L’escala del president Mas

Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.

El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.

Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata el conegut “somni de Jacob” que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven” (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.

No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel – entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.

Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de la necessitat per ser lliures .

Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.

En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.

I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.

Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.

publicat avui al Més Tarragona

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>