Per què dissabte 25 de juliol de 2015 vaig votar en contra del programa que el PSC presenta aquestes eleccions del 27 de setembre

 

 

Deu reflexions sobre el tema

1 – Perquè hem canviat una de les propostes més importants que encara dissabte era vigent, la referida al dret a decidir o, dit d’una altra manera, a la defensa d’una consulta legal i acordada. Així la formulàvem al programa del 2012 que ha constituït el nostre contracte amb el poble de Catalunya:” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

 

2 – També ho vàrem sostenir:

 

 

3 – No puc entendre que renunciem a un dret, quelcom insòlit en la historia de la Humanitat però sembla que ja estava decidit i pactat fa setmanes perquè fins  i tot Carme Chacon sembla que ho havia posat com a condició i ja ho va donar per fet abans fins i tot que ho aprovéssim. Vegis si no les seves declaracions dues setmanes abans

 

4 – El darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

5 – Mentre no reconeguem clarament que estem disposats a escoltar i posar a votació allò que demanen més d’un milió i mig de catalans i catalanes, tampoc no se’ns reconeixerà com a vàlida la nostra proposta de federalisme

 

6 – 50.000 persones ja són suficients perquè tramitem una ILP ( Iniciativa legislativa Popular ) i no considerarem el que demanen un milió i mig de persones ?

 

7 – Dir que Catalunya és una nació  no és suficient. Com el moviment es demostra caminant. Si ho som i no acceptem el dret a decidir, la nostra proposta de federalisme no té credibilitat. I si és una nació Catalunya, la sobirania resideix en el poble de Catalunya, al menys per a milions de catalanes i catalans entre els quals em compto que ja sabem  que la Constitució del 1978 digui que és el poble espanyol però també sabem que la Constitució no és inamovible ni és possible que tothom defensi tots els seus preceptes.

 

8 – Aquests tres anys se’ns ha vist massa sovint al costat del PP i de C’s

 

9 – Fins a l’últim moment he intentat que el PSC contemplés en el programa d’aquestes eleccions la possibilitat de la consulta. A continuació transcric la mva esmena al programa que no va ser acceptada “ A Catalunya, la pregunta del referèndum ( sobre la Constitució ) podrà contemplar , alternativament a la resposta positiva, la que pugui proposar la majoria qualificada del Parlament de Catalunya i que substituiria a la resposta negativa “

 

10 – Un PSC amb perfil, autonomia i projecte propi per Catalunya és el que desitjo.Així és com el vàrem concebre i fundar i així és com cal que sigui, avui més que mai, el PSC. I que sigui autènticament d’esquerres, la qual cosa vol dir entre altres coses, feminista i ecologista.

Un PSC que torni a tenir la vocació de ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya i no només d’uns quants, on hi càpiguin tots els i les que se sentin d’esquerres de veritat ( persones lluitadores pel canvi permanent ) independentment de la sensibilitat nacional que tinguin. Perquè al cap i a la fi, allò que ens uneix és la llibertat, la justícia  i la igualtat d’oportunitats.

Per això lluitaré

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Per què dissabte 25 de juliol de 2015 vaig votar en contra del programa que el PSC presenta aquestes eleccions del 27 de setembre

  1. Abel Perea diu:

    Despres de tu llarga professionalitat politica

    Després d’una llarga i dilatada professionalitat política al PSC mai he vist una crítica teva al programa del Consell Nacional per a les properes eleccions. Podent estar d’acord amb tu, penso que no esl moment idoni d’aquest article. Quan un company de govern se li ha mogut la poltrona del poder ha de ser conscient que la humilitat és també un valor socialista. Com també has de ser conscient que en aquests moments el PSC necessita més que mai un “Ara Tots Junts”. No t’oblidis que pots seguir prestant un gran servei al teu partit sempre necessitat de talent, experiència i coneixement perquè la socialdemocràcia en el teu país, en el nostre país, sigui l’eix vertebrador d’una societat, d’uns amics i veïns que necessiten de possibilitats d’un digne viure. Gràcies Xavier.

    • He exercit sempre la crítica responsable i sempre a l’interior del Partit com també en aquesta ocasió. La qual cosa no vol dir que no cregui que sigui útil com ho és en altres partits socialistes que consideren imprescindible la pluralitat per mantenir ben obert i ampli el partit. Si no ho fem aixñí i el que volem és una organització monolítica simplement acabarem desapareixent. La emva didelitat al Partit està fora de tot dubte com pots comprovar aquest estiu am bels meus articles demanant el vot pel Partit molt més que altres que diuen que els toca ara dirigir i liderar el Partit. Una abraçada i moltes gràcies pel teu comentari

  2. estic completamen de acor am tu xavi i ja sab que em tens al teu costat cuanta po ia a vota
    una abrasada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *