses<\/a>. Aquests balls finalitzaven amb una figura constitu\u00efda per l’aixecament d’una construcci\u00f3 humana, que amb el temps va anar agafant import\u00e0ncia i al\u00e7ada, fins a independitzar-se del ball.[2]<\/a><\/sup> Al segle XV<\/a> ja es feien les moixigangues<\/a>, balls tamb\u00e9 amb construccions humanes, de les quals \u00e9s reminisc\u00e8ncia la Muixeranga<\/a> d’Algemes\u00ed<\/a>. Al segle XVIII<\/a> la seva popularitat s’estengu\u00e9 fins al sud de Catalunya[3]<\/a><\/sup> on eren practicades al Camp de Tarragona<\/a> i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.<\/p>\n <\/p>\n El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dol\u00e7aina<\/em>) \u00e9s l’any 1770<\/a> a l’Arbo\u00e7<\/a>[3]<\/a><\/sup>, i els anys 1790 ja s’usava la paraula “castell” diferenciant-se del Ball de Valencians.[4]<\/a><\/sup> El 2 de febrer<\/a> de 1801<\/a>, per la Candelera<\/a>, apareixen a Valls<\/a> els primers pilars, per\u00f2 no est\u00e0 suficientment documentat quina colla de les dues colles vallenques els port\u00e0 a terme.[4]<\/a><\/sup> Hi ha refer\u00e8ncies orals de l’any 1805 i refer\u00e8ncies escrites de 1815 a l’exist\u00e8ncia de dues colles a Valls, la Colla dels Pagesos<\/a> i la Colla dels Menestrals<\/a>.[5]<\/a><\/sup>[6]<\/a><\/sup> Ambdues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l’actual Colla Vella dels Xiquets de Valls<\/a> \u00e9s la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls<\/a> la dels Menestrals. La primera, que s’ha auto-atribu\u00eft estar documentada des de 1801,[7]<\/a><\/sup> es va erigir com la colla tradicional mentre que la segona, fundada l’any 1812 pel cap de colla Josep Batet Llobera, era de tend\u00e8ncia lliberal.[5]<\/a><\/sup>[8]<\/a><\/sup> Per tot aquest valor hist\u00f2ric, i especialment pel manteniment d’aquest art a trav\u00e9s dels segles, la poblaci\u00f3 de Valls \u00e9s considerada el “Bressol dels castells”.<\/p>\n Hist\u00f2ricament l’activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gaireb\u00e9 c\u00edclics), lligats estretament a per\u00edodes de crisi o bonan\u00e7a econ\u00f2mica, social o b\u00e8l\u00b7lica. Aix\u00ed doncs, per exemple, la Guerra del Franc\u00e8s<\/a> (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina<\/a> (1833-1840), van sacsejar fortament l’activitat castellera. En un per\u00edode de m\u00e9s tranquil\u00b7litat (1819<\/a>) es va al\u00e7ar el primer castell de vuit.<\/p>\n Ambdues colles no actuaven solament a Valls sin\u00f3 que se solien despla\u00e7ar a comarques ve\u00efnes contractades per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l’ajuda de la poblaci\u00f3 local a l’hora d’al\u00e7ar les construccions. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 va fer que posteriorment apareguessin dues colles m\u00e9s a Tarragona<\/a> (la Colla dels Pagesos<\/a> i la Colla dels Pescadors<\/a>), ambdues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Pened\u00e8s<\/a>, tot i que no es formar\u00e0 una colla fins al cap de molts anys, la gran afici\u00f3 i admiraci\u00f3 fa que durant anys la vila convidi a les colles vallenques fins a tres cops l’any (per la Diada de Sant F\u00e8lix<\/a>, i per les festes de les dues confraries vilafranquines m\u00e9s populars, la del Roser i la de la Muixerra). Posteriorment es formarien colles pr\u00f2pies amb aquests mateixos noms, la gran rivalitat de les quals arribaria a punts tan extrems que provocarien que les autoritats de Vilafranca prohibissin l’activitat castellera durant alguns anys.<\/p>\n <\/p>\n Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls<\/a> feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, aix\u00ed al 1835<\/a> ja s’havien fet els primers tresos de vuit<\/a> i el pilar de set, i al 1845<\/a> es va intentar el primer 3 de 9 amb folre<\/a>, tot i que no es va carregar fins un any m\u00e9s tard.