Sí, hi ha alternativa

No hi ha alternatives a les mesures que hem hagut d’impulsar» (una forma fina i perifràstica de referir-se a les retallades). «El dèficit públic que tenim no ens deixava cap altra opció». Malgrat que són paraules que perfectament podria haver expressat el senyor Mariano Rajoy, en aquest cas es tracta de les declaracions literals d’Artur Mas en el debat sobre política general que va servir per posar punt i final als dos anys més eixorcs de la història de Catalunya. I és que els arguments de CiU i PP sempre coincideixen en el mateix discurs: totes les retallades de serveis, drets i prestacions socials, les polítiques orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i afegir dificultats a la vida quotidiana dels ciutadans són mesures «difícils, però lamentablement necessàries» obligades per «l’inesperat» dèficit en què s’han trobat les administracions públiques. Potser la millor definició d’aquesta justificació és la inigualable confessió de Rajoy en plena sessió al Congrés dels Diputats: « ¿Me dice usted que a la gente no le gustan los recortes? ¡Toma! Pues a mí tampoco ».

Doncs bé, a mi m’agradaria explicar als tarragonins i a les tarragonines que sí que hi ha alternatives a aquestes polítiques de la dreta ultraliberal; i fer-ho amb arguments. Primera realitat, aquestes retallades, lluny de treure’ns de la crisi, ens acosten més al precipici. Així, malgrat els «sacrificis necessaris que hem hagut de prendre» en aquests dos anys de Govern de CiU, el deute públic de la Generalitat s’ha disparat passant del 17% del PIB català (2010) al 22% el 2012, un dels majors increments registrats a la Unió Europea. I per què? Doncs perquè amb les retallades només s’ha aconseguit accentuar la recessió, davallar l’activitat econòmica, augmentar l’atur i, per tant, reduir els ingressos de l’Administració. Per als socialistes continuar pel camí que ens marquen CiU i PP tan sols agreujarà les condicions de vida diària dels ciutadans i facilitarà que l’atur continuï trencant sostres. Estic segur que tothom comparteix aquesta evidència.

Estem segurs que hi ha alternatives reals a aquestes retallades injustes i, a més, inútils per fer-nos sortir de la crisi. Quina és l’alternativa? Aplicar el sentit comú i fer que contribueixin més aquells que tenen més riquesa i més recursos. Es pot reduir el dèficit augmentant els ingressos de la Generalitat en lloc d’anar fent puntades a les classes populars i mitjanes, als treballadors i als emprenedors, via retallades. Primera mesura que impulsarem els socialistes: recuperar l’impost de successions per a les grans fortunes, cosa que permetrà ingressar 300 milions d’euros. Segona, revertir les baixades d’impostos als ciutadans que ingressen més de 120.000 euros l’any i a les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros. Tercera, recuperar l’impost de patrimoni modificant-lo perquè gravi els ciutadans amb un alt nivell de riquesa, etc.

Gràcies a totes aquestes iniciatives la Generalitat disposarà dels recursos per aconseguir que aquells que tenen reconeguda la renda mínima d’inserció cobrin aquesta prestació i no quedin, com passa ara, sense cap ingrés econòmic abandonats a la seva sort en plena crisi, i no caldrà tampoc retallar prestacions als discapacitats, als dependents o als aturats, per posar alguns exemples.

Ens diran que la solució passa per horitzons lluminosos, els referèndums, «les estructures d’Estat» i «la terra fèrtil més enllà del pedregar». Però, mireu, quan us apel•lin al fervor patriòtic a l’hora de demanar el vot, penseu que el Govern socialista del president Hollande a França ha aprovat un pla d’ajust pressupostari on el 80% de la reducció del dèficit es fa augmentant els impostos del capital mentre que el Govern de Mas i de CiU ha carregat el 98% de la reducció del dèficit en retallar despesa social. Aquesta és la realitat que els «patriotes» tractaran de maquillar en campanya darrere del debat de les banderes. I què passa si Mas diu que, donada la crua realitat, demanarà un esforç als qui més tenen, com fa Hollande?

article publicat al Diari de Tarragona el 6 de novembre de 2012

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>