El Món Agrari del Segle XXI a debat

Article del diputat del PSC Óscar Ordeig sobre el debat monogràfic al Parlament sobre el món agrari el 9 de juliol de 2014

El físic nord-americà David Locke que deia “ Els agricultors són els fundadors de la civilització”. La frase il•lustra perfectament la importància històrica que ha tingut l’agricultura, lligada a l’economia i al territori, i les múltiples transformacions fins a l’actualitat. De fet, aquesta setmana el Parlament de Catalunya celebrarà un Plenari Monogràfic sobre el Món Agrari a Catalunya que servirà per establir les prioritats del Govern de la Generalitat pels propers anys.

Aquest debat arriba en un dels moments més oportuns ja que hi ha molts temes pendents de resoldre i que requereixen de respostes urgents des de les diferents administracions públiques i que afecten i preocupen al sector agrari. El debat, al mateix temps, servirà per reivindicar la importància que ha assolit el sector agroalimentari actualment. Per posar alguns exemples sobre el què ens hi juguem; cal saber que l’agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya (excepte la construcció), amb un 3,6% del total del PIB, fent del nostre territori el primer clúster del sector a Europa. A més, la Fira Alimentària de Barcelona és la tercera fira d’alimentació més important del món. Aquestes dades, conjuntament amb un augment de la facturació de les seves empreses, de les exportacions, de l’ocupació i de la innovació any rere any, malgrat la crisi econòmica, ens obliguen a prendre decisions encertades per tal de continuar sent competitius.

Tot i això, aquest xifres macroeconòmiques amaguen realitats complexes i, en alguns casos, extremadament injustes. La dualitat del sector, amb explotacions molt grans o molt petites, i les enormes dificultats dels petits agricultors i ramaders per tirar endavant és un dels principals reptes del present. A més, l’augment constant dels costos de producció i de l’energia i la davallada dels preus que reben els agricultors dificulta, encara més, la seva supervivència.

Si analitzem l’evolució de la renda agrària durant els últims 10 anys, aquesta ha disminuït un 29%. Aquesta situació és deguda a diferents factors. Alguns d’ells tenen relació directe amb el gran augment dels costos de producció, com l’energia, els fertilitzants, l’alimentació animals o la mà d’obra. Aquests elements, juntament amb el fet que alguns dels preus percebuts pels productors s’han mantingut o han caigut de manera preocupant, com és el cas dels cítrics (-22%), l’oli d’oliva (-33%) o la fruita seca (-21%), han posat entre les cordes molts agricultors.
Un dels principals reptes és, doncs, la millora de la cadena alimentària i la comercialització per tal de garantir l’equitat de les parts i uns preus més justos.

L’Observatori Agroalimentari de Preus és una bona eina per detectar aquests desequilibris, tot i que calen solucions més efectives, a nivell català, espanyol i europeu per garantir que els productors no hagin de vendre per sota dels costos de producció i que el mercat actuï de forma transparent.

També cal potenciar els productes locals, amb el comerç de proximitat i certificats de qualitat.

Un altre element essencial per la competitivitat del sector depèn d’Europa. La manca d’una Política Agrària Comuna adaptada a les necessitats dels agricultors catalans fa que els agricultors catalans siguin dels que menys ajudes públiques reben de Brussel•les. Per exemple, el pagès català rep només el 12% del total dels seus ingressos dels ajuts de la UE, mentre que un pagès alemany en rep el 32%. O el fet que la mitjana de fons europeus dels agricultors espanyols sigui de 5.600 €/any, mentre que la mitjana dels ajuts a França sigui de 20.000 €/any.

També l’accés al crèdit, els deutes i impagaments de l’Administració amb el sector i la simplificació administrativa són altres dels deures a resoldre durant els propers mesos i que no poden esperar més. A més, cal donar facilitats per a la contractació de les assegurances per les pedregades i les destrosses que causen. La setmana passada vàrem viure l’enèsima pedregada a les comarques de Lleida, amb pèrdues quantioses. Això, acompanyat de facilitats per a la instal•lació de les xarxes antipedra. Altres dels temes pendents que caldrà abordar són els augments dels robatoris a les zones agràries i la necessitat d’augmentar la vigilància policial. O un control més eficaç de la fauna salvatge i de gestió dels espais cinegètics i de garanties de les indemnitzacions en cas de danys.

Tanmateix, caldrà exigir una resposta urgent, a curt i llarg termini, per a la correcte gestió dels purins de les granges de Catalunya arrel del tancament de les plantes.

Per últim, no voldria deixar passar per alt els incidents de fa pocs dies a la frontera de França amb les destrosses de fruita d’agricultors catalans. Per aquest fet, també proposarem que el Parlament es pronunciï i demani al Ministeri d’Agricultura que reclami la imposició de sancions per part de la Unió Europea a França i que adopti mesures urgents per garantir la lliure circulació efectiva de mercaderies entre els països membres. També caldrà reclamar que la Unió Europea estableixi mecanismes de control i d’estabilitat de preus per tal d’evitar que els productors hagin de vendre per sota del preu de producció.

Crec doncs, que aquest és un debat que ens hauria d’interessar a tots ja que, de ben segur, ens acaba afectant a tots plegats. Ja ho deia Hipòcrates a l’antiga Grècia, “que el menjar sigui el teu aliment i que l’aliment sigui la teva medecina”.

Òscar Ordeig. Diputat PSC al Parlament

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>