Quina Catalunya vol Héctor López?

El senyor Héctor López es permet fer història-ficció a les pàgines d’El Punt Avui atribuint al PSC lligams amb el franquisme durant la Transició a fi de garantir l’espanyolitat de Catalunya i aprofundir en la seva assimilació. I acaba amb una conclusió de gran alçada: si no estan d’acord amb la meva hipòtesi, obrin un debat de moment inexistent (cosa que potser assenyala que tinc raó). És a dir, inventa un raonament que ningú no ha sostingut durant quaranta anys, cosa que l’hauria de fer reflexionar sobre la seva possibilitat de certesa i si ningú entra a desmentir-ho, ell té raó.

Vivim uns temps sorprenents en què les patents de catalanitat es reparteixen amb aquesta lleugeresa del senyor López, que amaga el seu cognom acabat en zeta –milers de catalans n’exhibim un de les mateixes característiques amb orgull–, quan signa treballs literaris. Anècdota que no és tant al marge, l’exclusió de tota persona que no pensi com el senyor Héctor López provoca basarda i records massa propers a la intolerància que –aquesta sí– intenta arribar sempre a l’assimilacionisme.

Podrà intentar-ho, però no esborrarà que el PSC va contribuir decisivament a la unitat civil del poble de Catalunya. En aquella hercúlia tasca de conformar un sol poble no vàrem trobar gaires aliats nacionalistes catalans ni espanyols. El socialista Joan Reventós, a qui li hauria correspost la presidència provisional, va renunciar per patriotisme, l’Estatut del 79 es va poder redactar perquè hi havia majoria d’esquerres a Catalunya, sent el PSC el primer partit; com evitar la doble xarxa escolar. I el segon Estatut del 2006 també es va redactar presidint la Generalitat un socialista.

Mentre el senyor López anava amb bolquers, molts socialistes corríem davant de la policia franquista i molts van pagar la lluita per la llibertat amb detencions, multes i presó per defensar la llibertat de Catalunya i dels catalans i les catalanes; fins i tot la dels qui no feien res per conquerir-la. Com ara, som molts i moltes els i les qui lluitem per una Catalunya plena, que vol dir més justa i més pròspera per a tothom, amb menys dependències per a les persones, menys dificultats per sobreviure i un país i un Planeta lliures d’hipoteques.

Un catalanisme que vol resoldre el tracte injust de l’Estat, però també les dependències de grans corporacions financeres, energètiques, alimentàries o farmacèutiques que ens fan molt més dependents. I d’aquells que tenim a la nostra pròpia casa i que defrauden un volum superior al dèficit fiscal. Tots aquests es fan un tip de riure cada dia llegint articles com el del senyor López.

Catalunya ens necessita a tots, més que mai. Perquè el catalanisme sigui independentista o federalista o de qualsevol altre signe és i serà divers treballant per una independència quimèrica que no existirà ni tan sols per als actuals estats o buscant la preservació de la nostra identitat i la dignitat de les persones.
Héctor López és lliure de fer hipòtesis estrambòtiques, però hauria d’aclarir quina nació catalana vol: la de la intolerància que sempre ha acabat en totalitarisme o la del respecte que tothom es mereix, també aquells que abans, com ara, es varen comprometre per un país millor, cohesionat i divers.

article publicat avui 10 de juny de 2013 al diari elpuntavui

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>