Per què votar PSC 4/10 – Eliminar riscos i no augmentar-los


Si alguna cosa sabem les persones que som d’esquerres és que si no s’actua des dels poders públics, les desigualtats, els desequilibris i els riscos, augmenten. I les conseqüències negatives sempre recauen sobre les capes de la població més desfavorides. Recordo com ho explicava magistralment l’any 2001 Juan Manuel Eguiagaray quan defensava al Congrés dels Diputats la taxa Tobin, tan denigrada i considerada impossible per la dreta llavors ( la majoria del PP la va tombar) i tan desitjada ara. En acabar la votació vaig anar a felicitar-lo i em va dir: “el capitalisme sempre acaba constituint monopolis i acumulació de riquesa i de poder en detriment dels més febles. Cal corregir-ho des dels poders públics quan això es produeix.“

 

Uns anys desprès va venir la gran crisi i el propi Sarkozy, en un moment de lucidesa, va proposar “ refundar sobre bases ètiques el capitalisme ” i va prometre que convocaria els principals líders mundials per  reconstruir, “partint de zero”, el sistema financer internacional. Però no ho va fer. Algú li va dir que havia anat massa lluny. Des de llavors no han parat de créixer els desequilibris, les amenaces i els riscos, la major part dels quals han esdevingut planetaris fins al punt que som testimonis d’un  moment històric únic: la deshumanització a gran escala.

 

De quins riscos estem parlant que ens afecten, ho vulgui dissimular o no CIU, PP i ERC que ens han governat a Catalunya aquests darrers cinc anys ?: Seguretat, terrorisme, canvi climàtic, pobresa, manca de serveis essencials com aigua i energia, fallida de mercats financers i bancaris, serveis públics cada cop més deficients com ensenyament, salut i serveis per la dependència.Són molts riscos que amenacen el nostre futur i no hi ha qui es cregui que amb una fugida endavant declarant una suposada independència no passaríem – anant bé – per un llarg període de desestabilització i de problemes tal com som d’inter-dependents avui a tot el planeta que esternuda la borsa xinesa i es constipa l’Ibex, aconseguim una inversió a Catalunya i et pregunten quina estabilitat hi haurà durant els propers deu anys. O ningú no pot afirmar avui a cap racó del planeta que no està en risc de patir en qualsevol moment un atac terrorista.

 

Més dramàticament, milers i milers d’éssers humans moren en pasteres o en camions frigorífics al bell mig d’Europa i tots sabem que o ens hi posem tots plegats o continuarem recollint cadàvers al mar o a la terra. Aquest no és un risc personal nostre pero des de posicions d’esquerres el sentim com a propi i volem lluitar-hi sense dilaciuns.Si algú pretén convèncer el poble de Catalunya que amb una declaració unilateral tot això millorarà o és una persona inconscient i poc informada o menteix deliberadament. No hi ha possibilitat que els catalans i catalanes sortim ben parats d’aquesta si trenquem les cartes.

 

Només citaré quatre exemples: Un Estat que té i tindrà l’ajut de la comunitat internacional com s’ha vist i demostrat, que té la clau de serveis essencials com aigua – l’Ebre ens és essencial – i energia elèctrica – accionar un botó a Red Elèctrica Espanyola és molt fàcil – i disposa d’un dels millors serveis d’intel•ligència contra el terrorisme i un Estat que farà tot el possible perquè no entrem a Europa, té totes les de guanyar. I no podem quedar-nos ni un minut aïllats de la comunitat internacional, sense aigua, sense energia elèctrica, sense servei d’intel•ligència i al marge d’Europa.

 

No dic amb això que no sigui legítim plantejar-se la independència – que només ho seira poítica si un dia s’aconseguís – ni tan sols que no es pugui plantejar ni lluitar-hi qui ho vulgui fer. Sóc dels qui, com Raimon Obiols explica en el seu darrer llibre “en una situació que garantís que la independència de Catalunya no tingués cap mena de contrapartida negativa, una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estaria a favor”.

 

No sóc, per tant, anti-independentista i he defensat sempre i defenso que Catalunya és una nació i com a tal, els seus habitants tenim el dret a decidir el nostre futur encara que no ho reconegui  la Constitució Espanyola. I si un dia Catalunya és independent administrativament, continuaré lluitant per la igualtat d’oportunitats i per la justícia social i la vida digna de les persones que vol dir lliure de riscos, única llibertat que entenc.

 

En aquest sentit, m’ha impressionat la frase de la sra. Forcadell  ( la foto de la notícia és impagable veure les cares dels candidats de la circumscripció de Tarragona Bel i Batet ) “ el 27-s es vota independència o PP “. No és veritat i ella ho sap. En realitat el 27-S es vota Mas i continuem augmentant riscos dels catalans i les catalanes o a favor de reduir-los “.  I això es fa votant els qui no estem per l’immobilisme i la re-centralització del PP però tampoc per un projecte sense cap compromís com el de la sra. Forcadell i Mas per eliminar riscos, incerteses i angoixes que aclaparen els catalans i les catalanes avui. Allò que sí sabem és el que han fet aquests cinc anys i com ho volen amagar entre llistes confuses i banderes que obliden la que hauria de ser de tothom.

 

Cal apostar per un projecte il.lusionant, de progrés, clar, que no promet paradisos inexistents a la terra sinó avenços ferms per eradicar dependències que afecten la dignitat humana i a les que no són alienes el sr. Mas i el sr. Junqueras perquè ens les han augmentat. El PSC és l’alternativa del sí a la dignitat dels catalans i les catalanes, sí a un país avançat, obert al món, solidari, ferm en la defensa dels interessos de la nació catalana i dels qui hi viuen.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *