Carta als afiliats i afiliades del PSC

Estimat/da company/a :

Crec que has de ser tu en primer lloc i no a través dels mitjans de comunicació que coneguis la meva decisió de no tornar a figurar a la llista del nostre partit ni a  les eleccions al Parlament de Catalunya ni a les Generals.

Agraïment i excuses

El meu agraïment  a les persones que heu confiat que podia ser la vostra veu, és infinit. Al PSC en el seu conjunt també. Mai no podré tornar tot allò que m’heu donat amb tanta i tan immerescuda generositat.

I també demano excuses a tots aquells que hagi pogut incomodar o decebre.

Un socialisme radicalment transformador

Veuràs en el darrer article del meu bloc les raons de la meva decisió. És millor que altres companyes i companys més convençuts de la línia actual del PSC prenguin el relleu en la primera línia de combat.

Avui a  un partit d’esquerra se’ns exigeix  molt compromís amb reformes profundes econòmiques, socials i ambientals; que siguem profundament transformadors. M’identifico amb els corrents més transformadors de la socialdemocràcia perquè així ens ho demanen els ciutadans i les ciutadanes que volen que ens ho replantegem gairebé tot i que una nova organització de la nostra convivència estigui realment al servei de les persones i no dels poderosos. I com a socialistes hem de fer l’impossible perquè les persones necessitades ( la immensa majoria ho som en algun moment de la nostra vida o de forma permanent ) siguin les primeres en ser ateses.

A  Catalunya hem patit aquests cinc anys de govern Ciu-PP i CiU-Esquerra que ens han afegit moltes noves dependències: La dependència d’unes estructures econòmiques i socials que generen desigualtats i pobresa perquè estan al servei d’uns pocs; la dependència d’energies de risc i contaminants; la dependència dels consumidors i usuaris de sectors oligopolístics; la dependència de les futures generacions esgotant els béns naturals o malmetem l’entorn; la dependència d’una clima advers que canvia; la dependència respecte de poders no democràtics i de pràctiques corruptes o poc transparents.

Els qui més parlen d’independència a Catalunya obliden aquestes dependències que en alguns casos són brutals i inacceptables i que generen tantes angoixes i desigualtats intolerables

Si Catalunya és una nació  tenim dret a decidir el nostre futur

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació i si s’ho creu, com sempre hem defensat, té dret a decidir. Prova que ho hem defensat és que en el darrer programa electoral, veritable contracte amb les persones que ens van atorgar  la seva confiança amb el seu bvot i que encara és vigent diem:

” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

No seré mai nacionalista i algun dia espero que ni catalanista. Les persones, el primer

No seré mai nacionalista perquè no concebo posar cap nació per damunt de les persones. Però , com tothom, estimo el país que conforma el meu relat personal de pertinença, de relació amb el meu entorn , de la gent per la qual i amb la qual m’entusiasma lluitar. Aquesta nació es diu Catalunya i com que les aspiracions d’autogovern sempre han estat escapçades, continuo lluitant des del meu socialisme perquè estic convençut que aquesta lluita també pot beneficiar els treballadors que viuen al meu costat.

No vull trencar amb la resta d’Espanya a no ser que sigui impossible la relació que hem de tenir amb els seus pobles.  Sento especialment Aragó perquè hi tinc les arrels de la meva mare però també sento totes les altres comunitats. I encara sento més el País Valencià i Ses Illes perquè formen part d’un mateix domin lingüístic que és el meu.

La dreta també en aquest terreny ha estat i és el veritable enemic  d’un projecte espanyol compartit com ve demostrant els darrers anys.

Penso que els socialistes hem de continuar defensant el dret dels catalans i les catalanes a organitzar-nos com sobiranament decidim, com creiem que millor defensem els interessos de la nostra gent i com puguem expressar millor la nostra solidaritat amb la resta d’Espanya i del món perquè som internacionalistes com a militants d’un partit d’esquerra.