<\/p>\n La primera \u00e8poca d’or dels castells no es dona per comen\u00e7ada fins al 1851<\/a>, quan durant les festes de Santa Tecla<\/a> de Tarragona<\/a> es descarreg\u00e0 per primera vegada a la hist\u00f2ria el 3 de 9 amb folre<\/a>. Al 1853<\/a> el periodista Joan Ma\u00f1\u00e9 i Flaquer<\/a> publica al Diario de Barcelona<\/a> una cr\u00f2nica sobre l’actuaci\u00f3 castellera per les festes de Torredembarra<\/a> amb el nom de “Fiesta Popular”. En aquest article esmenta que s’hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre<\/a>, torre de vuit amb folre<\/a>, 5 de 8<\/a>, 3 de 8 aixecat per sota<\/a> i fins i tot el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres refer\u00e8ncies no gens clares que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net<\/a>, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9<\/a> net, i quan diem net volem dir sense folre, per\u00f2 s\u00f3n dades que no s’han pogut contrastar i realment molt poc fiables.<\/p>\n Afectada temporalment part de la poblaci\u00f3 catalana pel c\u00f2lera<\/a>, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Pened\u00e8s. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d’agost<\/a> del 1858<\/a> una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles<\/a> a Vallmoll<\/a> i que cinc dies m\u00e9s tard l’altra colla de la vila l’assoleix a Ali\u00f3<\/a>. El 1873<\/a> es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i l’agulla<\/a>. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major nombre d’actuacions i les de major nivell, i per aix\u00f2 aquest territori \u00e9s conegut com la “zona tradicional dels castells”, en contraposici\u00f3 a d’altres zones del pa\u00eds on, en els darrers anys i a c\u00e0rrec d’altres colles m\u00e9s modernes, s’hi han assolit actuacions destacables i realment hist\u00f2riques (Terrassa, Barcelona, Girona, etc.)<\/p>\n Tornant al segle XIX<\/a>, l’\u00e8pica castellera segueix en augment durant m\u00e9s de 10 anys a ritme imparable. Als anys 1877<\/a> i 1878<\/a> a Altafulla<\/a> les dues colles vallenques hi fan el pilar de 8 amb folre i manilles. Un any m\u00e9s tard, al 1879<\/a>, a Torredembarra<\/a> la Colla Vella aixeca el 3 de 9 amb folre<\/a>, 4 de 9 amb folre<\/a>, 5 de 8<\/a>, pilar de 7 amb folre<\/a> i el 3 de 8<\/a>. Al mateix any per la Festa major de Valls, van fer el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre, 2 de 8 amb folre<\/a>, 9 de 7<\/a>, i 3 de 8 aixecat per sota<\/a>. Al 1881<\/a> hi ha escrits del que podria ser la millor actuaci\u00f3 de tots els temps: les dues colles de Valls haurien descarregat a Tarragona la torre de vuit neta<\/a>, la Nova hauria fet el 3 de 9<\/a> net i la Vella el 4 de 9<\/a> net. Aquest castell tamb\u00e9 hauria estat carregat per l’altra colla de Valls el 29 d’agost<\/a> de 1881<\/a> al Catllar<\/a>. Aquestes impressionants dades per\u00f2, s\u00f3n poc cre\u00efbles, excepte les que fan refer\u00e8ncia al 4 de 9 net, ja que \u00e9s l’\u00fanic d’aquests castells del qual se’n va generar una aut\u00e8ntica llegenda pervivint per la tradici\u00f3 oral fins els nostres dies. \u00c9s una fita hist\u00f2rica que ja no es posa en dubte de la qual se’n poden trobar moltes refer\u00e8ncies, i que no es tornaria a repetir fins 117 anys despr\u00e9s, el 25 d’octubre<\/a> del 1998<\/a>, quan els Minyons de Terrassa<\/a> descarregarien el 4 de 9 net en el marc de les fires de Sant Narc\u00eds a Girona.<\/p>\n El 30 d’agost<\/a>, per Sant F\u00e8lix, les colles alcen els 3 i 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla<\/a> i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les fires de Santa \u00darsula celebrades a Valls l’any 1883<\/a> es produeix una altre moment hist\u00f2ric: les dues colles de Valls intenten el 5 de 9 amb folre<\/a>, castell que potser ja s’havia intentat vint anys abans per\u00f2 sense \u00e8xit. En la primera escomesa la Vella el va carregar, i el de la Nova va quedar en intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, per\u00f2 l’enxaneta de la Nova va baixar quan nom\u00e9s quedava travessar i fer les aletes, fent que la colla es retir\u00e9s per manca d’enxaneta (?). Per la seva part la Vella finalment el va assolir, carregat i descarregat, al tercer intent.<\/p>\n Aquesta \u00e8poca esplendorosa dels castells va finalitzar per les festes de Santa Tecla de l’any 1889<\/a>, amb un gran nombre de castells de m\u00e0xima dificultat de vuit i nou pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants: en aquells anys sols es comptaven com a v\u00e0lids els castells descarregats, els carregats molts cops es quedaven com una an\u00e8cdota que ni es recollia a les not\u00edcies que ja de per si solien ser d’escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que les dades de moltes de les actuacions realitzades en aquests temps siguin encara discutides.<\/p>\n <\/p>\n L’any 1889<\/a> l’activitat castellera va iniciar una progressiva davallada, que no s’aturaria fins el 1926<\/a> coincidint amb l’aparici\u00f3 de dues noves colles a Tarragona: Xiquets de Tarragona<\/a> i Nens del Vendrell<\/a>.<\/p>\n Durant tots aquests anys la pr\u00e0ctica dels castells s’havia anat reduint i el nivell de les construccions recularia fins als nivells m\u00e9s baixos de la seva hist\u00f2ria. El darrer quatre de vuit<\/a> documentat \u00e9s del 1908<\/a> i als anys 20<\/a> els castells de m\u00e0xima dificultat eren el quatre<\/a> i el tres de set<\/a>[9]<\/a><\/sup> Diversos estudiosos apunten motius com ara l’arribada de la fil\u00b7loxera<\/a> i l’obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona com una de les causes d’aquesta davallada a causa de la migraci\u00f3 cap a ciutat. Tot i aix\u00f2 hi va haver places com la de Vilafranca que van aguantar i no van deixar de contractar les colles de Valls, una actitud fidel fonamental per a la conservaci\u00f3 de la tradici\u00f3. Aquesta perseveran\u00e7a de Vilafranca li ha atorgat el nom de “la pla\u00e7a m\u00e9s castellera”. Tamb\u00e9 hi va haver dos altres aspectes que van portar una petita millora en aquesta crisi: la instauraci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya<\/a> (1917<\/a>) i la celebraci\u00f3 de les festes decennals de Valls<\/a> el 1921<\/a>.<\/p>\n A Tarragona<\/a> no hi va haver cap actuaci\u00f3 castellera entre el 1913<\/a> i el 1921, a excepci\u00f3 d’una actuaci\u00f3 al 1918<\/a> realitzada per un grup de castellers espontanis. Al bienni 1923<\/a>–1924<\/a> van tornar a actuar els Xiquets de Valls i amb motiu d’aquesta diada es van iniciar les converses per crear una nova colla a Tarragona. Un any m\u00e9s tard la nova colla va realitzar els primers assajos. Hi ha estudiosos que afirmen que l’estrena oficial va ser aquell mateix 1925<\/a> i d’altres que creuen que va ser per Santa Tecla del 1926<\/a>. En tot cas, la seva primera actuaci\u00f3 va finalitzar amb les seg\u00fcents construccions: quatre de sis<\/a>, tres de sis<\/a>, torre de cinc i pilar de quatre<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Amb l’aparici\u00f3 de les dues noves colles, i especialment per la del Vendrell, es reanima la rivalitat, fet que propicia un augment de la competitivitat que repercutir\u00e0 en la qualitat dels castells. L’octubre de 1927<\/a> els Nens del Vendrell<\/a> es divideixen en dues colles, els Caneles<\/a> i els Mirons<\/a>, i al 1930<\/a> la colla de Tarragona tamb\u00e9 es parteix en la Nova i la Vella. En la Festa Major del Vendrell de 1932<\/a> hi actuaren tres colles locals: Nens, Caneles i Mirons.