Vull un estat

Però no un estat qualsevol sinó un que m’asseguri allò que és exigible a un Estat, és a dir, uns serveis de qualitat: de seguretat, de sanitat, educatius, de protecció davant adversitats sobrevingudes com malalties o atur, o altres inevitables com la infantesa o la vellesa.

Vull un Estat que vetlli per la preservació de la meva llengua, la meva cultura en tots els àmbits i, en definitiva, que preservi la nostra identitat i personalitat nacional.

Vull un Estat exemplar en la convivència, que no deixi que els més forts i amb més recursos, d’aquí o de fora, abusin, oblidin la majoria i no tinguin en compte que tothom té dret a les mateixes oportunitats.

Vull un Estat que, en l’era de la globalització treballi en la solució dels problemes globals com el terrorisme, el canvi climàtic i la dependència d’especuladors d’aliments, energia, productes financers i de deutes públics i privats, de la salut i de les vides de pobles sencers. Que sigui capaç de lluitar contra els taurons especuladors de Wall Street, de la Borsa de Cereals de Xicago, dels monopolis de la Banca, de l’Energia, de l’aigua i en general de totes les matèries primeres i, en definitiva, que sigui capaç de sotmetre’ls i col.locar-los al servei dels ciutadans.

Vull un Estat que vetlli més pels territoris menys desenvolupats i amb menys possibilitats de desenvolupar-se.
Que es proposi superar l’obsessió pel creixement a qualsevol preu que hem tingut fins ara i que provoca crisis cícliques que empobreixen milions de persones i països sencers i que situï en primer lloc l’objectiu d’assolir un teixit productiu que desenvolupi les seves activitats sense esgotar els recursos que ens proporciona la Terra; un Estat que lluiti contra el canvi climàtic i que aprofiti els recursos renovables.

En el segle XXI i en plena era global, aquest Estat ha de ser prou potent com per respondre a aquests reptes amb garanties . Aquest Estat no és Espanya – com no ho és Italia ni França ni Alemanya ni cap dels vells estats – perquè no pot garantir per si sola ni les necessitats dels catalans ni de cap altra nació o regió que la composa i perquè en els darrers anys ha demostrat una incomprensió supina cap a les nostres aspiracions. No vull la ruptura perquè els temps no estan per separar sinó per agregar, ni per més incerteses de l’economia, del comerç, dels sistemes de protecció social comuns, de l’energia i de l’aigua, de la cultura i de l’esport i de tantes coses comunes; ni de les tensions que tots aquests àmbits de la convivència podrien generar-se durant anys i anys.

No vull una ruptura amb l’Estat espanyol però sí un replantejament a fons de les relacions des del respecte mutu i bilateral i d’una reassignació justa dels recursos econòmics.

Tampoc crec que un nou petit estat català pugui respondre a allò que és exigible a un estat i que hem comentat més amunt. Si ho cregués ho defensaria com he fet sempre amb les meves idees.

Això ho pot – subratllo pot perquè tampoc no n’estic segur – acomplir només Europa i, en conseqüència, la resta d’estats i nacions que la composem haurem d’adaptar els altres ordenaments jurídics a aquest nou marc.

Quan tants catalans hem arribat a la conclusió que tot això ha de canviar, i des del respecte a totes les opcions, ho haurem de resoldre amb el debat seré i tranquil i haurem d’acabar responent a una pregunta específica. També hi estic d’acord. Sóc partidari del dret a l’autodeterminació dels pobles i Catalunya és una nació sense cap mena de dubte. JO defensaré la meva opció que és un nou concepte de federalisme o de confederalisme. Perquè estic convençut que pot aportar menys dependències i més llibertat per a Catalunya i per als catalans i les catalanes.

I des de la convicció que ningú no té la patent de catalanisme ni de catalanitat. Més encara, aquells que cada dia ens afegeixen noves dependències i esclavatges retallant-nos drets i serveis que no vulguin aparèixer com els nostres llibertadors. O es pensen que som babaus ?

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *