Diari de campanya – 1

Una campanya passa tan de pressa per als candidats que en acabar-la penses que et queden moltes coses per fer. Una d’elles sempre ha estat per a mi el relat de les centenars d’experiències acumulades, variadíssimes que vius dia rere dia. Aquest diari de campanya pretén ser un relat d’aquestes vivències perquè els ciutadans que les llegeixin vegin una mica més enllà de les bones cares i dels somriures per les fotos, dels discursos ortodoxos….

Activitat intensa del cap de setmana

Que va començar amb el que els socialistes hem anomenat a tota Catalunya Dissabte roig. Saber que formes part d’un projecte col.lectiu que pren forma i es practica a centenars de viles del país, amb milers de companys i companyes que surten al carrer especialment aquest cap de setmana amb un objectiu concret, és quelcom que no ha deixat d’impressionar-me mai

A més del mercadet del barri tarragoní de Torreforta, he estat a la fira de productes catalans a l’Avda President Companys de Tarragona, a l’Argentera, a l’Ateneu de Tarragona sentint Sarsuela, a la inauguració de la seu de l’Associació DIDHES de la qual m’he fet soci, a la Casa Andalusia i a la fira de Vila-rodona

Confusió com mai

La gent té al cap moltes coses i molt diverses. I sobretot una gran confusió davant aquestes eleccions. Trobo de tot, des de persones que pregunten si han de votar SÍ o NO i a què fins a aquells que creuen que la independència de Catalunya es proclamarà en pocs mesos. Entre els independentistes, el camí iniciat no comporta cap problema ara ni el comportarà en el futur. Tot són avantatges.

CiU: enganys i contradiccions

No escolten bé CiU. Em refereixo a tots els – pràcticament no hi ha cap dona – seus dirigents. Perquè hi ha variacions, matisos i discrepàncies profundes. Només cal escoltar Duran i Lleida aquests dies.

O sentir el propi Artur Mas que parla d’estructures d’estat “ i si arribés el cas o en el límit d’un Estat propi “ però mai no parla d’independència “perquè ja se sap que no hi ha estats ni països independents com al segle XIX o XX “. De qui dependrem , doncs ? En quina mesura ? N’hi haurà prou amb “EE” com diuen en el seu programa ( estructures d’Estat ) ? I amb estructures d’Estat ja farem ? O hem de preveure “ si arriba el cas límit “? En quin cas creu CiU i el seu candidat que arribarem al límit ?
S’ho creu de veritat com diu el seu programa que els catalans augmentarem l’esperança de vida en bona salut en un 5% ? Com s’ho faran si en els dos anys que porten governant ja ha baixat l’esperança de vida en bona salut considerablement ? L’abandonament per part de molta gent de la cura bucodental, la disminució de la qualitat de la medicació, l’augment de malalties mentals i dels suïcidis…

PSC

El dret a decidir ha estat sempre inequívoc per part nostra. Ni s’ha posat mai en qüestió ni crec que mai es faci marxa enrere. Si algú del PSC té aspiracions Catalunya enllà, haurà d’assumir plenament ( i no qüestionar ) els nostres postulats inequívocament federalistes que inclouen el dret a decidir,la qual cosa no prefigura votar a favor d’una quimèrica independència sinó a favor d’una nova relació federal amb Espanya i amb Europa. Perquè, arribats a aquest punt que som, la personalitat del PSC d’esquerres i federalista també pel que fa a la seva relació amb el socialisme espanyol es mostrarà de forma inequívoca.

Tampoc no ha estat encertada la transcripció que s’ha fet de les paraules de José Montilla en el sentit que Franco també convocava referèndums. Franco convocava xarlotades en forma de plebiscits. Un referèndum és quelcom sagrat que permet que els ciutadans s’expressin lliurement com lliure ha de ser la circulació de les idees prèviament cap d’aquests supòsits es donava quan Franco cridava/obligava acudir a les urnes sense cap mena de llibertat de reunió ni d’associació ni d’expressió.
Però la campanya avança i ens concentrem a explicar que hi ha una alternativa a les cada cop més minses polítiques socials públiques de Mas i de Rajoy, que ens dol a l’ànima l’atur creixent que avui dilluns s’ha conegut encara més gran i que cal un canvi no només en la relació amb Espanya sinó, molt principalment, en fer un gran canvi en l’economia, en la fiscalitat, en els serveis públics, en la lluita contra el canvi climàtic

Més manifestos federalistes

És curiós. Molt curiós. Portem d’ençà de l’era efervescent d’Artur Mas tota una falca recurrent en els discursos i debats dels seus altaveus que, per cert, cada cop són més – veig amics que fins i tot recomanen a l’avançada les entrevistes que li faran al candidat de CiU – . Es tracta de la falca – altrament dita muletilla en castellà “ el federalisme no és possible perquè a l’altra banda no n’hi ha “. Es refereixen , naturalment a la resta d’Espanya. – Doncs bé, ara que n’estan sortint i bastants, ara es busquen arguments com “ per què no sortien abans “ o, el que em a més gràcia “ sí, però em fa mala espina perquè n’hi ha que són de dretes “. Ai caram ¡¡ I que no en tenim de dretes si el propi candidat de CiU ho és i dels més conspicus o en llenguatge convergent “ dels millors “ ?

En fi, val la pena de llegir-los. Aquí un i aquí l’altre. Jo no els hauria escrit igual, naturalment – però és bo de saber que , a més del PSC, hi ha molts federalistes aquí i “a l’altra banda “.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>