 
Els qui conformen la majoria al Partit tenen dret a treballar sense interferències

Al PSC, com al PSOE, ens costa praticar el pluralisme intern i acceptar la diversitat. En canvi, sóc dels qui, com els companys del Partit Socialista Francés, creu que a un partit socialista no li fa mal, ans al contrari, el beneficia la diversitat i la pluralitat. Per això defenso, i avui més que mai en una societat fragmentada, que els partits socialistes i el PSC en particular, han d’acceptar i promoure  la varietat de pensaments i matisos. Això faria que els ciutadnas i les ciutadanes tinguessin més possibilitats de trobar motius per identificar-se amb un o altre corrent del socialisme i per tant, amb el partit en el seu conjunt.

No tenim aquesta tradició però ho defensaré al proper Congrés del PSC. Perquè vull un PSC que torni a ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya. Ara en tenim més fora que dins i jo vull que n’hi hagi més dins que fora. Gent que amb el denominador comú del socialisme i d’esquerres defensin la classe treballadora. Socialistes i catalanistes per les mateixes raons.

Però ara, en aquesta conjuntura concreta, els qui conformen la majoria del Partit tenen dret a treballar sense interferències i els qui no ho veiem igual a deixar-los fer. Desitjo de tot cor que se’n surtin i jo procuraré col.laborar des de la filera que ells creguin convenient i que em sigui més còmoda. La tasca pendent és tan immensa que  ja tinc pensats diferents llocs en els camps del medi ambient, de la cultura i de la llengua, de l’educació,,, o tants altres.

També ho deixo perquè són necessaris els relleus

Però ja veus que ho poso en darrer lloc. Respecto l’opinió dels qui pensen que els relleus han de ser sovintejats i generacionals. Però no ho comparteixo. La societat no està composada d’una sola generació que si parlem en aquests termes no podria representar la resta.  A més, la representació política és quelcom molt complex i difícil. M’esborrona qui s’atansa a la política a base de milers de twits i molts comentaris de bar o d’hores a les seus i als telèfons dels partits. La política requereix molt de sacrifici i de consciència que et deus a persones que et confien la seva vida i la dels seus. Exigeix dedicació, preparació, aprenentatge constant, sempre amatent als problemes de la gent, a les seves activitats laborals, socials, lúdiques.

La tendència a canviar per canviar, a fer-ho quan un sap de veritat on i com trobar les palanques de la transformació social és , des del meu punt de vista, absurd. Prescindir de bons polítics per exigències de la mercadotècnia o de lluites generacionals o d’altres tipus de lluites internes dels partits crec humilment que és una barbaritat i un error majúscul. No estem parlant de cantants ni de modes, parlem de representar persones i de defensar-les ¡¡

Malgrat això, he prcurat sempre la incorporació de noves persones i joves a la tasca de representació pública. Al PSC tothom reconeix militants i dirigents que s’han incorporat de la meva mà. I també ara tothom sap que he incitat el meu relleu demanant a diversos companys i companyes que l’agafessin. Puc afirmar i em sento orgullós d’haver estat qui més gent ha buscat per fer el canvi. Alguns d’ells els tens a les llistes que pots votar aquests dies a la teva  agrupació

No pararé en el meu compromís cívic

He procurat respondre amb tota la capacitat de treball que m’ha estat possible. He defensat les nostres idees d’esquerra i catalanistes en tots els àmbits on he desenvolupat la meva tasca  que no s’ha limitat només al Partit. Perquè sempre he entès que la lluita cívica  havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials. Pots veure un resum en la taula al final del darrer apunt del meu bloc esmentat més amunt

Figuren les actuacions que considero més rellevants. Algunes d’elles ( tretze en negreta ) continuen  ocupant el meu temps i els presto suport. Aquesta ha estat i és la meva forma d’estar al carrer, de contribuir amb iniciatives socials i culturals que en alguns casos he tingut el privilegi de fundar amb altres persones. És on sento  els problemes de les persones, l’evolució de les demandes socials. El treball en equip és el que més he valorat i on he après més i m’he equivocat menys.

Així que no pararé i no et dic adéu sinó que continuem el combat  plegats. Amb el mateix ànim que el primer dia. Perquè sempre he fet meva la reflexió  que va escriure l’any 1931 la lluitadora feminista  Teresa Claramunt : ” La meva vida no interessa. He complert amb el meu deure. Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “.

Perdona l’extensió. Una abraçada i fins ara mateix.

 

Camp de Tarragona, 15 de juliol de 2015

Xavier Sabaté Ibarz

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *