El càvec de Flix del iaio Ibarz

A Flix, divendres sant, en tornar de la processó del Via Crucis matinal ( que a Flix en diem “ les Creus “ ) amb el pare anàvem a sembrar – que no plantar – els melons. Era qüestió del pleniluni o lluna plena. Ho continuo fent així al jardí de casa i el pare encara assisteix a la cerimònia de la plantada – ja no sembro – de melons – quatre – i síndries – dues – . Enguany ho hem repetit.

Des de fa tres anys aquesta cerimònia ha adquirit més importància històrica familiar perquè en morir la meva tieta Antònia i buidar el pis que ocupava a Barcelona , vàrem trobar un pic, una pala i el caveguet del iaio Francisco Ibarz Soldevila que apareix a la foto que il·lustra aquest escrit. És un misteri la raó per la qual el venerat avi matern es va emportar de Flix a Barcelona les eines de l’hort l’any 1963. Segurament té a veure amb la importància de les eines que encara portem gravat a l’adn els que venim de família pagesa i que vaig beure i viure també del meu pare. Una eina era vital, d’allò més important que es tenia a la casa. Sense eines no podies fer res al tros i les eines s’havien de tenir sempre ben netes i esmolades.

L’avi Ibarz les usava per conrear l’hort annex a la casa que FECSA li va cedir a la Ventonella de Flix mentre en fou treballador. Acudir a aquella casa amb els meus pares i germans en passejos dominicals des del carrer major era una bona caminada era una bona passejada però ell els diumenges a la tarda era a La Social fent la manilla. Així que jo el recordo a l’hort els dijous a la tarda quan anàvem amb l’escola del senyors Perucho i Montia  a jugar al camp de futbol perquè  casa seva era a l’altra banda de la carretera. Camp de futbol on jo admirava el meu oncle Jaime Ibarz i companys seus com Curià o Ferrús .

L’avi Ibarz era molt conegut al poble per treballar en el manteniment de la xarxa elèctrica que petava de tant en tant particularment en dies de pluja. En moltes ocasions l’havia vist posar-se l’impermeable mentre renegava, carregar una gran llanterna amb bateria i sortir a revisar la línia per aquells camps de Flix. Tornava amb la satisfacció de la feina feta. Ja tornàvem a tenir llum i jo sabia que qui havia obrat aquell miracle era el meu avi com quan això passava en diumenge a l’hora del cinema i tothom sortia de La Social al llavors carrer Unificación i avui Girona a esperar que tornès el fluid elèctric per continuar veient les dues pel·lícules amb Nodo que llavors es projectaven.

Els productes d’horta que en treia l’avi Ibarz d’aquell hort de la Ventonella eren notables i devia ser un bon complement del salari que percebia com a electricista de FECSA.  Recordo especialment les tomaques, les bajoques, les albergínies i els pebrots . Tot un ventall de colors que em meravellaven desprès de veure com d’un planter minúscul, brotava una petita selva on tot un món biodivers on destacaven els  cargols apareixia com per art d’encanteri.

Avui els melons i les síndries del meu petit hort han estat plantats amb el caveguet del iaio Ibarz i si voleu que us digui la veritat, em fa més il·lusió tota aquesta història que no pas si surten molts o pocs melons i síndries i si són més o menys dolços. Perquè em fa viure amb fets i no només en records allò de “ qui perd els orígens per la identitat” de la cançó “ Jo vinc d’un silenci” que per a mi ha estat la millor cançó de l’admiradíssim Raimon i que encara em commou profundament cada cop que la sento. Mireu aquestes gravacions. La primera de l’any 1975 al Palau d’Esports quan l’acabava de composar https://www.youtube.com/watch?v=aB-78VI7EO4 i només l’havia cantat tres vegades i aquesta altra del Liceu el 2013 quan es van commemorar els 40 anys del seu debut https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c

El càvec de l’avi Ibarz, participant per cert de la vaga de la Canadiense el 2019, em recorda els meus orígens i els de tanta i tanta gent de gent treballadora que venim d’un silenci que no és resignat, d’on comença l’horta i acaba el secà, d’esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens perd identitat.

 

 

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Schönau i Flix

Schönau im Schwarzwald és un poble del districte de Lörrach a Baden-Württemberg , Alemanya . Situat a la regió de la Selva Negra , al riu Wiese , a 35 quilòmetres al nord-est de Basilea , Suïssa i a 23 al sud de Friburg . Compta amb uns 2.500 habitants. També és el lloc de naixement de l’actual entrenador alemany de futbol masculí Joachim Löw . Després de l’accident de Chernòbil al 1986 Schoenau va decidir generar i gestionar la seva pròpia energia sabent que s’acabava la nuclear. Per tal donar aquest pas, a partir d’un referèndum van recuperar la xarxa d’electricitat i la van convertir en pública. Era l’any 1988. Hamburg i Berlin ho van fer el 2013, és a dir, 25 anys desprès. Ara ja són 300 les empreses locals d’energia que existeixen a Alemanya. A Califòrnia en energia mana l’associació d’empreses locals d’energia. La capdavantera va ser Sacramento on els seus ciutadans i ciutadanes escullen els i les membres del Consell d’Administració de l’empresa d’energia, però també Colorado, Nova York, tenen empresa local d’energia. A Xina les ciutats i pobles tenen un inusual protagonisme en la gestió de l’energia. Per què no a Flix ?

L’empresa publica elèctrica de Schönau, les seves sigles EWS, va ser impulsada per Ursula Sladek, professora de primària i el seu marit. Avui aquesta empresa pública gestiona les xarxes locals, impulsa el desenvolupament local de renovables i té una comercialitzadora. Va a concursos per subministrar energia a altres municipis, té centenars de milers de clients a Baden-Württemberg tot i que Schönau no supera els 3000 habitants. Han obtingut el premi Nòbel alternatiu i van ser rebuts per Obama.Schönau és un exemple de capacitat d’entendre els canvis socials i econòmics i de com això genera llocs de treball i riquesa. Han entès que els problemes mediambientals són també oportunitats i aquestes es poden convertir en iniciatives econòmiques  per tenir un lideratge global tot i ser un petit poble de la regió de la Selva Negra. És un exemple més d’Alemanya on amb un terç menys de sol que al nostre país han instal·lat deu vegades més plaques a les teulades que nosaltres.

 

He agafat l’exemple de Schönau pel seu tamany similar al de Flix. Des que Schönau va prendre la decisió d’intervenir en energia, generar-la i distribuir-la, ha augmentat la població en un 10 % i s’ha convertit en referent  mundial. A Flix necessitem treure’ns els estigmes negatius de població més coneguda els darrers anys per la contaminació, l’abandonament industrial i a mig termini el tancament de la Nuclear condemnats cada cop més a la despoblació i a l’oblit com si no tinguéssim ja remei. Però Flix té futur. No és gens fàcil, gens. No podem simplificar ni prometre res per demà mateix. Tot allò que té valor requereix idees, esforç i que aquest sigui constant.

 

Però Flix té condicions en el camp de l’energia que s’han incrementat els darrers temps amb el tomb que ha donat la tecnologia i la necessitat del món de girar cap a la renovable i l’emmagatzematge per reduir dràsticament la pol·lució i aprofitar els recursos propis. Flix pot jugar un paper important. Però no vindrà  de fora del poble la solució. Al menys no inicialment. Cal que ens posem d’acord primer nosaltres  i desprès saber jugar les nostres cartes amb els governs de Catalunya i d’Espanya, decidir ser protagonistes de l’energia que ja tenim a la Central Hidroelèctrica, la solar que ja existeix i la que podem generar que és molta, emmagatzemar la que ens sobri i saber comercialitzar i gestionar de forma intel·ligent tot plegat amb una Formació Professional reformada i al servei del nostre sistema productiu.Un Flix amb 100 % d’energia renovable que afavorirà que s’estengui la Reserva de la Biosfera també al nostre municipi on la Reserva de Sebes, una de les nostres joies, tingui un paper encara més important. Un poble amb energia renovable enforteix l’economia, genera innovació, reparteix prosperitat i beneficis tecnològics.Nosaltres treballem ja des d’ara per aquestes noves alternatives econòmiques que generin nous llocs de treball i aturin l’hemorràgia de la despoblació. Perquè estem segurs que Flix té futur si sabem posar-nos d’acord i encertem en l’estratègia. Si no ho fem nosaltres  ho faran altres.

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Per què vull ser alcalde de Flix

 

Vaig néixer al carrer de la Barca i desprès vaig viure  al “ racó de casa Guarin” al carrer Major, a la Plaça de la Pau i a l’Avda de Sant Jordi.

Vaig estudiar Magisteri, Filologia Catalana i m’he especialitzat els darrers anys en Energia i Ports i gestió de Polígons d’Activitat Econòmica en diferents cursos.

Sóc soci de la Creu Roja, de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, Greenpeace, PSC, UGT, Omnium Cultural, Casa de Aragón de Tarragona, Cooperativa Obrera Tarraconense, del CMES ( Col·lectiu per un Model Energètic Social ), del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i vaig fundar i presideixo el Fòrum Ecològic.

 

El meu activisme em ve en molt bona mesura de Flix quan els meus pares em van portar a fer d’escolanet a la parròquia on també vaig formar part de la “ Peña parroquial los Audaces “ amb Mossèn Sàez, a l’Orfeó amb el senyor Batista Sabaté i al Grup de Folk de Flix.

