Lo primero España ?

 

A Catalunya ja sabem el que significa això de posar el nom del país per sobre de tot. I en massa ocasions per justificar l’injustificable És el vell conegut nacionalisme que apareix i cobrat força sobretot en moments de crisi. És l’argument / axioma / dogma, principi immutable i indiscutible a  partir del qual es justifica tot, des d’allò més sublim fins a allò més fútil intranscendent: tot allò que sigui espanyol o ho pugi representar és bo per als nacionalistes espanyols com ho és per al nacionalisme català tot allò que faci referència a la nació catalana.

Però Joan Fuster ja en va fer ironia amb allò de ” puix parla en català vejam a veure què diu ” per contrarestar aquella dita que aparegué  a una de les primeres gramàtiques, la de Josep Pau Ballot, ” puix parla en català Déu li’ n do glòria ” ara fa dos –cents anys

Bé, doncs sembla que alguns companys i companyes socialistes del PSOE han adoptat aquesta forma d’anàlisi pròpia del nacionalisme – en aquest cas l’espanyol -  molt més vell que el català i igual de perillós: antes España, lo primero España.

Ho fan per justificar el suport al PP i a Rajoy argumentant que abans que res hi ha l’ interès d’Espanya i a mi em fa olor a socarrim . O falten arguments o es el comodí per justificar-ho tot com fan els nacionalistes sempre.

I a continuació afegeixen que si hi hagués eleccions de nou, el PSOE obtindria pitjors resultats, la qual cosa demostra falta de confiança en el propi projecte i en les pròpies forces. Un altre argument molt feble.

Tots dos motius pateixen del mateix defecte: no usar l’anàlisi pròpia de l’esquerra que aconsella posar en el centre les persones i no les nacions, les relacions de domini sobre els homes i dones que es reprodueixen en cada època sota formes diverses, les formes de lluita organitzades per defensar els seus drets i la seva dignitat

La situació a què hem arribat fa necessària una revisió de la relació entre PSC i PSOE. Les declaracions dels seus dirigents actuals envers Catalunya i la solució al conflicte de la relació amb la resta d’una Espanya plurinacional, les posicions de negar a Pedro  Sánchez fins i tot el diàleg amb els partits nacionalistes i fis i tot amb aquells que demanen un referèndum sense ser independentistes, és la mateixa política intolerant del PP que tampoc no vol dialogar ni proposar solucions. I que això sigui la principal causa per donar suport al PP i a Rajoy, és incomprensible des de Catalunya

Per no parlar ja de les polítiques insolidàries, antigues, al servei dels poders econòmics, bancaris i monopolístics. Com podem donar suport a aquestes polítiques, d’allò més conservadores i gens adequades per solucionar la quàdruple crisi econòmica, social ,política i ambiental . Els socialistes no podem més que pensar en les persones i en les seves necessitats i en les futures generacions de dones i homes que han de trobar un planeta en condicions de viure-hi amb dignitat.

Que aquest suport al PP, únic en la història del socialisme a Espanya es faci d’esquena als electors amb qui tenim un contracte que és el programa que vàrem presentar a les eleccions és molt greu.

Fa 38 anys que caminem junts PSC i PSOE amb tot el que ha significat de positiu però també de desencontres. Però ha arribat un punt que això s’ha de revisar . Perquè si no compartim ni forma d’anàlisi, ni projecte, ni estratègia per solucionar els problemes de les dones i homes del nostre temps, ni tampoc pel que fa a la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya, n’hem de parlar.

Hem d’establir una nova relació que avui exigeix més que mai la preservació de la personalitat i autonomia de cadascú que pel que fa al PSC ha estat sempre garantida en ser un partit diferent. Per tant, haurà de quedar clar que els electes del PSC tenen uns òrgans de direcció a Catalunya que poden no coincidir, com ara amb la investidura de Rajoy, amb el que decideixi el PSOE i que per tant, podran votar de forma diferent i fins i tot plantejar-se la formació d’un grup propi com ja havia existit abans.

Una nova relació que defineixi objectius compartits si és possible, una nova coordinació entre ambdues organitzacions als parlaments espanyol i europeu en una societat que ha evolucionat i canviat molt en els darrers dècades i més en la darrera crisi i en la sentència del TC del 2010 sobre l’Estatut.

La necessitat de continuar col.laborant és innegable, però el PSC necessita ser més PSC que mai per sevir millor els homes i dones d’avui i de demà, única raó de la nostra existència. La resposta a l’interrogant del títol és aquesta

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>