‘Sí’ a la consulta, ‘no’ a fer-la impossible

Vivim immersos en una profunda crisi econòmica i de valors, que està comportant gravíssims efectes socials, que els governs de la dreta han convertit en més desigualtat i retrocessos en drets i llibertats. Una crisi que els ciutadans paguen perdent la feina, l’habitatge o l’accés a uns serveis públics bàsics de qualitat .

A Catalunya s’hi suma la crisi nacional. Una insatisfacció general que compartim des del PSC per l’actual model d’Estat, , generada per un sistema de finançament insuficient i ineficaç, la retallada de competències que ja es va iniciar amb l’Estatut. Agreujat per un govern del PP amb una agenda política de re-centralització, d’aniquilació de drets socials i irrespectuós i fins i tot bel•ligerant amb les realitats nacionals com la catalana.

D’altra banda CIU, condicionada a l’agenda d’ ERC han emprès un camí que en lloc d’afavorir i aconseguir el diàleg, l’acord i una sortida democràtica, la dificulta i impossibilita. És una via que provoca desunió, divisió en el si de la societat catalana, enemistat amb la resta d’Espanya i desconfiança en el context internacional i en els mercats. Una via que ha suposat anul•lar l’acció de govern en àrees claus com l’econòmica i social, la màxima expressió de la qual han estat les retallades.

El PSC té una alternativa pròpia pel canvi de relació amb la resta de l’Estat que ha defensat en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clau federal compartida amb la resta de socialistes d’Espanya. I que per nosaltres es resumeix en una idea: refer el pacte constitucional de 1978. Som conscients de les dificultats de la nostra proposta i assumim el repte de fer-la creïble i , sobre tot, viable.

La votació del dia 16 al Parlament no era “Dret a decidir si o no” , era una proposta de CiU-ERC-ICV demanant al Congrés dels Diputats que es traspassi a Catalunya la facultat de convocar un referèndum, un exercici més de gesticulació estèril, de fugida endavant que només cerca guanyar temps. Ho saben fins i tot els seus promotors. I aquest era el fons del debat.

Nosaltres rebutgem la via unilateral que planteja el front independentista, però hem defensat que una abstenció per part del PSC podia haver estat congruent amb la tesi de fons de la resolució del Consell Nacional de 17 de novembre: la de no donar suport a cap iniciativa que no fos legal i acordada prèviament amb l ‘Estat com s’ha fet a Escòcia i al Quebec.
Podia també haver mostrat millor quina era la nostra posició antagònica a la del PP, principal responsable de la situació i alhora facilitar la gestió de la pluralitat interna, lluny de personalismes, en un moment d’extrema complexitat en el debat nacional. Una abstenció que assenyalés, també, la fugida endavant i sense sortida de CiU i ERC.

Ara bé, en tant que el Consell Nacional del PSC va definir la seva posició de forma explícita amb un vot negatiu, nosaltres vam actuar en conseqüència amb el seu mandat i amb la unitat d’acció que per nosaltres no és incompatible amb les sensibilitats i punts de vista diversos que existeixen en el nostre partit sobre la qüestió nacional.

Volem refermar el nostre compromís amb el dret a decidir possibilitant una consulta legal i acordada en coherència amb el nostre programa electoral alhora que reiterem el nostre compromís en incrementar el nostre treball polític en aquesta direcció, compatible amb la via federal defensada al Parlament i a Les Corts.

Catalunya té grans reptes per endavant i des del PSC els afrontarem des del catalanisme d’esquerres i integrador que històricament hem representat , donant resposta a una situació cada dia més crítica des del punt de vista social.

Aquet és el servei que ha d’oferir el PSC al poble de Catalunya en la nova etapa: esdevenir de nou el reflex de la Catalunya plural i diversa, i contribuir a una solució acceptada per una àmplia majoria. Per això no promourem l’exclusió sinó la unió, la suma i no la resta. Ens cal molta gent i no en sobra ningú. Els socialistes catalans formem part del corrent de fons de la societat catalana que reclama un canvi profund en la democràcia, el sistema econòmic i en la relació amb la resta de pobles d’Espanya, i tenim l’obligació democràtica de construir i proposar un projecte de futur amb ambició i esperança.