Saber el que és el treball manual també em ve de la infantesa i de l’adolescència. Anar a les vacances a la Plana o al Milà a conrear el camp amb el pare , fer de carter un estiu al poble, treballar de mosso de magatzem a Tarragona, a supermercats de Salou i desprès com administratiu a NUCEA en la construcció de la Nuclear d’Ascó i al Port de Barcelona han estat experiències inoblidables que m’han ensenyat a valorar el treball des de qualsevol posició.

En el meu pas per la política he adquirit experiència en pràcticament totes les administracions: a l’ajuntament de Tarragona, a la Diputació , al Senat, al Congrés dels Diputats, com a Delegat del Govern de Pasqual Maragall i desprès formant part del seu govern com a Conseller de Governació i finalment com a diputat al Parlament de Catalunya. A llarg de tots aquells anys vaig estar en contacte estret amb l’ajuntament de Flix per col·laborar en moltes iniciatives que la corporació va dur  a terme en col·laboració amb altres administracions de la Generalitat o de l’Estat.

 

El 2015 vaig decidir allunyar-me de la política i vaig reingressar al Port de Barcelona on sóc el Cap dels Projectes Ambientals i concretament en dur a terme la Transició Energètica fent el canvi de combustibles fòssils a energies renovables i xarxes intel·ligents. Al mateix temps assessoro puntualment en la gestió de polígons d’Activitat Econòmica al Baix Llobregat, a Barcelona i Girona.

El lema de la meva campanya “ Flix té futur “ és indestriable de “ Unitat per Flix” que és el nom de la candidatura que encapçalo. Perquè només des de la unitat de tot el poble i de tota la comarca s’aconseguirà que les altres administracions de Catalunya i d’Espanya tinguin en compte aquest racó de Catalunya que té tant dret a tenir una vida digna com qualsevol altre.

Però els flixancos i flixanques hem de tenir propostes, elaborar-les, presentar-les, trucar a les portes adequades i ser molt insistents i això és el que em proposo durant els propers quatre anys que penso dedicar a Flix i la seva gent. I ho faré des de l’altruisme , sense buscar cap altre càrrec a cap administració. Torno per quatre anys  i prou. Seran els darrers de la meva vida política a la qual torno per contribuir a rellançar en la mesura que pugui el nostre poble, generar activitat econòmica, inversions i llocs de treball. Innovant, buscant noves formes d’economia social i cooperativa, circular. Aprofitar les condicions de Flix en la transició energètica.  I fer-ho des de la participació ciutadana. Sumar, col·laborar, construir seran la meva obsessió. No trobareu crítiques. I sí la convicció que tots i totes som necessaris. Aquesta serà la nostra pràctica des del lloc que les eleccions ens assignin.

Hi ha altres instàncies polítiques i administratives per resoldre els problemes de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. El meu compromís és que des de l’Ajuntament tant jo com les persones que m’acompanyen a la candidatura només pensarem en Flix i en els flixancos i les flixanques. Només pensar en Flix allunyarà les diferències que puguem tenir i  afavorirà el consens i les ganes de treballar pel poble. Ara només Flix. Per això vull ser alcalde

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

La hidroelèctrica de Flix pel poble

 

Quan diem que “ Flix té futur “ és perquè ho creiem fermament. Si no ho creguéssim no ens hauríem embarcat en el compromís de treballar fermament per la nostra vila els propers quatre anys.

Flix no té moltes oportunitats. Cap ciutat ni poble en té de sobreres en el món que vivim. Però en disposa d’alguna. Nosaltres n’aportem les que ens sembla que són viables i la principal està relacionada amb l’energia, més ben dit, amb la transició energètica. Tothom l’haurà de fer encara que al nostre país anem amb retard. Es tracta d’abandonar els combustibles fòssils i l’urani i passar a les energies netes.

Si Flix no hi volgués jugar ho faran altres pobles i ciutats. Tenim infrastructures de transport de l’energia , terrenys industrials , sol i vent. Per tant podem jugar a la solar, a l’eòlica, a l’hidrogen. Ho explicarem els propers dies però avui ens volem centrar en la central hidràulica que ha complert ja 71 anys de concessió i li’n queden només quatre. Proposem que se la quedi el poble  i que sigui un dels elements que contribueixi a tenir un Flix 100 % renovable gestionat pels propis homes i dones de Flix. Se la pot quedar a través d’una empresa municipal o mixta. Aquesta hidroelèctrica que a Flix li diem “ la Central “ ha significat molt per l’economia del poble. En el nou món energètic pot jugar un nou paper passant a mans dels flixancos i flixanques que, estic segur, en farem un millor ús mantenint millor el meandre del riu i permetent que els beneficis es quedin al poble.

