Pere Godall, un gran tarragoní que continua viu entre nosaltres

 

 

Amb incredulitat i profunda tristor rebo la notícia de la mort de Pere Godall, gran tarragoní, gran músic i incansable activista social.

Ruth Troyano m’ho fa saber amb els mateixos sentiments i escriu al seu mur de facebook que recorda les seves paraules quan l’1 de febrer del 2006 Pasqual Maragall li va lliurar la medalla Macià ( a proposta de la “ Penya del Barquet “” : “ encara que tinguis molta feina, la clau és que t’agradi el que fas “.

 

Un gran home plurivaluós si se’m permet el neologisme: com a treballador de banca, com a músic de totes les hores del dia i de la nit – el “ pluriempleo” dels anys 50 i 60, recorden ? – , als 15 anys ja va  fundar amb els seus germans el “ trio Godall “ i després l” Orquestra Godall”  a la que va seguir diferents ortquestres, com activista cultural  - Món Camp tarragoní -, activista social de mil batalles ( organitzador i capdavanter dels supervivents de la lleva del biberó de la guerra del 36 ).

 

Més encara, Pere Godall destacava també per la seva humanitat i capacitat de connectar amb tothom. Allò que avui anomenem feeling. No li vaig conèixer mai cap mal humor, sempre amb el somriure al seu semblant, ha passat oper aquest món traspuant i encomanant simpatia i optimisme. Era d’aquelles persones que et fan pensar que si tothom fos com ell, el món funcionaria molt , però que molt millor.

El seu exemple ha estat aquest. Si els empiristes del segle de les llums i John Locke en particular deien allò que quan neixem som com una pissarra en blanc que anem omplint o escrivint a base de la nostra experiència , Pere Godall sense dubte ha escrit en moltes de les nostres pissarres. Puc afirmar que en la meva però estic segur que en la de milers de tarragonins i tarragonines que hem tingut la sort de conèixer-lo

I si és cert que els deus de l’antiga Grècia deien que un no acaba de morir fins que es perd la seva memoria, Pere Godall tardarà molts anys en morir-se del tot perquè la seva memoria perdurarà molts i molts anys.

El seu nom resta inscrit en la memoria de Tarragona i de Catalunya i allà on sigui segur que ja ha muntat una orquestra . Em va regalar unes quantes partitures per a piano, però segutr que no les necesita perquè se les sabia totes de memòria

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>