Ho sabien


Sabien la gent del PP i el sr Rajoy que no acceptar, impugnar davant el Tribunal Constitucional i aconseguir barroerament que retallessin la màxima llei catalana ( per cert, espanyola i orgànica ) com l’Estatut, comportaria molts problemes. Sabien que atacar Catalunya i la seva llengua per crear alarmismes i guanyar vots fora d’aquí, era alimentar l’odi, la desafecció i les ganes de marxar d’Espanya. Sabien que fer oïdes sordes a les peticions de milions de catalans que demanàvem – jo també  - poder decidir el nostre futur i votar un altre cop en referèndum per desfer aquell  atemptat al nostre autogovern, era enquistar el problema fins a la podridura. Sabien que fer campanya demonitzant la llengua catalana era pitjor per nosaltres que els dèficits discals que hi són i grossos. Sabien que no voler dialogar sobre les peticions dels presidents Mas i Puigdemont era portar a un carreró sense sortida la situació. Sabien que incomplir els compromisos de finançament d’infrastructures any rere any era augmentar greuges . Sabien, en definitiva que estaven utilitzant vilment i barroerament Catalunya i els catalans per als seus interessos de partit fora de Catalunya.Sabien i saben que fer ús de la llei i dels qui l’han d’aplicar – jutges i policies – no és la solució i saben que l’estan fent grossa .“ Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia “ que cridàvem de forma unitària des de l’Assemblea de Catalunya, van costar molt d’aconseguir com perquè ara s’ho carreguin aquesta gent amb tanta impunitat per bé que s’emparin en les lleis.

 

Denunciar set-cents alcaldes, perseguir totes les impremtes del país i diaris, requisar propaganda i ordinadors no són cap solució sinó més llenya al foc. Esperem que no calgui tornar a demanar amnistia en ple segle XXI. No puc sentir més vergonya i encara no ho hem vist tot. S’hauran de posar al cap que la solució no és altra que una consulta en forma de referèndum perquè així vàrem aprovar el darrer Estatut i així haurem de tornar a aprovar-ne un altre en una Espanya Federal com volem molts o fora d’Espanya com volen d’altres. Perquè res no hi ha d’immutable a la vida i perquè lleis substitueixen lleis.

 

Dit això, assenyalat l’origen i els primers responsables de la desgràcia, no podem deixar de dir que també sabien i saben Artur Mas – l’iniciador del procés -, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la CUP que el referèndum no es podria fer plantejat com ho han fet de forma unilateral i sense acord. I si es posen algunes urnes serà una part només de Catalunya només que participarà. Ho saben, com saben que no podien passar-se les lleis per l’arc del triomf perquè dóna ales a l’altre per fer el mateix i perquè es trenca les bases de la convivència. No fer cas dels tribunals, ni dels Consell de garanties Estatutàries, ni dels lletrats del Parlament ni de tots els secretaris d’Ajuntaments de Catalunya ni de la Comissió de Venècia que n’entèn de referèndums, és una insensatesa majúscula que no té cap justificació i que deslegitima qualsevol acció i és comprar tots els números perquè no t’ho reconegui ningú. Sabien que el referèndum no es faria com sabien i saben que per molt que proclamin la independència que ja van prometre que estaria en marxa fa dos anys aquesta no vindrà. Ja em diran quina independència es pot tenir només amb la meitat de la ciutadania, amb qualsevol tant per cent de vots que es pot revertir a les següents eleccions, sense servei d’intel.ligència, ni d’energia, sense el control dels espais aeris i marítims, sense el reconeixement internacional. I fora d’Europa.

 

Tot això ho sabien i ho saben, mentre fomenten la mobilització de la gent amb l’únic objectiu de guanyar posicions de força per al futur i sobretot per obtenir més vots a les properes eleccions.Sé que tot això uns i altres ho sabien i ho saben i per tant, a mi no m’enreden.  Si els queda una mica de seny, que retirin el referèndum els uns i que els altres s’avinguin a parlar i a dialogar sense condicions cap dels dos.I de pas que s’ocupin de refer el teixit social de tot el país i no només de la meitat. I mentrestant, que governin planificant a deu anys, amb independència o amb una relació federal però . que ja portem massa anys de parèntesi i la pàtria no són només els 32.108 quilòmetres  quadrats – 70.520 si comptem tots els Països Catalans que jo també m’hi apunto –  sinó amb possibilitats d’oferir una vida digna als seus fills i filles.

 

Per últim, estic cansat que equiparin votar a democràcia. Votar de qualsevol manera? Sense cens, amb meses escollides no se sap com ? amb una llei feta amb tots els informes preceptius en contra ? A mi, que sóc partidari d’un referèndum ben fet, legal, acordat i reconegut, no em fan creure que això és democràcia que, per cert, és moltes altres coses: llibertat d’expressió, reunió, mitjans de comunicació públics imparcials, respecte a la llei per part dels governs, respecte a les minories, igualtat davant la llei – de les persones més febles especialment –, no estar sotmès a abusos de cap tipus,  que siguin respectats els drets que ja convenim que són bàsics: educació, sanitat, medi ambient sa, llocs de treball per tothom, igualtat de gènere, aigua i energia a l’abast de tothom i encara me’n deixo. Per cert, els qui fa anys que estem lluitant per alguns d’aquests drets, ens encantaria que ens acompanyessin aquells que ho redueixen tot al dret a decidir com a nació que som, per important que sigui aquest. Els rebrem amb els braços oberts.

 

Mentrestant, de lliçons més val que no ens en donem cap. I d retrets menys.Catalunya , com qualsevol país, no està feta; es construeix cada dia. I no es pot bastir només amb la meitat de la població. Sigui independent o federal o autonòmica, un país petit com el nostre no es pot permetre el luxe de caminar sense comptar amb tothom. La història ho ha demostrat abastament

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>