El PSC i el referèndum (intervenció de Ferran Pedret avui )

El grup popular, com podíem sospitar, no ha assumit l’esmena que hem presentat al conjunt del text de la seva moció.

Esperem, però que l’hagin llegida, perquè el que hi proposem, acabarà passant tard o d’hora.

Sí, permetin-me la immodèstia de fer-los un vaticini:

TARD O D’HORA ARRIBAREM A UN ACORD PER TAL DE CONSULTAR A LA CIUTADANIA CATALANA SOBRE QUINA ÉS LA SEVA VOLUNTAT PEL QUE FA A LA SEVA ORGANITZACIÓ POLÍTICA.

Quan aquest acord s’esdevingui,

– Serà, molt probablement, després que haguem arribat a la conclusió que bastir la reivindicació d’una consulta sobre la base d’una declaració prèvia de sobirania és INNECESSARI i, a més, UN ERROR, no només pel fet que s’incorre en una petició de principi (en fonamentar la reclamació en allò que, en tot cas, pot ser un dels resultats possibles de la consulta) , sinó també perquè converteix una situació ja prou complexa en més costosa i difícil de resoldre, ja que no facilita un marc de referències comunes entre els interlocutors i en canvi atia un xoc de legitimitats, un xoc de sobiranies.

Quan aquest acord s’esdevingui,

– També ens n’haurem adonat que podíem haver-nos estalviat la discussió sobre l’existència o no, en el cas català, d’un dret de secessió basat en el principi de lliure determinació dels pobles.

Quan aquest acord s’esdevingui,

– goso dir també que ens n’haurem adonat que podíem haver-nos estalviat la discussió sobre l’existència o inexistència del dret a decidir, sobre la seva naturalesa, abast i efectes, i sobre si és possible distingir-lo o no del dret a la lliure determinació dels pobles.

I serà així, perquè haurem arribat a la conclusió a la que inexorablement acabarem arribant, com és que …

– … l’opinió que resulti ser majoritària entre els catalans respecte a llur pròpia organització o institucionalització política, si aquesta s’ha expressat conforme a Dret, amb totes les garanties democràtiques, i de manera clara i inequívoca, ÉS RELLEVANT, HA DE SER ESCOLTADA I RESPECTADA i, per tant, en un sistema democràtic i pluralista com el nostre, on no hi ha cap clàusula constitucional intangible, blindada a la reforma, ha de portar a les modificacions necessàries per fer efectiva aquesta voluntat expressada democràticament i clara.

Ni el SÍ O SÍ, Ni el NO PERQUÈ NO forneixen solucions desitjables, en el sentit de ser efectives i minimitzar els costos per als catalans i pel conjunt dels espanyols. Si els intriga quina és la nostra posició, tot i que hi hem insistit ara i adés, és la del SÍ, PERÒ BÉ. És a dir, una consulta acordada i legal, que és l’únic escenari desitjable perquè soluciona la situació que vivim, minimitzant les tensions.

Celebro veure com, segur que després de llegir el meu darrer article, el Sr. Homs ha sostingut en sengles entrevistes al canal 24H de TVE i a la SER, tesis que apunten en aquesta direcció.

I acaba aquí la meva immodèstia, o almenys espero que m’ho concedeixin, perquè això que els he exposat com a vaticini no és una solució gaire distant ni gaire diferent de que suggereix la molt assenyada resolució de la Cort Suprema del Canadà amb relació al cas del Québec.

NO SÉ SI TRIGAREM 2, 5, 15 O 25 ANYS EN ARRIBAR A AQUESTA MATEIXA CONCLUSIÓ.

NO SÉ QUINS COSTOS ESTAN VOSTÈS DISPOSATS A ASSUMIR, O QUINES TENSIONS ESTAN DIPOSATS A ATIAR.

EL QUE ELS ESTIC DIENT ÉS QUE TOT EL TEMPS DE MÉS QUE TRIGUEM A ARRIBAR-HI SERÀ SOBRER, I MOSTRA D’UNA ENORME IRRESPONSABILITAT.

Sí, ja sé que vostès, senyors del PP, creuen que negociar és claudicar, i que confonen fermesa amb intransigència.

Vostès, els seus antecessors, i els antecessors dels seus antecessors, compten amb una llarga tradició de mantenir-se ferms (cal llegir-hi intransigents):

– Van arribar tard i malament a la Il•lustració
– Van arribar tard i malament al liberalisme
– Van arribar tard i malament als drets laborals
– Van arribar tard i malament a la Constitució a la que ara s’abracen, escanyant-la, mentre la buiden de facto de drets socials i llibertats civils.
– Van arribar tard al divorci, al matrimoni igualitari i, com resulta aquests dies evident, no han acabat d’arribar als drets de les dones.

Encara que no els ho sembli, ho dic amb un toc d’optimisme, perquè encara que tard i malament, van assumint assumptes que prèviament refusaven de pla. L’únic que reclamem és que ens estalviem, tots, una evolució agònica cap a la conclusió que s’ha de fer possible una consulta acordada i legal, que és el que sempre hem defensat des del PSC. Fem-ho possible ja.

(Intervenció del diputat el PSC Ferran Pedret al Parlament avui posicionant-se sobre una moció del PP )

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>