I mentrestant, què ?

” El pitjor és que penso molt en els fills, sap ?. Si fos per mi i el meu marit no em sabria tan greu però és molt trist veure com conviden els nens a festes d’aniversari i t’has d’excloure perquè no tenim diners. Ara al gran li fa molta il·lusió jugar a futbol amb els amics del “cole” però no podem pagar l’activitat extraescolar ni comprar l’equipament esportiu que ens demana.” Aquestes paraules esfereïdores, que fan posar la pell de gallina, les vaig escoltar ahir mateix per part d’una persona que es va dirigir a mi quan sortia del Parlament. Ella i el seu marit estan a l’atur, han exhaurit ja la prestació per desocupació, i estan a l’espera que el Govern “dels millors” els pagui la prestació de la renda mínima d’inserció (426 euros al mes) que tenen reconeguda però, de manera increïble, no estan cobrant (!). Mentre, han d’anar tirant com poden amb les pensions dels avis. Una cura de realitat com aquesta, que ens situa de ple en la tragèdia diària que viuen milers i milers de famílies catalanes, convindria que escoltessin els candidats de CiU i PP que es passen el dia parlant de les banderes.
 
I és que el dia 25 hi ha eleccions al Parlament i aquests dies, els candidats de la dreta intenten excusar la seva espantosa gestió de Govern amb discursos patriòtics abrandats i apel·lant al sentiment de pertinença per tractar d’ocultar la situació dramàtica que viuen molts ciutadans per culpa del fracàs de les seves polítiques que es poden resumir en retallades (de drets socials, de prestacions, d’ajudes, de serveis públics, etc.) i absència d’estímuls a l’economia com per exemple la verda que, a més de generar milers de llocs de treball és clau en la lluita contra el canvi climàtic que tan necessària veiem aquests dies amb l’huracà a USA o el tsunami de Fukushima.
 
Però malgrat l’horitzó llunyà sigui la independència ara ja pel 2020 segons Artur Mas o bé l’Espanya eterna salvada in extremis per “un general de brigada de la Guardia Civil”, el dia 26 de novembre, el 27, el 28, etc. la persona a la qual em referia en l’inici d’aquest article tindrà el mateix problema que té avui, és a dir, sobreviure als efectes devastadors de la crisi econòmica, i com ella milions de persones al nostre país. Per tant, pensant en  el benestar de la immensa majoria dels catalans i catalanes, és de sentit comú preguntar a CiU: i mentrestant, què?. Mentre arriba el 2020, què penseu fer ? Barallar-vos cada dia a veure qui la diu més grossa, creant incerteses en els mercats i, el que és pitjor, augmentant la pobresa i la fractura social ?
 
Com que són incapaços de donar cap resposta concreta a aquesta pregunta, perquè han demostrat quan estan al Govern que tan sols saben retallar i que això ni tan sols serveix per reduir l’atur que, per contra, s’ha disparat amb CiU i PP fins a màxims històrics, els socialistes si volem fer propostes en positiu que donin una resposta real als problemes reals dels tarragonins i tarragonines.
 
Per això proposem i farem des de la Generalitat que paguin més aquells qui més tenen a través d’una nova tributació sobre les grans fortunes, recuperarem l’impost de successions per aquells que heretin patrimonis de gran volum i modificarem l’impost de patrimoni i pujarem els tipus progressius, nous impostos a les activitats que afecten negativament el territori o les nuclears, o les transaccions financeres I per què tot això? Per garantir que cap ciutadà es quedi sense ingressos i sense una educació i una sanitat públiques de qualitat mentre CiU, irresponsablement, es dedica a suprimir impostos que suposen que la Generalitat deixi d’ingressar 300 milions d’euros en plena crisi econòmica i mentre executa retallades un dia sí i l’altre també.
 
Ho fem per una convicció ètica, perquè no volem una societat on mentre les classes populars i mitjanes s’empobreixen a un ritme vertiginós una petita part de la població, entorn de l’1%, veu com el seu nivell d’ingressos no para de créixer (des de que CiU i PP governen a Catalunya i Espanya la venda de productes de luxe, per exemple els iots de gran eslora, s’ha incrementat un 25%) gràcies a les exempcions fiscals aprovades pels Governs “patriotes” de la dreta. 
 
Així, mentre la mare a la qual em referia abans continua angoixada per intentar donar benestar als seus fills, el senyor Mas es prepara per anar a Brussel·les per “internacionalitzar el conflicte” i el senyor Rajoy (que hauria de dedicar tots els seus esforços com a president del Govern a reactivar l’economia, es disposa a “volcarse en las elecciones catalanas para que el PP obtenga el mejor resultado”.
 
I mentre els qui se les donen de patriotes parlen de les banderes, la taxa d’atur ja ha superat el 25%, i la de pobresa i d’exclusió social superen els registres més alts de la història. I els patriotes de veritat són marginats, oblidats, menystinguts i, si gosen aixecar la veu, condemnats.
 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>