Foc a la Catalunya malalta

 

Una franja com de Barcelona a Madrid de 10 metres d’ample, la superfície de 6.000 camps de futbol, tota la de la ciutat de Tarragona, la de 5 Hospitalets de Llobregat, la de Sant Cugat i Badalona junts, de Terrassa sencera, de dos Sabadells, de 100 Cornellàs… i així podríem seguir. Aquesta és la superfície que ha abastat l’incendi d’aquests dies a la Ribera d’Ebre que ha castigat particularment el meu poble de Flix.

 

Perquè algun mitjà de comunicació des de Barcelona podria dir  – potser ho ha dit ja – que hi ha hagut un incendi “ al territori”. És així com ens denominen: “ el territori”. “ Ara connectem amb el territori “ – diuen – i llavors comencen a parlar els/les corresponsals escampats arreu de Catalunya. Aquests dies he arribat a sentir: “ L’incendi a les comarques de Catalunya més llunyanes “. Lluny d’on ? em pregunto. És a dir, hi ha dues Catalunyes: l’oficial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les seves corones més poblades i la resta que és lluny a la qual es considera “ territori” , “ comarques” o fins i tot “comarques llunyanes “

 

I és que el Barcelona-centrisme que patim a Catalunya és acollonant – o bé extraordinari, magnífic, sorprenent-  que són alguns dels sinònims que trobem d’aquesta paraula al diccionari.

 

I en particular el que patim a les comarques del sud. Una vegada vaig preguntar a un alcalde d’una població de la costa Brava si l’aigua d’aquella costa era més freda que la de la Costa Daurada i em va respondre que sí, una mica més freda. ( De fet, ho he mirat avui tres de juliol de 2019 a les 12h 15m i veig que entre un grau i mig i dos. ). Llavors li vaig dir : “ Doncs no entenc per què no s’hi instal·la, ni que sigui per raons d’eficiència, una nuclear o una central de cicle combinat . Es refrigeraria millor que les d’Ascó o Vandellòs “. Es va quedar perplex i va exclamar “ A la Costa Brava ?? “ I jo : “ A la Costa Daurada i a l’Ebre ??. És a dir, que la major part de l’energia  la fem  a les comarques del sud – nuclears, cicles combinats, refinar tota la gasolina de Catalunya i fins i tot la major part dels molins de vent – i tenim les comarques més pobres i discriminades.

 

El foc d’aquests dies no és un fet puntual ni producte de la casualitat sinó un més dels símptomes d’aquestes terres abandonades i cada cop més despoblades que té uns boscos com mai deixats de la mà de Déu. Un símptoma més d’aquesta Catalunya cada cop més buida. Perquè això de “ la España vacía “ alguns pensen  que només passa més enllà del Sènia i no saben  que també tenim una Catalunya cada cop més buida.

 

Ha estat un nou cop a la nostra ja de per si feble economia. En aquesta ocasió li ha tocat al sector pagès; però ahir va ser ERCROS i demà serà la Nuclear. I a base de rebre cops i agressions aquestes comarques ara castigades per un brutal incendi  estan ferides i a la UVI. És veritat que cada cop que rebem una ferida ens porten un metge especialista que ens “ apatusca “ com diem aquí,  però cada cop estem pitjor. Fins i tot ara que parlem de malalties, se’ns emporten els diners del nostre hospital de Móra cap a Reus. El colmo. Pobres i extorsionats

 

Ara venen els metges de l’agricultura que és la que més ha rebut. Ens diran quines medecines s’han d’aplicar però no sé si en portaran de medecines o tornaran a ser només paraules i marxaran. Llavors aquestes comarques continuaran a la UVI i sense medicaments. Així que ja no volem més metges sinó sueros, antibiòtics i vitamines. Necessitem un laboratori sencer de medicaments

 

I per si no recorden de quins medicaments parlem, es diuen pressupostos públics  adequats. Quan els governants diuen que enguany no hi ha pressupostos ni a Espanya  ni a Catalunya, pateix tothom però sobretot persones i territoris que pateixen les desigualtats. Es diuen infrastructures adequades com l’Eix de l’Ebre ( poden posar-lo a l’agenda o no el faran mai ? ), o ferrocarril en condicions; es diu fibra òptica; es diu Pla de reactivació econòmica de les comarques amb nuclears tants cops aprovat al Parlament i mai redactat; es diu empreses de sectors de l’economia amb futur com de la transició energètica o química; es diu Plans com el General de Política Forestal de Catalunya 2014-2020 que encara està per començar.

 

I ara que hi ha tanta sensibilitat per les desigualtats i que justament els Parlaments, els governs, els mitjans parlen de les desigualtats per raó de gènere, de capacitats diverses, d’orientació sexual, volem que es consideri la desigualtat dels territoris amb desigualtat de condicions. Que el Departament de Territori i Sostenibilitat es digui Departament d’Igualtat Territorial i Sostenibilitat. Volem un dia contra la desigualtat territorial, necessitem una perspectiva i una mirada per la desigualtat territorial. I quan la societat sigui prou conscient i sensible i se’ns faci justícia i es reconegui els drets de les personers d’aquests territoris a tenir una vida digna com les dels altres, celebrarem el dia de l’orgull territorial. Ara no ho podem celebrar. A la UVI on som aquests territoris malalts no estem per celebracions.

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>