Juli Fernàndez, Núria Parlon, Alícia Romero, Xavier Sabaté i Jaume Collboni, diputats del PSC al Parlament de Catalunya

article publicat al Periódico de Catalunya el 18 de gener de 2014

Versió en castellà:

‘Sí’ a la consulta, ‘no’ a hacerla imposible

Vivimos inmersos en una profunda crisis económica y de valores, con gravísimos efectos sociales que los gobiernos de la derecha han convertido en más desigualdad y retrocesos en derechos y libertades. Una crisis que los ciudadanos pagan perdiendo el trabajo, la vivienda o el acceso a unos servicios públicos básicos de calidad.

A todo esto, en Catalunya se suma la crisis nacional. Una insatisfacción general por el actual modelo de Estado, que compartimos en el PSC, generada por un sistema de financiación insuficiente e ineficaz y el recorte de competencias que ya se inició con el Estatut. Agravada por un Gobierno del PP con una agenda política de recentralización, de aniquilación de derechos sociales, e irrespetuoso e incluso beligerante con realidades nacionales como la catalana.

Por otra parte, CiU, condicionada por la agenda de ERC, ha emprendido un camino que, en lugar de favorecer y conseguir el diálogo, el acuerdo y una salida democrática, lo dificulta e imposibilita. Es una vía que provoca desunión, división en el seno de la sociedad catalana, enemistad con el resto de España y desconfianza en el contexto internacional y en los mercados. Una vía que ha supuesto anular la acción de gobierno en áreas claves como la económica y social, la máxima expresión de la cual han sido los recortes.

El PSC tiene una alternativa propia por el cambio de relación con el resto del Estado que ha defendido en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clave federal compartida con el resto de los socialistas de España . Y que para nosotros se resume en una idea: rehacer el pacto constitucional de 1978. Somos conscientes de las dificultades de nuestra propuesta y asumimos el reto de hacerla creíble y, sobre todo, viable.

La votación del día 16 en el Parlament no era derecho a decidir sí o no, era una propuesta de CiU-ERC-ICV pidiendo al Congreso que se traspase a Catalunya la facultad de convocar un referendo, un ejercicio más de gesticulación estéril, de huida hacia adelante que solo busca ganar tiempo. Lo saben incluso sus promotores. Y este era el fondo del debate.

Nosotros rechazamos la vía unilateral que plantea el frente independentista, pero hemos defendido que una abstención por parte del PSC podía haber sido congruente con la tesis de fondo de la resolución del consejo nacional de 17 de noviembre: la de no apoyar ninguna iniciativa que no fuera legal y acordada con el Estado como se ha hecho en Escocia y en Quebec. Podía también haber mostrado mejor cuál era nuestra posición, antagónica a la del PP, principal responsable de la situación, y al mismo tiempo facilitar la gestión de la pluralidad interna, lejos de personalismos, en un momento de extrema complejidad en el debate nacional. Una abstención que señalara, también, la huida hacia adelante y sin salida de CiU y ERC. Ahora bien, en tanto que el consejo nacional definió su posición de forma explícita con un voto negativo, nosotros actuamos en consecuencia con su mandato y
con la unidad de acción que para nosotros no es incompatible con las sensibilidades y puntos de vista diversos que existen en nuestro partido sobre la cuestión nacional.

Queremos reafirmar nuestro compromiso con el derecho a decidir posibilitando una consulta legal y acordada en coherencia con nuestro programa, al tiempo que reiteramos nuestro compromiso en incrementar nuestro trabajo político en esta dirección, compatible con la vía federal defendida en el Parlament y en las Cortes.

Catalunya tiene grandes retos por delante y en el PSC los afrontaremos desde el catalanismo de izquierdas e integrador que históricamente hemos representado, dando respuesta a una situación cada día más crítica desde el punto de vista social. Este es el servicio que debe ofrecer el PSC en la nueva etapa: ser de nuevo el reflejo de la Catalunya plural y diversa, y contribuir a una solución aceptada por una amplia mayoría. Por eso no promoveremos la exclusión, sino la unión, la suma y no la resta. Necesitamos mucha gente y no sobra nadie. Los socialistas catalanes formamos parte de la corriente de fondo de la sociedad catalana que reclama un cambio profundo en la democracia, el sistema económico y en la relación con el resto de pueblos de España, y tenemos la obligación democrática de construir y proponer un proyecto de futuro con ambición y esperanza.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: ‘Sí’ a la consulta, ‘no’ a fer-la impossible

  1. Josep Maria Serrano i Subietas diu:

    Completament d´acord amb el teu “‘Sí’ a la consulta, ‘no’ a fer-la imposible”. Gràcies, Xavi!

