Quin embolic, sr. Mas

Sr. Mas, vostè ha anat de mal en pitjor i de pas ens hi ha fet anar a tot el país. Al debat de política general de 2012 vaig tenir l’honor de debatre amb vostè en nom del Grup del PSC al Parlament. Llavors vàrem confrontar els dos models de catalanisme que a mi m’interessa posar en clar sempre i que vostè sempre vol amagar: el seu, que només parla de la pàtria i el d’esquerres que parlem de les persones que l’habiten. Fins i tot li vaig fer notar quantes vegades en el seu llarg discurs havia esmentat els ciutadans i el país. Era escandalosa la diferència. Catalunya, més de cent, cata¬lans, dues. Per cert, la paraula dones, zero.

Mentrestant, de llavors ençà, Catalunya s’ha anat fragmentant de forma pregona. I no només per la qüestió de les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya sinó perquè Catalunya s’ha anat escindint en dues parts, en un país de dues velo¬citats: una cada cop amb menys gent pot aanr tirant; l’altra, cada cop més majoritària, té poques o cap possibilitat d’exercir la sobirania. Llavors, com diu el meu alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de quina sobirania hem de parlar, President ? La de la pàtria o la de les persones ? I a continuació afegim que primer és la dels homes i dones que viuen a la pàtria i a continuació o, si vostè vol, paral.lelament, la de la nació. Però no la segona sense la primera.

Per això el nostre catalanisme porta afegit un adjectiu i aquest és la paraula “social”. I en un món d’interdependències, volem organitzar-ho tot a partir d’aquesta prioritat i només així farem gran Catalunya perquè podrem dir-ho que ho és si els seus homes i dones tenen una vida digna i amb possibilitats de destacar al món.
Però vet aquí que vostè, en una conjuntura de crisi tan difícil com l’actual, s’ha entestat en posar-ho més difícil. L’episodi lamentable d’aquesta setmana en què al Congrés dels Diputats en què els catalans no hem comptat amb la presència de vostè que és la màxima representació del país, és una anella més de la cadena del desprestigi que vostè representa de Catalunya. Recordo els ses predecessors i em sap molt de greu dir-li que no hi ha color: bon estil, prestigi, dignitat, valor, feina ben feta, tenacitat, altura de mires. Què pot aportar vostè ja en el tercer any de la seva presidència ?

Mentre escric aquestes línies escolto un dels seus representants dient que si el Govern espanyol té una proposta estan vostès disposats a escoltar-la i modificar la pregunta que van anunciar unilateralment i sense buscar el consens al menys amb totes les forces polítiques catalanistes. I miri que durant segles s’ha dit que la unitat dels catalans és la nostra arma més valuosa. Doncs si és cert que estan disposats a modificar la pregunta de la consulta, perquè no mira de fer una pregunta legal que no pugui ser impugnada com li han recomanat ja altres col.legues meus com els alcaldes de Palafrugell Juli Fernàndez o el de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, prestigiosos comentaristes com Xavier Vidal Folch o fins i tot membres de la seva coalició ?

Sr. Mas, volem votar però cada acció seva dificulta més la possibilitat de fer-ho; els qui creiem que Catalunya és subjecte polític encara que no ho reconegui la Constitució, volem que el poble de Catalunya es pugui pronunciar i li demanem que faci els possibles per fer-ho possible, no els impossibles per impedir-ho.

I volem que el poble de Catalunya consideri el Federalisme perquè entre quedar-nos com ara i la seva opció que respectem però que no compartim per infinitament més difícil i pels costos que comportaria, estem segurs que milions de catalans i catalanes també la prefereixen. Pere Navarro ha aconseguit que a l’altra banda del Sènia ja hi hagi molta gent que ho consideri i ho impulsi. Menystindrà aquesta oportunitat ? O no en vol sentir ni parlar com em temo ?

I perquè es pot aconseguir per la via de la exigència ferma però finalment, del pacte. Joan Reventós deia que el pacte és la forma primordial de fer política, el mètode per promoure un projecte col•lectiu ben articulat i la via per resoldre els conflictes en els proces¬sos de transformació social.

I en aquesta hora en què una de les nostre principals ONG,s com la Creu Roja qualifica la situació del nostre país com de «desafiament humanitari», com als països amb conflictes greus. Catalunya es fractura socialment, cada cop més; amb una elit que no té proble¬mes i amb unes classes mitjanes i treballadores que ho van tenint pitjor.

Per una Catalunya social, President, reflexioni. Hem demostrat sobradament els socialistes que sabem posar per damunt dels nostres interessos els de la nostra gent que són els de Catalunya: el retorn del President Tarradellas, la restauració de la Generalitat, l’aprovació dels dos estatuts o altres acords de les darrers setmanes – turisme o indústria – que un partit tan menystingut pel govern com ara ho està essent el PSC difícilment s’hi prestaria. Li demanem a vostè, en lloc d’embolicar cada cop més la situació, altura de mires i sentit de país.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>