<\/p>\n Al 1929<\/a>, tant les colles del Vendrell com les de Tarragona havien igualat el nivell de castells de les colles de Valls. A l’any seg\u00fcent el tres i el quatre de set ja formaven part del repertori habitual de les colles de Valls i fins i tot el 4 de 7 amb l’agulla<\/a> va realitzar-se en un parell d’ocasions aquell mateix any. El 1931<\/a>, per les Decennals de la Candela<\/a> es tornava a respirar un gran ambient casteller a tot Valls amb unes fortes ganes d’autosuperaci\u00f3 i, sobretot, de superar les altres colles. Tot plegat va fer apar\u00e8ixer rumors de qu\u00e8 la Colla Vella intentaria el quatre de vuit<\/a> que no es feia des del 1908, per\u00f2 finalment no es va provar per problemes amb la canalla.[10]<\/a><\/sup> Per la seva part la Colla Nova va intentar el cinc de set a l’antiga.[11]<\/a><\/sup> Ja al 1932<\/a> a l’Arbo\u00e7<\/a> \u00e9s viu una actuaci\u00f3 hist\u00f2rica per part de les dues colles de Valls. La Nova intenta el pilar de 5 aixecat per sota<\/a> i descarrega el dos de sis<\/a> i el tres de set aixecat per sota<\/a>, mentre que la Vella carrega el quatre de vuit i descarrega tamb\u00e9 el tres de set per sota i el dos de set<\/a>.[12]<\/a><\/sup> L’anterior torre de set era d’inicis de segle, un castell que es va perdre abans que el quatre de vuit. Tamb\u00e9 cal destacar que per aquestes dates les colles van comen\u00e7ar a actuar una despr\u00e9s de l’altre i no al mateix temps com feien fins aleshores.[13]<\/a><\/sup> Aquell mateix any la colla Vella va intentar el pilar de sis<\/a> i dues vegades m\u00e9s el quatre de vuit per\u00f2 aquest cop sense carregar-lo. Aquest castell no es descarregaria fins la Diada de Sant F\u00e8lix<\/a> de 1933<\/a> quan la Colla Nova ho va aconseguir despr\u00e9s d’haver-ho intentat una dotzena de vegades en el darrer any. Un any m\u00e9s tard, el 1934<\/a>, a Torredembarra, la mateixa Colla Nova va carregar el primer tres de vuit del segle i va realitzar la que seria la millor actuaci\u00f3 fins el 1969<\/a>: Quatre de vuit, tres de vuit carregat, dos de set, tres de set aixecat per sota i cinc de set. Cal dir que uns dies abans la colla va realitzar el pilar de sis per Sant F\u00e8lix per\u00f2 no se sap amb certesa si va ser carregat o va quedar en intent. Amb aquesta clara tend\u00e8ncia a l’al\u00e7a la Guerra Civil<\/a> (1936-1939) va estroncar aquest primer indici de recuperaci\u00f3 en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.<\/p>\n La recuperaci\u00f3, per\u00f2, encara era viva i anys m\u00e9s tard, ja en l’arribada de la postguerra al 1939<\/a>, es tornen a formar les colles a Valls, Tarragona i el Vendrell, aquest cop per\u00f2 reagrupades, un fet sense precedents a Valls i realitzat per voluntat expressa de les autoritats franquistes<\/a>. La fusi\u00f3 va donar pas a l’anomenada Colla dels Xiquets de Valls<\/a>, popularment coneguda com “La Barreja”<\/em>. Aquell mateix any i novament a Torredembarra, es va viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que va aconseguir la colla reunificada dels Xiquets de Valls. Tot i els esfor\u00e7os l’invent mai va arribar a consolidar-se i cap a final del 1946<\/a> la Colla Vella va tornar a actuar de manera diferenciada. Aquell mateix any els Nens del Vendrell van descarregar per primer cop el quatre de vuit i un any despr\u00e9s ho va fer la de Tarragona. A partir d’aquelles dates el quatre de vuit va ser un castell que comen\u00e7aria a sovintejar a les places castelleres.<\/p>\n Uns anys m\u00e9s tard, el 15 d’octubre<\/a> de 1951<\/a>, els Nens del Vendrell van descarregar a la seva poblaci\u00f3 el primer tres de vuit del segle XX<\/a> i la Vella de Valls el va carregar vuit dies m\u00e9s tard en la Diada de Santa \u00darsula<\/a>. Els anys posteriors van comptar amb diversos intents de tres de vuit dels Nens del Vendrell i la Vella de Valls, les dues colles en lluita per la supremacia. Ambdues van tenir alts i baixos dins d’un nivell superior a la resta de colles. La torre de set era assolida sovint, el quatre de vuit gaireb\u00e9 cada any i el tres, tot i tenir menys freq\u00fc\u00e8ncia, va ser carregat tres vegades pels Nens (dos al 1952<\/a> i un al 1955<\/a>) i la Vella el va realitzar 1952<\/a>.<\/p>\n Despr\u00e9s d’uns anys sense gaires novetats destacades, la realitzaci\u00f3 dels concursos de Can Jorba-Preciados a Barcelona<\/a> els anys 1964<\/a>, 1965<\/a> i 1966<\/a>, van unir l’inter\u00e8s popular per l’actuaci\u00f3-concurs en un moment de m\u00e0xima rivalitat entre els Nens i la Vella. Tot i que a les tres edicions va guanyar la Colla Vella de Valls, en la darrera edici\u00f3 van saltar espurnes a causa d’un tres de set aixecat per sota en tercera ronda de la Colla Vella. Els Nens van protestar iradament i finalment la Vella va decidir intentar el tres de vuit, un castell que feia 9 anys que no s’intentava i que finalment van aconseguir carregar. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 els Nens van carregar un any m\u00e9s tard un pilar de sis que va portar molta pol\u00e8mica per\u00f2 que tornarien a aconseguir un any despr\u00e9s.[14]<\/a><\/sup> Les darreres actuacions del 1969<\/a> van aportar actuacions glorioses, poc imaginables anys abans. Fruit de l’estira i arronsa, els Nens van descarregar el primer pilar de sis<\/a> del segle XX<\/a>. Poques setmanes despr\u00e9s, el 12 d’octubre<\/a>, la Vella carreg\u00e0 el primer cinc de vuit<\/a> del segle i tres dies m\u00e9s tard els Nens descarregaven el quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuaci\u00f3 que no es tornaria a repetir en 27 anys. El 26 d’octubre<\/a>, la Vella torn\u00e0 a carregar el cinc de vuit, descarreg\u00e0 el seu primer tres de vuit i intent\u00e0 la primera torre de vuit amb folre<\/a> del segle. Finalment el 23 de novembre<\/a> de 1969<\/a> s’assoleix un altre fita hist\u00f2rica quan els Nens descarregaren en pr\u00f2pia pla\u00e7a el pilar de set amb folre<\/a>, la primera construcci\u00f3 amb folre de la cent\u00faria.[15]<\/a><\/sup><\/p>\n <\/p>\n Tot i que puntualment les dones havien participat en les construccions de castells[16]<\/a><\/sup>, \u00e9s en els anys 1980<\/a> quan van incorporar-se de forma habitual a les colles castelleres, sent els Minyons de Terrassa<\/a>, nascuts el 1979<\/a>,[17]<\/a><\/sup> la primera colla on van participar-hi plenament. Des d’aquell moment s’ha viscut com un proc\u00e9s natural, at\u00e8s que per al\u00e7ar castells la for\u00e7a no \u00e9s la principal habilitat requerida, car la t\u00e8cnica t\u00e9 el paper fonamental i els castellers treballen junts en funci\u00f3 de l’al\u00e7ada i el pes. La introducci\u00f3 de la dona en els castells \u00e9s doncs la clau de volta, per a molts castellers, que propiciar\u00e0 el gran desenvolupament t\u00e8cnic d’aquest per\u00edode esplendor\u00f3s. La data d’inici d’aquesta \u00e8poca coincideix amb el primer castell de nou del segle XX<\/a>, el 4 de 9 amb folre<\/a> descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls<\/a> a la pla\u00e7a del Blat vallenca en la Diada de Santa \u00darsula<\/a> de 1981<\/a>. En aquella mateixa diada la Colla Joves dels Xiquets de Valls<\/a> descarreg\u00e0 el primer 5 de 8<\/a> del segle.<\/p>\n En els seg\u00fcents anys la Colla Joves dels Xiquets de Valls<\/a> (1986<\/a>), els Castellers de Vilafranca<\/a> (1987<\/a>), els Minyons de Terrassa<\/a> (1988<\/a>) i la Colla Jove Xiquets de Tarragona<\/a> (1993<\/a>) tamb\u00e9 assoliren castells de nou pisos, millorant els registres any rere any fins arribar a la data hist\u00f2rica del 21 de novembre<\/a> del 1993<\/a>, quan els Minyons de Terrassa carregaren al Raval de Montserrat de la seva ciutat, i en el marc de la seva Diada de la colla<\/a>, el primer Dos de nou amb folre i manilles<\/a> de la hist\u00f2ria, donant inici al que es coneixer\u00e0 com a \u00c8poca de Plat\u00ed<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n En aquesta \u00e8poca el fet casteller es caracteritza per l’expansi\u00f3 territorial, l’increment de la popularitat i el ress\u00f2 als mitjans de comunicaci\u00f3, i l’assoliment de noves construccions de gamma extra<\/a>. Pel que fa a l’expansi\u00f3 territorial, durant la d\u00e8cada de 1990 sorgeixen moltes colles castelleres<\/a> a poblacions llunyanes de l’\u00e0mbit tradicional, com a Lleida<\/a>, Matar\u00f3<\/a>, Manresa<\/a>, Salt<\/a>, a m\u00e9s d’arribar el fet casteller a la Catalunya Nord<\/a> i a Mallorca<\/a>. Despr\u00e9s del creixement dels anys noranta, en els primers anys del segle XXI<\/a> la formaci\u00f3 de noves colles \u00e9s menor i en desapareixen algunes, mantenint-se el nombre de colles castelleres entre 50-60. A partir de 2006<\/a>, tamb\u00e9 es produeix una certa exportaci\u00f3 dels castells, i a Xile<\/a>[18]<\/a><\/sup>, i posteriorment al Brasil<\/a>[19]<\/a><\/sup>, es formen colles amb la intenci\u00f3 de formar el jovent de barris marginals a treballar en equip.<\/p>\n Respecte a la consecuci\u00f3 de noves estructures, en aquesta \u00e8poca de plat\u00ed s’assoleixen moltes de les estructures que es van aconseguir a la primera \u00e8poca d’or i tamb\u00e9 es creen nous castells de m\u00e0xima dificultat. El 2 de 9 amb folre i manilles<\/a>, despr\u00e9s d’haver-lo carregat els Minyons de Terrassa i de carregar-lo tamb\u00e9 la Colla Joves dels Xiquets de Valls, es descarrega per primera vegada en la Diada de Santa \u00darsula<\/a> del 23 d’octubre<\/a> de 1994<\/a> per part de la Colla Vella. A m\u00e9s d’aquest 2 de 9, la Colla Joves tamb\u00e9 va carregar-lo i les dues colles van descarregar el 3 i el 4 de 9 amb folre. Despr\u00e9s d’aquest castell, el seg\u00fcent castell de gamma extra en assolir-se va ser el pilar de 8 amb folre i manilles<\/a>, carregat per primer cop al segle XX pels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Ramon de 1995<\/a> (31 d’agost<\/a>) a Vilafranca (el descarregarien per primera vegada 2 anys despr\u00e9s, el 28 de setembre<\/a> de 1997<\/a> tamb\u00e9 a Vilafranca).<\/p>\n Durant la d\u00e8cada dels 90 es succe\u00efren les actuacions hist\u00f2riques, aix\u00ed, per la diada de La Merc\u00e8 de 1995<\/a> (24 de setembre<\/a>), els Minyons de Terrassa aconseguien carregar a Barcelona un altre dels castells m\u00edtics del segle XIX<\/a>, el 5 de 9 amb folre<\/a>, castell que va descarregar per primer cop l’any seg\u00fcent la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 27 d’octubre<\/a> de 1996<\/a>. Tamb\u00e9 durant l’any 1996<\/a> es va poder veure un altre castell in\u00e8dit, el 4 de 9 amb folre i l’agulla<\/a>, que van carregar els Castellers de Vilafranca per la diada de Tots Sants (1 de novembre<\/a>) a Vilafranca i que descarregarien (acompanyat del 2 de 9 i el 3 de 9 descarregats) un any despr\u00e9s a la mateixa diada.