Fa cent anys que volem votar

Des de fa cent anys els catalans i les catalanes sempre hem volgut votar en referèndum la nostra vinculació amb la resta d’Espanya. Ara ho haurem de tornar a fer. No sé quan perquè entre tantes anades i vingudes, ja no sé on som. El PSC, que havia proposat un referèndum legal i acordat va substituir aquesta proposta fa un any per la reforma de la Constitució Espanyola. Però els qui ara reclamen un referèndum no fa ni un any que deien que era una pantalla passada, que les darreres eleccions serien les constituents i qui ara és el conseller d’Hisenda es va fer un fart de dir que els pressupostos del 2014 serien els darrers autonòmics perquè ja tindríem la independència el 2015.El cert és que a Catalunya fa cent anys que volem votar la nostra vinculació amb Espanya. El 1919 no es va poder aconseguir però sí que ho vàrem fer el 1931 ( Francesc Macià ), el 1979 ( Josep Tarradellas ) i el 2006 ( Pasqual Maragall )

L’Estatut del 1919

El 1918 la Mancomunitat de Catalunya impulsa el Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1919. El 26 de gener, aquest projecte d’Estatut era ratificat en una cèlebre assemblea al Palau de la Música Catalana de Barcelona, que va reunir tots els representants municipals. Varen votar positivament 1.046 dels 1.072 municipis. També va comptar amb el suport d’unes quantes entitats cíviques i corporacions com el Centre Regionalista Andalús, el Futbol Club Barcelona, el Bloc Regionalista Castellà o elClub Sports Catalunya, a Mèxic.El projecte es va enviar al Govern Espanyol per a la seva aprovació el 28 de gener de 1919 amb uns representants catalans per defensar-lo.Cambó  a començament de febrer i, davant la negativa de Madrid, va presentar una proposta de referèndum a Catalunya per a ratificar el text de la Mancomunitat. Però la continuada inestabilitat social que es manifestava en esdeveniments com lavaga de la Canadenca, portarien al tancament de la sessió de corts el 27 de febrer i la caiguda del govern de Romanones l’abril de 1919. Així que no va haver ni Estatut ni referéndum.

L’Estatut del 1931

Dotze anys desprès, el 1931 començá la tramitació de L’Estatut d’Autonomia 1932, també anomenat Estatut de Núria, aprovat en referèndumpel 99% dels votants. L’avantprojecte de l’Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931. Al referèndum, celebrat el 2 d’agost hi participà al voltant d’un 75% del cos electoral ( sense dones ), i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes (llavors sense dret a votar).

L’Estatut del 1979

L’Estatut del 79 va ser aprovat pel poble català en un referèndum el 25 d’octubre de 1979 amb una participació del 60,5%, el 88,1% de vots afirmatius, el 7,8% de negatius, el 3,5% en blanc i el 0,5% nuls. El text fou ratificat pels plens del Congrés dels Diputats (29 de novembre) i del Senat (12 de desembre)

L’Estatut del 2006

L’Estatut del 2006 també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d’Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant va ser aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005 per cert, amb els vots en contra del PP i ERC, aprovat pel Congrés de Diputats el 30 de març 2006 i pel Senat el 10 de maig de 2006 i fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. Referèndum que vaig tenir l’honor d’organitzar com a Conseller de Governació del Govern Maragall. El resultat del referèndum va ser d’un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ser menys d’un 1%. La participació va ser de poc més del 49% del cens electoral de Catalunya. Entrà en vigor el 9 d’agost de 2006. Però va ser modificat pel Tribunal Constitucional que va dictar sentència el 28 de juny de 2010.

 

Fa cent anys, doncs , que ho resolem via referèndum. I així ho haurem de tornar a fer perquè la voluntat del poble de Catalunya d’autogovern i de llibertat no ha disminuït, ans al contrari, s’ha refermat, entre altres coses perquè aquells que no van acceptar l’Estatut del 2006 no van parar fins que el Tribunal Constitucional no va fallar retallant –lo i perquè desprès , mentre han estat al Gopvern d’Espanya amb majoria absoluta, no han parat de dictar lleis limitant la nostra capacitat d’autogovern. O hi ha referèndum o no hi haurà solució. Referèndum que no necessàriament ha de ser preguntant si s’està d’acord o no amb la independència. Perquè els qui no la veiem clara ni desitjable també tenim dret a ser preguntats per un altre tipus de vincle com pot ser perfectament el federal dels Estats més avançats que tenen nacions en el seu si. com és el nostre cas.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>