En parlarem els propers dies més detalladament. Perquè al segle XXI, l’energia ja pot estar en mans de les persones que la generen de forma descentralitzada i no cal que la monopolitzin grans companyies. I si ho fan centenars d’ajuntaments, petits i grans a Alemanya o a Sacramento a USA o a França  i amb partits de tots els colors, també ho podem fer a Flix i començar a tenir arguments per ser també la Ribera Nord Reserva de la Biosfera.

No podem perdre l’ocasió que se’ns presentarà ben aviat. Els nostres joves necessiten tenir noves oportunitats i haurem d’adequar la Formació Professional als nous reptes perquè els inversors tinguin més facilitats.

Sabem com fer-ho i Flix té condicions. Nosaltres ja ho comencem a preparar.

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Els pròxims busos, elèctrics i/o d’H2

 

 

Les nostres comarques i la ciutat de Tarragona encara més, poden ser referents en innovacions que ens posin de ple en l’anomenada transició energètica per diferents raons: per tradició, per intel·ligència acumulada, per infraestructures energètiques que no són enlloc com aquí, perquè la indústria química pot tenir un paper rellevant i perquè comptem amb instruments d’investigació. M’aturaré avui en aquests dos darrers.

 

Tenir indústria al sud de Catalunya és una sort i que sigui química encara més. Ara bé, cal que sigui competitiva i innovadora. I perquè ho sigui , la responsabilitat és de la pròpia indústria i de l’ajut que li puguem prestar ds del territori les institucions públiques, econòmiques i socials. I estic convençut que cal apostar per la implicació de la química de les nostres comarques en el món de l’energia. Ningú millor que la química és experta en els materials dels aerogeneradors o de les plaques solars fotovoltaiques o termosolars  o de les bateries ? I tampoc ningú millor que la química per generar hidrogen, un dels vectors energètics ja actuals i que té un gran futur com a combustible domèstic, industrial i per la mobilitat.

 

Desgraciadament encara ens sona estrany al nostre país entretinguts com estem a la Península Ibèrica en altres qüestions. Però corren informes a Brusel.les que ja parlen que al 2050 el 24 % de l’energia serà proporcionada per hidrogen. Clústers de grans empreses – alguna gasista espanyola inclosa – fan esforços per pujar al tren que no hauríem de perdre i al Japó ens ensenyaran als Jocs Olimpics del 2020 com, entre altres coses, tota la mobilitat es fa amb vehicles propulsats per hidrogen.

 

Tarragona  i la seva àrea han de ser també a l’avançada i el  transport públic pot ser capdavanter en aliança amb la indústria química i el port de Tarragona i l’aeroport de Reus.

 

Un apunt sobre recerca. El pobre IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ) que té una de els dues seus a Tarragona s’ha quedat esquifit i és pràcticament inexistent. Va patir un ERE fa dos anys però a Barcelona ha tornat a créixer i aquí no. Necessitem un IREC en condicions si no volem perdre més oportunitats en la revolució energètica que altres ja estan fent.

 

La flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona ha planificat per al proper bienni 2020-2021 l’adquisició de més de cent autobusos elèctrics i deu d’hidrogen. Han calculat bé i saben que el preu de compra no és el preu d’una màquina sinó el cost de tota la vida útil d’aquesta. Si es fan així els càlculs són més barats els vehicles elèctrics que els de gasoil i no contaminen. Els d’hidrogen encara no però ja s’hi arribarà.

 

El nostre territori també ha de jugar aquesta lliga perquè té millors condicions encara i és únic en el conjunt de Catalunya i d’Espanya per desenvolupar un paper rellevant en la transició energètica. Per això només cal que posem en marxa tots els recursos de què disposem i que modestament hem exposat en aquest article. El 38 % del consum energètic al nostre país se’n va amb el transport. Podem i hem d’acabar amb el consum d’energia fòssil. Perquè entrarem de ple en la nova era de l’energia i de la indústria i perquè necessitem respirar tretze cops per minut un aire net.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Hidrogen i química a Tarragona

( publicat al Diari de Tarragona el dissabte 26 de gener de 2019 )

 


Aquest diumenge es presenta a Garcia – Ribera d ‘Ebre – un magnífic article molt documentat del professor de la UPC Carles Riba i Eduard Furró, enginyer industrial, ambdós veritables savis de llarga trajectòria científica i divulgativa. Aquest article , que he tingut el privilegi de llegir, sosté la tesi que les nuclears no s’han de tancar sinó substituir per un altre ús energètic aprofitant així les xarxes de conducció d’electricitat i les pròpies instal•lacions. Sobre aquesta qüestió hi venen treballant de fa temps i gràcies al seu mestratge vaig escriure en aquest mateix diari un article el passat catorze de juny. Tot el que sabia sobre aquesta qüestió en aquells moments ho havia après d’ells i de la meva experiència professional que ha continuat aprofundint en altres camps d’usos, generació i futur de l’hidrogen.
Aquesta és una de les solucions a l’enorme problema de l’energia i al propòsit de descarbonització de l’economia per evitar l’augment de temperatura del planeta i resoldre la contaminació que no emmalalteix ni mata la Terra que pot sobreviure a qualsevol canvi, sinó, diguem-ho clar, als éssers vius àdhuc els humans.En la transició energètica que tothom hem d’iniciar més aviat o més tard – les administra¬cions, les empreses, les ciutats i a cada domicili- hi ha un principi acceptat per tothom: canviar l’economia del carboni i per tant, els combustibles fòssils i l’urani avui ja sabem que és possible fer-ho per una energia procedent de fonts renovables.