  2. Elena Padros Lonatti diu:

    Si el federalismo que proponen es el que practican en su partido ,creo que no saben bien lo que es el federalismo.No respetar lo votado y aprobado en su programa, esvergonzoso
    votar junto al PP …es repugnante.

  3. tomas garriga diu:

    Jo diria que al psc s’està fent un gra massa dels moviments pseudo sobiranistes d’ERC i CiU. CiU potser està jugant una mica brut i potser ERC ha de satisfer els neguits dels seus votants. ICV potser pensen massa en la ideologia i s’obliden una mica del fet que hi ha una crisi com una casa de pagès i que potser haurien de fer coalició electoral amb el psc a nivell municipal, autònomic, estatal i europeu mentre durés la crisi.
    El que vull dir és que el PSC i el PSOE són els únics que estan mostran una mica de seny davant la crisi econòmica d’Europa i la qüestió identitària a Catalunya. Com que el sobiranisme de CiU, etc, tot apunta a que és un farol, potser una opció és donar llibertat de vot per qüestions tan personals com la identitat nacional, l’avortament, la tauromàquia, etc… Enfront del possible joc brut de CiU potser una opció seria fer un salt endavant a nivell de democràcia interna i de tolerancia i humanitat interna en el PSC. CiU juguen brut nosaltres som molt tolerants i comprensius amb tothom. Sembla que els primers que no volen el referèndum són CiU o sigui que no cal preocupar-se tant. A nivell electoral també hi ha molts ciutadans catalans que a nivell identitari són castellans. Potser la majoria dels ciutadans de Catalunya. I una de les característiques dels castellans és el “talante” i l’educació i el “cariño” a l’hora de dir les coses. Potser el joc brut de CiU i els mitjans d’informació fa que els que tenen identitat castellana votin en massa al PSC perquè estan farts del joc brut de CiU. Quantes vegades s’ha dit que la majoria dels catalans volen la independència. Si la majoria dels ciutadans no és soberanista aquesta majoria pot estar més que farta d’escoltar això tots els dies i votar al PSC en massa com a càstic a CiU. A les enquestes no poden dir que votaran al PSC perquè el PSC i al PSOE no va estar a l’alçada al principi de la crisi. Una altra cosa és el que es voti a les urnes. Com ja va passar a les darreres eleccions autonòmiques. Els resultats del PSC van ser molt millors que els que deien les enquestes. Igualment a Andalussia. Potser el moviment sobiranista de CiU és un farol que pot afavorir al PSC perquè és un farol bastant mal preparat. Un nyap. Potser ser el PSC podria treure bastant més de profit polític d’aquest nyap si estigués una mica més seré i fos una mica més “punyetero”. CiU juga brut, nosaltres, el PSC, som molt tolerants i comprensius i sobretot ens preocupem per la crisi econòmica.

    • tomas garriga diu:

      La ceguera neoliberal i fanàtica de la dreta i de les grans fortunes i grans corporacions crec que està regalant en safata de plata una oportunitat a la socialdemocràcia. Pot fer tranquilament un salt endavant cap a la transparència, ja no li cal pactar amb la dreta per tapar corrupcions(pot depurar responsabilitats davant la corrupció sense problemes greus), cap a la protecció social de les classes mitjanes i de les famílies molt vulnerables. D’alguna manera la dreta cegada per la ideologia fanàtica del neoliberalisme que arrassa amb tot ho està fent tan malament que tampoc passa res perquè surti un cas de corrupció als partits socialdemòcrates i es depurin responsabilitats. La dreta ho fa molt pitjor. Es pot permetre aquests luxes. També ara amb internet ja no li cal ajudes financeres enormes per les campanyes electorals. Encara que es guanyi unes eleccions amb una bona campanya electoral si no es fan molt bé les coses com a govern en el dia a dia tothom s’assebentarà pels mitjans d’informació independents de la xarxa. La socialdemocràcia només li cal fer les coses molt bé amb molta ètica com a oposició i com a govern. A mig i llarg termini la gent li continuarà votant. Només per comparació amb aquesta dreta cegada pel neoliberalisme. Hollande pot tornar a guanyar les eleccions encara que les enquestes diguin que no agrada. No agrada però pren mesures de protecció social i no retalla en Educació o Sanitat. Almenys fins ara. A Venezuela guanya qui guanya igual perquè la gent sap qui ajuda i qui no. No sé és una manera de veure les coses. Potser és just al revès i això no és una oportunitat per a la socialdemocràcia i el progressisme moderat. Els excomunistes ho volen canviar tot i no tenen tan marge per pactar i governar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>