Prou ! Per un canvi real a Catalunya

Les gravíssimes crisis econòmica i social fruit de les polítiques neoliberals dominants i la derivada de la relació Catalunya-Espanya iniciada pel Partit Popular i agreujada per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 han coincidit amb la debilitat de la socialdemocràcia i amb la intransigència dels nacionalismes espanyol i català. També amb errors del socialisme a casa nostra que reconeixem amb humilitat. La dolorosa ruptura amb alguns companys i companyes i la pèrdua de suport social són símptomes d’un problema de fons que no resoldrem des de l’immobilisme.

Milions de persones estan afectades per l’atur, retallades en salut, benestar i educació, relacions laborals precàries, vivenda, pobresa, abusos de monopolis que s’han apropiat serveis bàsics. Ningú és aliè avui a aquestes penúries o tem sofrir-les en el futur. S’ha d’afegir-hi els retrocessos en el funcionament de la democràcia, una resposta poc creïble contra la corrupció i l’ús de la Constitució com a instrument de bloqueig d’un Executiu del Partit Popular que ataca l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i es nega a revisar el finançament. 

Hi ha qui vol reduir totes aquestes dependències i aquests problemes a la interdependència que mantenim amb la resta d’Espanya. I si bé és cert que aquesta és intolerable fins al punt que l’ha portat al PP, ocultar totes les altres o pretendre que es resoldran amb una independència més fictícia que real és un gripau difícil d’empassar.

A més, després de quatre anys de desgovern PP+CiU i CiU+ERC, el president català, per fugir dels seus propis problemes, només ofereix una sortida: la independència i una única candidatura «de país» per aconseguir-la. De nou la pàtria per sobre de tot, fins i tot del pluralisme que és consubstancial a la democràcia. Esquerra Republicana de Catalunya planteja, ignorant imprescindibles consensos interns, una acció unilateral que no aconseguirà el reconeixement de l’Estat espanyol ni de cap altre. En suma, una lluita per l’hegemonia nacionalista que fa preveure més anys d’incertesa i de conflicte amb els veïns

-territoris de parla catalana inclosos-, més paràlisi, més absència de Govern. Si el catalanisme independentista insisteix a caminar en solitari farà un flac favor a la nació que diu voler servir.

Prou de tot això. Catalunya és una nació i té dret a decidir si vol ser un Estat dins o fora d’Espanya, a fixar i negociar condicions en els dos casos. Però també volem decidir el model social, econòmic i cultural.

Els reptes

Per a nosaltres ha de ser una Catalunya que lluiti ja ara i sense més dilacions contra les amenaces del canvi climàtic, del terrorisme global, de l’atur i la pobresa, les desigualtats i la política deshonesta; que lidiï amb la dependència i l’opressió d’un Estat que el Partit Popular ha convertit en més centralista, retrògrad i ineficaç que mai. Una Catalunya amb banca pública per ajudar l’economia que crea riquesa i llocs de treball, amb una gestió directa o mixta de serveis públics clau com aigua, energia i vivenda sempre rigorosa i garant de l’interès general. Una Catalunya amb mitjans de comunicació públics plurals, amb ajuntaments ben dotats i que contribueixi a fer una Europa més forta capaç de competir econòmicament i garantir la pau i la seguretat.

És necessari un canvi en profunditat. Estem disposats a fer-lo des del PSC, des d’una socialdemocràcia que va impulsar la principal etapa de benestar i progrés social a Europa, que necessita recarregar energia i ser més coherent i valenta.

Sabem com treballar per Catalunya. Moments clau de la nostra història en són un exemple: la renúncia a presidir la Generalitat provisional contribuint al retorn de Tarradellas que ens permet ara reivindicar la seva legitimitat com a anterior a la Constitució; o quan vam establir una sola xarxa en l’escola per no dividir els catalans ja des de la infància o la redacció dels dos Estatuts. I sabem com defensar els interessos de les classes treballadores i mitjanes: darrere de cada avanç social sempre hi hem estat els socialistes. Ens enorgullim d’aquests llegats però volem aplicar noves i agosarades respostes als problemes actuals, des dels valors d’esquerres i catalanistes. No és més català qui crida més vegades el nom de la pàtria ni qui pugui figurar en candidatures «de país» ideals per distreure’ns dels greus problemes que patim. Cants de sirena, plebiscits i posicions úniques no van amb nosaltres.

Fa falta una eina útil com el PSC que afronti aquests reptes enormes: impulsar canvis socials i polítics en profunditat i revisar lleialment, però radicalment, la relació amb el conjunt d’Espanya. Aquest és el nostre compromís, per difícil que sigui, per servir els catalans i les catalanes.
Núria Parlon, alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet

Juli Fernàndez, alcalde Palafrugell

Alícia Romero, diputada Mataró

Xavier Sabaté, diputado Taragona

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona

Carles Sànchez, alcalde de Sabadell

Jaume Collboni, Barcelona

Rocio Garcia Pérez, regidora Cornellà

Carme Sànchez, Castelldefels

Rosa Maria Ibarra, regidora Valls

Eloi Menasanch, regidor Vilanova de Prades

Glòria Mans, regidora Alella

Ramon Ferré, regidor Calafell

Diana Salvadó, regidora Alforja

Jordi Solé, regidor Torredembarra

Maria Josep Beltran, alcaldesa Tivenys

Sofia Acosta, Reus

Laura Vidal, JSC

Kennet Martínez, regidor El Vendrell

Mònica Lafuente, Lleida

Article publicat a l’edició del Periodico de Catalunya del 10 de desembre de 2014

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>