Per tant. qualsevol resistència a aquest objectiu, insistir en les velles energies contaminants i perilloses és anar en la direcció equivocada, dificultar el nou camí, no emprar el temps en economia i llocs de treball amb futur i deixar que altres que es decideixen per les noves solucions ens avancin i estiguin més preparats que nosaltres.Però també sabem que avançar en el camí de les renovades requereix progressar en sistemes d’emma¬gatzemar energia perquè no sempre fa vent ni sol.

I una de les formes de guardar l’energia és l’hidrogen que cada cop es veu més com una de les solucions netes perquè és un vector energètic que en el seu ús amb l’oxigen es converteix en vapor d’aigua.El passat novembre vaig poder participar a Brusel•les en una jornada dedicada exclusivament a l’hidrogen i ports on es van aportar diverses experiències entre les quals una que em va fer pensar en Tarragona: la dels ports de la regió de Humber a GranBretanya on els ports col.laboren amb les principals indústries, incloent-hi la indústria química amb nombroses iniciatives d’R + D i amb llocs de treball altament qualificats. La indústria química a Humber ja produeix hidrogen com a subproductei manté cinc estacions de reabastiment d’hidrogen amb flotes captives. El consorci Team Humber Marine Alliance s’ha unit a un consorci de regions del sud del Mar del Nord amb l’objectiu de crear un “Jardí d’Energia Innovadora” del Mar del Sud. Aquest serà un “laboratori de camp” per a la integració energètica, inclòs l’hidrogen.

El Port de València, més a prop, comença a treballar amb un projecte europeu de cinc milions d’euros relacionat amb hidrogen i el de Barcelona, que participa amb el de Rotterdam, Hamburg, Barcelona, Los Angeles, Long Beach i Vancouver en una sèrie de projectes que tractaran el tema de l’escalfament global en el marc del Programa Mundial d’Acció Climàtica dels Ports, prepara una jornada  el 28 de febrer sobre el tema.

Enagás, Acciona i Cemex acaben d’anunciar el projecte ‘Power to Green Hydrogen Mallorca’ que consisteix en la creació de la planta d’hidrogen renovable més gran d’Europa mitjançant un parc fotovoltaic, per al seu ús com a combustible per a transport.Les empreses gasistes ja han estudiat quant hidrogen es pot injectar a les seves xarxes amb una proporció que no faci necessari canviar els equips actuals i que sembla que està sobre el 20 % de mescla amb el gas que usem ara.

Per altra banda, la UE farà aviat públic un llibre blanc sobre l’hidrogen amb objectius per al 2030 no inferiors a l’emmagatzematge de 30 GW. No és molt però les nostres nuclears poden jugar el seu paper a ser-ne candidates.Encara hi ha molt a investigar i molts problemes a resoldre però ens trobem davant una gran oportunitat i des d’aquest modests article, penso que Tarragona no hauria de perdre l’oportunitat de ser capdavantera i la seva indústria química podria ser-ne una gran protagonista no només en l’hidrogen sinó en moltes altres noves oportunitats de materials per produir energia fotovoltaica, termosolar, bateries o, com el cas que ens ocupa, l’hidrogen.
I, per suposat, la Universitat Rovira i Virgili i el Port de Tarragona. Vàrem perdre l’oportunitat del projecte Zèfir a l’Ametlla de Mar d’investigació d’eòlica en aigües profundes i l’IREC – Institut de Recerca d’Energia de Catalunya – amb seu també a Tarragona, podria jugar per fi, el paper que havíem somniat quan el vàrem crear . Ens hi posem ?

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Per què no també el rei?

Ara que revisen això dels aforaments que no tenen sentit al segle XXI – de fet mai no l’han tingut – , és estrany que siguem quatre gats els/les qui ens plantegem que el rei també hauria de ser exonerat del que en el fons , a més d’un privilegi , és una feixuga càrrega que ha de suportar el nostre monarca.

Perquè si no gaudís d’aquest privilegi, eh que el veuríem més humà i més com nosaltres la resta de mortals ? Doncs per aquest motiu, jo crec que el mateix rei hauria de demanar que se’l privés també a ell d’aital prebenda.

Us imagineu que aparegués en un programa de gran audiència una nit de  diumenge i ell mateix, previ avís que faria una declaració important com qualsevol Sánchez Castejón,  anunciés que demanava al Govern i als grups parlamentaris que el deslliuressin de qualsevol aforament ? La gent entendria que si cometia alguna malifeta, algun aprofitament indegut, algun delicte d’aquests que de tant en tant també la reialesa perpetra, seria jutjat com qualsevol dels seus súbdits.

Perquè Sa Majestat  ha de saber – crec que l’hi oculten – que milions dels seus subordinats pensem que és tenir molta barra la impunitat de què gaudeix tant ell com els seus avantpassats. Així que, pel seu bé i el de la seva descendència que tant ens ensenyen encara que si ho intenta l’àvia , la Sra. Reina ho entorpeix, faria bé Felip VI de renunciar al aforament. Si ho fes el podríem anomenar l’Humà si no fos que els catalans ja en vàrem tenir un fa 700 anys  de nom Martí. Bé, era rei de catalans i aragonesos que en això tenim gent que de seguida treu això que quan anàvem sols per la vida, gairebé sempre ho fèiem de la mà d’aragonesos i sicilians i napolitans i francesos.

Martí Humà, mort el 1410 va ser el darrer sobirà de la dinastia Berenguer-Aragó que governà els països de la Corona d’Aragó. El seu hereu va ser Martí nomenat el Jove i se m’acut que abans els posaven adjectius macos als nostres reis i ara no ho fem perquè potser no els posaríem tan bonics ni tan amables, no ? Però no em vull estendre perquè de la falta de descendència d’aquest ens venen tots els mals als catalans ja que per aquesta causa va venir de seguida el Compromís de Casp el 1412 que ens portaria els Trastàmara castellans.

Bé, això que els mals dels catalans venen d’aquí és la meva teoria però com que els catalans pensem que els mals ens venen de molts esdeveniments a la història , potser que torni al títol i motiu d’aquest article i acabi ras i curt amb una frase que no passarà a la història però que podria portar a la glòria al nostre actual rei d’Espanya: si vol passar a la història, que renunciï a l’aforament i si encara hi vol passar més i de forma definitiva, que també renunciï a la corona. I mira que seria fàcil, eh ? Una carteta de dues línies i una signatura.

Ai, senyor , com es compliquen la vida fins i tot els reis.

publicat a la repúblicacheca el 19 de setembre de 2018

Publicat dins de General | Envia un comentari

Què fem amb les nuclears?

article publicat al diari Tarragona21 el 14 de juny de 2018

En el moment d’escriure aquest article, el 42 % del parc nuclear espanyol està aturat per diverses raons anomenades tècniques . Dels set reactors operatius a Espanya – cal recordar que tots elles operant sense llicència definitiva – n’hi ha tres de desconnectats de la xarxa: Vandellòs-2, Trillo i Ascó -2.

Amb el que portem d’any han estat nombroses les aturades i diverses les denúncies. La Fiscalia de Tarragona ha obert diligències d’investigació sobre la sèrie d’incidències i avaries que s’han produït els últims mesos a la nuclear de Vandellòs 2 arran de la denúncia presentada per l’associació Sociedad Humana. També l’Associació  Professional de Tècnics en Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica ( ASTECSN) formada per funcionaris del cos de seguretat nuclear i protecció radiològica del Consejo de Seguridad Nuclear ( CSN ) ha alertat també de la comissió de diferents irregularitats en els processos de seguretat interna.

Per si no n’hi hagués prou,   hem conegut fa pocs dies que Iberdrola Generación Nuclear, la filial que agrupa els interessos  nuclears del grupo energètic, va registrar unes pèrdues de 110,87 milions d’euros el 2017, amb la qual cosa  acumula uns números vermells  de gairebé 1.200 milions d’euros des de 2013. És a dir, cinc exercicis consecutius en negatiu.

L’energia nuclear s’acaba. I no ho dic jo sinó una llei. La llei canvi climàtic aprovada per tots els grups parlamentaris llevat del PP el mes de juliol passat al Parlament de Catalunya es pronuncia clarament per una Catalunya 100 % renovable i pel tancament de les nuclears. És molt rellevant que ho digui una Llei, la primera de tota Espanya que ho fa en el seu article 19: “………. s’ha d’establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears”.

És cert que no és competència de la Generalitat però, en primer lloc, és molt rellevant que ho digui una llei aprovada amb una majoria tan ampla i en segon lloc, cal començar a pensar que  l’article 26  de l’Estatut d’Autonomia vigent diu que “Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia” i més endavant que “La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.”. Amb aquest suport legal, la Generalitat té molt a dir sobre la nuclear i sobre qualsevol tipus d’energia.

