Gràcies, Alfredo

 

Tinc per a mi que molts companys i amics activistes de sang compartim el pensament de la mare Teresa de Calcuta: “ No puc parar de treballar. Tindré tota l’eternitat per descansar.”

Alfredo Pérez Rubalcaba era d’aquests. Incansable, no sé quan dormia però era el primer en arribar, el primer en aportar un esquema, una proposta, una estratègia. Quan tu anaves ja feia estona que ell tornava.

Li agrairé i ho explico sempre que em facilités l’entrada al Palco del Santiago Bernabeu – el famós palco – dues fileres darrere de Florentino, en un partit de copa entre el Real Madrid i el Nàstic. Ell no va venir però sabia com m’agradava veure el Nàstic, que per cert es va avançar dues vegades i vàrem estar a put del miracle. Alfredo ha estat un merengue que sabia compartir amicalment el debat futbolístic amb els seus amics culés. També serà inesborrable per a mi quan amb Carme Chacon anava a veure els partits del Barça de la Champions al pis que tenien Teresa Cunillera i , actual delegada del Govern a Catalunya i la seva germana prop del congrés dels Diputats. El Barça acostumava a perdre i quan rebia el primer gol sonava el telèfon de Carme Chacon; a la pantalla del mòbil apareixia sempre el nom d’Alfredo i llavors la Carme em passava el telèfon perquè respongués jo: “ digues-li alguna cosa forta “. I quan li preguntava què volia em responia “ llamaba para manifestar mi solidaridad más sincera “. I jo: “ sí, hombre….. que nos lo vamos  a creer …. “

Essent ministre, va venir a donar suport a la candidatura d’Helena Arribas a l‘alcaldia del Vendrell. En acabar de sopar, ja distesos, ens va fer riure molt quan ens va dir: “ Mira que hay policías y guardias civiles en el Ministerio y que son buenos…. pues no han dado todavía con un tío que se conoce que sabe cuál es la ventana de mi habitación en el Ministerio y de cuando en cuando se coloca y grita llamándome  cabr… e hijo de p… , se larga corriendo y no lo pillamos “

Però a banda d’aquestes anècdotes personals, no puc acabar sense dir que Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat de les millors persones que he conegut en el terreny de la política. Per la seva honestedat, per les seves anàlisis, per saber mirar lluny i no perdre’s en les minúcies de cada dia, en allò contingent. Ben al contrari, sabia anar a l’arrel dels problemes i buscar solucions de futur .

El polític que va modernitzar l’ensenyament a Espanya , que va protagonitzar el final d’ETA, era a més un home il·lustrat, excel·lent polemista, d’aquells que quan acudia a un debat o a una tertúlia estaves tranquil perquè no et faria patir i no defraudaria.

Va marxar massa aviat per a la política en un país que jubilem massa de pressa els vàlids amb l’argument imbècil de l’edat i no d’allò que aporten els que demostren cada dia que aporten al pensament col·lectiu allò que falta als buròcrates de les organitzacions polítiques.

No sé si va veure el Liverpool – Barça però jo sé que per molt del Madrid que fos i que fes conya de les derrotes, li sabia greu que perdés el Barça en les competicions internacionals.

El trobarem a faltar i els qui el vàrem conèixer li agrairem sempre que hagi estat un veritable mestre . Perquè només dels mestres s’aprenen coses de profit. I ell ens n’ha transmès moltes. De la política però sobretot d’allò més important que és la lluita per un món  millor.

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>