<\/p>\n L’any 1998<\/a> port\u00e0 la consecuci\u00f3 de dos castells m\u00edtics m\u00e9s: el 4 de 9<\/a> (sense folre) i el 3 de 10 amb folre i manilles<\/a>. El primer el van descarregar els Minyons de Terrassa durant les Festes de Sant Narc\u00eds (25 d’octubre<\/a>) a Girona, en una actuaci\u00f3 on tamb\u00e9 descarregaren el 5 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre. Durant aquell any tamb\u00e9 es va viure una cursa per a assolir el primer castell de 10 pisos de la hist\u00f2ria. Despr\u00e9s de que els Castellers de Vilafranca es plantegessin sense \u00e8xit el 4 de 10 amb folre i manilles<\/a>, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca comen\u00e7aren a assajar el 3 de 10 amb folre i manilles. Aix\u00ed, el primer intent de 3 de 10 el realitzaren els Minyons durant la seva festa major (5 de juliol<\/a>), tot i que no es va arribar a carregar. Despr\u00e9s, per Sant F\u00e8lix (30 d’agost) i Tots Sants, els Castellers de Vilafranca realitzaren sengles intents d’aquest castell, que finalment aconseguiren carregar el 15 de novembre a Vilafranca. Una setmana despr\u00e9s, els Minyons descarregarien aquest mateix castell en el transcurs de la seva diada despr\u00e9s d’un intent desmuntat.<\/p>\n Encara durant el segle XX<\/a> s’aconseguirien dos castells m\u00e9s de gamma extra: el 2 de 8<\/a> (sense folre), carregat per primer cop pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants de 1999<\/a> i el 3 de 8 aixecat per sota<\/a>, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Vila-rodona<\/a> el 7 de novembre<\/a> de 1999<\/a>.<\/p>\n Durant els primers anys del segle XXI<\/a> es mant\u00e9 al din\u00e0mica assolida i els castells de 9 i de gamma extra es realitzen de forma continuada any rere any. Tamb\u00e9 es van assolir noves fites durant aquest per\u00edode. La Colla Vella dels Xiquets de Valls estren\u00e0 el 9 de 8<\/a>, castell que van descarregar per primer cop el 7 d’octubre<\/a> de 2001<\/a> a la diada del Mercadal a Reus<\/a>. Aquest castell el tornaren a assolir 2 anys despr\u00e9s en la mateixa diada, i en ambd\u00f3s casos es realitz\u00e0 amb 3 enxanetes<\/a>. L’any 2005<\/a> es va aconseguir carregar per primer cop el 2 de 9 amb folre<\/a>, aquest castell, resultat de treure les manilles al 2 de 9 amb folre i manilles<\/a>, \u00e9s considerat de dificultat extrema i el van carregar els castellers de Vilafranca durant la diada de Sant F\u00e8lix<\/a>. Tamb\u00e9 cal destacar l’assoliment del 3 de 9 amb folre i l’agulla<\/a>, castell carregat per primer cop l’any 2008<\/a> pels Minyons de Terrassa durant la seva diada (16 de novembre<\/a>) i descarregat l’any seg\u00fcent pels Castellers de Vilafranca a la Diada de Sant Ramon. Aquest castell es pot dir que \u00e9s un castell de creaci\u00f3 moderna, ja que, tot i que el 3 de 7 amb l’agulla era un castell que es veia de tant en tant a les places, el 3 de 8 amb l’agulla<\/a> no es va fer per primer cop fins a l’any 2006<\/a>. En la diada de Tots Sants de 2010 els Castellers de Vilafranca descarregaren el primer 2 de 8<\/a> sense folre, 11 anys despr\u00e9s d’haver estat els primers en carregar aquesta torre. En la mateixa diada, els Capgrossos de Matar\u00f3<\/a> esdevenien la cinquena colla en assolir un castell de gamma extra amb el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles<\/a> descarregat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Or\u00edgens Hom suposa l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constitu\u00efda per l’aixecament d’una construcci\u00f3 humana, que … Continua llegint
\nEls inicis<\/h2>\n
\nPrimera \u00e8poca d’or 1851-1889<\/h2>\n
\nDecad\u00e8ncia 1889-1926<\/h2>\n
\nRenaixen\u00e7a 1926-1981<\/h2>\n
\nSegona \u00c8poca d’or 1981-1993<\/h2>\n
\n\u00c8poca de plat\u00ed 1993-Actualitat<\/h2>\n