Doncs bé, amb el propòsit que consta a la Llei i també al Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya que tenen tots els grups parlamentaris i els agents econòmics i socials damunt de la taula per discutir però que en el seu redactat inicial també es pronuncia pel tancament de les nuclears i a favor d’una Catalunya cent per cent renovable, els números han de sortir i hem de planificar quanta potència nova instal•lem si abandonem la contaminant i perillosa.

Això dóna per un altre article però allò que sabem segur perquè ho diuen tots els experts és que no es pot assolir aquesta un sistema basat en renovables sense una capacitat potent d’emmagatzematge a gran escala d’energia quan aquesta és sobrera i/o barata per utilitzar-la quan sigui escassa o cara. Per això alguns fa un temps que propugnem que les nuclears no es tanquin sinó que es dediquin a aquest emmagatzematge a gran escala que necessitarem.

De moment, tècnicament sabem que això es podria fer amb hidrogen perquè la tecnologia ja existeix i està prou contrastada ( a Oslo, Hamburg, Melbourne, México City i Sacramento ja s’han provat autobusos propulsats per hidrogen ). Algunes de les empreses més grans del Japò ja han constituït un clúster de l’hidrogen i sembla que el seu objectiu és assolir un gran desplegament als JJOO de Tokio al 2020. És un pas més en la cursa per obtenir un combustible net com ho és l’hidrogen, la combustió del qual només emet aigua com tothom sabem.

Un dels problemes és que obtenir hidrogen és car però per això es proposa generar-lo de l’aigua o del metà quan hi hagi excedents de renovables o en moments de cost baix de l’energia com a les nits. Això s’haurà de fer en entorns segurs, amb persones especialitzades, requisits que tenim de sobres a les nostres comarques on, a més, la industria química i els nostres centres de recerca hi poden jugar també un paper important.

Catalunya s’ha de sumar seriosament i no només amb lleis al repte d’assolir un país cent per cent amb energia neta, segura i inacabable i les nostres comarques poden tenir un paper rellevant generant així llocs de treball, investigació i recerca i essent pol d’atracció de noves activitats productives.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Substituir –no tancar– les nuclears


Les comarques del sud de Catalunya són decisives a proveir d’energia tot el país usant urani, gas i una mica d’hidràulica. En els governs Maragall i Montilla, també es van impulsar les renovables molt més que a altres indrets de Catalunya i es va crear l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC). Aquest darrer –amb seu a Tarragona i Barcelona– va iniciar, entre altres projectes importants, l’anomenat Zèfir d’investigació d’energia eòlica en aigües profundes a la costa de l’Ametlla de Mar perdut definitivament pels governs d’allà i d’aquí que han retallat els recursos destinats a investigació i no han sabut aplegar recursos privats. I, d’energia renovable, mai més se n’ha sabut res. Alguna cosa hem aconseguit: un pla i una llei.
El primer és el Pacte Nacional per a la Transició Energètica encara a debat. La llei, la de canvi climàtic aprovada per tots els grups parlamentaris, llevat del PP, el mes de juliol passat. Tots dos textos es pronuncien pel tancament de les nuclears. És molt rellevant que ho digui una Llei, la primera de tota Espanya que ho fa en el seu article 19: «… s’ha d’establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears».
És cert que no és competència de la Generalitat però és molt rellevant que ho digui una llei aprovada amb una majoria tan ampla. Ara també ho defensa la ministra del nou govern d’Espanya Teresa Ribera.

 

Així que valdria la pena que el govern del President Torra faci ús de l’article 26 de l’Estatut vigent que diu: «Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia» i, més endavant, que  «…la Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.» Amb aquests suports legals, la Generalitat té molt a dir sobre la nuclear i sobre qualsevol tipus d’energia.

 
Doncs, si volem una Catalunya 100% renovable, els números han de sortir i hem de planificar quanta potència nova instal·lem si abandonem la contaminant i perillosa. Això dóna per un altre article però allò que sabem segur perquè ho diuen tots els experts és que no es pot assolir aquesta fita sense una capacitat potent d’emmagatzematge a gran escala d’energia quan aquesta és sobrera i/o barata per utilitzar-la quan sigui escassa o cara. La diputada Rosa Maria Ibarra, diputada del PSC va dir durant la darrera campanya que les nuclears no cal tancar-les, sinó dedicar-les a aquest emmagatzematge a gran escala que necessitarem.

Tècnicament sabem que això es podria fer amb hidrogen perquè la tecnologia ja existeix i està prou contrastada (a Oslo, Hamburg, Melbourne, México City i Sacramento ja s’han provat autobusos propulsats per hidrogen). Algunes de les empreses més grans del Japó ja han constituït un clúster de l’hidrogen liderat per Toyota amb l’objectiu d’assolir un gran desplegament als JJOO de Tokio el 2020. Sobre el tema hi estan treballant amb molt rigor i profunditat el professor de la UPC Carles Riba i l’enginyer Eduard Furró autors de nombroses publicacions científiques i divulgatives. Sóc coneixedor de la propera aparició d’un extens article seu sobre el tema.

Obtenir hidrogen avui és car però aquests dies ha aparegut un informe de l’institut alemany Brainpool per encàrrec de Greenpeace que diu que l’hidrogen generat per energies renovables plantarà cara al gas abans de mitjans de segle, ja que els preus per kWh del primer augmentaran fins a superar el 150% del cost actual, de 0,02 a 0,035 euros mentre que en el cas de l’hidrogen generat amb energies renovables serà a la inversa, de 0,15 euros a 0,03  euros i finalment a 0,02 euros.

Generar hidrogen de l’aigua o del metà quan hi hagi excedents de renovables o en moments de cost baix de l’energia com a les nits s’haurà de fer en entorns segurs, amb persones especialitzades, requisits que tenim de sobres a les nostres comarques on, a més, la indústria química i els nostres centres de recerca hi poden jugar també un paper important.

Catalunya s’ha de sumar urgentment al repte d’assolir un país amb energia neta, segura i inacabable i les nostres comarques poden tenir un paper rellevant generant així llocs de treball, investigació i recerca i essent pol d’atracció de noves activitats productives.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Nuclears, útils però sense urani

article publicat al Diari de Tarragona el 14 de juny de 2018

Les nuclears s’han de tancar el 2027. Ho diu una llei per primer cop a Espanya. I és catalana, aprovada al Parlament de Catalunya, el passat 27 de juliol.

És la llei del Canvi Climàtic que en el preàmbul i en l’article segon es pronuncia per la desnuclearització en la producció d’energia elèctrica a Catalunya i en el dinovè diu: “ Establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears vetllant per la preservació dels llocs de treball directes que generen al territori “.

També l’any passat, el govern català aprovà el “ Document de bases per a constituir un Pacte Nacional per a la transició energètica de Catalunya” que s’ha de debatre entre experts, empresaris, sindicats i grups polítics i on es defensa una Catalunya cent per cent renovable el 2050.

Quan el 2008 Green Peace i la Universitat de Comillas van dir que això era possible per a tota Espanya molts es van manifestar incrèduls. Avui ja ho pensem tothom i també sabem que si no s’ha avançat de forma decidida és perquè hi ha  molts interessos que ho impedeixen.

Ara Pedro Sánchez ha encertat en unificar en un mateix ministeri Medi Ambient i Energia i en nomenar Teresa Ribera per dirigir-lo. Una ministra que ja anunciat a les institucions europees que Espanya vol prescindir d’energia procedent del carbó i de l’urani. I curiosament – o no tant- , l’anomenat “ Grupo de crecimiento verde “ format per les empreses tradicionals d’energia i els grans bancs espanyols s’han apressat a difondre un comunicat on volen “ adoptar un enfocament ambiciós….que permeti avançar cap a un model energètic basat ene energies netes “. Benvinguts a la nova època ¡¡

Fora l’urani, doncs. Però fa anys que maldem perquè les comarques del sud de Catalunya on tenim totes les nuclears de Catalunya tinguin una alternativa. Diria que Catalunya i Espanya ens ho deuen.

La Diputada del PSC Rosa Maria Ibarra va aportar una idea a la darrera campanya electoral: que les nuclears no es tanquin sinó que romanguin com localitzacions per emmagatzemar energia – per exemple hidrogen.  Això és del tot punt factible i necessari. Al Japó s’ha constituït un gran clúster liderat per Toyota que s’ha proposat donar-nos bones notícies al 2020 quan es celebraran al seu país els JJOO.

Un sistema energètic basat en renovable – com el que ja sembla que defensen fins i tot els que fins ara no en volien parlar, no serà possible sense un potent sistema d’emmagatzematge per guardar l’energia que sobra quan en gastem poca – les nits i els caps de setmana – o quan en generem en excés amb renovables i no sabem on posar-la. Això ho sap tothom però de propostes no en veiem gaires.

Sobre el tema hi estan treballant amb molt rigor i més profunditat el professor de la UPC Carles Riba i l’enginyer Eduard Furró autors de nombroses publicacions científiques i divulgatives. Sóc coneixedor de la propera aparició d’un extens article seu sobre la matèria.

Les comarques del sud de Catalunya podem ser capdavanteres en la transició energètica i no ens volem quedar endarrerits. La potenciació de l’IREC – Institut de Recerca en Energia de Catalunya – que té una de les seves seus a Tarragona pot jugar un paper important. Els governs de Catalunya i Espanya s’han de posar a la feina. I aquests que ara diuen que volen jugar des del sector privat, també els esperem.

Publicat dins de General | Envia un comentari